Els Trobadors

La poesia trobadoresca-La poesia culte néix el s.XI al sud de l'actual Estat francés.

-La poesia trobadoresca floreix de la culte al s.XII. Escrita en llengua vulgar, l’occità.

-Guilhèm d'Aquitània (1071-1127), duc d'Aquitània.

El trobador-Era un noble, que creava composicions literàries i musicals.

-Tenia coneixements de poesia, del trivi i el quadrivi.

-A diferéncia d’un poeta, que escrivia en llatí, escrivia en llengua vulgar, perque pogués ser difós pel poble.

-El seu nom deriva del verb trobar, en el sentit de crear literàriament (en llatí).

-Els trobadors ajudaven a la transmissió de notícies entre una regió i altra..

El trobador

-Alguns trobaven per passar l'estona, altres eren autèntics professionals de la poesia, de la qual vivien.

-Es movien per un ambient cortesà, i això suposava un prestigi i confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut.

-El trobador treballava molt lentament. 10 poemes any.

Les trobairitz

-Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz).

-Cantaven als cavallers i trobadors, no pas als seus marits.

-Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII)

El Joglar

-Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seves creacions.

-Eren d'estament social baix i es dedicaven professionalment a aquestes activitats: Malabarisme, acrobàcia, i a recitar les composicions dels trobadors.

Característiques: PrincipisEls trobadors es guiaven per uns principis:

Joi (joia) Jovent Mesura Gai saber Fin'amor Paratge Convivéncia Pretz (preu) i Valor Larguesa

Característiques: Temàtica

-Orrnament de la seva personalitat-La seva visió del món-Arma política-Sobretot cançons amoroses

Característiques: Temàtica

-El tema central és l'amor: l'amor cortès (o fin'amor).El trobador és cortès: lleial, generós, valent…La dama sol ser inaccessible i el trobador ha de fer mèrits

per aconseguir-la.

-Personatges:Trobador (vassall)Midons (dona)Gilós (marit)Lauzengiers (tafaners, aduladors)

Característiques: Mètrica

Seguien unes normes, la Mètrica: -Versificació: còmput de síl·labes

sempre exacte.-Rima: consonant, Masculina o

femenina.-Estrofes

S’anomenaven coplesAlgunes composicions tenien tornadaAlgunes, refranys (versos repetits a les estrofes)

Característiques: Estil

-Trobar lleu:Versificació senzillaAbsència de recursos estilísticscomplicatsComprensió fàcil-Trobar clus:Complicació de conceptesDificultat de comprensióLlenguatge d’argot-Trobar ric:Complicació de la formaRimes estranyes

Característiques: LlenguaKoiné: qualsevol llengua que

s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

-L'occità literari va ser koiné literària del català que van fer servir els trobadors catalans i també els francesos, italians i provençals.

-L'occità literari va ser una varietat

artificial utilitzada només en la poesia.

Gèneres i subgèneresBalada:

-Com indica el seu nom, tenia per finalitat ésser ballada.-El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariat- A A,tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A-lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen alsolista

Gèneres i subgèneresGèneres condicionats per la versificació:

-Dansa:

-Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos i abans i després un refrany de quatre versos o bé després una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa anterior.- Tenia per finalitat ésser ballada.

Gèneres i subgèneresGèneres condicionats pel contingut:

-Cançó:

-Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó.-Els seus temes centrals i gairebé exclusiu és l'amor cortès (o fin'amor) que participa en els aspectes socials i espirituals de l'època medieval.

Gèneres i subgèneres-Serventès:

-És el gènere més estès després de la cansó entre la poesia trobadoresca conservada.-S'anomena així perquè se servia com a melodia d'una cançó ja existent perquè fos fàcilment recordada per tothom.

-Tipus de serventès:

-Serventès moral:

Plasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la

degeneració dels costums dels cavallers.

Gèneres i subgèneres-Serventès personal:

Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador autor del sirventès.

-Serventès polític:

El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.

Gèneres i subgèneres-Serventès literari:

Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador.

-Cançó de croada:

Té per finalitat animar els cristians a participar en la conquesta de Terra Santa, tot creant l'ambient propici.

Gèneres i subgèneres-Alba:

Descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per a no ser sorpresos pel marit.

-Alba religiosa:

L'alba religiosa és una variant de l'Alba, En l'alba religeosa, el poeta expressa un desig que arribi el matí, i per tant que quedi enrere la nit.El matí és el símbol de la glòria divina, de la gràcia, de la Verge, que és la dama a la qual tothom pot expressar el seu amor Per contra, es tem o es malparla de la nit, que és el símbol de temptacions, del pecat.

Gèneres i subgèneres-Pelany:

Un plany és un estil trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc.

-Serranilla:

És una composició líriconarrativa en vers d'art menor típicament castellana que canta la trobada amorosa amb una dona de la serra o serrana. El seu equivalent en la literatura provençal seria una pastorel·la, si bé en aquest cas el personatge femení és una pastora

Gèneres i subgèneres-Pastorel·la:

Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situació real, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificable

Autors principals-Ponç de la guàrdia:

Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll. No era un trobador professional, sinó un cavaller al qual, segons diu ell mateix, li agradava que les dames occitanes celebressin les seves composicions.

La seva obra la formen nou composicions amoroses, quatre de les quals formen un petit cicle dedicat a una dama que anomenava amb el senhal de On-tot-mi-platz. Encara que com tots els trobadors escriu en occità, es poden detectar, alguns mots en català en els seus poemes

Autors principals-Guillem de cervera:

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.

De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives

Autors principals-Berenguer d'Anoia:

Es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un escriptor mallorquí de pares catalans

Es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on predomina el caràcter poètic i retòric per damunt del gramatical, i per el seu llibre dividit en quatre parts que estudien les formes retòriques, els errors principals de la versificació, etc.

La fi dels trobadors: Àusias March (s. XV)

-S. XIII desprovençalització de la lírica

-Llengua occitana s’omple de catalanismes

-Nova concepció de l’amor

-Visió renovada dels continguts

-Es mantenen formes i estils de la lírica medieval

Webgrafia

http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobadorhttp://literaturacatalana0910.blogspot.com.es/2010/03/16-temes-i-subgeneres-de-la-lirica.htmlhttp://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm#anoia