View
288
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011
Citation preview
Fonts Acadèmiques a InternetIntroducció i Catàlegs
Alexandre López-Borrull (UOC)
Palma, 21 juliol 2011
Presentació
Alexandre López-Borrull Professor Estudis Informació i Comunicació
UOC Informació i Documentació, Information
Sciences Tesi: Fonts d'informació electròniques
Químiques Xarxa Docència 10 anys UAB, químics, traductors,
periodistes, Ciències Publicacions sobre la temàtica
Objectius Sessió Conèixer els fluxos d’informació acadèmica, especialment a
Internet Conèixer els principals tipus de documents que podem trobar a
la xarxa amb informació acadèmica Conèixer els motius de publicació per part dels científics Conèixer l’evolució de les fonts d’informació acadèmica Assolir eines per a la diferenciació de la qualitat de les revistes
científiques Assolir competències per a l’optimització de les cerques en
bases de dades Conèixer les principals bases de dades interdisciplinàries: Web
of Science, Scopus, Google Scholar
Preguntes a respondre
Per què publiquen els científics? Com sabem si la font és bona? Com estar al dia del que es publica? És gratuïta la informació acadèmica?
Sumari 1. Introducció: Documentació Científica, Informació Acadèmica, Publish or Perish 2. Cerca de Llibres: Catàlegs Bibliotecaris, catàlegs col·lectius. Consells de cerca:
ISBN, ISSN i CDU 3. Tesis Doctorals: Tipus d’informació. TDX, Teseo i Tesis en Red 4. Congressos Científics: Tipus d’informació. ISI Proceedings. Actes de congressos 5. Articles i Revistes Científiques: Processos de publicació. Tipus d’articles. Tipus de
revistes. Factor d’impacte i avaluació de revistes. 6. Repositoris digitals: Filosofia Open Access. Repositoris institucionals 7. Bases de dades d’articles científics Evolució. Principals eines i operadors de cerca. Silenci/soroll. Web of Science,
Scopus, Google Scholar 8. Sistemes d’alerta i DSI 9. Bibliografia Complementària
Documentació Científica
“Ciència interdisciplinària que investiga el comportament de la informació, les forces que governen la seva utilització i les tècniques del processament de la informació per a la seva accessibilitat òptima”
En Documentació Científica un document és vàlid quan reuneix les qualitats següents:
- Originalitat - Fiabilitat - Utilització
La Informació presenta un gran avantatge respecte a altres matèries primeres en les quals s’ha basat els sistemes econòmics i és que no es destrueix després del seu ús
Procés històric de la Documentació Científica
1. Una primera etapa de “prehistòria” que durà fins el 1665, any en el qual apareix la primera revista científica, Journal des Sçavans.
2. A partir de 1665 comença a créixer el número de revistes científiques i l’evolució de la bibliografia va donant lloc al naixement de la Documentació Científica. Entre els segles XVII i XVIII el número de revistes passà d’unes 35 a vora 400 .
3. A finals del segle XIX comencen els treballs de Paul Otlet qui funda, en col·laboració amb Henri la Fontaine, l’Institut Internacional de Bibliografia.
4. Després de la 2ª Guerra Mundial, s’inicia l’anomenada “explosió informativa”, conseqüència en part dels nous avenços en Ciència i Tecnologia assolits durant el període de guerra. Els científics s’enfronten amb aquesta explosió, que pot ser considerat com la continuació del creixement exponencial de la informació científica que es reprèn després del conflicte bèl·lic.
5. A partir dels anys 60, quan les bases de dades ja comencen a substituir les revistes de resums com a eina essencial en la Documentació.
