La millora de l’expressió escrita

Sant Cugat7. 10.2015

Dolors Quinquer

RECAPITULEM

Quina és la feina feta fins ara?

CURS 2014-2015

10 IDEES CLAU

Lola Quinquer

NUCLI DE LA PROPOSTA

Habilitats cognitivolingüístiques

Tipologia textual

Continguts

Organitzadors gràfics Suports didàctics

Avaluació al servei de

l’aprenentatge

Lola Quinquer

1. Les habilitats cognitivolingüístiques

Les habilitats cognitivolingüístiques són estructures de pensament que es desenvolupen quan es treballa l’expressió escrita, sempre que siguem conscients que l’alumnat no solament aprèn a escriure, també aprèn a pensar.

L’alumnat està preparat des de molt aviat per desenvolupar les habilitats cognitives de descriure, explicar, argumentar, etc. Aquestes habilitats necessiten continguts per activar-se.

- Habilitats cognitives estretament relacionades amb l’ús de la llengua, que s'activen en produir textos descriptius, explicatius, argumentatius, etc.

- Són habilitats que comparteixen trets comuns però es concreten de manera diferenciada segons l’àmbit de coneixement.

Lola Quinquer

Què és descriure?

Lola Quinquer

Què entenem per descriure?•Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. d’un objecte o fenomen.

•La descripció és una manera d’organitzar del discurs per representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, processos, etc.

Lola Quinquer

Lola Quinquer

Estructures de

pensament

Habilitats cognitivolingüístiques

Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de l’objecte o del fenomen

DESCRIURE

Produir raons o arguments... en relació al corpus de

coneixement (teoria)

Produir raons o arguments... amb la finalitat de convèncer

JUSTIFICAR

ARGUMENTAR

EXPLICAR

Produir raons o arguments... Establir relacions entre raons i

arguments...

estructura causal

Antecedent

AntecedentConseqüent

Antecedent

Conseqüent

Conseqüent

Antecedent Conseqüent

estructura problema - solucióProblema Solució

Problema

Problema

Solució

Solució

Solució

Problema

Problema 2

Problema 1Solució

Solució

Solució

Solució

estructura comparativa

S’assemblen en...

Es diferencien en...

La meva opinió és.../ La conclusió és...

Té ca rac te rísti

ques

Comparació entre

2n element1r elementTé ca rac te rísti

ques

Estructura argumentativa:

TesiArgument 1

Argument 2

Argument 3

Que, a més, vol rebatre un

contrargument

Conclusió, reforçament de la tesi inicial

Lola Quinquer

2.Els continguts

Aprendre a escriure ajuda a aprendre continguts i els continguts es consoliden quan s’escriuen. La coherència textual inclou l’estructura del text (coherència formal) i el contingut (coherència temàtica).

Allò que es diu (el contingut) ha de ser pertinent i suficient per produir textos reeixits. El domini del lèxic específic forma part de l’aprenentatge de continguts conceptuals.

Es recomana escriure en context, en el marc d’un projecte, un tema, etc.

No podem treballar la llengua sense els continguts, ni els continguts sense la llengua

Descriure música

Com és una flor?

Lola Quinquer

DescriureSubjectiu:

“Es basa en les emocions. Depèn de les opinions i dels gustos de cadascú, pots estar-hi d’acord o no. No hi ha

encert o error”

Lola Quinquer

Objectiu:

“No depèn dels gustos o opinions. És basa en criteris preestablerts. És cert

o fals, pot estar bé o malament... Distanciament emocional de l’autor/a”

1)Fixeu-vos en:

so: altura, durada, timbre...ritme: ràpid o lent, monòton o contrastatintensitat: suau o forta, monòtona o variadamelodia: aguda o greu, repetitiva o variadainstruments que utilitzaestil: monofònic, polifònic...

2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va compondre?

3) Com valores aquesta peça musical?

LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS

Lola Quinquer

Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els elements organitzadors és quan donem cos a la descripció.

