of 29 /29
ELS ORIGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800-1914) HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

Els origens del moviment obrer

Embed Size (px)

Text of Els origens del moviment obrer

PowerPoint Presentation

ELS ORIGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800-1914)HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

INTRODUCCIAl llarg del segle XIX i com a conseqncia de les diferncies socials van sorgir nous corrents ideolgics que van tractar de millorar les condicions dels grups socials ms desafavorits, per la qual cosa van recrrer a linternacionalisme, considerant que de la uni daquest grups socials naixeria la seva fora. Segons un dels pensadors ms destacats daquests nous corrents, Karl Marx, el proletari no t ptria [ideologies contrries al nacionalisme, laltre gran protagonista de la segona meitat del segle XIX].

2

EL NAIXEMENT DUNA NOVA SOCIETAT DE CLASSESA mitjan segle XVIII sinicia a Anglaterra lanomenada Revoluci Industrial. Durant el segle XIX diversos pasos europeus shi van anar incorporant. El mn somple de fbriques, els ferrocarrils travessen els continents, la poblaci es trasllada a viure a les ciutats. Leconomia ha dorganitzar-se duna altra manera, a base de societats annimes, borses i bancs (institucions tpicament capitalistes). La societat es fonamenta sobre uns pressupostos terics digualtat de tots els homes (doctrina de Rousseau). s el mn modern, un mn que sorgeix duna evoluci total de tots els aspectes que afecten la vida de lhome. Un nou marc de relacions socials

3

Amb la Revoluci Industrial senfonsen els fonaments de la societat de lAntic Rgim. Ara, tot convida al dinamisme. Els homes neixen iguals, sense privilegis. La capacitat personal pot permetre dentrar en un grup social ms elevat. En els governs hi collaboraran els homes sortits de les universitats, gaireb tots procedents de les classes mitjanes. La llei s la mateixa per a tothom. Malgrat tot, la igualtat va quedar reduda a lmbit dels principis terics; grans diferncies de fortuna, de poder i de cultura van continuar separant uns homes dels altres. Els protagonistes ara seran aix que anomenem classes mitjanes, un concepte que inclou tres grups:

4

Un de relacionat amb la possessi de riquesa (comerciants, industrials i banquers) Un altre relacionat amb la possessi de la cultura (intellectuals, professionals liberals, enginyers, etc.)Finalment, un tercer grup, unit a ladministraci de lEstat (militars i alts funcionaris)Els obrers i els camperols queden en una situaci inferior. Per el naixement, dara endavant, no determinar la vida de lindividu: cada home t la possibilitat delevar la seva condici valent-se nicament de la seva capacitat personal (al menys, en teoria).

5

Aquest principis terics dequitat no van poder impedir que en el si de la nova societat (la societat industrial) hi hagus problemes i tensions. Com que sestableix un sistema de competncia entre les empreses, aquestes cerquen tots els procediments per poder vendre a un preu ms baix; un daquests mecanismes s la m dobra barata. Apareix aix el treball (o explotaci) de les dones i el dels nens a una edat primerenca, que sn dues de les estampes ms tristes daquesta nova civilitzaci industrial (en teoria, treballar amb una mquina resultava cmode; a vegades es redua a moure una simple palanca, per els horaris inacabables varen convertir moltes fbriques en veritables centres de sofriment. Els orgens del mn obrer

6

A la indstria de la seda francesa les noies comenaven a treballar a les cinc del mat i acabaven, amb dues interrupcions per menjar, cap a les 10 o les 11 de la nit. Lexplotaci dels nens va commoure els esperits humanitaris. La disciplina severa i la manca dhores de son varen produir estralls; Dickens, per exemple, ha sabut retratar en algunes de les seves novelles aquesta infncia sense jocs). Els salaris dels obrers eren escassos. Aix explica (tesi tradicional) que els habitatges dels obrers fossin de mala qualitat. Els constructors es veien obligats a cobrar lloguers baixos i, per obtenir algun benefici, utilitzaven materials barats, de mala qualitat. La feina esgotadora dels obrers (homes, dones i nens), els horaris excessius, els baixos (o miserables) salaris i els habitatges inadequats sn laltra cara de la contribuci, beneficiosa, que en el transport, la tcnica i en la cincia la Revoluci Industrial va oferir a la humanitat.

