L’IMPERI DELS L’IMPERI DELS HABSBURGHABSBURG

Què estudiarem?

• L’imperi universal de Carles V.

• L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.

• L’economia i la societat al segle XVI.

• El declivi de l’Imperi al segle XVII.

• La crisi social i econòmica del segle XVII.

L’imperi universal: carles I (1500- 1558)Regnat (1516-1556)

part paterna (Felip d’Habsburg)- Països Baixos- Luxemburg- Franc Comtat- possessions alemanyes + títol emperador (avi Maximilià)

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència

part materna (Joana de Castella)- regne Castella- regne Navarra- Corona d’Aragó- possessions americanes- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)

L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I

L’administració

L’imperi estava format per molts territoris (virrei/governador)

Diferents amb lleis i institucions pròpiesUN mateix rei Cort itinerant (no capital)

Per governar:- Consellers- Parlament (x fixar nous impostos)- Virreis i governadors- Audiència (justícia)- Cobrament d’impostos per a la política imperial (crèdit)

Problemes interns•Carles educat a Flandes, no parla castellà.•consellers flamencs (enveja noblesa castellana).•només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.

Revolta de les comunitats a CastellaCausa:•Defensa de les llibertats urbanes davant enfortiment monaruies autoritàries• política econòmica i no respecte de les lleis del regne (entrada estrangers a la cort)•Reparteix càrrecs entre estrangers•Fixa nous impostos que perjudicaven la burgesia urbana•Males collites

Fets:•El rei va pactar amb la noblesa i van vencer als revoltats. Victòria reial a Villalar (1521)•Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans (comuners)•Revoltes antisenyorials al camp

Juan de Padilla (’exèrcit comuner) davant la possibilitat de l’esclat d’una guerra convertint-se en el primer líder de la revolta.

Els comuners jugarien la carta de la reina Joana la Boja, tancada a Tordesillas per legitimar l’aixecament. Juan de Padilla (Toledo), Juan Bravo (Segòvia) i Pedro Maldonado (Salamanca) van visitar a la reina, la qual va negar-se a signar cap tipus de document però va mostrar-se favorable a la revolta.

Conseqüències:

-Exèrcit esclafa la revolta i els

dirigents són executats:

Bravo, Padilla i Maldonado)

-Carles I va tenir en compte

les queixes dels castellans i

els contemplà per als càrrecs.

Germanies

- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)

- protagonistes: artesans i pagesos

- demanen participar en càrrecs municipals i millores en

arrendaments al camp

- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles →

repressió (1523)

POLÍTICA EXTERIOR:Objectiu Unificar els territoris política i religiosament

Conflictes exteriors1.França

- Encerclada pels territoris Habsburg. Eterna rival per l’hegemonia d’Europa (Francesc I). També tenia drets per ser emperador .

- 1525: batalla de Pavia - 1527: Saqueig de Roma2. TurcsMàxim esplendor imperi (Danubi- Bagdad)•Imperi turc otomà amenaça a la frontera oriental del sacre imperi•Constantinoble (centre Intel·lectual) •setge a la ciutat de Viena (1529)•1535: ocupació de Tunis

FRANCESC I

SOLIMÀ el MAGNÍFIC

3. Prínceps alemanys / Martí Luter

Guerres de religió (Reforma luetrana) entre prínceps protestants i cristianisme

-Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres entre catòlics i protestants.

HERÈNCIA

Carles V decideix cedir el poder i

dividir els territoris.

FERRAN : Sacre imperi

FELIP II: la resta de

Felip II (1527-1598)GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598-Imperi poderós: en els seus territoris no es ponia

mai el sol. Territoris hispànics, italians i flamencs.

- s’encarrega personalment del govern de Madrid

(1561; capital del regne)

- Fa construir l’Escorial → residència reial i seu del

govern

-1580: Obté Corona de Portugal (Enric I mor sense

hreus) Segueix monarquia autoritària dels Reis Catòlics:•+ centralització• es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei. • rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)• imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els municipis.

POLÍTICA INTERIOR Hegemonia política i catolicismeOBJECTIUS:A)Conservar l’herència patrimonial (despesa militat i guerres)B)Defensa del catolicisme davant l’Islam i el Protestantisme (Inquisició heretges)

h

1-Revolta AlpujarrasPragmàtica sanció (1567): ES prohibia la pràctica de tradicions als moriscos (musulmans conversos) . Eren el motor de l’agricultura i la menestralia.80.000 moriscos deportats a Castella (crisi Granada) Molts van ser tirats al mar.

Es prohibia:•la llengua•els contractes fets en àrab•Banys àrabs•Pregàries

s’obligava a la gent a vestir “a la castellana

Insurrecció ALPUJARRAS (4 ANYS)

DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA

-Imposició esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el

protestantisme

- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.

- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)

- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si

són descendents de jueus o musulmans (intolerància!)

cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos

Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es burlava de la

poca neteja de sang dels seus enemics literats, com Luis de

Góngora

“Yo te untaré mis obras con tocino

porque no me las muerdas, Gongorilla…”

1.- Guerra amb França

Saint-Quentin (victòria Felip II) monestir ESCORIAL (St.Llorenç)Pau de Cateau- Cambréssis (1559)

POLÍTICA EXTERIOR

2.-TURCS

Turcs ocupen XipreAtacs flota turca

LLIGA SANTA

Felip-Pius IV-

Venècia

Batalla de Lepant (1571)+

Flota: 280 vaixells +30.000

homes

Zona més rica de l’imperi (atrets pel Protestantisme)

1566: insurrecció Guillem d’OrangeCAUSA: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme)

- terços no resolen el problema

- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic

espanyol.

3.-FLANDES

Batalla de saint-quentin (1557)• Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre Espanya i el

Regne de França.

• 1556: França invadeix Nàpols.

• Resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que es trobaven als

Països Baixos.

Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557

•

4.- ANGLATERRA- Dóna suport a Flandes

- Restaura el Protestantisme (Maria I, la germana era catòlica)

- Suport als pirates (ataquen vaixells espanyols que venien d’Amèrica)

1588 Armada Invencible comandada pel duc de Medina Sidonia (la meitat naufraga pel temps)

ELISABETH I Miro i callo

Armada Invencible

Monestir de l’escorial

Real Sitio de San Lorenzo del Escorial (Guadarrama; Madrid)

Basílica, palau i monestir

Basílica: sepultura dels Reis d’Espanya

palau: residència de la família reial

monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.

arquitectura renaixentista

Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant Quintín (1557).

guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.

Els francesos van envair el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les tropes dels

Països Baixos.

1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.

La biblioteca del monestir

Pati dels Evangelistes

Jardí del monestir

Armada invencible (1588)-Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els Terços espanyols i així poder envair Anglaterra. - Objectiu: destronar Elisabeth I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de 1585-1604.- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes. - composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van endinsar-se pel Canal de la Mànega.- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar en el comtat de Kent.- resultat: FRACÀS.

- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la dolenta cartografia i mitjans de l’època.

-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.

- retorn de 87 vaixells.- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes

-Nom: Armada Invencible origen anglès per “burlar-se” del naufragi.

Economia i societat hispànica al segle XVIARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA-s. XVI: productes per Amèrica

- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres- arribada d’or i plata

└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars

ECONOMIAECONOMIA-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.

- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics- importància de la ramaderia (Mesta)

-Indústria artesanaIndústria artesana- tèxtil → augmenta la demanda de productes- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos que es rebien- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència estrangera

-ComerçComerç → gran desenvolupament- arribada i distribució de productes europeus i americans.- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics. Port de Sevilla

DEMOGRAFIADEMOGRAFIA- s. XVI: augment de la població- poca població urbana. La majoria vivia al camp.

SOCIETATSOCIETAT-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.

- noblesa i clero- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex. Duquesa de Alba)- acaparen rendes i riqueses- no paguen impostos

- no privilegiats (80% de la població)- majoria de pagesos (pecheros)

- altres grups diferents → marginació i persecució- moriscos (musulmans batejats)- jueus conversos

La vida quotidiana a l’època dels àustriesHABITATGEHABITATGE- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o llums d’oli- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)

- cases de pedra o maçoneria- habitacions diferents amb tapissos a les parets- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles

- Més pobres- habitatges + senzills: 1 habitació- cases fetes de tova o palla i terra

ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ-Diferències entre pobres i rics- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i hortalisses…

OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes- festes patronals

- curses de braus, balls, jocs i malabarismes

El segle XVII: el declivi de l’imperiEls Àustries Menors:

FELIP III FELIP III (1598-1621(1598-1621))

Carácterístiques regnat: •Renuncia a exercir tasques de govern,

traspàs de poders a mans de validos o

privats.

•Privat de Felip III → duc de Lerma

•breu i bastant pacífic: pau a l’exterior:

• Treva dels Dotze Anys (1609) →

independència d’Holanda

• Pau amb Anglaterra

POLÍTICA INTERIOR

Expulsió dels moriscos (1609)300.000 deportats al nord d’Àfrica

• problemes agrícoles, faltarà població al camp

(València 1/3 part de la població)• Es ressenteix el comerç i l’artesania

El bandolerisme

Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la llei.

Causes:- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI (comerç amb Amèrica).- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita noblesa.

