Art Romànic

1.- Catedral de Saint Sernin de Toulouse (40)2.- Catedral de Santiago de Compostel·la (41)3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43)4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42)5.- Pintures murals de Sant Climent de Taüll (44)6.- Pintures murals de Sant Isidor de Lleó (45)7.- Frontal sobre taula de la Seu d’Urgel (46)

FITXES SELECTIVITAT

Assumpció Granero Cueves

Art RomànicESCULTURA

3.- Abadia de Saint Pierre de Moissac (43)4.- Monestir de Santa Maria de Ripoll (42)

FITXES SELECTIVITAT

Assumpció Granero Cueves

A l’art romànic a més de l’arquitectura, també hi trobam pintura i escultura. Aquestes tenen CARACTERÍSTIQUES COMUNES:

- Temàtica religiosa: Jesús cruxificat, la verge, sants... - Subordinades a l’arquitectura: ocupaven llocs concrets en els edificis. - Finalitat didàctica: els seu objectiu era ensenyar i adoctrinar. - Provoquen emocions: Les figures no són realistes, són rígides i amb una gran càrrega emotiva.

La PINTURA es treballava amb la tècnica mural del fresc, i actualment està deteriorada per el pas del temps, i del tremp sobre taula o les miniatures i tapissos.

L’ESCULTURA, majorment, la trobam amb relleus esculpits en columnes, capitells, tímpans..., etc. També en trobam exemptes (esculturas de la verge amb el nin o Jesús cruxificat tallades en fusta).

Pintura i Escultura

43. Saint Pierre de Moissac

FITXA TÈCNICA

Títol Abadia i Timpà del pòrtic sud de “Saint Pierre de Moissac”

Autor Desconegut

Cronologia Timpà: 1110-1115. Abadia: 1100 -1130

Estil Timpà: exemple clàssic del romànic. Abadia i claustre: romànic i gòtic

Tipologia Abadia (arquitectura) i timpà (escultura sobre arquitectura) amb diferents tipus de relleus amb cromatisme

Material i tècnica Talla de pedra

Dimensions Claustre: 31 per 27 m. Timpà: 5’68 m. de diàmetre

Tema Pantocràtor. L' Apocalipsi segons sant Joan

Localització d’origen Pòrtic sud església abacial de Sant Pere de Moissac, Llenguadoc (França)

Localització actual El mateix: Moissac, Llenguadoc (França)

CLAUSTRE DE SANT PERE DE MOISSAC (FRANÇA)

L’abadia de Moissac, conjunt arquitectònic religiós, fundada al segle VII, i lligada a la poderosa abadia de Cluny, que impulsà certes reformes, i fou el centre monàstic més important del sud de França durant el segle XII. L’abadia i el claustre són un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic. El CLAUSTRE té la mateixa funció que d’altres: distribuir l'espai i servir com a centre per a la comunitat religiosa que l'habita. Alhora, el pati central també serveix com a zona de lectura o de meditació.

CRUGIES DEL CLAUSTRE DE SANT PERE DE MOISSAC

- Hi destaquen les extraordinàries escultures romàniques: El conjunt d'arcades de les crugies s'interromp en els vèrtex, on s'ajunten dues galeries o crugies, aquí apareixen pilars quadrats de maó revestits amb plaques de marbre esculpides.

- Per parelles, als pilars dels vèrtex hi ha representats vuit dels dotze apòstols: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Bartomeu i Mateu al sud-oest.

- CLAUSTRE: inscripció datada el 1100.

- 4 crugies porticades.

- Arcades sobre columnes, que s'intercalen entre senzilles i dobles (116).

-Capitells esculpits en 4 cares, amb temes: Gènesi, Infantesa de Crist, Miracles de sant Benet, i altres florals o figuratius.

- Arquitrau de fusta sobre mur nu de pedra.

- Destaca el TIMPÀ romànic (segle XII, 1110-1115), veritable obra mestra de Moissac, encarregada per l'Abat Durand, mandat sota el qual es va iniciar la restauració de l'abadia. El claustre i la portada es van dur a terme segons els designis de l'abat Anquetil (1085-1115).

-És un relleu tallat sobre pedra, de superfícies llises a partir d’un poliment lleuger.

- Escultura monumental lligada a arquitectura i que utilitza la mateixa pedra que el parament mural.