7

Els treballadors van patir uns governs cada vegada ms repressius fins la prohibici de les associacions obreres tant a Frana (Llei Le Chapelier, 1791) com a Anglaterra (Combination Acts, 1799-1800). En parallel es desenvoluparen moviments radicals que reclamaven reformes democrtiques, drets i llibertats. El 1811 van ser incendiats a Nottingham ms de 60 telers com a protesta per la violncia de l'exrcit al reprimir una manifestaci: la destrucci es va associar a un dirigent obrer, Ned Ludd, que prompte va ser mitificat usant els seu nom a tota Europa en cartes d'amenaa als empresaris ja que consideraven que les mquines provocaven l'atur: el luddisme arrib fins Alcoi (1820) i Barcelona (1835).Els primers conflictes i el luddisme

8

EL NAIXEMENT DEL MOVIMENT OBREREngels encuny el terme en un sentit pejoratiu, car aconseguiren pocs resultats prctics.Es tracta dintellectuals illustrats amb preocupacions socials. Critiquen el capitalisme (atur, explotaci, crisis...), denuncien lindividualisme i les desigualtats provocades per la concentraci de la propietat privada, desconfien de la poltica i dels poltics. Busquen una societat justa i fraternal (benestar general). Ara b, no tenen un contingut revolucionari, sn reformistes.El socialisme utpic

Entre els pensadors utpics destaquen: Robert Owen va aplicar a les seves empreses unes reformes que poguessin servir de models per a altres empresaris (reducci de la jornada laboral, escoles per als fills dels treballadors, cooperatives de consum per als obrers, etc.). Saint- Simon va ser el primer teric de la lluita de classes perqu va proposar laccs dels productors (empresaris i treballadors) al poder per lluitar contra lociositat de laristocrcia. Fourier va pretendre crear unes associacions lliures de treballadors amb propietat comuna anomenades falansteris. Proudhom, precursor de lanarquisme desprs de criticar les institucions poltiques, va proposar la creaci de cooperatives obreres.

10

El 1825 es va aixecar la prohibici de formar sindicats a la Gran Bretanya; fins llavors shavien creat societats dajuda mtua entre obrers de manera clandestina. Es van a anar constituint sindicats de tots els sectors que es van unir el 1834 en la Great Trade Union. El govern, espantat per les dimensions que estava adquirint el moviment sindicalista, va prohibir aquesta federaci de sindicats. Fins llavors les demandes dels obrers eren estrictament laborals (millora dels salaris, reducci de la jornada de treball, etc.). Den la prohibici de la Great Trade Union els seus lders van comenar a plantejar reivindicacions de tipus poltic. La reivindicaci fonamental era el sufragi universal, ja que noms tenien dret de vot els propietaris. Les primeres manifestacions del moviment obrerLes societats de socors mutu van permetre sobretot la supervivncia en situacions adverses com que no els pagaren o no treballaren. La garantia de tindre uns recursos, encara que Foren mnims, va facilitar la seua resistncia activa, per la qual cosa aquestes associacions van estar molt vigilades. Ms tard lassociaci va exigir el reconeixement dall que consideraven els seus drets.GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24Les Unions dOfici van ampliar les finalitats de les societats de socors. El seu objectiu principal era la reivindicaci de les millores laborals, quedant les seues funcions principals relegades a un segon plnol. La Uni va permetre exercir una fora comuna per part dels treballadors duna mateixa activitat per aconseguir una major valoraci del temps de treball i una reducci de la jornada laboral.GUILLEM MESADO, J.M. (1994): Los movimientos sociales en las sociedades industriales, Madrid, Eudema, p.24.

