Embed Size (px)
Citation preview
L’EXÈRCIT ROMÀ
Les conquestes
L’organització de l’exèrcit
L’exèrcit estava organitzat en legions, cada legió estava formada per deu cohorts i cada cohort per cinc o sis centúries.
Cada centúria era un grup de cent homes manat per un centurió. Per damunt d’ ell hi havia sis tribuns de rang eqüestre i el legatus de la legió, de rang senatorial.
Les centúries estaven formades per deu contubernis, que eren grups de vuit soldats que compartien tenda de campanya.
Cada legió comptava amb 5000 o 6000 homes d’infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centúries. Comptava també amb cent vint homes de cavalleria.
Durant l’imperi hi va haver un nombre aproximat de trenta legions.
Estratègia militar
La infanteria pesada era la principal unitat de la legió. Segons l'experiènciaes distribuïen en hastati o braus(hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldat entornde trenta anys) i triarii (triarius era el veterà).
La infanteria lleugera o velites era un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin elsque més baixes infligien a l'enemic.
La cavalleria lleugera o equites estavaformada per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solienatacar pels flancs, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo.
.
Estratègia militar
Formació en tascó Formació en tortuga
El cap de l’exèrcit
El comandament suprem de l’exèrcit corresponia a l’emperador.
Octavi August tenia un exèrcit de 150.000 homes.
A més va afegir tropes auxiliars en els territoris de frontera formades pels habitants de les zones conquerides.
També va crear la guàrdia pretoriana, que era la guàrdia personal de l’emperador
Els comandaments
Legat i tribuns Centurió
La guàrdia pretoriana
L’evolució de l’exèrcit
Al començament l’exèrcit rom{ era un exèrcit de ciutadans dividits en funció de la seva riquesa: els més rics tenien cavalls i armadura completa, els més pobres no duien gaire equipament.
El servei militar només era obligatori en temps de guerra, però les contínues guerres en les quals Roma es veia implicada feien que en la pràctica la lleva sempre estigués en vigor.
Durant l’imperi es va transformar en un exèrcit permanent i professional. Van ser acceptats soldats voluntaris a canvi d’una paga. El servei militar podia durar més de vint anys.
El campament militar
Els campaments es van convertir en places fortes. Disposaven de muralles itorres de defensa. Es dividien interiorment en quatre grans parts marcadesper dues vies perpendiculars, el cardo (N-S) i el decumanus (E-W).
A part dels dormitoris dels soldats, contenien banys, temple, oficines, presó, hospital, magatzems, etc.
Molts van ser l’origen de noves ciutats.
Armament
El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena)
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.
La paga del legionari
La paga del legionari era de deu asos diaris (225 denaris anuals). Se’ls pagava tres vegades a l’any (75 denaris cada vegada)
Amb aquests diners havien de pagar-se els vestits, les armes i la tenda.
A banda del sou, els soldats tenien una ració d’aliments di{ria, cobraven donatius de l’emperador i rebien la part corresponent del botí de guerra.
Quan acabava el servei militar el soldat rebia una tros de terra o cobrava tres mil denaris.
Drets del legionari
Els legionaris podien comprar cases a la província on prestaven el servei, però no terres, per no descuidar els seus deures militars.
El legionari no podia casar-se legalment encara que habitualment vivia amb una dona.
La disciplina a l’exèrcit
La lleialtat de l'exèrcit es reforçava pel jurament de fidelitat i obediència als superiors i de no desertar de la batalla.
Les faltes de disciplina es castigaven d'acord a la seva gravetat amb la suspensió del sou, amb assots o fins i tot amb la mort.
El càstig per a unitats completes consistia a delmar-les, és a dir, aplicar la pena de mort a un de cada deu legionaris.
En temps de pau
En els períodes de pau els legionaris realitzaven exercicis i marxes, construïen trinxeres, fortificacions, camins, naus, ponts, túnels, cisternes, aqüeductes, fonts, etc.