El timpà corona la portalada de l'església i simbolitza l'entrada

al cel i a la casa de Déu. FUNCIÓ DIDÀCTICA: Les imatges bíbliques de les esglésies il·lustraven les

masses populars analfabetes en els coneixements religiosos, és

una bíblia de pedra. TEMA: Representa, al centre del timpà, l'Apocalipsi segons sant Joan, (4,1 – 11), que esdevé, en

l’edat mitjana, un dels temes més eficaços per a estimular els

feligresos.

-El timpà i els laterals presenten programes iconogràfics diferents.

-TEMA: Al bell mig del timpà, dins una màndorla, la figura del PANTOCRÀTOR entronitzat. Crist, més gran que els altres, a mode MAIESTAS DOMINI.

- TÈCNICA: És una representació frontal, en primer pla, no n’hi ha tractament de la profunditat espacial, les figures estan juxtaposades en registres, el mestre utilitza la perspectiva jeràrquica, amb absència de paisatge.

TIMPÀ DE LA PORTALADA SUD

TIMPÀ SAINT PIERRE MOISSAC: VISIÓ APOCALÍPTICA “MAIESTAS DOMINI” (1110-1115)TIMPÀ SAINT PIERRE MOISSAC: VISIÓ APOCALÍPTICA “MAIESTAS DOMINI” (1110-1115)

Els Tetramorfs l’envolten (símbols del 4 evangelistes): àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), brau (sant Lluc) i àngel (sant Mateu). Tetramorfs flanquejats per dos serafins (arcàngels), molt estilitzats.

TÈCNICA: Modelatge variat amb diferents tipus de relleu: figures majors del centre amb relleu pla i frontal, i volum poc accentuat, hi predomina el tractament lineal del vestuari, cas de Crist, que trenca el ritme de la composició amb la seva quietud, i les seves formes són més grans, més planes i menys detallades que les dels altres, com si la seva grandesa no permetés representar-lo del tot.

TEMA: Envolten el grup central i s’adapten a la forma semicircular del timpà, els vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi, que formen un marc molt farcit i es distribueixen en frisos, de 5 en 5 (2 dalt i 3 baix), i els 14 restants, que no hi caben, conformen una mena de fris inferior, els quals porten instruments musicals per cantar les alabances al Totpoderós.

TÈCNICA: Figures més petites dels ancians, treballades amb un relleu més ple i més marcat, encara que amb tractament bastant arcaic, és una talla en alt relleu.

Crist es presenta omnipotent per jutjar els homes a la fi del temps. Es troba assenyalant amb la mà dreta cap a dalt (el cel), en acte de beneir, i amb l'esquerra cap a baix sosté els evangelis. Contrasta la immobilitat de Crist, hieràtic i rígid, i els altres personatges.

TIMPÀ DE LA PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC

Tots els personatges dirigeixen l'atenció cap a la figura de Déu, i presenten una major gesticulació, especialment les figures animals dels Tetramorfs, les seves faccions tenen més expressivitat i detall. També, la llargària més acusada del normal els dóna una certa elegància; però alhora esdevé una ambientació més tensa pel fet de les torsions o postures que les figures han d'adoptar per dirigir la seva mirada a Crist, adaptant-se a l’espai, contorsió i tensió que augmenta la impressió de MOVIMENT.

-Contrasta el tractament ANTINATURALISTA i sobrenatural de Crist, i el REALISME, més expressivitat, la gesticulació, les diferents postures i el tractament més individualitzat dels ancians.

- La LLUM incideix de manera suau, donada la poca profunditat del relleu, en les figures centrals, i s’accentua el clarobscur, una mica més, en les figures més petites (ancians), per estar tallades en un relleu més alt.

DETALL MOISSAC: PANTOCRÀTOR I ANCIANS AMB INSTRUMENTS MUSICALS

DETALL DE 3 ANCIANS (AMB INSTRUMENTS MUSICALS) I DE L’ARQUIVOLTA D’ORNAMENTACIÓ VEGETAL ENTRELLAÇADA

PORTALADA DE SAINT PIERRE DE MOISSAC (1110-1130)

-Tota la iconografia apareix emmarcada per l’ornamentació

vegetal de les ARQUIVOLTES, i la decoració de rosetons de la LLINDA, just a sota, amb cercles en forma de rosa que es podrien interpretar com

les rodes de foc de l'Apocalipsi (l’INFERN).

Al centre de l'obertura de la portalada, hi ha el MAINELL que

conté figures d’animals entrellaçats i, a les cares laterals , es troben sant

Pau i el profeta Jeremies.