11

Aquest moviment poltic (o de reivindicacions poltiques) s va anomenar cartisme. Els seus lders ms destacats van ser Robert Owen i lirlands Feargus OConnor; la seva petici bsica, el sufragi universal; la durada del cartisme va ser de deu anys: 1838-1848; lany 1848 un moviment revolucionari recorre Europa; com a reacci, alguns governs declaren illegals els sindicats. A partir daleshores alguns sindicalistes van somniar de formar un partir poltic estrictament obrer (ser el Partit Laborista Independent, que no es forma fins el final del segle, 1893, afiliat al Partit Laborista angls fundat lany 1906); daltres obrers es deixaran atraure per les doctrines que predicaven obertament la revoluci social. Aquestes doctrines reclamaven la solidaritat internacional de tots els treballadors, aix, es constitueix la Primera Associaci Internacional de Treballadors, fundada a Londres el 1864; la seva figura decisiva va ser Marx.

12

ANARQUISME, SOCIALISME I INTERNACIONALISMEEls problemes de la Revoluci Industrial provoquen laparici dalguns moviments reivindicatius; els ms importants sn el socialisme i lanarquisme. El socialisme constitueix la plataforma ideolgica sobre la qual es basen les dues grans revolucions socials del segle XX: la Revoluci Russa i la Revoluci Xinesa. Amb aquestes revolucions no noms es produeix una transferncia de poder sin que es modifica lestructura de la societat. Els canvis provocats per aquestes convulsions politicosocials van afectar aproximadament la tercera part de la humanitat.

Per la protesta obrera havia comenat abans, amb el moviment sindicalista, que s el que va aconseguir organitzar el proletariat en sindicats. Posteriorment, es va comprovar que lorganitzaci, per ser, efica necessitava un cos doctrinal que mobilitzs els obrers. Aquesta doctrina arribar al seu grau ms alt amb lobra de Karl Marx.

14

El moviment ideolgic que ms influncia va exercir en la mobilitzaci del proletariat va ser el socialisme. Hi ha diverses doctrines que poden ser anomenades aix, per la ms important s el socialisme cientfic o socialisme marxista. La primera obra bsica de Marx s la que porta per ttol Onze tesis sobre Feuerbach (1845). Afirma que els filsofs shan limitat a interpretar el mn quan la seva missi de deb s transformar-lo. Fidel a aquest principi publica amb Engels, lany 1848, lobra ms directa i sintetitzadora del seu pensament, El Manifest comunista. Aquesta obra va tenir una enorme difusi, per la seva obra ms ambiciosa s El Capital. En aquesta obra es fa una crtica demolidora del capitalisme. Per Marx, el capitalisme es basa en lexplotaci: els que posseeixen les mquines (propietaris) exploten els que no les posseeixen (obrers). El socialisme

15

El pensament marxista ha inspirat les revolucions ms importants del segle XX. Lexplicaci daquesta influncia est en el fet que algunes de les seves tesis sn assequibles i poden ser compreses a travs dexemples. Les tesis ms divulgades sn les segents: Interpretaci econmica (o materialista) de la histria. Per Marx el motor de la histria s leconomia. Lactuaci dels grans homes i la incidncia de les idees depenen de les circumstncies econmiques. Un canvi en leconomia provoca canvis en la societat, en la mentalitat, en els valors. Lluita de classes. En la societat primitiva no existia el concepte de propietat. Quan la propietat va aparixer, la societat es va dividir en dos grups: els propietaris i els despossets. I aix va sorgir lantagonisme entre ells (antagonisme entre els burgesos propietaris de les fbriques i mquines i el proletariat). Noms amb la lluita contra la burgesia, el proletariat podia sortir-sen i aconseguir el seu objectiu: una societat ms justa (no tots els conflictes socials poden ser entesos com manifestacions de la lluita de classes).

16

Dictadura del proletariat. s un dels principis ms discutits del marxisme. Marx no inclou aquesta expressi en El Manifest comunista. s en la seva correspondncia on surt per primer cop aquest postulat. Marx anuncia que la conquesta del poder per part dels obrers instaurar una dictadura del proletariat, de la mateixa manera que lEstat de lpoca es repenjava en una dictadura de la burgesia. Aix, per, noms durar un temps limitat, noms fins que la societat sorganitzi duna altra manera.Societat sense classes. Aquest procs acabar en una societat on no existeixin classes i on tots els individus tinguin les mateixes oportunitats. En aquesta societat no hi haur propietaris: la propietat ser collectiva.La influncia del pensament de Marx ha estat enorme en el mn contemporani. Cal tenir en compte, per, que el pensador alemany les va formular a partir de la seva prpia experincia, desprs dhaver estudiat les condicions de vida dels obrers anglesos; sn, per tant, idees que fan referncia a un determinat moment histric i que per ser aplicades a daltres poques exigeixen noves reflexions. Aix han intentat fer-ho els seguidors ms destacats de Marx.

