ESTUDI DELS CANVIS D’USOS DEL SÒL A L’ANTIC ESTANY DE SILS, UNA EINA BÀSICA PER A LA SEVA GESTIÓ

Gabriel Mercadal i Corominas

Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la Universi tat de Girona

INTRODUCCIÓAspecte de l’estany a començaments segle XX

M. Cantó

INTRODUCCIÓPaisatge agrícola

Aigües poc o gens contaminades Activitat forestal i agrícola

INTRODUCCIÓAgricultura tradicional: dalladora del mas Segador

INTRODUCCIÓAspecte de l’estany vers el 1981

INTRODUCCIÓConstrucció del polígon

INTRODUCCIÓAspecte actual de l’estany

INTRODUCCIÓDomini de polledes i herbassars humits

INTRODUCCIÓÀrees urbanitzades

OBJECTIUS

1. Estudiar l’evolució dels usos del sòl de l’antic estany de Sils al llarg dels darrers 50 anys

3. Cercar les àrees que s’han conservat com a espais naturals

2. Conèixer la superfície de cada ús del sòl en aquest període

4. Proposar les àrees més idònies per a ser conservades i/o recuperades

ProcedimentMETODOLOGIA

1. Establir els límits reals de l’antic estany de Sils

�Estudi dels documents cartogràfics antics

�Localització dels termes de l’any 1740 que limiten l’estany

�Estudi de la geologia de la zona

2. Cercar mapes de vegetació antics

3. Cercar fotografies aèries contemporànies en els mapes de vegetació

2. Cercar mapes de vegetació antics

�Mapa de vegetació, inèdit, de la regió de Sils del Dr. Bolòs (1954)

�Mapa de vegetació de l’estany de Sils del Dr. Vilar (1981)

�Foto del 1956

�Foto del 1980

ProcedimentMETODOLOGIA

4. Aixecar mapa de vegetació actual (2002)

6. Analitzar les dades

5. Integrar totes les dades en un SIG (Sistema d’informació geogràfica)

�Elaboració de tres nous mapes seqüencials de vegetació: 1954,�Elaboració de tres nous mapes seqüencials de vegetació: 1954,1980 i 2002

�Càlcul des les superfícies planimètriques de les unitatscartografiades

�Localització dels espais amb més interès natural

7. Gestió ambiental i elaboració d’altres estudis

14

4

2

3

1

13

2118

20

19RIUDARENES

Límit de l’estany

Límit de l’EIN

Límits de l’antic estany de SilsMETODOLOGIA

7

5

6

815

4

22

9

16

17

10

11

12

MAÇANET

SILS

VIDRERES

360 ha18,6 km

+FOTOS AÈRIESMAPES ANTICS DE

VEGETACIÓ

EDICIÓ ACTUAL DELS MAPES VEGETACIÓ ANTICS

Esquematització de l’elaboració dels mapes antics de vegetació (1954 i 1980)

METODOLOGIA

SIG

Foto 1956. E 1: 33.000 BOLÒS (1954). E 1: 20.000 Mapa l’any 1954. E. 1: 13.000

Foto 1980. E 1: 33.000 VILAR (1981). E. 1: 15.000 Mapa l’any 1980. E. 1: 13.000

Esquematització de l’elaboració del mapa de vegetació actual (2002)

METODOLOGIA

Any 2002

Encinar, a menudo con pino piñonero [ ] (Pinus pinea Viburno tini-Quercetum ilicis pistacietosum)1

Bosque mixto de roble peloso ( ) y encina ( ) ( )Quercus pubescens Quercus ilex quercetosum pubescentisViburno tini-Quercetum ilicis 2

Robledal acidófilo, acompañado de pino piñonero hasta un 50% de recubrimiento ( )Carici depressae-Quercetum canariensis3

Mosaico de vegetación de ribera (aliseda, a menudo con chopos, + vegetación de los márgenes fluviales) 4

Mosaico de vegetación de ribera de canales, acequias y riachuelos (carrizal + cañaverales + zarzales + árboles de ribera) 5

Fresneda de (acompañada de olmos y/o sauces) Fraxinus angustifolia6

Matorrales silicícolas con árboles dispersos (alcornoque, roble peloso y pinos) ( ) Cistion ladaniferi7

Fenalares (Brachypodietum phoenicoidis)8

Pastizal terofítico, lastonar, a menudo sobre roca volcánica ( )Trifolio-Brachypodietum retusi9

Carrizal subas. (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani phragmitetosum australis)10

1954 1980 2001

18,858 23,607 28,469

21,921 38,314 0,000

30,093 25,693 73,955

8,727 8,727 7,942

29,236 31.181 33,241

0,958 3,097 8,218

125,428 76,306 27,863

3,177 4,087 4,458

64,428 44,055 29,824

0,000 1,049 3,580

Unidades cartografiadas Superficie (ha)

2002

Llegenda comunaMETODOLOGIA

Boscos perennifolis

Vegetació fluvial

Brolles mediterrànies

Prats mediterranis

Herbassars higròfilsHerbazal de grandes cárices ( ) Lythro salicariae-Caricetum ripariae11