- Les figures i les tres parelles de lleons i lleones rampants

entrecreuades (els 6 lleons de la REVELACIÓ), col·locades sobre un

fons vegetal, semblen esculpides per a què els observadors dirigissin les

mirades a la part del timpà on apareix Crist, que es troba just en

línia recta cap a dalt.

Les figures dels suports verticals (brancals i mainell) estan

estilitzades i presenten una sinuositat, un model després força

imitat.

MOISSAC TRANCALLUMS: PROFETA JEREMIES

(1) El profeta Jeremies

(2) Detall del profeta Jeremies

(3) Sant Pau

(1)

MAINELL O TRENCALLUMS(3)

(2)

TÈCNICA: Negació del volum real del cossos, allargament de les figures i anatomies defectuoses. El hieratisme i la composició

jeràrquica,especialment en la figura del Pantocràtor, tenen el seu precedent

en la plàstica bizantina.

PROFETA JEREMIES I SANT PAU

Al fris superior TEMA: caiguda dels ídols d'Heliòpolis, fugida

d’Egipte, presentació al temple.

Els relleus dels laterals (afegits posteriorment), TEMES: Escenes no relacionades amb temàtica del timpà, temes de l’Antic Testament, amb passatges de la vida de Crist. A l'est (dreta mirant frontalment), a les arcades: Anunciació, Visitació, Adoració dels Mags, i Infància de Crist.

-A les arcades de l'oest (esquerra): càstig de

l'avarícia i la luxúria, escenes de l'infern i el ric Epuló.

- Al fris superior: la paràbola de Llàtzer i el ric Epuló, i el càstigs de l'infern. Tots ells

temes recurrents del cristianisme de l’època.

MOISSAC:FUGIDA D’EGIPTE

CAPITELL DEL CLAUSTRE DE L’ABADIA DE SANT PERE DE

MOISSAC

Dos monstres demoníacs tenen atrapat un pecador

PORTALADA DE MOISSAC

Un parell de dimonis de la paret del brancal

ESCULTURA ROMÀNICA A FRANÇA. Característiques:

1) SUBORDINACIÓ a arquitectura: figures s’acomoden al marc i ocupen tot l’espai.

2) SIMETRIA, seguint un ordre jeràrquic: figura principal més gran, al centre, flanquejada per tetramorfs i serafins. Al seu voltant i distribuïts en frisos, figures en menor escala. Aquest centre compositiu no només queda subratllat per la major escala del personatge principal, sinó pel fet que tots els personatges s’hi giren i el miren.

3) Divisió en registres s’ha fet en línies ondulants, igual que l’orla, que envolta el timpà i corre paral·lela a l’arquivolta, la qual dibuixa una sinuosa línia serpentejant, que augmenta RITME COMPOSITIU, accentuat per la disposició dels ancians en diferents postures.

4) Prima l’actitud d’omplir tot l’espai en un espècie d’HORROR VACUI.

5) TEMA timpà inspirat en miniatures il·lustrades del beat de LIÈBANA (fórmula iconogràfica per expressar en imatges l'Apocalipsi). TÈCNICA influència miniatures MOSSÀRABS.

6) Romànic abandona la concepció clàssica de la bellesa, i l’art es converteix en SÍMBOL de la filosofia del CRISTIANISME i la MENTALITAT de l’ESGLÉSIA.

7) DIDACTISME: Imatges escultòriques que transcriuen les sagrades escriptures per poder ser llegides visualment pel poble analfabet (ADOCTRINAMENT).

8) Cal afegir una funció PROPAGANDÍSTICA del poder de l’església.

9) Disposició jeràrquica de les figures reflexa la SOCIETAT jerarquitzada del moment: els ESTAMENTS FEUDALS (n’hi ha una analogia entre el vincle del poble i el senyor feudal, i Crist i les figures secundàries que l’envolten).

10) INFLUÈNCIES: El mateix es pot observar al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, a Sant Tròfim d'Arlés, i a Santa Fe de Conques.

