Els regnes cristians peninsulars

ELS REGNES CRISTIANS

LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT MITJANA

Nuclis cristians al nordOcupació musulmana de la península des del 711

Futurs regnes cristiansSuperioritat d’al-Àndalus fins a l’any 1000

RECONQUISTA

Procés d’avanç dels cristians cap al sud

(segles VIII-XV)

factors

Augment de la població

Organització política i militar

Necessitat de augmentar les terres de conreu i pastures

La idea de croada i la creença en el dret a recuperar el regne visigot

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS

REGNE ASTUR

Fomat a la serralada CantàbricaDerrotaren els musulmans a Covadonga (722)El primer rei va ser Alfons I (739-757)

Alfons III estén el regne fins al Duero (segle X)

REGNE DE LLEÓ

CASTELLA

Part del regne de Lleó

El comte Ferran González n’aconseguí la independència de Lleó al segle X

Es convertí en regne al segle XI (Ferran I)

És va unir amb Lleó definitivament el 1230 (Ferran III)

Al segle XII, Portugal s’havia convertit en regne independent de Castella

NAVARRA

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS

Independència de Carlemany: regne de Pamplona (segle IX: família Aritza)

Va passar a dir-se Regne de Navarra

Segle XI: Sanç Garcés amplia els dominis, que arriben a incloure Castella

ARAGÓ

Comtat pertanyent a navarra fins al segle XI

S’independitza i esdevé regne el 1035 (Ramir I)

Segle XII: Corona d’Aragó (incorpora el comtat de Barcelona entre els segles XI i XIII))

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Expansió

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Expansió

La Reconquista es va veure afavorida per la divisió del califat de Còrdova en regnes de taifes (segle XI)

Intents de resistència musulmana: almoràvits (1085) i almohades (1145)

Batalla de Las Navas de Tolosa (1212): fort avanç de la Reconquista per l’actual Andalusia (Ferran III i Alfons X el Savi)

El regne nassarita de Granada resistí fins al 1492, en què el seu rei, Boabdil, es va rendir als Reis Catòlics

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Repoblació

Ocupació, per part de la població cristiana, de les terres conquerides als musulmansREPOBLACIÓ

MODELS

repartimentANDALUSIA, VALÈNCIA, ILLES BALEARS, MÚRCIA

Els reis distribueixen les cases i les terres dels musulmans entre els participants en la reconquesta de la zona

atorgament de terres, furs i cartes de poblament

Els reis proporcionen terres als repobladors (perquè les conreen) i fur i cartes de poblament per a l’organització de les poblacions

CENTRE PENINSULAR, INCLOSOS EXTREMADURA I SUD DEL DUERO

capitulacions

Acords entre el rei i la població musulmana i jueva de la zona: poden conservar les seues terres a canvi d’impostos especials

VALÈNCIA, PART DE CATALUNYA I ZONES DEL CENTRE PENINSULAR

L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Organització política

MONARQUIA

Caràcter feudalAjuda de funcionaris per a governarA Castella i Lleó i a Portugal té més poder que a Aragó i NavarraS’imposa a poc a poc a noblesa i clero

CORTS

ADMINISTRACIÓ

JustíciaCastella i Lleó: chancillería realAragó: justícia major (defensor també dels furs)

Hisenda Recaptació de tributs

Delegats territorials, tambe amb funcions judicials

Merino (Castella i Lleó)

Veguer (Aragó)

NoblesaClero

Burgesia de ciutats i viles

Inicialment era un òrgan consultiu de persones pròximes al rei

després

A partir del segle XIII: donen vistiplau a nous impostos i aproven lleis i altres normes

CONVOCA

Més limitació del poder reial i capacitat de decisió a Aragó i Navarra

ELS REGNES CRISTIANS. Economia

Caràcter rural

Artesania i comerç a les ciutats

Corona d’Aragó

A l’interior

vinya,olivera i productes d’horta

ramaderia transhumant

Catalunya

Barcelona i València, ports importants de la Mediterrània

Comerç exterior: tèxtil i construcció naval

ELS REGNES CRISTIANS. Economia

Castella i Lleó

Flota poderosa

Expedicions per l’Atlàntic Comerç exterior

Factories a la costa africanaBurgesia comercial

Reis

Portugal

Honrado Concejo de la Mesta (segle XIII)

Importància de la ramaderia: ovelles merinesExpansió del cereal

defensa front a l’agricultura

Comerç de la llanaExportació als Països

Baixos per Bilbao i Santander

Desenvolupament de fires i mercats (Medina del

Campo, Valladolid)

ELS REGNES CRISTIANS. Societat

Nobles

Alta noblesa:ducs, comtes i

marquesos

Baixa noblesa:infançons

Bisbes

Mestres dels ordes militars

Abats

Clero

Camperols

Propietaris Colons

Burgesia

Conflictes socials

Irmandiños a Galícia

Remencesa Catalunya

ELS REGNES CRISTIANS. Les tres cultures

JUEUS MUDÈJARS

CRISTIANS

conviuen pacíficament durant gran part de l’edat mitjana

des del segle XIV

atacs a jueries i acusacions de

provocar la crisi

CRISTIANS

poder econòmiccàrrecs administratiuspréstec de diners

envejats per

intents de forçar la conversió de mudèjars i jueus per part dels reis

atacs

TOLEDO

ELS REGNES CRISTIANS. Les ciutats

-Governades pel consell, controlat per famílies de la baixa noblesa i l’alta burgesia.

-Generalment petites, amb gran activitat comercial i emmurallades.

-Carrers estrets i poc il·luminats.

-Escassa higiene per la convivència amb els animals.

-Hortets per a l’autoconsum.

