20
Institut Rambla Prim TEMA 3. LOCALITZACIÓ D’ESTRUCTURES ANATÒMIQUES BÀSIQUES 1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA Els éssers vius , igual que els inerts estan constituïts per matèria. Aquesta matèria esta organitzada en diferents nivells, segons complexitat d’organització. La diferència entre els éssers vius i la matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la diferència entre un ésser viu i un ésser no viu no està en els materials, sinó en com s’organitzen aquests materials. Abril 2016 Ciències aplicades I

ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

TEMA 3. LOCALITZACIÓ D’ESTRUCTURES ANATÒMIQUES BÀSIQUES

1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA

Els éssers vius , igual que els inerts estan constituïts per matèria. Aquesta matèria esta organitzada

en diferents nivells, segons complexitat d’organització. La diferència entre els éssers vius i la

matèria inerta no està en la seva composició. Els àtoms del cos humà o dels organismes unicel·lulars

són els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la diferència entre

un ésser viu i un ésser no viu no està en els materials, sinó en com s’organitzen aquests materials.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 2: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

2. LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Cal tenir clara la diferència entre nutrició i alimentació:

L’alimentació consisteix en proporcionar al cos els aliments (sòlids o líquids) que són productes d’origen

agrícola, ramader...els consum d’aquests aliments proporciona al nostre organisme els nutrients necessaris

per viure.

La nutrició consisteix en obtenir els nutrients que hi ha als aliments a partir d’un conjunt de processos químics

i fer-los arribar a totes les cèl·lules perquè aquestes puguin funcionar. Per aconseguir això intervenen:

L’aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 3: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

ELS NUTRIENTS

Entre els nutrients que proporcionen els aliments destaquen, per la seva importància, els grups següents:

els glúcids, els lípids, les proteïnes, les vitamines i els minerals.

L'aigua no és ben bé un nutrient però el cos en necessita; sense aigua no es podria viure més de tres dies.

Tampoc és un nutrient la fibra vegetal però serveix per netejar els intestins i arrossegar els residus

Les funcions dels nutrients

Per què mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments?

Mengem per tres raons

1) Mengem per tenir energia (FUNCIÓ ENERGÈTICA)

• Energia per moure’ns (caminar, còrrer, mastegar, etc)

• Energia per les nostres activitats internes (el cervell, els budells, cor, etc.)

2) Mengem per créixer i renovar-nos (FUNCIÓ ESTRUCTURAL)

• Créixer. Quan mengem aportem al nostre cos nutrients necessaris per créixer. Calci pels ossos,

proteïnes per als músculs. A l’adolescència es veu clar que creixem d’un any per l’altre. Però

atenció si mengem massa podem créixer a l’ample… i engreixar-nos.

• Renovar-nos. Cada segon 500 milions de cèl·lules es moren, per tant, cada segon s’han de crear

noves cèl·lules per substituir-les.

Necessitem nutrients per fabricar aquestes noves cèl·lules

.3) Mengem per tenir salut (FUNCIÓ REGULADORA)

• Hi ha nutrients importantíssims que no ens fan créixer, ni ens aporten energia. Els ingerim perquè són

necessaris per regular reaccions bioquímiques necessàries per mantenir una bona salut.

Per exemple, La vitamina C de les taronges ens ajuda a mantenir actives les nostres defenses contra

refredats i la grip. També ens ajuda a que les ferides cicatritzin bé.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 4: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

El iode que es troba al peix de mar, la sal iodada, els ous i la llet ens protegeix contra la fatiga, la perduda de

cabell, la depressió i una inflamació del coll anomenada goll (bocio en castellà)

TIPUS DE NUTRIENTS

Els glúcids o hidrats de carboni (també sucres)

Els glúcids són la font d'energia més important de les nostres cèl·lules.

De les tres funcions (energètica, estructural i reguladora) els glúcids només tenen funció energètica

Els lípids o greixos

Els lípids desenvolupen les tres funcions dels nutrients (energètica, estructural i reguladora) .

Els lípids més abundants són els greixos, que compleixen una funció energètica i formen dipòsits de reserva

a les cèl·lules del teixit adipós (acumulació de greix sota la pell).

Hi ha altres lípids, com els que formen part de les membranes cel·lulars, la funció dels quals és estructural.

Hi ha lípids en algunes algunes vitamines i hormones, que tenen una funció reguladora. Son importants per

mantenir una bona salut

Les proteïnes

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 5: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Les proteïnes tenen una funció estructural perquè són els components

principals de l’estructura de les cèl·lules. La carn està composada per

proteïnes principalment.