Judici Final. Portalada occidental de Santa Fe de Conques (1130-1135)Judici Final. Portalada occidental de Santa Fe de Conques (1130-1135)

The end

LA INNOCÈNCIA TAMBÉ POT

APREHENDRE L’ART SENSE

CONÈIXER EL SEU SINGNIFICAT

42. Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll

FITXA TÈCNICA

Títol Portalada del Monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll

Autor Desconegut, tallers del Rosselló

Comitent Comte Guifré el Pelós, Abat Oliba

Cronologia S’inicia segle XI (medieval), consagrada per l’abat Oliba l’any 1032. Portada s. XII

Estil Romànic català

Tipologia Arquitectura: monestir benedictí (església, claustre i portalada façana principal)

Material Pedra

Forma Alt relleu

Dimensions 1’65 m (alt) x 11’6 m (ample) x 1 m (gruix)

Localització Ripoll, Girona

Tema La imatge de conjunt sembla un arc de triomf, i distribuïdes en frisos, hi ha representades algunes imatges de la Bíblia de Ripoll. El Pantocràtor envoltat de 4 àngels presideix el fris superior; els Tetramorfs en els dos primers registres; els 24 ancians de l’Apocalipsi i els 22 benaventurats en els laterals. A la resta de frisos, escenes dels llibres de l’Èxode, i llibres dels Reis.

MONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA DE RIPOLLMONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA DE RIPOLLCapçalera, amb absis central

-800 Carlemany emperador: Catalunya part de Marca Hispànica.

-801 envia al fill Lluís el Piadós a conquerir Barcelona. - 879 el comte Guifré el Pelós conquerí la vall de Ripoll.

Referent rellevant: l’abat Oliba, constructor, impulsor cultural, intensa vida política; 1137 impulsà la primera assemblea de Pau i Treva de Déu, per evitar la violència sense fre de les lluites feudals en què els nobles es rebel·laven contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos lliures, petits propietaris, i després sotmetre’ls a la condició de serfs. Així, mitjançant la institució de les SAGRERES, la zona al voltant de l’edifici de l’església de Ripoll fou designada com a lloc on no s’hi podia actuar de forma violenta, sota pena greu d’excomunió, i esdevé una garantia contra l’extorsió feudal.

- Panteó reial fins l'any 1162 (sepulcres a cada costat del transsepte). En 1982 es tornà a col·locar la tomba de Guifré el Pelós, també s’hi troba la del comte Ramon Berenguer III.

- Trienni Liberal (1820-1823): 1a exclaustració monestir

- 1830 reforma total de l'església.

- 1836, Mendizàbal: 2a exclaustració, després patí un incendi, destruccions i pillatges. - 1863, amb liberals moderats: restauració de l’església (no gaire acurada) que fou consagrada de nou el 1893.

MONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA RIPOLLMONESTIR BENEDICTÍ SANTA MARIA RIPOLLFaçana flanquejada per torres

Història construccióHistòria construcció

- Mateix any conquesta (879), amb Mateix any conquesta (879), amb donacions, s’inicien obres monestir donacions, s’inicien obres monestir sota protecció comtal. sota protecció comtal.

- 888 consagració església 888 consagració església monàstica, dedicada a Santa Maria. monàstica, dedicada a Santa Maria.

-Creixement monacal: fa necessari Creixement monacal: fa necessari ampliar l’església, nova consagració ampliar l’església, nova consagració 935. 935.

- 977 moment culminant, es completà - 977 moment culminant, es completà amb part del claustre i la murada. amb part del claustre i la murada.

- L’abat Oliba de família noble, fou - L’abat Oliba de família noble, fou elegit abat el 1008 (Cuixà i Montserrat elegit abat el 1008 (Cuixà i Montserrat depenien de Ripoll). Reconstruí depenien de Ripoll). Reconstruí totalment l'edifici i consagrà totalment l'edifici i consagrà l’església el 1032. l’església el 1032.

TORRE CAMPANAR I CLAUSTRE TORRE CAMPANAR I CLAUSTRE SANTA MARIA DE RIPOLLSANTA MARIA DE RIPOLL

- La capçalera del temple s’alçà sobre - La capçalera del temple s’alçà sobre una antiga necròpoli que presenta una antiga necròpoli que presenta estrats tardoromans (descoberta durant estrats tardoromans (descoberta durant unes excavacions de la segona meitat unes excavacions de la segona meitat del segle XX, quan es cercaven les del segle XX, quan es cercaven les restes de la capçalera del segle X o restes de la capçalera del segle X o d’una cripta).d’una cripta). - Oliba convertí Ripoll en centre de gran Oliba convertí Ripoll en centre de gran desenvolupament cultural, aconsegueix desenvolupament cultural, aconsegueix la independència, i el monestir només la independència, i el monestir només estava sotmès al papa. estava sotmès al papa.