En paraules d’un professor: “No han aprés a descriure música, han aprés música” (Perquè han aprés els organitzadors)

Lola Quinquer

ELS ORGANITZADORS DEPENEN DELS CONTINGUTS

Descriure una flor des de les ciènciesLola Quinquer

Pensar en:Pensar en: Què ésQuè és? L’aparell reproductor d’una planta? L’aparell reproductor d’una plantaA quina A quina categoriacategoria pertany (és un ésser viu, un material, un pertany (és un ésser viu, un material, un objecte, un canvi, etc. …) No val dir “és una cosa”, “és quan”...objecte, un canvi, etc. …) No val dir “és una cosa”, “és quan”...Quines Quines propietats o característiques propietats o característiques són les més importants i són les més importants i rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre.rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre. QualificarQualificar les propietats: és de color blanc trencat (és a dir les propietats: és de color blanc trencat (és a dir posar adjectius), i posar adjectius), i quantificarquantificar sempre que sigui possible amb sempre que sigui possible amb precisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors amb números)precisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors amb números)Relacionar una acció amb algunRelacionar una acció amb algun canvi canvi: quan es mira amb la lupa : quan es mira amb la lupa binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…........

Com és una flor?

Lola Quinquer

La creativitat La creativitat és una operació mental que cal educar i alimentar, la informació (continguts) de la qual disposa l’alumne també té un paper rellevant alhora de fer una proposta creativa, és a dir quelcom que doni una alternativa nova i diferent a un determinat tema o qüestió.

Considereu innovadors els pintors que van crear nous llenguatges artístics com el cubisme, l’expressionisme, el fauvisme, etc.?

3è PrimàriaCurs 2013-2014Montcada

• Es recomana que l’alumnat escrigui en un context (un projecte, centres d’interès, tasca, etc.)

• La creativitat no neix del no res, sempre cal una base prèvia que neix del pòsit creat per diverses vies, una d’elles és el treball previ a l’escriptura, és a dir pel treball de continguts, de documentació...

La creativitat

Lola Quinquer

3. Els organitzadors gràfics

Els organitzadors gràfics o bases de pensament i de continguts són útils perquè: Proporcionen estructures d’organització del pensament, permeten visualitzar la informació organitzada, fan surar el pensament dels alumnes, fomenten l’autonomia.... però són bastides que caldrà retirar quan ja s’hagin après. Les bases d’orientació són també molt útils per representar-se allò que caldrà fer i l’ordre a seguir.

Els alumnes necessiten exemples (models) del que volem que facin i ajudes per fer-ho (bastides)

“Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda en punts específics del procés d’aprenentatge” (Berni Donge)

Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida (“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support System” (LASS)”

Lola Quinquer

Talitzina, 1988; Leontiev, 1989N. Sanmartí

El procés de planificació es produeix en el lòbul frontal i comença a madurar entorn dels quatre/cinc anys i hauria d’estar completament madur a l’adolescència (dotze, tretze o catorze anys).

Una altra qüestió és que tots els adolescents ho aconsegueixin. En moltes ocasions quan constatem que els nostres nens i adolescents presenten conductes d’inatenció, entenen una cosa i els hi hem dit una altra… a vegades l’origen del seu problema està en el seu “director d’orquestra”, és a dir, en el seu procés de planificació que no està prou entrenat encara, i no en el seu procés d’atenció.

Són útils perquè:•Proporcionen estructures d’organització del pensament•Permeten visualitzar la informació organitzada•Fan surar el pensament dels alumnes•Fomenten l’autonomia

Estructures de pensament + continguts Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994

Organitzadors gràfics

Lola Quinquer

.

Organitzadors gràfics

Treballant amb els organitzadors:Primer, el professor fa de model utilitzant la pisarra digital i després els alumnes fan la seva feina en el full preparat

Escriure la descripció del seu personatge amb l’ajuda dels organitzadors

Dolors Quinquer

Estructura causal del problema

Gestió dels boscos deficient per l’escasa retabilitat

El clima mediterrani influeix

Incendis

Perill per a persones

Disminució biodiversitat

Pèrdues econòmiques

Erosió, empobriment del

terrenys

Causes Conseqüències

Natalitat països rics

CAUSES CONSEQÜÈNCIES

Poca mortalitat infantil

Treball femení fora de casa

Endarreriment primer fill/a

Cost econòmic dels fills

Envelliment població

Pensions

Despesa sanitària

PROBLEMA

SOLUCIÓ

CONCLUSIÓ

Planificació:

Cal un canvi de mentalitat: consum de proximitat, millor aprofitament dels recursos disponibles, etc.

PROBLEMA

SOLUCIÓ

CONCLUSIÓ

Planificació: Catalunya és un país de boscos. El clima mediterrani, afavoreix el perill d’incendis. El retrocés dels conreus i l’abandonament de masies en fa augmentar la superfície, però la gestió és deficient (estan poc explotats i poc cuidats), la causa és el poc rendiment econòmic i l’augment dels costos d’explotació i per aquest motiu el perill d’incendis és encara més gran

Recuperem maneres d’aprofitar el bosc que s’empraven abans i cerquem noves propostes: Biomassa com a font d’energia, remats, masies recuperades, pinyons, bolets, tòfones, conreus de plantes aromàtiques, lleure......

