Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12

Els alumnes amb sordesa

a l’Escola

Cicle Mig i Superior d’Educació Primària

Els alumnes amb sordesa a l’escola. Cicle Mig i Superior d’EP. CREDA Jordi Perelló

2

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. CREDA Jordi Perelló C/Francesc Izard, 15. Sabadell Tl. 93.723.33.13 Fax 93.723.61.93 [email protected] http://www.xtec.cat/08900289 © 2012


3

Índex

1. Presentació__________________________________________________ pàg. 5

2. Introducció__________________________________________________ pàg. 7

3. L’audició____________________________________________________ pàg. 9

a. Tipus de pèrdues auditives ______________________________ pàg. 10

b. Interpretació de l’audiograma ____________________________ pàg. 11

c. Pròtesis auditives _____________________________________ pàg. 14

4. Implicacions de la sordesa ____________________________________ pàg. 23

5. Orientacions i estratègies per a l’atenció dels alumnes sords _________ pàg. 25

6. Orientacions metodològiques __________________________________ pàg. 29

7. Referències bibliogràfiques_____________________________________ pàg. 33


4


5

Presentació L’equip de professionals del nostre CREDA (logopedes, psicopedagogues i audioprotesista) realitzem l’atenció dels infants amb sordesa al llarg de tota l’escolaritat (de 3 a 20 anys) conjuntament amb la família i l’entorn escolar del nen. Per aquest motiu, considerem molt necessari que els adults amb qui l’alumne/a es relaciona disposin de tota la informació que els permeti oferir uns entorns naturals estimuladors per a la comunicació i el desenvolupament del llenguatge. La finalitat d’aquestes etapes és contribuir al desenvolupament global de l’alumne i que aquest li permeti accedir al llenguatge i als aprenentatges bàsics. Quan aquest desenvolupament es troba alterat per una sordesa, és important disposar de la informació necessària per a oferir-li una adequada resposta educativa. Si considerem el llenguatge com l’eina que les persones utilitzem per a la comunicació, el pensament i l’accés als aprenentatges, la detecció i una intervenció adequada són factors determinants per una correcta evolució cognitiva, social i emocional. Aquest dossier proporciona informació sobre aspectes audiològics i protètics, aspectes vinculats amb la comunicació i l’estimulació del llenguatge, així com suggeriments sobre estratègies i propostes d’activitats per a realitzar a l’aula. Tanmateix, afegim un annex amb uns signes d’alerta per a la detecció de pèrdues auditives a l’escola. Desitgem que aquest document esdevingui una eina útil i pràctica per als professionals que gaudeixen del treball amb alumnes amb sordesa. Finalment, volem agrair els suggeriments, així com la disponibilitat i col�laboració de les famílies i professionals de les escoles que han participat en l’elaboració d’aquest document. MOLTES GRÀCIES! Equip de professionals del CREDA Jordi Perelló. Sabadell

1


6


7

Introducció

L’audició és un sistema de recepció d’informació obert permanentment, de funcionament automàtic i que no requereix de cap acció específica per activar-lo. Actualment, mitjançant les tècniques de cribratge auditiu es poden detectar les sordeses al néixer i confirmar el seu diagnòstic al llarg dels primers mesos de vida. Això permet realitzar un treball d’estimulació auditiva de forma precoç. Els avenços tecnològics han permès disposar d’eines protètiques compensatòries, audiòfons digitals i implants coclears, que permeten un accés a la informació auditiva. Malgrat això, requereixen d’un treball intens d’habilitació auditiva, doncs les pròtesis no restauren una audició normal. Una sordesa provoca una alteració en la detecció, percepció i integració de la informació auditiva, ja sigui dels sons i sorolls de l’entorn com dels estímuls verbals. Un alumne amb sordesa necessita més volum per sentir allò que nosaltres detectem amb menys intensitat. Les pròtesis auditives compensen la manca d’intensitat, però no la qualitat a l’hora d’entendre la parla. Les persones amb sordesa reben l’estímul sonor de forma distorsionada i incompleta. És a dir, de forma semblant com quan estem intentant sintonitzar un aparell de ràdio, tot cercant l’emissora de música que volem escoltar però que encara no la sentim prou bé. Sentir és un procés fisiològic, en canvi reconèixer i entendre la parla suposa posar en marxa processos complexos en els quals hi intervenen altres factors com l’atenció, la intel�ligència, els coneixements previs del contingut del missatge i l’idioma que s’utilitza. En les etapes educatives, l’alumne/a amb sordesa rep la informació prioritàriament pel canal visual i, en funció del grau de desenvolupament del llenguatge, per via auditiva i/o llenguatge escrit. Les competències auditives i lingüístiques marcaran el grau de dificultat per accedir als aprenentatges. I, per últim, a més de la sordesa, cal tenir en compte la família, ja que és l’àmbit natural on es desenvolupa la comunicació i ofereix un entorn d’estimulació continuada. Cada família té el seu procés d’acceptació de la sordesa i una dinàmica de funcionament que cal respectar i orientar a professionals especialitzats si es veu necessari. Conèixer bé l’alumne i adaptar-nos a les seves necessitats seran els ajuts imprescindibles per facilitar-l’hi l’accés al currículum.