- Oliba també impulsà l’escriptori, Oliba també impulsà l’escriptori, moment de la seva màxima activitat, i la moment de la seva màxima activitat, i la biblioteca monàstica convertint-se en biblioteca monàstica convertint-se en una referència cultural de primer ordre.una referència cultural de primer ordre.

- La seva mort significà l’inici del declivi La seva mort significà l’inici del declivi de l'abadia,de l'abadia, de Ripoll de Ripoll

ABSIS CENTRALABSIS CENTRAL

SEPULCRES DE GUIFRÉ I EL PELÓS (1982) i RAMON BERENGUER III

Més tard l'escriptori tornà assolir un nou impuls amb l’edificació de la portada romànica (mitjans segle XII).

PORTALADA DE L’ESGLÉSIAPORTALADA DE L’ESGLÉSIA

PLANTA RIPOLLPLANTA RIPOLL- Planta de creu llatina: 5 naus, ampli transsepte amb set absis, tres a cada banda de l'absis central.

- Nau central amb volta de canó. - Separada de naus laterals per arcs formers de mig punt, recolzats en pilars de planta quadrada. Segons Elies Rogent, la reconstrucció no respectà la forma original. Ara resten separades entre si per arcs de mig punt que es recolzen de forma alterna en columnes i pilars rectangulars.

- També s'ha qüestionat l’existència inicial del cimbori que s'alçava sobre la intersecció entre la nau principal i el transsepte, resolt a l’interior del creuer, amb una cúpula recolzada sobre petxines.

CLAUSTRE DEL MONESTIRCLAUSTRE DEL MONESTIR

Claustre de 2 plantes i forma trapezoïdal (112 arcs de mig punt recolzats en 252 columnes), amb capitells decorats amb motius religiosos o profans; construït en una primera part entre el 1170 i el 1200. La construcció restà aturada i fins a finals del segle XIV i principis del XV no es van acabar les altres galeries. El pis superior va ser acabat en el segle XVI..

ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Crugia i capitells del claustre

Al claustre es conserven algunes claus de volta de la primera època, així com capitells de tipus califal de la basílica del 977, i les bases d'un baldaquí de pedra del segle XII, entre d'altres moltes restes de les edificacions anteriors. 

ROMÀNIC CATALÀ INICIAL: MONESTIR SANTA MARIA RIPOLL Detall de capitells al claustre

MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL (S. XI)Exterior

-El campanar sud, més alt, restà sencer, però la restauració del segle XI li afegí El campanar sud, més alt, restà sencer, però la restauració del segle XI li afegí un darrer pis, i no se sap si, realment, va estar coronat amb merletsun darrer pis, i no se sap si, realment, va estar coronat amb merlets. Aquí s'obren finestres de mig punt, més grans a mesura que assoleixen altura. Al 4t pis les finestres són geminades. El darrer pis reconstruït imità la distribució del 4t pis, però es coronà amb fris d'arcuacions cegues, d’estil llombard. - La coberta és una teulada de quatre aigües reconstruïda, equiparant-la a la de Sant Miquel de Cuixà. 

-Atri gòtic precedeix l’església, protegint la portada de ponent.

-Façana flanquejada per dos campanars quadrats estil llombard (fris d'arcs cecs i lesenes).

- El campanar nord (més baix) fet malbé pel terratrèmol del segle XV, i reconstruït, es econstruït, es coronà amb un pis amb coronà amb un pis amb finestres similars a les del finestres similars a les del transsepte i amb una cúpula transsepte i amb una cúpula octogonal.octogonal.

SANTA MARIA DE RIPOLL Presbiteri de l’església

-El Llibre de l’Apocalipsi és fonamental per entendre la simbologia de les imatges.

- A l’època del Romànic cada part del temple té un significat, entre terrenal i diví. -La forma del temple recorda el cos humà, i esdevé el cos místic d’aquesta religió.

-La façana o peus representen l’entrada a la comunitat cristiana.

-La zona intermèdia, són les naus i representen l’àmbit terrenal, és a dir, el camí que han de fer els fidels a la Terra, durant la vida.

-El creuer és l’àmbit de transició entre l’espai terrenal (base quadrada de la cúpula) i la cúpula.

-La cúpula o mitja esfera representa l’àmbit diví. Les formes circulars dels absis i les cúpules són l’àmbit celestial.

-El presbiteri, espai en el que només tenen accés els sacerdots.

Ripoll

- El relleu de la portalada sobresurt lleugerament del mur frontal. -Apareix com un gran arc triomfal de forma rectangular i porta al bell mig.