Bases d’orientació

Planificació:

Lola Quinquer

4. La tipologia textual

La tipologia textual és una eina molt potent per a l’aprenentatge no solament per a l’àmbit lingüístic, també a ciències, a música o d’altres àmbits. Proporciona models i ajuda a comprendre millor que vol dir descriure, explicar, argumentar, etc. i a fer-ho molt millor.

EL NUCLI DE LA PROPOSTA

El nucli central de la proposta vincula habilitats cognitivolingüístiques (com la descripció, l’explicació, la justificació, l’argumentació o la definició) amb la tipologia textual. Té funcionalitat en totes les matèries o ámbits de coneixement.

- Permet visualitzar en textos concrets els requisits de contingut i de forma que han de complir les descripcions, explicacions, definicions, argumentacions, etc.

- Pot ser una eina d'aprenentatge per a totes les àrees i nivells educatius.

Lola Quinquer

Text descriptiu

Lola Quinquer

La decoració de la portada es divideix en set franges horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del portal, representa l’església triomfant entorn del Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en les tres franges següents, hi ha escenificats diversos exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha representacions d’animals fantàstics i dels set pecats capitals.

(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)

TEXT DESCRIPTIU

MODEL

Lola Quinquer

MODEL

Analitzem el conte:

• Personatges• Temps• Llocs• Narrador / punt de vista

- Com comença?

- Com acaba?

• Narració• Descripció • Diàlegs

• Verbs / Connectors /Vocabulari

HABILITATS COGNITIVESanalizar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir,

deduir, transferir, valorar, operar...

descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar

descriptiu instructiuexplicatiunarratiu argumentatiu

TIPUS DE TEXTOS (produïts oralment o por escrit)

activen-reclamen

activen-reclamen

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

5. Escriure esborranys

Cal fomentar que facin textos-esborrany i els millorin progressivament. Es recomana escriure esborranys abans del text definitiu. Escriure pot esdevenir un procés de reelaboració del text inicial.

Primer esborrany

---

INTRODUCCIÓ: El problema

DESENVOLUPAMENTLes causes

CONCLUSIÓSolucions

Text definitiu

---

Escriure una biografia:

1.Comprensió de la demanda. Anticipació.2.Documentació3.Planificació: Estructura4.Textualització5.Revisió / “Esta bé si ...”6.Publicació

6.El procés a l’aula

El procés a seguir a l’aula pot desenvolupar-se en les següents fases: entendre les demandes compartir els objectius fent que se’ls representin proporcionar models fer-los fer pràctiques guiades amb bastides fins aconseguir l’apropiació i l’autonomia.

Resum del procés:

4. Practica independent

3. Pràctica guiada (amb bastides)

2. Modelatge (models)

1.Compartir els objectius (entendre la demanda i adequar-se)

Lola Quinquer

7.La clau és l’apropiació per l’alumnat

dels criteris d’avaluació del professorat. Identificar i compartir els criteris d’avaluació dels textos segons la seva tipologia amb altres professors/es és un pas previ molt important per la coherència del treball en els centres.

- L'avaluació és un mitjà de què disposa l'ensenyant per fer-se comprendre. De fet es pot concebre com un esforç de comunicació i negociació de significats. (J. Cardinet, 1992)

D. Quinquer

D. Quinquer

Proposem una avaluació com un valuós instrument de comunicació per apropar les representacions iper traspassar els criteris derealització de les tasques

Millorar l’expressió escrita vol dir escriure textos

Amb contingut ben organitzat i enllaçat, en registre adequat i amb plena correcció lèxica, morfosintàctica i ortogràfica

Cohesió Adequació

Coherencia textual

Frases ben construïdes

Sense faltes d’ortografia

Dolors Quinquer Vilamitjana

Vocabulari

Els criteris d’avaluació

Són les normes, sovint implícites, a les quals ens referim per dir que un alumne ha fet amb èxit una tasca.

Dolors Quinquer

Criteris d’avaluació:• Criteri de realització:

Anomena les accions concretes que s’espera que l’alumne tingui en consideració

Dolors Quinquer

• Criteri d’èxit o de resultats: Fixa el grau d’acceptabilitat. Contemplen aspectes com pertinència, completesa, precisió, volum de coneixements.

