Estudis Subalterns

Historiografia (2016/17) - M. del Coral Cuadrada Majó

URV (Universitat Rovira i Virgili)

Julià Gómez Reig

Índex

1-El concepte de subaltern1.1 L’hegemonia

2-Estudis Subalterns3-Influència a Llatinoamèrica3-Influència a Llatinoamèrica4-Taula d’Imatges5-Bibliografia6-Webgrafia

1-El concepte de subaltern

� Definit i elaborat per A.Gramsci als Quaderns de presó escrits durant el seu empresonament.

� Natural de Sardenya i fundador del Partit Comunista Italià, beu del marc oprimit/opressor agafant de l’argot militar la paraula Subaltern,

tot centrant-se en els aspectes culturals com a eines de poder.

(1)

� Les classes subalternes (substituint al terme proletariat de K.Marx) viuen subordinades en un context en que la classe dominant no sols utilitza eines repressives, també allò que Marx anomenava superestructura.

� Així s’entén que existeix un bloc hegemònic que manté el seu poder per mitjà d’eines com les institucions, l’ensenyament a les escoles, mitjans de comunicació, ideologies i creences.

(2)

Així doncs, les classes dominades no sols ho són per mitjà de la despossessió dels mitjans de producció i l’obligada venda de la seva força de treball, també són dominades per mitjà del dominades per mitjà del control de les mentalitats , d’allò que llegeixen, escolten i aprenen , conceptes que després reproduiran.

(3)

L’hegemonia és:

� Un procés de direcció político-cultural d'un segment social (Dominant) sobre un altre (Subalterns).

� Generalització dels valors culturals propis d'una classe per al conjunt de la societat.

1.1- L’hegemonia

conjunt de la societat.

� I és construida per el que s’anomena societat civil, que per Gramsci és escola, universitat, mitjans de comunicació, partits polítics,sindicats, societats de foment, esglésies, etc.

Proletariat?

(5)

O subalternes?

(4) Giuseppe Pellizza da Volpedo –Il quarto stato

Proletariat Classes Subalternes

Un tothomogeni.Singular.

Diversitat,heterogeneitat. Plural.

S’entén que el proletariat conforma una classe en sí que sol

Mentrestant, A.Gramsci remarca que les classes subalternes conforma una classe en sí que sol

actuar com a massa. Tant Marx com Lenin, per citar-ne dos de coneguts, pensaven en els oprimits com un tot, com una massa.

que les classes subalternes exerceixen una atonomia que elspermet, donades les circumstàncies, disputar l’hegemonia dominant.

� Si entonces se logra reunir “espontaneidad” y “dirección consciente”, las “clases subalternas” inician por lo menos tendencialmente a “hacer política”, a luchar por la hegemonía.

� Otros ejemplos pueden extraerse de todas las revoluciones pasadas, donde las clases subalternas eran numerosas y jerarquizadas por la posición económica y la homogeneidad. Los movimientos espontáneos de los estratos populares más vastos hacen posible la llegada al poder de los estratos populares más vastos hacen posible la llegada al poder de la clase subalterna que más haya progresado por el debilitamiento objetivo del Estado. Quadernos de Cárcel, V II, C3, P.54-55 A.

Gramsci

� En aquests dos fragments, Gramscidestaca el paper motor que desenvolupen les classes subalternes. En el primer remarca els tres factors que considera necessaris per disputar l’hegemonia a la classe dominant mentre que en el segon parla d’una jerarquització d’aquestes subalternes amb la que es pot identificar un estrat social que n’és motor i un altre que pren el poder gràcies al debilitament que pren el poder gràcies al debilitament de l’estat provocat per l’estrat motor que sovint és el que menys poder té.

� La Revolució Francesa seria un clar exemple de com un procés revolucionari empès pels estrats més desafavorits acaba amb la presa de poder per part de la classe menys desafavorida dins el còmput subaltern.

(6)

Evidentment, elsconceptes generats per A.Gramsci van tenir una notable incidència. L’historiador marxista E.Hobsbawn deia el següent en una entrevista:

(7)

� No me inspiraba tanto en Marx como en a autores como Georges Lefebvre y, de una manera especial, Gramsci, por su trabajo sobre las clases subalternas. Para mí fue una gran iluminación ver estas clases como un grupo de personas que buscaban una manera de ser una realidad en la sociedad, que la sociedad no reconocía y que ellos mismos no reconocían todavía .

Eric Hobsbawn, Entrevista per La vie des idees, 29/04/2009.

2-Estudis subalterns� A partir de la dècada dels ‘70 apareixen noves tendències que

recuperen el concepte de subaltern per practicar un noudiscurs en contextos post-colonials.

� A la Índia i al sud d’Àsia en general el Subaltern StudiesGroup (SSG) destaca per generar una nova perspectiva a Group (SSG) destaca per generar una nova perspectiva a l’hora d’estudiar l’etapa colonial.

� Aquesta pren el mode gramscià d’explicar la relaciómetròpoli-colònia.

Edward Said

� Autor de Selected Subaltern Studies, on remarca que en el cas indi, cal remarcar una doble connotació del sentit subaltern, un de polític i un d'intel·lectual que tenen per antònims els conceptes dominant i elit.

(8)

elit. � Una de les seves obres més controverses

és Orientalism on emet una crítica ferotge a l’Orientalisme que entén emès d’Occident per dominar Orient. Una de les primeres pàgines diu: Oriente ha servido para que Europa (u Occidente) se defina en contraposición a su imagen, su idea, su personalidad y su experiencia.

