Upload
191268
View
522
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
INTRODUCCIÓ
• Edat Mitjana:
Caiguda de l’imperi romà d’Occident (476).
Conquesta de Constantinoble pels turcs
(1453)
CONTEXT HISTÒRIC
• Àmbit polític:
Europa està formada per molts regnes.
Les invasions són constants. Provoquen una
gran inseguretat política.
• Àmbit cultural:
Els centres de cultura del
moment són els monestirs.
• Àmbit socioeconòmic:
L’economia és agrària.
La societat s’organitza a través del feudalisme.
• Àmbit religiós:
L’església és la institució
més poderosa.
• Àmbit lingüístic:
La llengua de cultura i de les institucions és el llatí.
Més endavant sorgiran les llengües vulgars.
CONTEXT LITERARI
• Cultiva els gèneres heretats de la tradició
grecollatina, però trenca amb la temàtica i
els models dels clàssics.
• Reflecteix la societat de l’època.
LITERATURA MEDIEVAL A EUROPA
Èpica
•Cançons de gesta:
Poemes narratius que cantaven els fets
gloriosos del passat d’un poble i les proeses
dels herois nacionals.
Tenen un rerefons històric, tot i que són
llegendes (deformaven els fets).
Les transmetien els joglars oralment.
Cançons de gesta importants:
Cançó de Roland (francesa)
• Fet històric:
o Derrota de l’exèrcit de Carlemany a Roncesvalls (Pirineu).
o Carlemany acudia a ajudar els governadors de Girona, Barcelona i Ebre, a causa dels atacs de l’emir de Còrdova.
o Els bascos, enemics dels francs, els van atacar.
Fet llegedari:
o Carlemany entra a Espanya per lluitar contra els sarraïns, és a dir, per defensar la religió cristiana.
Cançó dels nibelungs
(alemanya)
Sigfrid es casa amb la
princesa Krimilda, gràcies a
l’ajuda que li proporciona al
seu germà: aconsegueix casar-
lo amb la reina Brunilda.
Sigfrid és assassinat per un
súbdit del rei i Krimilda lluitarà
per venjar la mort del seu
marit casant-se amb Atila, rei
dels huns.
Cançó del Mio Cid (espanyola)
• Narra les aventures del Cid, un cop és
desterrat pel rei de Castella.
• Al llarg dels anys intentarà aconseguir el
seu perdó
LA LÍRICA
• Tracta els sentiments personals del poeta
a partir d’una melodia cantada:
Lírica popular: oral
Lírica culta: escrita.
• Neix a Occitània
• S’anomena lírica
trobadoresca
• Primera poesia en
llengua vulgar.
• Qui les escriu?
Trobador:
• Compòn la lletra i la melodia del poema.
• És d’origen noble.
• Té una formació completa.
Joglar:
• Intèrpret que difón les
poesies.
• És d’origen humil
• Característiques
Visió de la dona
• Visió idealitzada. La dona és
considerada com un ésser
superior.
• Esdevé un model de perfecció
física i espiritual.
• El trobador és el seu vassall i
servidor (reflex del pacte
vassallatge feudal).
L’amor cortès
Joc de galanteig en què es trasmeten valors
espirituals: lleialtat, generositat… (basat en
la relació feudal).
Quan la dama accepta l’homenatge del
trobador, aquest avança espiritualment i
materialment.
Personatges:
Midons (dona)
Hom (trobador)
Gilós (marit)
Lauzengiers (envejosos)
RELACIÓ FEUDAL
Senyor Ofereix protecció, fidelitat i
respecte
Pacte feudal
Vassall Ofereix servei, fidelitat i
respecte
AMOR CORTÈS
Dama Ofereix protecció amorosa i
fidelitat
Pacte amorós
Trobador Ofereix servei amorós i
fidelitat
Gèneres trobadorescos:
Cançó: el trobador canta les
virtuts de la dama i es posa al
seu servei.
Alba: sepació dels amants
després d’haver passat la nit
junts.
Sirventès: atac verbal
a una persona
concreta.
Plany: dolor per la
mort d’una persona.
Es lloen les seves
virtuts.
LITERATURA MEDIEVAL A CATALUNYA
Context històric
Catalunya es forma
com a poble (llengua,
cultura i institucions
pròpies).
Nucli originari de
Catalunya: Catalunya
Vella (després
s’eixampla).
Política:
Al s.VI els gots dominen el territori.
Al s. VIII els musulmans entren a la zona.
Els carolingis creen la Marca Hispànica
(Catalunya Vella).
L’any 988, els territoris catalans dels francs i
s’organitzen per comtats.
S’amplia el territori amb Provença, Aragó,
València, Illes Balears, etc.
Economia:
La terra. Són possessió de
l’església i la noblesa.
Cultura:
Art romànic.
Llengua:
Es formen les llengües
romàniques.
LITERATURA CATALANA S.XII-XIII
Primers textos:
Pertanyen a l’àmbit jurídic
o religiós.
Llibre jutge (Forum
Iudicum)
Codi de lleis
visigòtiques
Homilies d’Organyà
Recull de sermons amb
comentaris de textos
bíblics.
POESIA CATALANA S.XII-XIII
Cançons de gesta: van existir,
però no es conserva cap
document.
Lírica: poesia trobadoresca. Els
autors principals foren:
Guillem de Berguedà (s.XII):
vescomte de Berguedà. Tenia un
caràcter agressiu. Solia escriure
sirventesos.
Cerverí de Girona (s.XIII):
Era d’origen humil.
És l’últim gran trobador
Escriu sirventesos,
cançons i pastorel·les.
Altres trobadors:
Guillem de Cabestany, Guerau de Cabrera,
Ramon Vidal de Besalú…
PROSA CATALANA S.XII-XIII
Religiosa
Finalitat:
Ensenyar el camí de la fe
Instruir el poble en
l’Evangeli.
S’escriu en vulgar perquè
el poble no entenia el llatí.
Ramon Llull
Biografia:
Neix a Mallorca.
Fins als 30 anys viu a la cort.
Es casa i té dos fills.
Escriptor polifacètic (escriu 243 llibres)
Als 32 anys es retira per viure una vida religiosa.
Decideix difondre la fe cristiana. Té 3 objectius:
Convertir els infidels
Escriure llibres, sobretot cristians.
Crear escoles per missioners.
OBRES POPULARS DE RAMON LLULL
Prosa
filosòfica i
científica
Obra
narrativa
Obra
poètica
Obra
mística
1. Arbre de la
ciència
2. Gentil
1. Vida coetània
2. Blanquerna
3. Llibre de
meravelles
1. Cant de
Ramon
2. Lo
desconhort
3. Los cent
noms de
Déu.
1. Llibre de
contemplació en
Déu.
2. Llibre d’Amic e
Amat
3. Arbre de filosofia
i amor
Obra: (més de 250 obres)
Narrativa:
Llibre d’Evast e Blanquerna
Narra la vida d’un matrimoni cristià.
El fill passa per tots els estadis de la vida
religiosa.
Llibre de Meravelles
Es divideix en 10 llibres que estructuren
l’univers tal com s’entenia a l’època: Déu,
àngels, elements, bèsties...
Protagonista: Fèlix és enviat a conèixer les
meravelles del món que Déu ha creat.
Interroga a la gent per saber el perquè de les
coses.