2


8


9

L’audició: tipus de pèrdues auditives i pròtesis auditives Entenem per audició la capacitat per percebre ones sonores. Això implica l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i de centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons.

L’oïda és l’òrgan sensorial que capta els estímuls sonors del món que ens envolta, els amplifica i els transmet a les estructures corticals, on s’interpreten.

L’estructura de l’orella s’organitza en tres parts ben diferenciades:

- Orella externa (OE) - Orella mitjana (OM) - Orella interna (OI)

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ

Orella Externa (OE)

Orella Mitjana (OM)

Orella Interna (OI)

3


10

a. Tipus de pèrdua auditiva:

• Hipoacúsia transmissiva

• Sordesa neurosensorial • Sordesa Mixta (Sordesa neurosensorial + Hipoacúsia transmissiva)

HIPOACUSIA TRANSMISSIVA Una hipoacúsia transmissiva provoca una alteració permanent i/o transitòria en l’orella mitjana. Això comporta una disfunció en la tramissió i amplificació sonora a l’orella interna. En la majoria dels casos, es degut a la presència de moc a l’orella mitjana (otitis). El metge ORL valorarà, en funció del cas, el tractament més adequat. Moltes d’aquestes pèrdues auditives són transitòries i reincidents en les primeres etapes del desenvolupament dels nens.

SORDESA NEUROSENSORIAL Una sordesa neurosensorial provoca una alteració en l’orella interna. Això comporta una pèrdua auditiva quantitativa i qualitativa de diferents graus. Per tant, la informació auditiva arriba de forma diferent, distorsionada i incompleta.

Orella mitjana

Orella interna Cèl�lules Cil�liades (Còclea)


11

b. Interpretació de l’audiograma Per valorar el grau d'audició es realitza una audiometria. Els resultats d'aquesta prova es reflecteixen a l'audiograma, un per a l'orella dreta i un altre per a l'orella esquerra. Els paràmetres bàsics de l'audiograma són: intensitat i freqüència. La intensitat està situada a l´eix de les coordenades i fa referència al volum. Es mesura en decibels (dB).

La freqüència està situada a l'eix de les abscisses i fa referència a sons greus(com el soroll d'un timbal), mitjans(com el sorolls de plats de cuina) i aguts (com el soroll d'un xiulet). Es mesura en cicles per segon,Hertzs(Hz).


12

L'audiograma del vostre alumne El grau de pèrdua auditiva de cada orella es calcula fent la mitjana dels valors audiomètrics (en dB) de les freqüències 500, 1000, 2000 i 4000(en Hertz). Això s'anomena pèrdua HAIC. En aquesta gràfica es representen tant els sons i sorolls de l’entorn com els sons de la parla.

http://www.jtc.orgg

El valor obtingut de pèrdua auditiva HAIC ens permet classificar la sordesa en: En aquest enllaç trobareu un exemple d’una simulació de com pot sentir una persona amb una pèrdua

auditiva: http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related

Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Nivell aud

itiu (intensitat) en dB


13

Audiograma que representa una audició normal: Audiograma que representa una sordesa moderada: Entre 0 i 20 dB. Pèrdua auditiva HAIC de 41 a 70 dB.

Audiograma que representa una sordesa severa: Audiograma que representa una sordesa pregona: Pèrdua auditiva de 71 a 90 dB. Pèrdua auditiva >91 dB.