(9)

Ranajit Guha•Es tracta d’un dels teòrics més influents en aquest col.lectiud’estudis subalterns al sud d’Àsia. • En la seva obra A subaltern StudiesReader 1986-1995, parla en termes Reader 1986-1995, parla en termes generals de la desil·lusió que li provoca la modernitat duta per part de les metròpolis i afirma que la historiografia nacionalista hindú ha estat dominada per elitisme colonial i elitisme nacional-burgès.

(10)

Dipesh Chakravarty� En el seu Postcoloniality and the artifice

of History: who speaks for “Indian” Pasts?Planteja que fins i tot una historiografia feta en mans índies pot ser qüestionada des d’un punt de vista històric-epistemològic, duu a

(12)vista històric-epistemològic, duu a entendre que la història “dels altres” és i serà feta en un pla subaltern.

� L’influència silenciosa d’Europa/Occident en la historiografia hindú és també quelcom que R.Guha també comparteix.

(11)

(12)

Homi Jehanbir Bhabha

� Crític amb els discursos institucionals que representen a “l’altre”, afirma que per legitimar-se, el projecte legitimar-se, el projecte colonial europeu necessitava produir una imatge metafísica del conquistador.

(13)

3-Influència a Llatinoamèrica� Prenent exemple dels estudis realitzats a orient, el Grupo de

Estudios Subalternos Latinoamericanos es va presentar l’any 1994 a Atlanta.

� En aquest cas el grup publicaria un manifest on, entre altres reflexions, hi escriu: Ningún discurso de diagnóstico social puede reflexions, hi escriu: Ningún discurso de diagnóstico social puede trascender las estructuras homogeneizantes del conocimiento moderno y; todo saber científico se encuentra, de antemano, codificado al interior de un tejido de signos que regulan la producción del "sentido", así como la creación de objetos y sujetos del conocimiento.

John Beverley i Ileana Rodríguez

� John Beverley: Integrant d’aquest grup d’estudis subalterns de Llatinoamèrica, planteja la redefinició de l’estat-nació des de l’òptica marxista, que cal també saber obrir a les noves perspectives subalternes i postcolonials.

� Ileana Rodríguez destaca per un tracte especial a qüestions com el gènere, la nació i l’ètnia. Amb un bagatge centrat en l’aspectre cultural posa en relleu temes com la modernitat a Llatinoamèrica.

(14)

Taula d’imatges1- Antonio Gramsci .http://www.colloqui.org/colloqui/2015/2/24/la-superestructura-del-bloque-

histrico2- http://clasessociales.tumblr.com/3-http://clasessociales.tumblr.com/4- Il quarto stato, pintura de Giuseppe Pellizza da Volpedo

http://www.aiapa.fr/articles.php?lng=it&pg=1935-Mural d’autor anònim. http://lareplica.es/la-lucha-clases-existe-la-estamos-perdiendo/6-La llibertat guiant al poble, pintura d’Eugéne Delacroix. http://www.napoleon-

bonaparte.es/p/revolucion-francesa.htmlbonaparte.es/p/revolucion-francesa.html7- Eric Hobsbawn. http://www.theamericanconservative.com/articles/eric-hobsbawm-and-the-

totalitarian-double-standard/8-Edward Said. http://www.warscapes.com/retrospectives/edward-said9- Portada Orientalism. http://edwardsaid.blogspot.com.es/10-Ranajit Guha. https://notevenpast.org/dominance-without-hegemony-by-ranajit-guha-1997/11- McDonalds, mostra gastronòmica de la presència occidental a la Índia.

http://www.roastbrief.com.mx/2012/09/adaptarse-o-morir-mcdonalds-vegetariano/12- Dipesh Chakravarty. http://www.uts.edu.au/research-and-teaching/our-research/cosmopolitan-

civil-societies/events/human-condition-anthropocene13- Homi Jehanbir Bhabha. http://www.iloveindia.com/indian-heroes/homi-bhabha.html14- Mural realitzat a l’ambaixada de Bolívia a Veneçuela.

http://muralesfelipe.blogspot.com.es/2008_05_01_archive.html

BibliografiaBEVERLY,JOHN; Subalternidad/Modernidad/Multiculturalismo, IC - Revista Científica de

Información y Comunicación,2010, 7, pp. 21-34.BEVERLY,JOHN; La persistencia del subalterno, Ponència al Congrés de LASA,2001,

Washington DC.

GALINDO,GLORIA; Los estudios subalternos, una teoría a contrapelo de la Historia, Revista Humanas 2 (2005) pp. 1–23.

GRAMSCI, ANTONIO; Cuadernos de la cárcel, Ediciones Era, 1981. Vol II, Quadern 3. LUDDEN, DAVID; A Brief History of Subalternity, Introducció del llibre Reading Subaltern LUDDEN, DAVID; A Brief History of Subalternity, Introducció del llibre Reading Subaltern

Studies.

MODONESI, MASSIMO; Subalternidad, UNAM, 2012.RODRÍGUEZ, ILEANA; Transición: Nación/Etnia/Género. Lo masculino. Latin American Studies

Center, 1992.

SAID,EDWARD; Orientalismo, Ed.Cultura Libre, 2008. SAID,EDWARD; Sage of modern social thought, Editat per Patrick Williams, Sage Publications,

2001.Vol 3 i 5MODONESI, MASSIMO; Subalternidad, UNAM, 2012.

Webgrafia

https://marxismocritico.com/2016/03/08/clases-subal ternas//

http://www.colloqui.org/colloqui/2015/2/24/la-superestructura-del-bloque-histrico

http://www.sinpermiso.info/textos/revueltas-y-rebeldes-entrevista

http://darwinjijonlarco2.blogspot.com.es/2010/05/grupo-latinoamericano-de-estudios.html