Ismael Humbert  

 Sóc en un banc prop de la platja, rumiant sobre com fer el text predictiu.En un futur pròxim                                   hauré d'entregar el text predictiu de català. Podria fer­ho com l'últim cop, complint el que em                               demanen però sense posar­hi enormement interès. Però no, aquest cop no. El dia de l'entrega                             hauré d'estar convençut i content del resultat i entregaré un text del qual jo n'estigui satisfet.  

Demà, davant de l'ordinador m'hi passaré bona             part del dia. Les paraules fluiran sota els meus                 dits com flors germinant a la primavera. Hores               d'estudi i d'escriptura hauré de passar i potser               faré el text vàries vegades fins a arribar a un                   resultat que s'acosti a l'excel∙lència. No serà             fàcil, però em nego a pensar que tornaré a                 cometre les errades del text anterior.  El dia de l'entrega serà un dia meravellós,               potser plourà o potser farà sol, rarament podria               nevar, però de totes maneres serà un dia               esplèndid. Quan els primers rajos de Sol             comencin a aparèixer darrere l'horitzó, hauré           d'abandonar el món dels somnis, un món tan               

meravellós on tot és possible, però alhora un món irreal, una farsa per a poder experimentar                               

sensacions que altrament no podríem, coses impossibles que es viuen en aquest estrany món                           paral∙lel. Hauré de tornar a la realitat, que alguns cataloguen de crua però que altres prefereixen                               denominar­la amb el terme meravella, depenent del seu estat d'ànim. I després d'haver­me pres                           un deliciós esmorzar, al qual jo considero un dels millors moments del dia, faré el llarg trajecte                                 cap a l'escola. Passaré una quarta part del dia allà estudiant, aprenent i explicant­me coses o                               divertint­me amb els amics, una mica de tot. A les cinc tornaré cap a casa i faré els deures que                                       m'hagin quedat. Després intentaré refrescar una mica les idees per qualsevol dels mètodes, ja                           sigui una passejada o parlar una estona amb els amics i, quan arribi l'hora, aniré a sopar. Quan                                   arribi el moment me n'aniré cap al llit, que m'acollirà després d'un nou dia d'escola per a fer­me                                   entrar altre cop al món dels somnis.  Els dies que procedeixin la data de la entrega seguiré amb la meva rutina, i a més llarg termini,                                     un futur incert m'acollirà entre els seus misteriosos braços.     Clàudia S  

Demà em llevaré quan encara no hagi sortit el Sol, em posaré les

sabatilles i aniré a rentar-me la cara. Possiblement la meva mare ja

estigui desperta i la meva germana encara estigui fregida al llit.

Esmorzaré un got de llet amb “colacao” i un parell de galetes. Quan ja

estigui ben plena, em dutxaré, em vestiré i m’arreglaré per passar el dia

als pobles de la Costa Brava amb uns amics. Però abans de marxar

prepararé la bossa de bàsquet perquè tinc un partit a Cardedeu.

Durant el dia és possible que anem de botigues, ens parem a prendre

alguna cosa i si fa molta calor ens banyarem,

però si em banyo aniré tot el dia xopa així

que no crec que em fiqui dins l’aigua.

M’ho passaré genial mentre estigui allà, però

el millor moment del dia serà quan jugui el

partit. Espero guanyar de 15 punts i que ens

surtin totes les jugades que l’entrenador ens mani, en definitiva espero fer

un bon partit.

Com segurament estaré esgotada després de tot el dia, quan acabi el

partit aniré a casa, em posaré el pijama i soparé. Com els deures ja els

tindré acabats, podré veure la televisió una estona i finalment aniré a

dormir al meu llit.

   Sergi Sànchez   En un futur jo seré un enginyer de               telecomunicacions o informàtic(si     tot va bé). Els dies de treball em               despertaré a les 10­11 i amb           tranquil∙litat aniré cap al treball en           el meu Ferrari GT1( és clar que la               professió dóna calers). A l’oficina         treballaré durant unes 2­3 hores         com ha de fer el que mana (és a dir, jo) amb un descans d’una horeta, i                                 després de 2 hores més de feina, cap a casa que treballar cansa.   Així serà més o menys el meu dia a dia, excepte els vint mil festius que                               tindré (això és clar), però el més important és que la empresa tirarà                         endavant i sense “sobres” ni sobresous, amb igualtat està clar menys jo                       que hauré de mantenir una casa i pagar totes les despeses que això                         suposa i amb un sol sou doncs no arriba. El que no faltarà serà calers per                               a tots i hisenda no serà defraudada en cap moment. Seré un bon cap,                           treballar poc, i cobrar molt com ha de ser.    

