1. Josep M. De Sagarra Vida i Obra Sebasti Mir 4t A ESOJordan Escandell

2. Orgens familiars i infantesa Provenia d'una famlia de la petita aristocrcia barcelonina, la mare, Filomena de Castellarnau i de Lleopart; el seu pare, Ferran de Sagarra i de Sicar. Va comenar el batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar als Jesutes de Casp de Barcelona, on va escriure els primers versos de tema religis o histric. Noms tenia quinze anys quan va publicar un sonet a La Illustraci Catalana i uns poemes a La Revista Universitria. El 1910 va ingressar a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Va formar part de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelons amb l'ajuda de, Quim Borralleras. L'any 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l's. Havia publicat amb bona acollida el Primer llibre de poemes (1914) i El mal caador (1915). 3. L'Ateneu barcelons i els primers reconeixements En tornar, el seu amic Josep Pla el va convidar a la Costa Brava. Aquest fet va inspirar el nou volum de poesies Canons de rem i de vela. A poc a poc es va anar fent ms fams del que era. Va rebre el Premi Fastenrath de poesia i va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englantina d'Or (1931). Amb una de les novelles ms reeixides, Vida privada (1932).En el camp del teatre, Sagarra va conrear tamb una gran varietat de gneres. Va intervenir en la realitzaci d'algunes de les revistes musicals ms famoses del Parallel com ara Yes-yes (1925); va estrenar comdies, farses i sainets de costums, com ara La Llcia i la Ramoneta (1928) o La Rambla de les floristes (1935) i, sobretot, va crear un model de poema dramtic: La filla del Carmes (1929), i Reina (1935). Va cultivar temibles epigrames i poemes satrics d'una comicitat esbojarrada, que durant una poca publicava al setmanari El Be Negre. Sagarra s, amb Carles Fages de Climent, un dels autors que ms s'han interessat per l'epigrama dins la literatura catalana contempornia. 4. La Guerra civil i l'exili El 1936 li encomanenl'Himne de l'Olimpada Popular . L'esclat de la guerra civil espanyola marca un abans i un desprs en la seva vida i en la seva obra. Grcies al cnsol itali, que li professava una gran admiraci, va ajudar a fugir, entre d'altres, la seva germana. Aquests fets i els seus versos satrics contra la FAI van provocar que la seva vida en aquell moment corregus perill. L'assassinat del seu amic Josep Maria Planes, va resultar determinant perqu abandons la ciutat. Es va installar al Port de la Selva, en companyia de Merc Devesa, la seva dona i van fer un viatge de noces fins Taith. Fruit d'aquesta experincia pels Mars del Sud sn el poemari Entre l'equador i els trpics (1946) i el llibre de viatges La ruta blava (1964). El 1938 es va establir a Pars, on el 6 de gener de 1939 va nixer el seu fill Joan. En esclatar la guerra mundial, es va traslladar successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada de Conflent i Banyuls de la Marenda, on es va dedicar, fonamentalment, a la traducci de La Divina Comdia. 5. El retorn a Catalunya El 1940, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literria clandestina. Va ser membre (1942) de la secci filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans. Va escriure el seu darrer poema narratiu:El poema de Montserrat(1950), publicat inicialment amb fora passatges censurats. A partir de 1945, va comenar a reprendre el teatre en catal.Va estrenar algunes de les seves obres ms famoses:L'hereu i la forastera(1949),Les vinyes del Priorat(1950),L'alcova vermella(1952). Va comenar un nou perode en el qual vol tornar a viure de l'escriptura, del teatre i del periodisme.Sagarrava comenar a collaborar en publicacions ms o menys oficials com elDiario de Barcelona(fins al 1957), evidentment en espanyol. Tamb va acceptar el crrec de conseller de la Societat General d'Autors a Madrid. 6. La plenitud de l'escriptor L'any 1954, amb seixanta anys, emprn l'escriptura de lesMemries-gnere poc conreat a Catalunya i que ambSegarraassoleix una qualitat extraordinria- i estrenaruna de les obres que li torna l'xit perdut:La ferida lluminosa , un drama burgs d'intenci religiosa va ser guardonat amb el Premio Nacional de Comedia i va ser portada al cinema dues vegades: el 1956, dirigida per Tullio Demicheli i doblada desprs al catal, i el 1997, dirigida per Jos Luis Garci. L'any 1961,Josep Maria de Sagarrapreparava una llarga estada a Roma, amb una beca de la Fundacin Juan March per a escriure una obra sobre el Vatic i la Ciutat Eterna i la corresponsalia especial deLa Vanguardiai deYaper enviar crniques sobre el Concili Ecumnic Vatic II, per un carcinoma li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre de 1961. 7. La Ferida Lluminosa 8. F