Respón a la pregunta:

Està bé si …..

Proposta: Compartir els criteris d’avaluació com a instrument de millora

- Els criteris d’avaluació acostumen a ser el secret més ben guardat del professorat, però poden ser un eina molt potent per a l’aprenentatge

- Ser ‘transparents’ amb l’alumnat els ajuda a aprendre.

- Els companys poden ajudar a l’autoregulació, perquè costa reconèixer el errors propis i perquè la interacció és una eina molt potent per aprendre.

Dolors Quinquer

Professorat

Dolors Quinquer

• Qui escriu aquest text? Qui és l’emissor?

• Qui l’ha de llegir? Qui és el destinatari?

• Què em demanen? Quina finalitat es pretén?

• Quina tipologia és la més adient?

• Quina extensió ha de tenir?

Adequació = Entendre la demanda i el context comunicatiu

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

EstructuraOrdenació

Dolors Quinquer

Continguts:Què vol dir pertinència?

- Vol dir que les proposicions, enunciats, dades són adequades

Dolors Quinquer

ContingutsQue entenem per completesa o suficiència?

- Vol dir que proporciona informació suficient

Dolors Quinquer

Coherencia (text narratiu)

Coherencia• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de

l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més propera?

• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions lògiques...

Dolors Quinquer

Dolors Quinquer

Els mecanismes de cohesió:

La repetició d’una paraula al llarg del discurs (o anàfora) cohesiona el text, en lliga les diverses parts i ajuda la comprensió. La paraula es pot substituir per un pronom o un sinònim (per no fer feixuga la lectura).

“A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos.... Malgrat ésser un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i aquilotada- anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa manera, imposat per l’ofici que feia. (Josep Pla. Contraban i altres narracions) “He trobat els nens. Els he dit que tornessin i ells m’han contestat que no volen venir”. (pronoms) Dolors Quinquer

Els connectors i els marcadors textuals (conjuncions, adverbis, oracions, guionets, números etc.) s’utilitzen per organitzar el text •Introducció: D’entrada, primerament, per començar, abans de res, d’antuvi, en primer lloc, en segon…•Continuació (per sumar): A més, tot seguit, seguidament, després•Conclusió: Finalment, en últim lloc, per acabar, en definitiva•Reformular: Tanmateix, és a dir, més ben dit..•Temps: Abans, al mateix temps, simultàniament, després, més tard•Espai: A dalt, a baix, a prop, a la dreta....•Causa-conseqüència: Perquè, a causa de, atès que...•Oposició: Però, no obstant, en canvi, al contrari•Objecció: Malgrat que, encara que, tot i que

Dolors Quinquer

Connectors:

• Perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...

• Doncs, per tant, en conseqüència, així..• Perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb

l'objectiu de, amb la finalitat de...• Però...• Si, sempre que, a condició que.• Malgrat que, a pesar que, per + adjectiu +

que...

Contes: Per començar

Connectors per continuar …

Contes: Fórmules de tancament

Com fer que els alumnes aprenguin a cohesionar els textos?

Dolors Quinquer

Ajudant-los a prendre consciencia: - En Joan ha escrit aquest text, ajudeu-lo a millorar-lo posant les connexions més adients: Els meus germans van tornar ahir d’Escòcia. Sempre plou. Els homes escocesos porten faldilles. Han comprat unes faldilles. La roba és de quadres. Han comprat una gaita. Fa un soroll estrany. Els escocesos són molt simpàtics. Veuen com esponges. La cervesa no és gaire freda. Els bars tanquen aviat.

Dolors Quinquer

- Ajudeu a aquest cronista a millorar el seu text: Guillem de Berguedà va ser un baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i de Puig Reig. Guillem de Berguedà era considerat bon cavaller i bon guerrer. Guillem de Berguedà tingué una guerra amb Ramon Folc de Cardona que era més ric i poderós que Guillem de Berguedà. Un dia Guillem de Berguedà es va trobar amb Ramon Folc de Cardona i Guillem de Berguedà va matar a Ramon Folc de Cardona a traïció. Guillem de Berguedà va ser desheretat i ningú el va ajudar. Guillem de Berguedà era un faldiller que perseguia a les mullers, filles i germanes de tots els seus amics i parents.