-Diferències entre els barris modestos i els de l’alta burgesia.

-Existència de calls o jueries (jueus) i moreries (mudèjars).

EL REGNE DE VALÈNCIA. La Reconquesta (segles XIII i XIV)

Jaume I (1214-1276)

-Es va haver d’imposar a la noblesa i al clero de la Corona d’Aragó.

-La conquesta era un projecte que també interessava a aragonesos i catalans per a agumentar les seues possessions.

-Ocupà valèncie el 1238, i després continuà cap al sud.

-El Tractat d’Almirra (1244) amb Alfons de Castellà impedia l’expansió aragonesa cap al sud.

-Divisió de les terres conquistades:Citra Xucarum (més ençà del riu Xúquer)Ultra Xucarum (més enllà del riu Xúquer)(governades per procuradors amb grans poders)

EL REGNE DE VALÈNCIA. La Reconquesta (segles XIII i XIV)

Jaume II (1291-1327)

-Mitjançant diversos acords, incorporà les poblacions d’Alacant, Elx i Oriola, la qual cosa suposava trencar el Tractat d’Almirra

EL REGNE DE VALÈNCIA. La repoblació

Terres del nord: importància dels ordes militars, que ajudaren els reis durant la conquesta i la repoblació.

Creu de l’orde de Santa Maria de Montesa, orde hereu del béns dels templers al Regne de València

Comarques de l’interior : s’hi apliquen els furs d’Aragó.

Comarques costaneres: s’hi apliquen els costums dictats per jaume I, que més tard seran per a tot el regne amb el nom de Furs de València.

Sense lloc fix de reunió.Formades per representants de la noblesa, l’església i les ciutats.

EL REGNE DE VALÈNCIA. L’organització política

Vigilava el compliment de les decisions i els impostos de les Corts.

Administraven les ciutats, assessorats per un consell.

Exercia com a jutge local i tenia competències en assumptes econòmics, polítics i administratius.

Encarregat de la hisenda i el patrimoni del rei.Controlava la resta de funcionaris de la cort.

Dirigia l’exèrcit, actuava com a jutge suprem i representava el rei.Solia ocupar aquest càrrec l’hereu de la corona

-Escola de Traductors de Toledo: la cultura grega i llatina és coneguda gràcies a les traduccions de musulmans i jueus.

-Sorgiment dels primers textos en les llengües romanç (potenciades pels diversos regnes com a senyal d’identitat dels seus regnes).

-Textos literaris: Cantar de Mío Cid (segle XII).

ELS REGNES CRISTIANS. Cultura

-Primers escriptors en castellà: Gonzalo de Berceo, Juan manuel (segle XIII), Arcipreste de Hita i Pedro López de Ayala (segle XIV).

-Creació d’universitats: Palència, Salamanca, Valladolid i Sevilla.

ELS REGNES CRISTIANS. Art

Art asturià

Santa Maria del Naranco(palau, després església)

Segle IX)

-Planta basilical, murs gruixuts i finestres menudes.-Ús de pilars, columnes, arc de mig punt peraltats, contraforts exteriors i volta de canó

Art asturià


San Miguel de Lillo(església)Segle IX

El que es conserva actualment Recreació de com era inicialment

San Salvador de Valdediós(església)


Art mossàrab

-Creat pels cristians procedents d’al-Àndalus.-Edificis petits de murs gruixuts i plantes diverses.-Ús de l’arc de ferradura emmarcat per un arrabà, i voltes d’estil variat.

Santiago de Peñalba (Lleó)(església, segle X)

San Cebrián de Mazote (Valladolid)(església, segle X)


Art mossàrab

Santa Maria de Lebeña (Cantàbria)(església, segle X)

Santa Maria del Melque (Toledo)(església, segle X)

San Miguel de la Escalada

(Lleó)(església del monestir, segle X)

Art mossàrab


BeatsManuscrits decorats amb miniatures de colors, còpies del manuscrit fet pel Beat de Liébana, monjo que va viure al nord peninsular cap a finals del segle VIII


Art romànic: arquitectura

-Impulsada pel camí de Sant Jaume, la trobem en diversos llocs del trajecte que duia a Santiago.

San Martín de Frómista(Palència)

San Isidoro(Lleó)

Catedral de Jaca(Osca)

Catedral de Santiago de Compostel·la

Església de pelegrinatgetribuna

girola

creuer ampli


Art romànic: escultura

Pòrtic de la GlòriaCatedral de Santiago

Relleus del claustre del monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos)

Relleus de la façana del monestir de Ripoll (Girona)


Art romànic: pintura

Panteó de San Isidoro (Lleó) Fragment del calendari de faenes agrícoles


Art gòtic: arquitectura

Catedral de Burgos Catedral de Lleó

Catedral de Toledo

Segle XIII


Art gòtic: arquitectura

Llotja de València Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)


Art gòtic: escultura

Mare de Déu Blanca de la catedral de Lleó

Crist pantocràtor de la catedral de Burgos

Escenes bíbliques de la catedral de Toledo


Art gòtic: pintura

Miniatures de les Cantigas de Santa María, d’Alfons X

Escultura funeràriaSepulcre de Joan d’Aragó, a la catedral de Tarragona

Retaule del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)


Església de San Tirso de Sahagún (Lleó)Romànic mudèjar

Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa)Gòtic mudèjar

Art mudèjar

-Conreat pels musulmans que vivien als regnes cristians entre els segles XII i XV.-Materials i elements característics islàmics: rajola i algelps, arcs de ferradura i lobulats, arcuacions cegues (a l’exterior) i sostres teginats.


Església-fortalesa de Sant Bertomeu de Xàbia

(segles XIV-XVI)

Education

Els regnes cristians peninsulars