També desenvolupen funcions reguladores de la salut

També ens poden aportar energia.

Únicament si no es disposa de glúcids o de lípids es recorre a les proteïnes per obtenir energia.

L'aigua

L'aigua és un nutrient essencial

L’aigua és el component més abundant de l'organisme.

Serveix per:

- refrigerar el cos

- és el vehicle de desplaçament de les substàncies per l’organisme

- ajuda a eliminar els residus

- és el mitjà on es produeixen les reaccions químiques de les cèl·lules.

Els minerals

Els minerals desenvolupen una funció estructural, com el calci i el fòsfor, que constitueixen l’estructura dels

ossos.

Altres minerals compleixen una funció reguladora, com el ferro, que forma part de l’hemoglobina (molècula

encarregada del transport d'oxigen a la sang). Per a la realització de moltes reaccions químiques cel·lulars cal

la presència de minerals, com el calci, el ferro, el magnesi, etc.

Les vitamines

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 6: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Les vitamines tenen una funció reguladora. Necessitem les vitamines per tenir salut.

Actuen en quantitats molt petites.

Algunes d'elles l’organisme no les pot fabricar, per això s'han de prendre amb

els aliments.

Les vitamines s'alteren amb la llum i la calor

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 7: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, l’edat, el pes i, sobretot, de l’activitat

que fa.

3. L'APARELL DIGESTIU

Funcions

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre

organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió.

Parts de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

• El tub digestiu és un tub

d'uns 10 m de llarg dividit en

diverses parts.

• Les glàndules digestives són

petits òrgans que segreguen

sucs digestius. Aquests sucs

ajuden a descompondre els

aliments en substàncies

nutritives simples, per tal que

puguin passar a la sang.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 8: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca

conté:

• les dents. Les incisives i els ullals tallen

els aliments i les premolars i les i les

molars els trituren.

• La llengua. És un múscul que mou

l'aliment i el barreja amb la saliva

La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag.

L'esòfag. És un tub de parets musculoses que

condueix l'aliment a l'estómac.

L'estómac. És un eixamplament del tub

digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.

L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí

prim les substàncies digerides passen a la sang.

L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica

amb l'exterior per l'anus.

Les glàndules salivals produeixen la saliva.

L'estómac té glàndules gàstriques, que

produeixen els sucs gàstrics.

El fetge produeix la bilis, un suc digestiu que

que s'aboca a l'intestí prim.

El pàncreas produeix el suc pancreàtic, que

s’aboca a l'intestí prim.

L'intestí prim té glàndules intestinals, que que

produeixen els sucs intestinals.

La digestió dels aliments

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos

tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda

pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 9: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La

saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en

substàncies nutritives simples.

A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en

una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.

A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els

sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives

simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les

substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.

A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on

s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser

transportades per tot el cos.

4. APARELL RESPIRATORI

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 10: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

L'aparell respiratori humà. És l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid

de carboni (CO2) que es produeix durant la respiració mitocondrial.

Anatomia de l'aparell respiratori humà.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 11: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

1. Orificis nasals. Són dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres

nasals, a l'interior de les quals hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules

secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire.

2. Fosses nasals. Són dos àmplies cavitats situades sobre la cavitat bucal.

En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas

de l'aire, afavorint així la seva humidificació i escalfament.

3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la comunicació entre les fosses

nasals, la cavitat bucal, l'oïda mitjà (a través de les trompes d'Eustaqui), la

laringe i l'esòfag.

4. Boca. Permet l'entrada d'aire però sense el filtrat de pols i l'humidificació

que proporcionen les fosses nasals.

5. Llengua. Aquest òrgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els

aliments.

6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici

s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre

de la tràquea.

7. Laringe. És un curt conducte d'uns 4cm de longitud que conté les cordes

vocals.

8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior

de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i dóna pas a la

tràquea. Constitueixen l'òrgan fonador dels humans.

9. Cartílag tiroide. És el primer cartílag de la tràquea. Està més desenvolupat

en els homes. En aquests provoca una prominència en el coll denominada la

nou del coll i una veu més greu.

10. Esòfag. És un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la

tràquea.

11. Tràquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, constituït

per una sèrie de cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars,

per a evitar així frecs amb l'esòfag quan per aquest passen aliments.