Dos tipus de bandolers:• senyorial petita noblesa rural• popular resultat de la pobresa

Bandolers coneguts:• Perot Rocaguinarda• Joan Sala

(Serrallonga)

Llocs més freqüents d’atacs de bandolers

Pedrenyal, arma molt utilitzada pels bandolers.

FELIP IV (1621-1665)FELIP IV (1621-1665) LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPALA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA

Característiques política:Valido → comte – duc d’Olivares•Unió d’Armes: reparteix les despeses militrars entre els

diferents territoris del regne

Castella: 44.000 soldats

Catalunya i Portugal 16.000

revoltes internes pel reclutament

d’homes i impostos •Millores Hisenda

•Reforça el poder reial retallant l’autonomia (Catlaunya i

Portugal, 1640) i exercint una política centralista (lleis

Castella)

POLÍTICA EXTERIOR:

1) Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)

Causes:•Confrontació protestants-catòlics centreeuropa. A Alemanya els pp.aa

protesten contra la política imperial.

•La resta d’Europa s’oposa al domini dels Habsburg

•Lluita per l’hegemonía europea

Bàndols: França

Flandes

Prínceps alemanys HABSBURG suecs alemanys i espanyols danesos

algunes victòries: Breda

derrotes: Rocroi

Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)

Victòries: Breda

Derrotes: Rocroi

Pau de Westfàlia (1648) → fi de la

guerra

•Triomf França, Suècia i pp.pp

•Pèrdua hegemonía Habsburg i

territoris:

Províncies Unides

Portugal

•A Alemanya el poder imperial es

veu limitat

La rendició de Breda, Velázquez

La revolta catalana del 1640Causa:

1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte - duc

d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.

Esclat del conflicte:Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas (1626,1632)1635. Inici guerra amb França 10.000 soldats allotjats a Catalunya conflictes amb pagesos per robatoris, incendis i abusos.- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló

Revolta dels segadors 1640Revolta dels segadors 1640Causes:Causes:•fam i penúria per la guerra

•negativa catalans a allotjar soldats Castella

•Inici: Santa Coloma de Farners es nega a allotjar

militars castellans i el virrei autoritza l’incendi de la

población.

•La revolta s’ escampa per diferents zones de CAT.

CORPUS DE SANG (7 juny)

Un grup de segadors enfrontats es revolten a BCN contra les autoritats. (Visca la terra,

muira lo mal govern!)

•protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la

guerra.

•L’intent de detenció d’un segador acusat de la mort d’un agutzil va fer esclatar la

Revolta

Guerra amb Castella (1640-1652)Classes benestants catalanes tenen por de la revolta pagesa (assassinat

al virrei de Catalunya)

Pau Claris (president Generalitat) decideix donar suport a la revolta

i demana ajuda a Lluís XIII, rei de França (rival de Castella)• proposa una República catalana sota la protección de

França 1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV (política conciliadora.)- CAT accepta la sobirania del rei- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.

Tractat dels Pirineus (1659)• fi de la guerra amb França• es perden el Rosselló i part de la Cerdanya, Conflent i Vallespir (Catalunya Nord)

Pau de westfalia (1648)-Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.

- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la Confederació Suïssa.

- sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)

- canvia el mapa polític europeu - enfonsament de l’imperi Habsburg.- canvi en la diplomàcia- inici de les monarquies absolutes

Lluís XIV de França(pàg. 195)

Europa després del 1648

CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG

-Últim rei dels Habsburg.- època de decadència:

- incapacitat del rei- corrupció dels validos- greu crisi econòmica- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional

-Mort sense descendència conflicte successori- 2 partidaris:

- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)

Felip V Arxiduc Carles

La crisi social i econòmica del segle xviiCRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA-Important davallada de la població- causes:

- migracions cap al nou continent- expulsió dels moriscos- morts per guerres, epidèmies i pestes

CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICAAgricultura-Situació dolenta de temps enrera - guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT

- abandonament de terres - migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)

Ramaderia-Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres

Indústria i comerç-Disminució per:

- competència de productes estrangers

PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica. - Per què?

- es dediquen les riqueses a pagar les guerres- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir cases i terres i viure de renda.- NO s’estimulen les activitats productives.

-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS- pocs privilegiats- gran massa de població empobrida:

- pagesos que han perdut les seves terres- artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.

- Treballar era considerat plebeu!

-Corona d’Aragó. - no participen en el comerç amb Amèrica, encara.- menys pressió fiscal i moneda més estable.- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.

vocabulari-Neteja de sang- Moriscos- Unión de Armas- valido- corregidor- pecheros- Contrarreforma- Comunitats- Germanies- guerres de religió