X X

X

X X

S S

S S S

Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)

Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)


14

c. Pròtesis auditives

c.1. L’ audiòfon

Un audiòfon és un conjunt d’elements mecànics, electrònics i electroacústics que capten i amplifiquen els senyals de la parla i els sons ambientals a un nivell còmode, adaptant-los als diferents tipus i graus de pèrdues auditives per tal de millorar la sensació i la percepció auditives. L’audiòfon és una pròtesi compensatòria, no restaura l’audició normal. Els audiòfons ajuden a sentir més i millor, tot i que no restitueixen l’audició normal.

Elements externs d’un audiòfon: http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E

Micròfon/s

Portapiles

Motlle-adaptador

Tub de connexió

Interruptor ON/OFF

http://www.widex.es


15

Com funciona un audiòfon El funcionament bàsic d’un audiòfon consta de diversos passos que es poden resumir de la següent manera:

1. El micròfon recull i transforma les ones sonores de l’entorn en senyals elèctrics.

2. El senyal elèctric s’envia a un amplificador on s’amplifica, es codifica i digitalitza.

3. L’ auricular recull el senyal elèctric amplificat i el converteix un altra vegada en senyal acústic però de major energia.

4. Aquest senyal acústic amplificat s’envia a l’oïda del nen mitjançant el motlle-adaptador.

El tub de connexió uneix l’audiòfon i el motlle-adaptador. Cal canviar-lo aproximadament cada tres mesos doncs amb el temps es queda rígid i no condueix el so correctament. Tot aquest procés funciona amb l’energia necessària que aporten les bateries o piles. La durada de la pila pot variar segons les hores d’ús i el guany que apliqui l’aparell. Tot i això es recomana canviar-la regularment. És convenient disposar de piles de recanvi a l’escola bressol per solucionar situacions d’emergència. Elements interns de l’audiòfon:

Micròfon/s

Amplificador

Auricular

Bateria/Pila


16

Canvi de bateries o piles de l’audiòfon

1. Treure l’audiòfon de l’orella del nen/a

2. Obrir el porta-piles i treure la pila

3. Col�locar una pila nova. Retirar l’engantxina i esperar uns minuts perquè es carregui.


17

c.2. L’Implant Coclear

Un implant coclear és una pròtesi auditiva que requereix d’una intervenció quirúrgica, que realitza el metge ORL mitjançant la inserció d’un faig d’elèctrodes a la còclea que estimulen les terminacions nervioses. Aquests elèctrodes estan connectats a l’exterior mitjançant un transmissor amb un micròfon i un processador de so que es programa per a cada infant.

Consta de dos subsistemes, la part interna, implantada mitjançant una intervenció quirúrgica que s’anomena implant coclear i la part externa anomenada processador de parla.

Part Interna

Informació de com funciona un implant coclear:

http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ

Part Externa

http://www.cochlear.es




18

Com funciona un Implant Coclear

Part externa: - Un micròfon que recull els sons més útils per a la comprensió del llenguatge i

els passa al processador. - Un processador que selecciona i processa els sons en senyals digitals i s’envia

a la part interna mitjançant la bobina. - Un transmissor o bobina transmissora que permet comunicar les parts

externes amb les internes, mitjançant acoblament inductiu.

- Bateries per alimentar tot el sistema de l’IC.

Part interna: - L’estimulador-receptor converteix la informació digital en senyals elèctrics i

els envia al faig d’elèctrodes.

- Faig d’elèctrodes està insertat a la còclea i s’activa amb la informació que transmet el processador de parla. Els senyals elèctrics que es generen a la còclea estimulen el nervi auditiu i envien la informació a les àrees auditives on s’interpreta com a so. Part externa Part interna

Mmmmm

1.Bobina

2. Processador de parla

3. Portapiles

4. Estimulador-receptor

5. Faig d’elèctrodes

1 2

3

1 4

5



19

Precaucions amb l’implant coclear

Sistemes detectors de metalls

Els sistemes de detecció de metalls dels aeroports i els equips anti-robament d’altres

comerços produeixen forts camps electromagnètics. Això pot provocar que el nen

experimenti una sensació sonora distorsionada quan està a prop d’aquests aparells.

Tenen una tarja d’identificació de pacient implantat que fa que no hagin de passar per

aquests controls, sobretot en aeroports.

Telèfons mòbils

Alguns tipus de telèfons mòbils digitals, com els sistemes globals per a comunicacions

mòbils GSM poden interferir en el funcionament del processador de la parla. El nen

amb IC pot percebre el so més distorsionat quan està a prop d’un d’aquest aparells.