12. Pulmons. El dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos.

13. Artèria pulmonar. Conté sang pobra en oxigen i rica en diòxid de

carboni que es mou des del cor cap als pulmons.

14. Vena pulmonar. Conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni

que es mou des dels pulmons cap al cor.

15. Músculs intercostals externs. Són els que aixequen les costelles per

augmentar el volum de la cavitat toràcica i així produir l'inspiració.

16. Costelles

17. Pleures. Són dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi

ha entre elles està ple de l'anomenat líquid pleural. La seva finalitat és evitar

el frec entre els pulmons i les costelles.

18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on

s'allotgen els pulmons.

19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea

20. Bronquíols. Són les ramificacions dels bronquis. Les últimes

ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en

els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses

denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500

milions d'alvèols.

21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.

22. Diafragma. És tracta d'una membrana musculosa que durant la

inspiració descendeix permetent la dilatació pulmonar i durant l'espiració

ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 12: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

La respiració externa en els humans. La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents

etapes:

1. Inspiració. En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, i el

diafragma descendeix. Tot això augmenta la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es

dilatin i entri aire ric en O2.

2. Intercanvi de gasos. En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets dels quals són tan

fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins capil·lars sanguinis que contenen sang

carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els

capil·lars sanguinis.

3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el

diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els pulmons es

contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.

Les malalties de l'aparell respiratori. Les principals són:

• Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser

causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions,

etc.

• Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció

al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.

• Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant

insuficiència respiratòria.

• Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que

obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.

• Malalties infeccioses. Víriques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes. Segons el tram

afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis,

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 13: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia. A més cal citar la tuberculosi (infecció

produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina

(tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).

5. APARELL CIRCULATORI

Funcions

L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos

sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

La sang

La sang és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el

nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són

transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

Composició de la sang

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 14: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma.

• El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i

substàncies residuals.

• Les cèl·lules sanguínies són:

· Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de

carboni.

· Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions

causades per microorganismes com ara la grip.

· Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es

produeix un tall a la pell.

La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre organisme. Està format pel plasma i les cèl·lules

sanguínies.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 15: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i

capil·lars.

Les artèries transporten la sang

del cor a la resta del cos.

Tenen les parets gruixudes.

Les venes transporten la sang

de les diferents parts del cos

cap al cor. Tenen les parets

primes.

Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les

artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix

l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 16: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

El cor i la circulació de la sang

El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies

al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos

sanguinis.

El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les

dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als

ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior.

En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, el pulmonar i el general.

• En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels

pulmons al cor.

Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix

l'oxigen de l'aire.

• En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts

del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al

cor.

En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a

les cèl·lules. Les cèl·lules transformen aquestes substàncies en energia, i

generen substàncies residuals i diòxid de carboni que aboquen a la sang,

la qual s'encarregarà d'expulsar-les del cor.

El funcionament del cor

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 17: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata

rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, el cor batega

unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la mà sobre el pit.

Observa la continuació com funciona el cor:

El cor està relaxat i but de sang. Entra sang a les aurícules.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 18: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Les aurícules es contreuen i impulsen la sang als ventricles.Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor.

L'aparell circulatori està format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que

recorren tot el cos.

6.L'APARELL EXCRETOR

Abril 2016 Ciències

aplicades I

Funcions

L'aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les

substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa

aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.

Page 19: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

Els ronyons

Els ronyons són dos òrgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funció és

filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artèria, que es ramifica en múltiples

capil·lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil·lars dels ronyons, la

sang expulsa les substàncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.

Perquè els ronyons funcionen correctament, convé beure molta aigua. A més, és poc saludable retenir molta

estona l'orina a la bufeta.

Les vies urinàries

Les vies urinàries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. Són les següents:

• Els urèters, que són dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina.

• La bufeta de l'orina, que és una cavitat on s'acumula l'orina.

Abril 2016

Ciències

aplicades I

Page 20: ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS

Institut Rambla Prim

• La uretra, que és el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra està

envoltat per un múscul circular, anomenat esfínter, que està contret per impedir que l'orina surti.

Quan es relaxa, es produeix l'expulsió de l'orina.

L'excreció

Abril 2016

Ciències

aplicades I

A més de l'orina, el cos elimina altres substàncies:

• Quan respirem, eliminem un tipus de substàncies residuals, el diòxid de carboni.

• Per la pell eliminem també substàncies residuals en forma de suor.

• Per l'anus eliminem aquelles substàncies dels aliments que no hem digerit.