CANCELLERIA i MÓN CLÀSSIC

L’HUMANISME

Introducció a l’Humanisme

La CANCELLERIA REIAL

La CANCELLERIA REIAL

La CANCELLERIA REIAL

La CANCELLERIA REIAL

La CANCELLERIA REIAL

An

ton

i C

an

als

L’obra està destinada a combatre el corrent d’escepticisme que guanya terreny entre els seus contemporanis

• La teologia i l’escolàstica li resulten insuficients per lluitar-hi, i recorre als clàssics: • contacte directe amb els clàssics amb una finalitat cristiana i

moralitzadora.

• No és un autor popular; pretén portar cap a l’ortodòxia un públic culte -> estil classicitzant:

• alteració en l’ordre dels mots,• construccions artificioses.• Obres: Scipio e Aníbal, De providència, De arra e de

ànima.

BERNAT METGEVida

•Secretari de Joan I. •Ambaixada a Avinyó. •Conegué l’obra de Petrarca •Mort de Joan I

OBRASERMÓ, LLIBRE DE FORTUNA E PRUDÈNCIA, MEDECINA APROPIADA A TOT MAL,OVIDI ENAMORAT, VALTER E GRISELDA,LO SOMNI

Bernat Metge, com el seu padrastre, va ser notari de la Cancelleria Reial.

El seu nom ja era conegut en el món de les lletres i l’alta societat catalanes quan va apropar-se a la Cort, el 1376, i va entrar al servei del duc de Girona, el futur Joan I, per realitzar funcions d’escrivà i exercir diferents càrrecs i creixents responsabilitats.

Quan va morir el rei Joan I (1396), va ser processat per corrupció i traïció, però el 1398 va ser absolt i va passar al servei del rei Martí I fins a la mort del monarca (1410).

Arran d'aquestes acusacions, va escriure la seva obra mestra Lo somni (1399), dividida en quatre llibres i escrita en primera persona.

BERNAT METGE. VIDA -1

Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 va ser reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la Cancelleria Reial primer i com a secretari personal del rei després.

Algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període.

Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, va tornar a ser apartat dels afers d'estat.

A partir d'aquest moment va viure com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la casa del carrer de la Cucurulla, el 1413.

BERNAT METGE. VIDA - 2

És considerat un dels millors prosistes catalans.

Fou l’introductor de l’estil renaixentista a la literatura catalana.

Posseïa una fina intel·ligència i una gran sornegueria.

A Lo somni, Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis.

El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques del nostre país que van utilitzar l’escriptura per al prestigi personal.

BERNAT METGE. OBRA - 1

La seva obra, polièdrica en la forma i en el fons, s’avança a la literatura del segle XV ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans de la darreria del segle XIV, i per aquest motiu se’l considera un innovador.

Tot i compartir ingredients amb textos coetanis de Llull, Vicent Ferrer, Antoni Canals o Eiximenis, els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia.

BERNAT METGE. OBRA - 2

Sermó.

•Obra primerenca, de 211 versos de codolada•Paròdia cínica d'un sermó moralitzador amb consells càustics i desvergonyits•L'estructura coincideix amb les parts d'un sermó seriós. •Comença posant un tema de disertació de la mateixa manera que els predicadors glossen en les seves prèdiques uns versicles de l'Escriptura•El sentit és diàfan: que cadascú segueixi el corrent del seu temps, perquè, si no ho fa es trobarà sol i sense diners

BERNAT METGE EN VERS - 1

BERNAT METGE EN VERS - 2

Llibre de Fortuna e Prudència.1381

•Composició de 1.194 octosíl·labs apariats, escrita en primera persona, sense que això comporti una identificació total entre l'autor i el protagonista. •Bernat Metge se situa en un món fantàstic i al·legòric que li serveix d'escenari per poder plantejar problemes de caire filosòfic i especulatiu.

BERNAT METGE EN VERS - 3

Medecina apropiada a tot mal. 1396?

•125 octosíl·labs apariats. •Recepta burlesca que imita un curiós gènere poètic cultivat a l'època: el "lletovari", aplicat a unes composicions rimades destinades a presentar al lector remeis per al mal d'amor.

Valter e Griselda. 1388

»Traducció del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.

»L’interès de la traducció de Metge es troba en l’excel·lència de la prosa i en el fet d’ésser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista.

