Hermes (Praxíteles)

  • View
    12.752

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. Hermes amb Dions infant Autor: Praxteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m dalt Cronologia: 343 aC Material: marbre Localitzaci original: Temple dHera (Olmpia) Tcnica: Talla Localitzaci actual: Museu Arqueolgic (Olmpia) Formes: exempta Estil: Grec clssicTipologia: grupCromatisme: monocroma

2. Escultura gregaPerode clssic ple (S. IV a C) Caracterstiques de lobra de Praxteles:-Saparta de la duresa de les escultures anteriors. -Major suavitat i harmonia en el tractament del cos hum -Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau) -Major expressivitat (ms atenci als sentiments i les emocions, tamb dels dus) -Les figures de Praxteles sn ms dolces i delicades (andrgines) -Ms realisme (com plecs tnica) -Sentiments i realisme sense perdre ideals clssics (encara cnon) -Praxteles introdu el nu femen (noms per Afrodita) -Retrat ms individualitzat -Principals escultors: Praxteles, Escopes i Lisip. -Anticipen letapa hellenstica. 3. Afrodites atribues a Praxteles 4. Breu biografia de PraxtelesVa nixer a Atenes el 400 aC. Es form amb el seu pare, Cefisdot el Vell, i desenvolup la seva mxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treball a Atenes, on hi tenia un taller. Frin, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i tamb fou la seva amant. En ella sinspir per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir fora xit.El viatger i gegraf Pausnies esmenta un escultor anomenat Praxteles, que alguns pensen que podria tractar-se duna altra persona. Se li atribueixen una seixantena dobres, algunes per fonts antigues, altres per cpies, i tamb per referncies indirectes, per no es conserva cap pea original que se li pugui atribuir amb tota seguretat. 5. Les imatges representades per Praxitel.les sn els dus ms populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posid Sn representats sota un aspecte hum. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryn, com hem dit, una clebre cortesana, amant seva. Tamb recordeu que fou el primer en utilitzar el nu femen com a model escultric, donant-li una imatge ertica i femenina, i les seves escultures masculines sn lnguides i afeminades. Utilitz preferentment el marbre. Apol.lo 6. Altres escultors del segle IV:Escopes: modelat dur, amb gran fora expressivaLisip: cnon ms esvelt (8 caps) Apoxiomeno, de Lisip (cnon estilitzat, realisme, escena intranscendent) Mnade furiosa, dEscopes Tensi i moviment 7. Anlisi formalNoi jove dempeus, sense part del bra Descripci: dret, el qual mant alat, recolzant-se amb lesquerra sobre el tronc dun arbre cobert per una tnica i sostenint un nen petit, al qual es mira, i sembla mostrar-li alguna cosa. Entre tronc i figura hi ha un suport transversal, necessari per a sostenir-la. Qu hi ha representat icom? 8. Atenci als sentiments i a Naturalisme i delicadesa Tendresa les emocions.en el tractament en la miradaanatmic Gran expressivitat SfumatoHumanitzaci dels dus(jove atleta) Corba praxiteliana (equilibri moviment-reps)Possible original de marbre2,13m dalt Fou trobada lany 1877 en unes excavacions prop delRectilini suport (tronc temple dHera, a Olmpia.darbre cobert amb una 9. La composici busca centrar latenci en el rostre dHermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto (volums compensats) i esquema en S amb una postura lnguida i natural: el bra dret est en tensi, amb lespatlla una mica desplaada, mentre que lesquerra es recolza en un suport. El maluc dret est ms elevat i la cama esquerra, lliure de pes es flexiona i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la lnia del maluc i formant una S suau, s la corba praxiteliana. Lesquema es completa amb la lleugera inclinaci del cap. La sinuositat es veu reforada pel treball delicat dels contorns de la figura. 10. Ideal jove de bellesa (clssic) - Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dions i tnica (sobre arbre per suportar lescultura. Caiguda natural dels plecs)- Llum uniforme sobre la superfcie del cos dHermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur) 11. Interpretaci Tema de la mitologia grega 12. Contingut i significaci Els protagonistes daquest grup escultric sn dos dus de lOlimp grec. Cal conixer la histria de tots dos i la seva relaci. s important el moment concret daquesta histria que representa lescultura.Dions, fill de Zeus i Sleme.... El gegraf grec Pausanies en la seva Descripci de Grcia, comenta que va veure una esttua semblant al temple dHera, a Olmpia, i latribu a Praxteles. El 1877 es trob l'esttua que ens ocupa, en unes excavacions a Olmpia, a les runes del temple on la va veure Pausanies. Tenia les cames tallades i li faltava el bra amb el qual segurament Hermes ensenyava un gotim de ram a Dions. No hi ha per acord en la dataci, i alguns opinen que s una copia posterior de loriginal de Praxteles. Es dubta fins i tot de lautoria daquest.Funci Sha interpretat com una commemoraci de laliana i la pau entre Arcdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dions respectivament. 13. Models i influnciesPraxteles segu els cnons clssics de bellesa (Policlet). Malgrat aix, la seva obra es considerada la precursora del nou llenguatge hellenstic, en el qual els dus shumanitzen i reflecteixen per primer cop emocions i sentiments.La seva influncia es not en lobra de Lisip i Scopes. Posteriorment, en el Renaixement... La seva corba praxiteliana fou molt imitada com a model dequilibri.DAVID de Donatello i M. ngel.