Aquest efecte és temporal i no suposa cap perill.

Viatges en avió

El processador de parla s’ha d’apagar en l’enlairament i l’aterratge ja que és un

dispositiu electrònic que quan està encès el processador transmet ones de radio d’altra

freqüència.

Humitat

Les parts externes de l’ implant s’han de protegir de la humitat i de l’aigua.

Descàrregues electrostàtiques (ESD)


20

Una descàrrega electrostàtica es produeix quan hi ha poca humitat a l’aire i toquem

determinats objectes, sobretot metàl�lics. Aquesta petita descàrrega pot esborrar el

programa del processador. Si aquesta electricitat es descarrega mitjançant el cos

humà, es pot experimentar una sensació de “pessigolles” a la punta dels dits.

Una situació en la qual es poden produir aquestes descàrregues és en els tobogan de

plàstic i en les piscines de boles de plàstic. Per tal d’evitar aquestes sensacions

desagradables, quan es el nen jugui en aquests llocs, és aconsellable retirar tots els

elements externs: processador de parla, micròfon i bobina.

Cops al cap o traumatismes cranials

Un traumatisme cranial fort dirigit sobre la zona de l’ estimulador-receptor de l’implant

coclear pot produir danys. Es convenient evitar activitats i /o esports que puguin

provocar aquests incidents.

Proves de neuroimatge

Els implants coclears tenen imans que serveixen per mantenir en posició el

transmissor. Hi ha implants que se’ls pot retirar l’ iman per realitzar una Ressonància

Magnètica Nuclear, sempre que ho indiqui el metge. En cas que no es pugui treure, el

metge valorarà la realització d’una altra prova.

El processador de parla no es pot exposar a temperatures superiors a 50ºC ,

ni inferiors a -5ºC.


21

c.3. Equipament mòbil de Freqüència Modulada (FM) Un equipament mòbil de FM és un sistema de ràdio que envia senyals sonores de d’un emissor (veu del mestre/a) a un receptor col�locat a la pròtesi auditiva de l’alumne (audiòfon i/o implant coclear). La funció d’aquest sistema és millorar la relació senyal-soroll de l’aula tot eliminant el soroll de fons, la reverberació i la distància. Consta de dos elements: emissor o micròfon i receptor. Es necessita un connector que és una peça de plàstic entre el receptor i l’audiòfon de l’alumne. En cas d’alumnes que facin servir un implant coclear també es imprescindible un connector entre el receptor i la pròtesi. Aquest connector es diferent per a cada tipus, model i marca de pròtesi auditiva.

Es fa servir un cable d’àudio per connectar l’equip de FM a equips audiovisuals (televisió, reproductors de CD i MP3) i ordinadors amb sortida d’àudio. S’ha d’endollar el cable d’àudio a la sortida d’auriculars de l’equip d’àudio.

Emissor o micròfon

Receptor


22

Radi de funcionament: Cal desenrotllar el cable del micròfon per tenir un radi d’acció òptim. En ambients interiors és d’ aproximadament 10 metres i en exteriors és d’ aproximadament 30 metres.

Els equips electrònics d’alta potència, les instal�lacions electròniques grans i les estructures metàl�liques poden afectar i reduir significativament el radi de

funcionament.

En aquest enllaç trobareu una situació d’aula ordinària on el professor fa ús d’un equipament de FM: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ


23

Implicacions de la sordesa Els alumnes amb sordesa són molt diferents entre ells, les seves possibilitats d’aprenentatge difereixen de forma considerable. Les principals dificultats es centren en:

El sord té una capacitat innata per a desenvolupar el llenguatge però dificultats per adquirir el codi lingüístic i, com a conseqüència, manifesta retard en les capacitacions comunicatives i lingüístiques. Dificultats més freqüents:

Estructura sintàctica amb errors en l’ús de paraules funció, en la persona, gènere i nombre, temps verbals...

Lèxic inferior a l’edat, dificultat en paraules abstractes, per deduir i relacionar

Parla poc entenedora amb omissions, substitucions de fonemes, contingut molt concret.....

Comprensió oral i escrita amb dificultats per manca de lèxic, poca capacitat per relacionar, inferir, predir, tendència a la comprensió literal, poc domini de les estructures sintàctiques més complexes.