Carlos Portero   

Quan acabi l’ ESO vull estudiar el batxillerat científic tecnològic, a Barcelona, a la capital,                             com que viurem en una casa més propera, comparat amb la que vivim actualment, cada                             dia aniré de Barcelona a casa, i allà faré els deures cada tarda. Durant el temps que                                 estigui estudiant batxillerat aconseguiré diners per Internet, els diners que obtingui amb                       YouTube i altres mètodes d'Internet, els hauré estalviat, i així quan finalitzi el batxillerat                           aniré a Estats Units a fer la carrera de                 d'Informàtica. Allà seguiré treballant a YouTube i fent             treballs simples per Internet per estalviar           diners i dedicar­los a pagar el pis i la carrera. Quan finalitzi la carrera d'informàtica , faré             diversos màsters a diferents llocs del món,             principalment a Estats Units i la Xina, més tard                 tornaré a Espanya, el lloc on vaig haver viscut                 per desenvolupar els meus projectes         informàtics i potser crear empreses         informàtiques, on contractaria persones       perquè  treballessin. El primer projecte que realitzaré serà un avançat antivirus que servirà tant per defensa                           com per atacar a l' atacant inicial. I poc a poc aniré desenvolupant diferents projectes de defensa informàtics. Tot i que segurament aconseguiré tot això ho veig com un gran repte i probablement                             hauré d'anar a estudiar a llocs on en un principi no m'adapti bé, però sé que me'n sortiré. El fet d'estar escolaritzant­me a diferents llocs penso que m'anirà bé, degut a que veuré                             molta diversitat, i hauré après la forma de treballar de diferents persones.     Marc Garriga  Demà aniré a la peixateria del barri del costat a comprar el peix, ja que és més fresc. Encara que hauré de consultar al diari el temps, perquè si plou no aniré a la peixateria de l’altre barri, aniré a la del mercat del costat de casa meva.

També hauré de comprar verdura, per la verdura aniré al mercat, tot i que si no m’ agradés l’ aspecte de les verdures les aniria a comprar al

supermercat. Quan acabi de comprar passaré per davant del cinema i miraré la cartellera i si m’ agrada alguna pel·lícula li diré a algun dels meus amics si vol anar a veure-la per la tarda. Quan ja hagi acabat de sopar veuré el meu programa preferit a la televisió i quan hagi acabat, si encara no m’ ha agafat el son, buscaré algun canal que m’ interessi.

  Valèria Cuní  És difícil saber què passarà en un futur pròxim o llunyà, i encara se’m fa més difícil preveure la meva vida. No tinc ben bé una idea clara i segura del que m’agradaria que passés, no sé on vull viure o de què vull treballar exactament, però el que puc predir amb més claredat és el que m’agradaria estudiar si puc, és clar, i si d’aquí a uns anys continuo amb les mateixes inquietuds. A hores d’ara, quan acabi els meus estudis de secundària obligatòria a l’escola Bergantí, m’agradaria fer el batxillerat artístic. Encara no sé del cert a quin institut o centre de postobligatòria el faré, ni si tindré suficient nota per a entrar-hi perquè en demanen molta; però m’agrada dibuixar i m’agrada fer muntatges audiovisuals i el batxillerat artístic és una opció que m’agradaria escollir. En acabar el batxillerat, i si segueixo en el mateix camí, tinc prou nota i els meus pares estan disposats a pagar-ho, perquè val molts diners, voldria estudiar a l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. En acabar aquests estudis superiors, espero treballar i viure del que m’agrada en el món del cinema i de la imatge. Estic del tot segura

que, sigui com sigui, estudiaré o treballaré durant una temporada a l’estranger, principalment al nord d’Europa. Més tard espero tenir èxit amb els meus estudis, la meva feina i la meva vida. No puc preveure res més sobre el meu futur però, tal com va desitjar la meva mare en néixer jo, espero continuar essent feliç.    Ona Mei Folguera  

   Com m’imagino jo en un futur? Doncs bé, amb persones que m’estimen i que em valoren                               per com sóc i no pel que vull aparentar. Buscant­me la vida i sent una noia independent                                 amb recursos i sabent com anar per la vida. M’imagino vivint amb els meus pares mentre                               estudio inef i començo a treballar. Més endavant tindré l’oportunitat i marxaré a viure a                             fora de la casa que m’ha mantingut durant anys. Suposo que aquest lloc on me’n vaig a                                 viure serà el primer però no l’últim. Faré unes quantes mudances fins trobar el lloc indicat.                               De mentre, durant aquest trajecte hauré trobat persones que m’hauran fet viure i aprendre                           de noves experiències. També hi haurà alguna en particular que em robarà el cor, però                             amb qui mai m’arribaré a casar, almenys no per església. Dubto tenir fills, encara i així, la                                 meva família estarà formada per la persona de qui m’enamori i dels petits de la casa (els                                 que acolliré de la gossera). Així és com tinc idealitzat el meu futur.    

Mariona Proubasta   Dintre de dos anys ja hauré acabat l’escola i possiblement faré el batxillerat artístic, ja que és a                                   allò a lo que m'agradaria dedicar­ me professionalment.  M'encantaria fer disseny d’objectes, com fa un dels meus tiets, així podré dibuixar molt, encara                             que la majoria dels dissenys potser es faran amb programes d´ ordinador. 

 No tinc clar els objectes que hauré de dissenyar,                 però potser faré il∙lustracions per portades de             llibres o crearé mobles.  Si Déu vol quan sigui gran voldria viatjar molt                 amb amics, amigues o amb la família. Ja sigui                 amb vaixell, amb cotxe, amb avió o amb               bicicleta, molt lluny o a prop. Buscaré llocs               macos per relaxar­me i per fer fotografies. 

 Ajudaré a les persones que més ho necessiten fent voluntariat i ajudant com a la recaptació                               d’aliments, etc.  Posat que en cas de tindre una família molt gran, amb molts fills, somiaria amb una casa ben                                   decorada, ja que també m’apassiona el disseny d’interiors. La casa m’agradaria que tinguis                         moltes plantes i flors perquè m’encanten.   Potser aniré a un concert del meu grup de música preferida, Txarango amb els meus amics, i                                 segurament ballaré i cantaré molt.  Si encara tenim la casa a Sant Antoni de Calonge (a la Costa Brava) , anirem amb la família els                                       estius, com fem actualment.