Prado de siega litoral, a veces acompañado de herbazal de grandes cárices ( )Arrhenatheretum elatioris12

Plantación de pinos ( , , ) más o menos naturalizada Pinus pinea P. pinaster P. radiata13

Plantación de eucaliptos 14

Plantación de chopos y plátanos15

Cultivos de secano y de regadío16

Vegetación asociada a grandes ejes viarios (fenalares + zarzales + cañaverales) 17

Vegetación ruderal asociada a zonas habitadas 18

Grandes parques y jardines o viveros19

Explotación minera de basalto20

Aguas libres (lagunas permanentes) 21

Sin vegetación 22

0,000 19,204 27,596

166,457 76,950 10,417

1,453 4,994 29,444

0,000 0,000 4,723

141,599 294,085 411,519

803,092 638,208 477,379

3,482 16,403 21,099

14,573 77,647 36,826

0,000 0,000 10,057

0,000 13,495 41,817

0,000 0,000 0,160

22,594 58,974 167,488

Total

Simbología

Curvas de nivel, equidistancia 10 m

Límite de máxima inundación del Estany de Sils

1459,076 1459,076 1459,076

Simbología

80 Picos

Herbassars higròfils

Prats dalladors

Polledes

Cultius herbacis

Vegetació ruderal

Pedrera

Sense vegetació

Mapa de vegetació de l’any 1954RESULTATS

prats dalladorsbrolles

cultius herbacis

àrees urbanes

prats mediterranis

polledes

cultius herbacis

Mapa de vegetació de l’any 1980RESULTATS

prats dalladors

àrees urbanesvegetació ruderal

cultius herbacis

polledes

Herbassars higròfils

Mapa de vegetació de l’any 2002RESULTATS

prats dalladors

àrees urbanitzades

cultius herbacis

Boscos mediterranis

polledes

Herbassars higròfils

àrees urbanitzades

pedreres

600

700

800

900

Sup

erfic

ie (h

a)

1954 1980 2002

Variació de la superfície de les unitats de vegetac ióRESULTATS

0

100

200

300

400

500

Cultius Prats dalladors Plantacions depolls

Matollars Boscosperennifolis

Prats secs Vegetació deribera

Àreesurbanitzades

Vegetacióruderal

Herbassarshigròfils

Pedreres

Sup

erfic

ie (h

a)

- 94%

CONCLUSIONS

1. Canvi generalitzat de l’ús del sòl en els darrers 50 anys

� Paisatge rural dominat per prats i conreus de cereals � espaidominat per les plantacions de polls i amb una forta presènciad’àrees urbanitzades .

2. Empobriment florístic

�L’eutrofització i l’estancament de l’aigua ha eliminat la majoria�L’eutrofització i l’estancament de l’aigua ha eliminat la majoriade plantes aquàtiques (Marsilea quadrifolia, Najas minor, Trapanatans, Zannichellia palustris...).

�La transformació de prats de dall (comunitats molt diverses) perpolledes ha disminuit la presència de higròfits singulars(Alopecurus pratensis, Bromus racemosus, Hordeum secalinum,Orchis laxiflora, Ophioglossum vulgatum...)

CONCLUSIONS

3. Localització d’espais amb interès natural

�Espais que contenen comunitats vegetals amb interès natura l:freixenedes, omedes, prats de dall, rouredes, herbassars d efelandri fistulós,...

�Àrees prioritàries per a la conservació i la recuperació deprats de dall .prats de dall .

4629

Àrees prioritàries per a la conservació i la recuperació de prats de dall

CONCLUSIONS

477 478 479 480

4628

4627

Prats de dall actiusÀrees pradenques abandonades prioritàries per ser r ecuperades com a prat de dall

Polledes prioritàries per ser recuperades com a pra t de dall

Altres treballs elaborats GESTIÓ

1. Estudi del poblament d’hidròfits de l’antic estany de Sils

� L’any 2003 Fundació Natura sol·licita a la UdG unestudi sobre el poblament vegetal aquàtic de l’estany iles seves possibilitats de reintroducció.

478.4 478.5 478.6 478.7 478.8 478.9

4628.3

4628.2

4628.1

4628.0

4627.9

0 100 m

N

Cs

Cs

Cs

Cs

CdMsMs

Pn

Cd

Ms

Pn

Rt

Rt

Rt

Rt

Cs

Cs

Llacuna

Cubetes profundes

Illes

Motes

Itineraris

Llegenda

Cd - Ceratophyllum demersum

Cs - Callitriche stagnalis

Ms - Myriophyllum spicatum

Pa -Polygonum amphibium

Pn - Potamogeton nodosus

Rt - Ranunculus trichophyllus

Pa

Pa

Aguaits

Localització dels punts de reintroducció d'hidròfits a la llacuna de nova creació de l'Estany de Sils (primavera-tardor de 2004)

PROJECTE DE REINTRODUCCIÓ D’HIDRÒFITS EN EL MARC DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ I GESTIÓ DE L’ESTANY DE SILS MAPA 3

Altres treballs elaborats GESTIÓ

2. Recuperació de prats de dall

� Des de 2006, Acció Natura ha recuperat 3 ha

Antiga polleda transformada en prat de dall