Dependència , inseguretat, manca d’autonomia, tendència a conductes imitatives, immadures, ingenuïtat.

Dificultat en formar la seva pròpia identitat com a sord i acceptació de la sordesa.

4

D Llenguatge i comunicació

D Desenvolupament personal, cognitiu i emocional


24


25

Orientacions i estratègies per a l’atenció dels alumnes sords

A judes visuals mitjançant plafons visuals a tots els espais, alarmes d’emergència, timbres d’entrada i sortida...

Recursos informàtics que faciliten l’accés ràpid a la informació. Internet, email, tractament de textos..., cal que estiguin a l’abast de l’alumne

Subtitulació. Actualment hi ha molta informació televisiva que emet amb aquest suport.

Esforç comunicatiu compartit , adreçar-se amb més freqüència i, per tal d'establir una bona sintonia, mirar l'alumne sord, sobretot quan s'estan fent explicacions a l'aula, i adreçar-se amb un estil interactiu obert que permeti fer argumentacions o respostes obertes.

Atenció dividida en el temps, la impossibilitat d’escriure i escoltar alhora dificulta l’accés a tota la informació, per tant, cal establir una alternança entre l'observació i l'explicació. Aquestes situacions es donen a l'aula contínuament: explicació d'un conte amb suports gràfics, treball amb l'ordinador, dictats...

Lectura labial per tal de completar la informació auditiva. Per això caldrà vetllar perquè l'alumne sord pugui, en tot moment, llegir els llavis de les persones que parlen, tant dels professors com dels companys de l'aula. Així doncs, haurem d'evitar, quan parlem, moure'ns per la classe, escriure a la pissarra, tenir un llapis a la boca, posar la mà davant la boca, girar-nos…evitar totes les interferències visuals que puguem trobar

5 Ajudes tècniques

D Estratègies comunicatives


26

Ubicació a l’espai: L’alumne ha de poder mirar la cara del mestre/a i dels companys quan parlen. És la condició necessària per possibilitar la lectura labial, i per apreciar l’expressió del rostre i de l’actitud corporal del mestre/a i dels companys.

Recursos visuals i gràfics són una estratègia de compensació molt eficaç. Actualment tenim al nostre abast una gran varietat de recursos visuals: imatges, el text escrit, gràfics, DVDs, blocs, pàgines web, pissarres digitals… Els procediments i l’entrada d’informació han de ser el més vivencials i multisensorials possible.

Explicitar els objectius d’aprenentatge, els procediments a seguir i les activitats a realitzar de forma escrita i/o el més visual possible

Organitzar i utilitzar materials que fomentin l’aprenentatge autònom.

Conèixer els criteris, els procediments i les eines d’avaluació. Revisar conjuntament l’avaluació per reconèixer els errors i poder millorar. Potenciar l’autoavaluació. En l’àmbit de la intervenció curricular, serà necessari, en alguns casos, realitzar adaptacions en les diferents àrees que vindran determinades pel domini de la llengua oral i escrita i per les conseqüències pròpies de la sordesa.

Àrea de Matemàtiques La principal dificultat d’aquesta àrea no radica en l’aprenentatge de les operacions matemàtiques de càlcul. Les dificultats apareixen quan a l’alumne/a de li planteja la resolució de problemes que impliquen la comprensió dels enunciats i del raonament posterior.

Àrea de Llengua En aquesta àrea cal distingir entre els continguts curriculars meta-lingüístics (gramàtica) o culturals (literatura) i habilitats lingüístiques (lectura comprensiva, expressió escrita, habilitats orals) on les dificultats dels alumnes amb sordesa són importants i permanents. (Montfort, 2004)

D Estratègies d’aprenentatge


27

Àrea de Coneixement del Medi Les dificultats que l’alumne sord es troba en aquesta àrea són de tipus verbal i informatiu, doncs tene relació amb la complexitat de les estructures verbals i escrites. De vegades poden estar limitades pel seu baix nivell de vocabulari i/o pobresa d’estructures morfosintàctiques.

Àrea de Llengua Estrangera Els alumnes amb un bon rendiment auditiu tindran una menor dificultat en aquesta àrea. Les activitats de listening suposen, sovint, un inconvenient donat que no poden fer lectura labial. Els alumnes que disposen d’un equipament mòbil de FM els hi és de gran utilitat en aquesta situació. En Batxillerat es pot tramitar l’exempció total o parcial d’aquesta àrea.

