1. Els Ports s un masss muntanyenc situat a l'extrem oriental
del sistema Ibric i que constitueix una zona de transici a la
Serralada Prelitoral Catalana. 2. Ventador El riu Canaletes s'obre
cam erosionant les moles calcries, salvant un fort desnivell,
transcorrent encaixonat entre la roca i produint un gran salt
d'aigua. 3. Sotorres El Salt de Sotorres es troba a la part on el
riu Canaletes travessa i busca la sortida als Ports. En aquest tram
el riu ha erosionat les roques i s'han format salts d'aigua, el
Ventador i el Salt de Sotorres. Antigament hi havia un mol de
farina que es movia grcies al salt de l'aigua i estava situat al
mateix costat del Salt . 4. Penya de Gall El penya de Gall s un Tur
d'uns 680 m situat al davant de les Roques de Benet. Hi podem
trobar un poblat iber del qual encara sn visibles algunes restes.
Els seus habitant havien disposat el poblament en terrasses i un
cam d'accs en forma de ziga-zaga que arribava fins la muralla- de
la qual encara queden uns pocs metres. Per les restes trobades es
pot afirmar que el seu poblament arrib a l'poca baiximperial. 5.
Roques de Benet Possiblement la muntanya ms emblemtica dels Ports.
L Institut Cartogrfic i Geolgic reconeix les Roques de Benet com un
dels 100 cims ms elevats de Catalunya amb una alada de 1017 metres.
s un punt geodsic. Est formada de conglomerats i t unes parets que
superen els 250metres en vertical 6. Cova de les Piletes Petita
cova amb un desnivell d'uns 3 metres que forma diferents bassiols.
El seu nom li ve per la forma que tenen aquests.S'hi accedeix per
la pista que va al mas de Quiquet, lloc d'inspiraci de Picasso en
la seua primera estada a Horta ( estiu de 1898 a febrer de 1899),
al Coll del Llop. 7. Carre Ample s un dels barrancs ms ferstecs i
espectaculars del Masss del Port. A la base del Carrer Ample i
formant les seues parets trobem la marbrera. L'extracci del
material (a cel obert) es remunta al 1966. Grcies a les accions de
protesta de la gent del territori, l'explotaci d'aquesta marbrera
mai es va completar. A parir de la marbrera continuem per la llera
pedregosa del riu Sec i encetem el Barranc del Carrer Ample
flanquejat d'altes parets rocalloses amb algunes agulles, balmes i
formacions capricioses producte de l'erosi, caracterstiques i
comunes dels terrenys calcaris. Llevat d'poques plujoses o de
tempesta el barranc baixa sec, amb algunes surgncies i tolls
espordics de poca importncia. 8. Tossal d'en Grill Cim del
Montsagre que es troba a 1.073 m d'alada. Hi ha un pil que
assenyala la partici dels termes municipals d'Alfara de Carles,
Pals i Horta de Sant Joan. s un vrtex geodsic. 9. Salt de Ferrass
El Salt de Ferrass t una alada de 70 metres. Recull l'aigua de la
Pineda i l'aboca al riu Canaletes. Podem veure aigua desprs de la
pluja o quan es desf la neu. L'aigua s de mineralitzaci dbil i molt
adequada pels que pateixen problemes de rony. Conten que era un
lloc on es desfeien dels animals vells i els que no eren tils per a
treballar. 10. Estrets de Llibers Formaci geolgica que el riu
Estrets ha anat formant al seu pas entre Les Moles del Don i La
Gronsa. Compta amb bonics tolls per banyar- se, com el Toll Blau, i
parets on poder practicar l'escalada. Escenari de la pellcula " El
Bruc " (2010) del director Daniel Benmayor. 11. La Pineda Bosc amb
predomini de pi negre situat entre les Roques de Benet, Punta de
Gall i els Cucons. Les seues fonts van subministrar aigua al poble
d'Horta de Sant Joan fins la dcada dels 60. Actualment les seues
aiges arriben a la font artificial de la Pineda. 12. Les
Muntanyoles Destaquen els boscos de pi negre que coexisteixen amb
alzines, aurons, boix, ar blanc, manxiulot , viola de roureda,
penia de muntanya,.. Destaca per la anomenada, no per les
dimensions, la cova de Panxampla. S'explica que el fams bandoler
s'hi amagava dels seus perseguidors. 13. Los Bcins Aquestes basses
sn abastides per una font. Abans es feien servir per donar aigua
als ramats i actualment per tenir subministrament d'aigua en cas
d'incendi. Una de les basses data de la dcada dels 70 i la ms
actual dels anys 1990-1991 14. La Corretja Itinerari per gaudir de
l'olor del bosc i la natura salvatge. I entre els pins, els roures
i l'alzinar, el rastre de l'home, un forn de cal i masos en runes.
Fins als anys seixanta del segle XX aquesta zona va ser un pas de
ramats transhumants entre el Baix Arag i les terres catalanes. 15.
Nom:Silviu Albu Curs:2014-2015 Treball dels xiquets de 5