17

Lanarquisme constitueix el segon corrent ideolgic important de la histria de les revolucions socials. En realitat no es tracta dun cos sistemtic de pensament. Al segle XIX d'ideleg ms important ns laristcrata rus Bakunin. Bakunin propugna la supressi de lEstat i de qualsevol forma de govern, la dissoluci de les forces armades (que resultarien innecessries si no hi ha Estat) i la desaparici de les Esglsies. Per, com es pot organitzar la societat sense poder disposar daquests fonaments? Bakunin postula la formaci de petits centres de poblaci, a manera de poblets, que ell anomena comunes. A les comunes no existeix ni poder organitzat ni propietat privada. Dos principis separen el pensament de Bakunin del Marx, amb el qual va acabar topant personalment, fins el punt que els anarquistes van ser expulsats de la Internacional Obrera. La utopia anarquista

18

En primer lloc, Marx creia que la revoluci la farien els obrers industrials per no els camperols, i Bakunin, en canvi, confiava en el paper revolucionari dels pagesos. En segon lloc, els socialistes safanyen per la conquesta de lEstat i els anarquistes noms pensen a suprimir-lo, i daix ve que no acceptin entrar en el joc poltic (no fundaran cap partit ni intervindran en les eleccions ni parlaments; aquesta actitud en va limitar les possibilitats dacci).

19

La multiplicaci i el creixement de centres industrial per tot Europa van fer que cresqus en la mateixa proporci el nombre de treballadors i, amb ells, la seva conscincia de pertnyer a una nova classe social: el proletariat. Per augmentar la producci, les condicions de treball es van fer especialment dures: jornades molt llargues en fbriques insalubres on era habitual el treball infantil. Fins aleshores, les agrupacions obreres que shavien creat per millorar aquestes condicions no havien aconseguit aquest propsit, encara que havien generalitzat la idea dassociaci obrera. Els socialistes utpics aspiraven a construir una societat ideal basada en el repartiment equitatiu dels beneficis del treball, per la realitat era molt diferent. Per aix es van comenar a presentar noves propostes dorganitzaci obrera per millorar la situaci. Lany 1848, Marx i Engels publiquen el Manifest Comunista, obra que proclama la necessitat duni de tot el proletariat en un moviment que ha de lluitar per edificar una societat supranacional, sense classes socials, basada en la democrcia universal. Les internacionals proletriesJa hem dit que el primer pas de la revoluci obrera ser lexaltaci del proletariat al Poder (...).El proletariat es valdr del Poder per anar llevant-li a la burgesia tot el capital, tots els instruments de la producci, centralitzant-los en mans de lEstat, s a dir, del proletariat organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies productives.Clar est que, al principi, aix sols es podr fer mitjanant una acci desptica sobre la propietat i el rgim burgs de producci.K. MARX i F. ENGELS: El Manifest Comunista, 1848

20

Aviat, marxistes i anarquistes defensaran la necessitat dunir els esforos de la classe obrera darreu del mn per lluitar contra el capitalisme (internacionalisme proletari). Per iniciativa de Marx, es crea a Londres lany 1864 lAssociaci Internacional de Treballadors (I Internacional), a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes. Per les diferncies entre marxistes i anarquistes la van fer inviable i va acabar desapareixent el 1876. Alguns dirigents socialistes van fundar lany 1889, la Internacional Socialista (II Internacional, 1889-1916). Aquesta, a diferncia de la primera, era exclusivament socialista i tenia com a objectiu coordinar programes i actuacions. La II Internacional va crear alguns dels smbols didentitat del moviment obrer: himne de la Internacional i la festa del Primer de Maig com a Dia dels Treballadors. La II Internacional no es va lliurar tampoc de tensions: entre socialdemcrates i comunistes sobre la forma de desenvolupar la lluita obrera, la idea dEstat i la societat que es volia construir; i entre sindicats i partits, pel lideratge daquesta lluita.

