Joan Salvat-Papasseit

I LES AVANTGUARDES

Biografia

• Neix a Barcelona el 1894, fill d’una família proletària.

• El 1901 es queda orfe de pare i viu a l’Asilo Naval Español. Coneixarà de primera mà el món del port, món que serà important per a la seva poètica, especialment al llibre L’irriador del port i les gavines.

• El 1906, amb 12 anys, abandona l’asil i ha de tenir cura de la mare víuda i un germà més petit. Treballa en diferents oficis.

• Entre 1911 i 1914 fa les primeres lectures, gràcies als seus amics Joan Alavedra, Antoni Palau o Emili Aroles. Visita sovint el mercat de llibres de vell de Santa Madrona, els ateneus o les biblioteques populars.

• El 1914 s’afilia a les “Joventud Socialista” i comença a escriure en publicacions revolucionàries. Salvat es considera anarquista i defensa la classe obrera. Signa els articles amb el pseudònim de Gorkiano.

• El 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia i l'artista uruguaià Rafael Barradas. Amb ells, coneixerà les avantguardes.

• Decebut de la política, el 1917 publica el primer número de la revista Un Enemic del Poble. Fulla de subversió espiritual. Usa aquesta revista per difondre el futurisme i el cubisme. També hi publica alguns aforismes i cal·ligrames seus. A partir d’aquest moment, es dedicarà a la literatura.

• El 1918 es casa amb Carmen Eleuterio, amb la qual tindrà dues nenes. Aquest mateix any publica la revista d’un sol número Arc-Voltaic, on hi col·laboren artistes avantguardistes, com ara, Joan Miró.

• El 1918 es manifesta per primera vegada la tuberculosi. Passarà una temporada a Sitges, a casa del seu amic Santiago Segura.

• El 1919 publica el seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes.

• El 1920 recau en la tuberculosi i passa una temporada a un sanatori de Castella. Allà coneixerà l’hostilitat de Castella vers els catalans.

• El 1921 publica el segon llibre, L’irriador del port i les gavines.

• El 1922 publica Les conspiracions i La gesta del estels. Torna a estar malalt i acut a un sanatoria de la Cerdanya.

• El 1923 publica El poema de la rosa als llavis.

• El 1924 s’agreuja la malaltia i mor el 7 d’agost de 1924.

• El 1925 apareix publicat en edició pòstuma el llibre Òssa menor.

Obra• Salvat-Papasseit escriu sobretot poesia. Té articles i prosa infantil,

escrits dedicats a les seves filles, Els nens de la meva escala.

• L’obra poètica de Salvat es caracteritza per l’exaltació a la vida, a la llibertat i a la lluita. Salvat adopta diferents tècniques poètiques, del futurisme i el cubisme, però també escriu poemes totalment formals.

• La seva obra està basada en el paisatge de la ciutat, especialment del port. Salvat és considerat també com l’iniciador de l’eròtica catalana en poesia.

• Molts dels seus poemes han estat musicats pel moviment de la Nova Cançó, amb músics com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat. En l’actualitat, molts dels seus poemes continuen sent adaptats o versionats.

Poemes en ondes hertzianes (1919)

• Llibre avantguardista. Abandona la rima, la mètrica i l’estrofa.

• Tracta temes típics del futurisme, especialment del maquinisme: el tramvia i el transatlàntic. L’autor constata la soledat i la despersonalització de la ciutat.

• En el llibre hi ha una actitud de denúncia i de revolta, dos elements importants de la poètica de l’autor.

L’irriador del port i les gavines (1921)

• Llibre que presenta dues tendències: l’avantguardista i la cançó.

• El llibre presenta diferents temàtiques: modernitat, lluita, amor, erotisme, optimisme vital, festes i costums.

RES NO ÉS MESQUÍ

Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera. i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui demà i ahir s'esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Les conspiracions (1922)

• El llibre es basa en la temporada que Salvat va passar a un sanatori a Castella, on va poder experimentar l’odi contra els catalans.

• Són vuit poemes d’inspiració nacionalista.

VISIÓ DEL GUADARRAMA

Serra ferrenya i aspra! D'aquí on jo ara la veig, sembla un rei castellà que jagués amb l'espasa al costat, sota mantell d'ermini. Sembla un rei i un gegant, però jeu. -Té un abís als seus peus de terra calcigada. Castella, el Guadarrama: posta d'or però posta segura d'un vent que haveu sigut! Dormiu la vostra sort: deixeu pas als hispans que ara avancen. Catalans! tots en peu, l'Escorial deixem-los per trofeu: que ara serem nosaltres qui plantarà les tendes.

De tant pecar el rei jeu.

La gesta dels estels (1922)

• Dedicat a Emili Badiella, mecenes de l’estada a Sant Llorenç del Munt.

• Presenta dos eixos temàtics: l’amor i la guerra.

• Mitifica la realitat quotidiana a través de l’elegia i l’enyor.

DIVISA

L’estel d’un esguard i el d’una senyera,

la guerra i l’amar: la sal de la terra.

Al llavi una flor

i l’espasa ferma.

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; deixa’t besar -sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.

Poema de la rosa als llavis (1922)

• Llibre elaborat arran de l’estada al sanatori de la Cerdanya.

• El llibre és totalment optimista. El poeta està segur de la seva recuperació. La natura l’ajuda.

• Poema unitari de temàtica amorosa.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat més dolç -i l'espatlla ben nua ben blanca

l'ombra corba incitant de l'esguard:

encara un altre bes un altre un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Óssa menor: fi dels poemes d’avantguarda (1925)

• Llibre pòstum amb dibuixos de Josep Obiols.

• Tracta sobre l’angoixa i la proximitat de la mort.

NOCTURN PER A ACORDIÓ

A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa: sota els flandes i els melis, sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires com una fandola feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells -que són de tants colors com la mar sota el sol:

que no li calen veles.

Bibliografia

• Camps, Josep et al. Lectures de batxillerat 2006-2008. Proa: Barcelona, 2007

• Joan Salvat-Papasseit. http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsalvatpapasseit/index.html consultada 4 d’abril 2009

• Joan Salvat Papasseit. http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/papasseit/index.html consultada 4 d’abril de 2009

• Joan Salvat-Papasseit. http://www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj/index.php consultada 4 d’abril de 2009