Dolors Quinquer

Altres criteris: •Correcció lèxica•Correcció morfosintàctica•Correcció ortogràfica•Correcció formal

Dolors Quinquer

CRITERIS

D’ÈXIT

Professorat

Dolors Quinquer

8.Apropiació criteris d'avaluació

Els nens, nenes, nois i noies han d’apropiar-se dels criteris perquè els ajudaran a escriure textos adequats a la situació de comunicació establerta, coherents pel que fa a l’estructura, amb continguts adients i suficients, ben cohesionats i amb correcció ortogràfica, sintàctica i formal. Per tant un aspecte central de la proposta és ajudar a l’alumnat a identificar aquets criteris i fer que se’ls apropiïn amb activitats diverses.

PROFESSOR/A ALUMNAT

CRITERIS D’ AVALUACIÓ APROPIACIÓ

TRASPÀS

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

D. Quinquer

INSTRUMENTS D’APROPIACIÓ

1.Analitzar models2.Proporcionant informació sobre la qüestió 3.Ajudant a planificar amb organitzadors gràfics / bases d’orientació4.Amb instruments d’avaluació 5.Avaluació col·lectiva6.Autoavaluació, avaluació mútua.....

Dolors Quinquer

9.Autoavaluació

Avaluació mútua

En aquest context un instrument molt valuós per al professorat i per a l’alumnat és l’autoavaluació o autoregulació.

Autoavaluar-se requereixque l'alumnat s'apropiï dels criteris d'avaluació del professorat

D. Quinquer

En paraules de mestres del CEIP Elvira Cuyàs (Montcada):

• “Quan un nen/a és capaç de millorar la seva composició escrita tenint en compte les pautes treballades. (CM)”

•Generar coneixement a partir de les correccions. (CM)

•La correcció: traspàs individual dels aspectes a treballar (CM)

Gestió d’errors

Dolors Quinquer

Autogestió d’errors

Revisió

Reescriure un conte

Per a l’alumnat

Dolors Quinquer

Per a l’alumnat

Dolors Quinquer

Activitat d’autoavaluació : La carta

10Activitats d’avaluació i d’aprenentatge

No es tracta només de “corregir” millor perquè tenim identificats els criteris, ni tan sols de seqüenciar per nivells els mínims requerits per a cada aspecte o tenir preestablerta la ponderació.... és tracta de compartir amb els companys docents i amb l’alumnat les avantatges d’utilitzar l’avaluació com a eina d’aprenentatge, sense diferenciar les activitats d’avaluació de les activitats d’aprenentatge, qualsevol activitat d’avaluació des d’aquesta perspectiva és una activitat d’aprenentatge i a l’inrevés.

Dolors Quinquer

• Analitzant col·lectivament produccions d’alumnes

• Millorant i enriquint textos d’altres ja fets. • Assegurant que han entès la demanda.

• Consensuant criteris d’èxit amb l’alumnat (“està bé si....”) abans d’escriure.

• Emprant rúbriques adaptades a cada nivell (no podem emprar directament les del professorat).

• Fent que escriguin els criteris abans de fer el text

• Autoavaluant els seus textos

• Practicant la coavaluació i l’avaluació mútua

Activitats d’aprenentatge

Activitats d’avaluació

D. Quinquer

Escriure textos és un instrument amb un gran potencial:

- per aprendre continguts

- per aprendre a escriure

- per organitzar el pensament

En l’aprenentatge de l’escriptura necessitem tenir en compte (John R. Hayes, 1996): •Motivació:

Fomentar l’autoestima de l’escriptor/a (en la correcció potser no cal assenyalar tot el que fan malament, es recomana posar l’èmfasi en allò que han fet bé, en els èxits) La tasca dissenyada ha de tenir sentit, tenir context i objectiu.El cost ha d’estar adequat al benefici (cal incloure un mecanisme de recompensa prou interessant per l’alumne/a per aconseguir la seva implicació)

•Continguts. Són molt importants, són els “maons del coneixement”. Recordeu que forma i contingut s’aprenen alhora. Què el llenguatge està vinculat al pensament (Vigotski): S’aprenen els continguts escrivint, reeleborant les idees,

organitzant el pensament i cercant les paraules adequades, revisant el text.

•Estructures de pensament, coneixement del procés d’escriptura, de la tipologia textual....

Curs 2015-2016Proposta

1. Vetllar per a la transferència als centres de les propostes per a la millora de l’expressió escrita de l’alumnat de Santa Perpètua.

1. Cercar vies per a la institucionalització de les propostes als centres.

1. Avançar en la coordinació intercentres.

Metodologia