21

CINCIA I CULTURA A LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIALAl segle XIX continua el progrs extraordinari de la cincia; sestudien els bacils, sinvestiga lenergia, levolucionisme modifica els conceptes sobre els ssers vius. Els diaris inicien la cultura de masses; els artistes deixen de treballar per als reis i els nobles. Un geni singular, Beethoven canvia tota la concepci de lart musical. Romanticisme, realisme i impressionisme sn els tres moviments artstics que assenyalen els diferents estils de lart i de les seves relacions amb la societat. Tradicionalment, sha dit que noms com Pasteur, Koch i Darwin marquen els moments decisius en el cam del progrs cientfic, com els de Declaroix i Courbert destacaran en les tendncies de la pintura cap a la gran experincia del final de segle, limpressionisme, amb artistes com Monet, Renoir, Van Gogh o Czanne.

Les aplicacions prctiques dels descobriments cientfics constitueixen una de les bases de limpuls industrial. Per exemple, de la mquina de vapor es passa al ferrocarril i al vaixell de vapor. Es comena a pensar que la cincia no solament porta a descobriments terics, sin que tamb procura un nivell de coneixements que pot transformar la vida material, la vida dels homes. A lensenyament universitari sestenen considerablement les prctiques de laboratori. Cada pas, al voltant duna figura preclara, segueix determinades lnies destudi. El moviment cientfic i la seva influncia

23

Les investigacions bacteriolgiques (la biomedicina de laboratori). Des del comenament del segle la qumica havia aclarit molts processos. Es creia llavors que certa matria orgnica es descomponia per una reacci espontnia. Pasteur va demostrar que no podia podrir-se res sense la intrusi dagents vius; moltes matries no es podrien si es mantenien en recipients esterilitzats, protegits dels grmens transportats per laire. El descobriment dels bacteris o grmens que provoquen la putrefacci va permetre a Pasteur de combatre les malalties del cuc de seda i la filloxera dels ceps. Pasteur va pensar que altres bacteris podien ser la causa de les malalties de lhome. Les seves recerques i els progressos dels microscopis li van permetre dallar el virus de la rbia i delaborar posteriorment la vacuna antirbica. Uns anys desprs, Robert Koch va continuar les investigacions bacteriolgiques amb lestudi del bacteri provocador del clera, la malaltia ms temuda durant el segle XIX. Per la seva aportaci ms important per a la medicina s el descobriment del bacil causant de la tuberculosi. Pasteur, Koch o el catal Jaume Ferran, que va elaborar vacunes contra el clera i el tifus, van fer anar endavant la medicina i van contribuir de manera radical a millorar la vida de lhome.

24

Lenergia. Els cientfics es van formular una altra pregunta al llarg del segle XIX: don procedeix lenergia que mou lunivers? Lestudi cientfic de la mquina de vapor va fer pensar que les diferncies de temperatura podrien explicar certes formes denergia o que la calor podia ser energia o convertir-shi. Lentament es van formular els principis de la termodinmica. Els primers descobriments que es van produir en aquest camp es deuen a un enginyer francs, Sadi Carnot. La preocupaci per lenergia va desembocar en el descobriment dels secrets i les possibilitats de lelectricitat. Faraday, a mitjan segle, havia aclarit conceptes com potencial i resistncia; les seves recerques van ser continuades, a Alemanya, per Ohm. Les aplicacions de lenergia elctrica van possibilitar una Segona Revoluci Industrial (nou perode de creixement econmic).