6. Principis segle XX. Internet interacciona amb la informació acadèmica i comporta una sèrie de canvis
Ciències de la Salut i Ciència i Tecnologia
Molta competitivitat Necessitat d’estar constantment actualitzat Volum econòmic que mou Necessitats informatives múltiples Fonts d’informació pensades per a clients
acadèmics i indústria. Paradoxa llocs de publicació (patents – revistes científiques)
Terminologia complexa Anglès per sobre de qualsevol altre idioma Constantment hi ha una més gran
especialització Pot presentar menys ambigüitat, més autors
Ciències Socials i Humanitats
Rigor i objectivitat Més recerca qualitativa Obsolescència menor Menys controls de qualitat Cobertura geogràfica més localista i menys
universal Major interdisciplinarietat Cobertura lingüística més àmplia Major ús monografies que de publicacions
periòdiques Menys autors per obra
Informació Acadèmica
Si la informació no és accessible no serveix per res
Els vincles s'estableixen per citació, referències bibliogràfiques
No tot el coneixement resta a Internet, ni a Internet tot el que hi ha és coneixement
Major qualitat, major preu de la font Més de 75000 revistes científiques
Tesis doctorals
Sovint contenen informació mai publicada o més explicada que no pas als articles
Formen part de la literatura “grisa” Es troben normalment en les biblioteques de les
universitats on foren presentades Accés a Internet a text complet
TDX/TDCat http://www.tdx.cat/ Tesis en Red http://www.tesisenred.net/ Teseo http://www.educacion.es/teseo A nivell internacional
http://thumper.vtls.com:6090/search/advanced?theme=system
Actes de congressos
Juntament amb les revistes, el lloc on es difonen abans els nous coneixements
Llocs on es posen en contacte els científics per a crear i fomentar contactes i sinèrgies
Publiquen llibres d’actes de la informació que es difon
Actes de congressos
Alternen diferents tipus d’aconteixementsConferències plenàriesComunicacionsTaules rodonesSessió de pòsters
Tenen un comitè organitzador i un de científic
Informes d’investigació (Reports)
Documents tot sovint interns a nivell d’empreses o institucions
Difícils d’aconseguir Molta informació científica de retre
comptes de la investigació que es duu a terme
Publicacions legals
Informació legal que afecta a tots els científics Llindars de toxicitat Presentació de projectes i subvencions Etc.
A diferents nivells Català (DOGC) http://www.gencat.net/diari/index.htm Espanyol (BOE) http://www.boe.es/g/es/ i cada cop més europeu (DOCE)
http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/
Normes
A nivell nacional o internacional, són una sèrie d’acords per a esdevenir estàndards tant de manera de funcionar com de materials.
A nivell de l’Estat UNE: Una Norma Española, http://www.aenor.es
A nivell internacional ISO: http://www.iso.org/iso/search.htm
Patents
Una patent nacional és un títol de propietat industrial atorgat per l’Estat a l’autor d’una invenció, mitjançant el qual se li concedeix, a canvi de ser donada al coneixement públic, el dret a la seva explotació en exclusiva en el territori nacional, durant un temps determinat.
Patents
A canvi de la protecció cal oferir informació, cal descriure l’invent, de forma que sigui reproduïble.
Cal diferenciar del “Know how”, el secret industrial. SI la tecnologia pròpia es pot explotar en secret, normalment convindrà no patentar-la i mantenir-la com a secret industrial.
Són documents públics. Té l’esperit de fomentar el desenvolupament
tecnològic.
Patents
No es poden patentar descobriments, teories científiques, mètodes matemàtics, obres literàries, mètodes de tractament quirúrgic (Estats Units sí), varietats vegetals o races animals (transgènics sí), programes d’ordinador (Estats Units sí), mètodes comercials (Estats Units sí), formes de presentar la informació.
Quan patentar? Generi diners, possible controlar als infractors, fàcil d’imitar
Patents
Vies per a la sol·licitud de patents Via nacional Via patent europea (Estat Espanyol des de
1986) Codi EP Via patent PCT (Estat Espanyol des de 1989)
Codi WO
Patents
Bases de dades OEPM http://www.oepm.es/es/index.html
Espacenet http://worldwide.espacenet.com/ United States Patent and Trademark Office
http://www.uspto.gov/patents/process/search/index.jsp
Catàlegs comercials
Serveixen per adquirir tot tipus de productes comercials d’interès per als químics: productes, enginys, maquinària, documents, bases de dades, revistes, llibres, ...
Existeixen multinacionals i pimes. Moltes de les multinacionals tenen el catàleg a
Internet, alguns dels petits també.
Monografies
Format més estès i digerit sobre qualsevol temàtica.
El món de les monografies (preferentment llibres) també ha evolucionat amb Internet fins els e-books
Editorials i distribuïdors s'adapten a poc a poc Nous actors Més facilitat per a ser prosumidors
Cerca de monografies
Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda i
Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)
Cerca de monografies
Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda
ISBN: International Standard Book Number
(ISSN per revistes)
http://www.mcu.es/libro/CE/AgenISBN.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/ISBN
Cerca de monografies
Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)
– Catàlegs bibliotecaris– Editorials com Amazon o especialitzades– Google Books
Catàlegs bibliotecaris
UIB http://biblioteca.uib.es/
CBUC http://ccuc.cbuc.cat/
REBIUN http://rebiun.absysnet.com/cgi-bin/rebiun/O7342/ID403dc114?ACC=101
CBUC http://ccuc.cbuc.cat/
British Library http://www.bl.uk/reshelp/findhelprestype/catblhold/all/allcat.html
Library of Congress
http://catalog.loc.gov/