BERNAT METGE EN PROSA - 1

Valter e Griselda (text en diversos formats electrònics)

LO SOMNI. 1399

»Obra cabdal de Bernat Metge, i una de les proses més belles de la literatura catalana antiga.

»Comença amb l’aparició, en somnis, del rei Joan I, mort en un accident de cacera el 1396.

»El monarca no s’havia pogut confessar i aquest fet va provocar un autèntic escàndol a l’època, perquè hi havia la possibilitat que s’hagués condemnat eternament.

»En aquell temps, la cort reial maldava per retenir el poder i les oligarquies urbanes pugnaven per guanyar-lo. Si fins llavors la cort havia prevalgut, arran de la mort del rei canviarien les tornes. Quan Joan I va defallir, les ciutats no van perdre l’oportunitat per guanyar una de tantes batalles. Van promoure un gran procés que inculpava els consellers i cortesans, entre ells Metge.

»L’autor de Lo Somni va ser inculpat d’uns càrrecs gravíssims: corrupció, traïció i afront al rei. El germà de Joan I, Martí I, va posar fi a tot plegat quan va pujar al tron i va absoldre tots els processats. Metge, fins i tot, va recuperar el càrrec de secretari reial el 1405.

BERNAT METGE EN PROSA - 2

Lo somni (obra digitalitzada)

LO SOMNI. 1399

»A Lo Somni, Joan I explica que no és a l’infern, sinó al purgatori, en via de salvació.

»L’obra pren la forma d’un diàleg entre Bernat d’una banda –alter ego de l’autor–, el monarca Joan I, Orfeu –el personatge de la mitologia clàssica que era capaç d’encantar les feres– i Tirèsies –un altre personatge mitològic que malgrat la ceguesa tenia l’habilitat d’endevinar el futur–, successivament.

»En el primer dels quatre llibres de ‘Lo Somni’, Bernat i Joan I parlen de la immortalitat de l’ànima. Bernat planteja tot d’arguments d’Epicuri (a l’època, heretge) que són rebatuts sistemàticament per Joan.

»Aquesta primera part segurament perseguia un objectiu adoctrinador i moral.

»El llibre segon, en canvi, és més polític, ja que el rei explica per què és al purgatori. Cal destacar la justificació metaliterària de ‘Lo Somni’, quan Joan demana a Bernat que posi el diàleg per escrit per fer saber la seva situació. Bernat Metge el va escriure entre el 1396 i el 1399 i alguns autors asseguren que, en realitat, amb ‘Lo Somni’, el secretari reial, que havia estat acusat de greus càrrecs després de la mort del monarca, perseguia l’exculpació.

BERNAT METGE EN PROSA - 3

Lo somni (obra digitalitzada)

LO SOMNI. 1399

»Al tercer llibre irromp Orfeu, que explica la seva història d’amor. L’altre personatge mitològic, Tirèsies, l’amonesta i retrau a Bernat que estimi una dona per sobre de tot. Atès que Tirèsies havia estat dona en el passat, pot ben bé fer una invectiva contra les dones.

»El darrer dels llibres de ‘Lo Somni’ s’enceta amb un elogi de les fèmines, fonamentat en dames cèlebres de l’antiguitat i sis reines catalanes. Després de discutir novament amb Tirèsies, Bernat pronuncia una invectiva contra els homes. El to en aquest quart llibre és deliberadament humorístic.

»Finalment, Tirèsies aconsella a Bernat que només estimi Déu i l’escriptor es desperta trist i desconsolat..

BERNAT METGE EN PROSA - 4

Lo somni (obra digitalitzada)

LO SOMNI

Si no veieu el vídeo, ací el teniu: http://www.youtube.com/watch?v=X033q7P_PF0

Enllaços:•La Cancelleria Reial al blog de 1bat de l’IES Joanot Martorell, Antoni de la Torre.•Antoni canals a la Viquipèdia•Bernat Metge:

• a la Generalitat de Catalunya• a la web d’escriptors en llengua catalana• a la viquipèdia

•L’auca de Lo somni, de l’institut Rafael Campalans•Manuel de Montoliu. Eiximenis, Turmeda i l’inici de l’humanisme a Catalunya: Bernat Metge. Obra digitalitzada a GoogleBooks•RIALC. Repertorio informatizzato della antica letteratura catalana. Universitat de Nàpols.

Vicent Ferrerhttp://www.slideshare.net/vicentfp@vicentferrer