25

Levolucionisme. Una doctrina decisiva per al progrs de la biologia ho ser levolucionisme, formulat per langls Darwin. Al segle XVIII alguns botnics i al comenament del XIX algun bileg, com Lamark, ja havien formulat la teoria que diu que les espcies vives procedeixen les unes de les altres, les ms complexes de les ms senzilles. Darwin, en un viatge, va recopilar gran quantitat de material per mirar dexplicar el mecanisme pel qual es podia produir el pas duna espcia a una altra. A Lorigen de les espcies i a Lorigen de lhome, les seves obres fonamentals, desenvolupa la doctrina de la selecci natural o de la lluita per lexistncia: noms subsisteixen els individus i les espcies ms ben dotats. La idea que es podia evolucionar duna espcie a una altra i que podien sorgir espcies vives noves va revolucionar els estudis biolgics. Contra Darwin es va alar una reacci furibunda per, tot i que avui la biologia explica aquests fenmens amb raonament ms complexos, levolucionisme s una doctrina acceptada universalment.Un altre cientfic important, contemporani de Darwin, va ser Mendel, un humil monjo. Fins desprs de la seva mort no va ser reconeguda la seva obra. Va estudiar durant trenta anys les combinacions de llavors de psols i va descobrir les lleis que regeixen lherncia (gentica).

26

Els progressos de la cincia del segle XIX es diu que sn transcendentals. En medicina es descobreixen els agents causants dalgunes malalties (veritables drames per a la societat daquells temps); en fsica es fan uns passos gegantins en el coneixement de lenergia; en biologia es revolucionen les doctrines sobre lorigen i la vida de lhome.

27

A la segona meitat del segle XVII neix la premsa peridica; per els diaris, que mantenen un contacte quotidi amb els lectors, sn un fenomen del segle XIX. Amb els diaris la gent comena a preocupar-se de la poltica i de notcies de coses que no els afecten directament; els continguts dels diaris no interessa noms als poltics o els intellectuals, sin tamb lhome del carrer. Apareix la cultura de masses: un diari, a diferncia dun llibre cientfic, no pot adrear-se a un pblic especialitzat; un diari, lha dentendre tothom. Al Regne Unit, a mitjan segle, The Times llanava 55.000 exemplars diaris. Les notcies de la Guerra de Crimea el van convertir en un rgan molt popular. Uns altres diaris van aconseguir atraure els lectors amb lestil atractiu dels seus redactors; s el cas del Daily Telegraph, que cap a 1870 venia de 175.000 a 190.000 exemplars. A Frana la llibertat de premsa va ser un objectiu dels moviments revolucionaris. Grans escriptors escrivien als diaris. La premsa es concentrava a Pars i reflectia tots els sectors i partits poltics: el Journal des Dbats representava les classes mitjanes, Le National defensava idees revolucionries. El lector curis podia comparar les diferents actituds davant els esdeveniments. A lEspanya del segle XIX va tenir un gran prestigi El Imparcial, que al final del segle llanava uns 100.000 exemplars diaris. Cap a la cultura de masses: el peridic

28

Per a levoluci del diari van ser decisius els canvis tcnics. Uns procediments nous de reproducci dimatges van permetre incloure-hi dibuixos i gravats. La rotativa de quatre cilindres va aconseguir imprimir, a mitjan segle, 8.000 exemplars lhora, per una sola cara. El 1868 The Times va introduir la premsa Walter, que utilitzava un rotlle continu de paper i podia llanar 12.000 exemplars en una hora.En aquesta lluita per la velocitat van ser decisius els sistemes de transmissi de notcies; el telgraf va permetre de conixer esdeveniments que havien succet a milers de quilmetres en poques hores. El telgraf va contribuir al naixement de les agncies de notcies: empreses especialitzades a cercar notcies i proporcionar-les als diaris. A mitjan segle un jueu alemany, Reuter, obre a Londres la ms important daquestes agncies. El mn es fa ms petit i els homes ms cultes, grcies a aquest instrument tan caracterstic de la cultura de lera industrial que s el diari. Davant els grans diaris, lobjectiu principal dels quals seria la venda massiva dexemplars, la premsa obrera, ubicada, principalment, a les zones ms desenvolupades des del punt de vista industrial, aconsegueix sobreviure grcies a leconomia de mitjans que utilitza i a la seva autosuficincia, a la que dna fora la massa a la qual van adreades aquestes publicacions, buscant, bsicament, la difusi didees (poltiques o no).

29