-No té timpà (senyal inequívoc de la pervivència de l’art clàssic).- Portada amb 7 arquivoltes sustentades per brancals (pilars i escultures).

- La portalada, diuen, restava separada per un trencallums on s’hi trobaven lleons entrellaçats.

Esculpida a mitjans del segle XII, és un dels conjunts escultòrics més interessants de l'època romànica

- El TEMA del pòrtic com els del capitells historiats del claustre provenen del llibre de l’APOCALIPSI, però també del CÒDEX o “Bíblia de Ripoll”.

- Els escultors van treballar amb delicadesa els detalls de les túniques, de les armadures, escuts i cascs dels soldats.

- FRIS SUPERIOR: el Salvador i els ancians de l’Apocalipsi. Després, NIVELL CENTRAL: tres registres horitzontals amb sants i escenes de l’Antic Testament. Dins una mena de fornícules veiem a David i uns músics. Més baix, NIVELL INFERIOR: encara apareixen uns animals que es devoren entre ells, i medallons amb els pecats capitals.

PÒRTIC DE SANTA MARIA RIPOLL

El programa iconogràfic és complex, molt elaborat i amb finalitat didàctica. El naturalisme de les figures se supedita a la claredat del missatge. Els temes, religiosos o profans, divideixen el relleu en 3 nivells.

NIVELL SUPERIOR (espai celestial): el Pantocràtor, els Tetramorfs i els àngels; i els 24 ancians, és a dir, referències del Llibre de l’Apocalipsi.

NIVELL CENTRAL (espai intermig o de transició): figures dels apòstols i sants, les històries dels reis David i Salomó (zona esquerra), i la de Moisès, i l’èxode dels israelites (escenes de l’Antic Testament).

PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL (2a ½ S. XII)

NIVELL INFERIOR (espai terrenal): figures i animals, representen escenes terrenals, o personatges bíblics en contacte amb el món, com la visió del profeta Daniel, a l’esquerra, junt a escenes de condemna del Judici Final; i a la dreta, escenes del Nou Testament (el cicle de Jonàs).

SANTA MARIA RIPOLL (1032)

Sota l’arquivolta esquerra (mirant de front la porta) se situa l’escultura de San Pere, i a la dreta la de Sant Pau; als costats del trencallums se situava San Pau i Jeremies. A l’arquivolta de la dreta el profeta Isaïes. Al seu voltant es localitzen escenes de Caín i Abel, i de Jonàs. La part profana de la representació correspon a les escenes que representen el calendari; també apareixen motius ornamentals circulars a la zona de la llinda.

RIPOLL, DETALL DE LES ARQUIVOLTES

3a ARQUIVOLTA. S’hi representen 2 cicles complets, composts por 6 imatges a cada costat. 1r cicle dedicat a l’apòstol Sant Pere. Al costat dret se narra la vida de Sant Pau.

2a ARQUIVOLTA. Un total de 27 medallons, entrellaçats d’estil vegetal. Al seu interior hi apareixen alternats animals reials i plantes: cérvols, aus, lleons i un porc senglar. En el medalló central apareix l’anyell de déu, a cada costat un àngel adorador. Arquivolta sobre muntants o brancals en forma de cantonada, amb més decoració d’animals.

1a ARQUIVOLTA: sobre dues columnes a l’esquerra, amb el fust estriat i el capitell, es representen les figures d’unes aus sobre fulles, i la de la dreta amb el fust decorat amb textures vegetals, en el capitell s’hi representen grifs i lleons. Vista frontalment apareix una rica decoració de fulles d’acant.

Dues grans escultures dels dos apòstols protagonistes apareixen també representats en els brancals del pòrtic, lamentablement sense cap (dreta sant Pau, esquerra sant Pere).

DETALL PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

DETALLS PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

PORTADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL (2a ½ S. XII)

INTERPRETACIONS:

-L´historiador d’art, Cirici Pellicer, exposa que la portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme, en aquest sentit té un sentit ascendent, des del sòcol on s’hi representa l’infern fins el registre superior, on es troba el Pantocràtor.

-Eduard Juvent, especialista en art romànic, interpreta aquesta obra com una al·legoria a la reconquesta de territoris musulmans, duta a terme per Ramon Berenguer III i el seu fill Ramon Berenguer IV.

The end

The endThe endThe end

The end

Th

e en

dThe end

The e

ndThe end

Th

e e

nd