Àrea de Música Poden presentar limitacions en funció del rendiment protètic auditiu de cada alumne. Majoritàriament segueixen aquesta àrea sense grans dificultats.


28


29

Orientacions metodològiques

Amb l’aplicació de diverses orientacions metodològiques podem millorar significativament

l’accés a la informació de l’alumne amb sordesa.

1. Ubicar adequadament el nen/a amb sordesa per tal d’assegurar la seva atenció i

que li arribi el so. Parlar mirant l’alumne, tot vetllant per una bona il�luminació.

Vigilar la distància entre el nen sord i la font sonora.

Mentre que les persones oients a mida que es distancien de la font sonora senten el so amb una intensitat més baixa, en els alumnes amb sordesa aquesta distància pot provocar no sentir-hi.

2. Intentar reduir al màxim els sorolls ambientals o bé fer ús de recursos tècnics, tals com

un equipament mòbil de FM.

6


30

3. Assegurar-se del bon funcionament de les pròtesis en cas d’observar respostes auditives i lingüístiques poc habituals. Així com disposar de piles de recanvi per si s’esgoten al llarg de la jornada escolar.

4. Parlar més a poc a poc, sense segmentar les paraules, amb un to i ritme normal i

una articulació clara.

5. Acompanyar les explicacions orals amb suports visuals.

6. Considerar l’atenció dividida: El nen no pot mirar al mateix temps allò que

l’adult està dient i allò que està fent. S’ha d’alternar l’observació del recurs

visual i l’explicació oral.

El mantenir una atenció dividida sostinguda pot ser motiu perquè l’alumne amb sordesa

es cansi abans i deixi de seguir l’activitat que estava fent. Necessitarà que l’adult

recondueixi aquesta atenció més sovint.


31

7. Utilitzar un llenguatge oral senzill, adaptat al nivell de comprensió del nen

amb sordesa: vocabulari proper i estructura sintàctica senzilla.

8. Assegurar que el nen amb sordesa comprengui les rutines i activitats de

l’aula, fent explicacions individualitzades, donant models del que es demana i

comprovant després que això s’ha entès. Els alumnes amb sordesa són bons imitadors.

9. Anticipar les activitats que es faran a la classe i en altres entorns.

10. Anticipar el vocabulari nou d’un tema i les idees bàsiques.

11. Adaptar els textos de les diferents matèries utilitzant un llenguatge senzill

i fer ús de sinònims si cal per a facilitar la comprensió.

12. Oferir la informació de forma lineal i ordenada assegurant la

comprensió de les consignes que es donen. Procurar no donar informació

important en els moments informals d’inici o finals de classes.

13. Els companys de l’alumne sords han d’estar informats de les

implicacions i estratègies que comporta la pèrdua auditiva.

En aquest enllaç trobareu exemples pràctics de situacions i orientacions metodològiques anteriorment esmentades: http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related

Davant d’activitats noves, que l’alumne no coneix i que passaran en el futur, com poden ser: anar d’excursió, celebració de festes, controls, visites culturals etc... cal anticipar-les amb suport visual i el mateix dia de l’activitat situar-les dins de la seqüència del dia.


32


33

Referències bibliogràfiques

Cecilia Tejedor ,A (2004). Aprendiendo a oír (Manual práctico de educación para adaptación

de prótesis e implantes cocleares). Madrid, CEPE.

Departament d’Educació (2006). Guia per a famílies d’infants amb sordesa o ceguesa.

FIAPAS (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva.

Información bàsica. Madrid: Confederación Española de Familias de Personas Sordas.

FIAPAS (2004). Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva. Madrid,

FIAPAS.

Manrique, M. y Huarte A.(2002). Implantes Cocleares. Barcelona, Masson.

Silvestre, N. et al.(2002). L’alumnat sord a les etapes infantil i primària. Criteris i exemples

d’intervenció educativa. Bellaterra, UAB.

Referències electròniques

Funcionament del sistema auditiu:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ Funcionament d’un audiòfon: http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E Funcionament d’un implant coclear (IC): http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ Simulació pèrdua auditiva: http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related Funcionament equipament mòbil de freqüència modulada (FM): http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ Situacions i orientacions metodològiques: http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related

Tinc un/a alumne/a sord a l’aula: http://www.xtec.cat/~cllombar/

7


34

Education

Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12