L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA

SOCIETAT

Lourdes Escobar. Tercer d’ ESO- Institut Escola Turó de Roquetes

Índex

1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

2. – L’EXERCICI DEL PODER

3. –ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS

4. –L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

5. –TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

0.-INTRODUCCIÓ

6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG

7. –L’ ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ ESPANYA I CATALUNYA

0. INTRODUCCIÓ

LA GEOGRAFIA POLÍTICA

o geopolíticaEstudia com s'organitza la societat a l'espai

La forma bàsica és

ESTATLa POLITICA és la Ciència degovernar l'Estat, d'organitzar i administrar les societats.

La paraula prové del grec POLIS,que significa ciutat

TRADICIONALMENT els estats són sobirans en l' àmbit econòmic, cultural i polític

ACTUALMENTEls estats cedeixen part de la seva sobirania a entitats supranacionals, com l'ONU o la Unió Europea i també subestatals com les comunitats autònomes i els municipis.

resultat de la

1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

L’ESTAT

És el conjunt de les institucions creades per regular la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder

ELEMENTSCONSTITUTIUS

EL TERRITORI, sobre el qual exerceix el seu poder acostuma a estar ben delimitat per unes fronteres que permeten distingir-lo d'uns altres estats

LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les seves lleis. Gaudeix de drets i te obligacions que afecten per igual tots els ciutadans

EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat, les relacions internacionals, dirigeix l' economia...

PODERS DE L’ESTAT

PODER LEGISLATIU

PODER EXECUTIU

PODER JUDICIAL

Capacitat de fer les lleis. Parlament

Capacitat d’aplicar les lleis i fer propostes. President del govern i el seu equip

Capacitat de jutjar qui no compleix les lleis. Jutjes/tribunals

MITJANS DE L’ESTAT

ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que dona (infraestructures com carreters, ports,aeroports, serveis com la sanitat, l' educació, etc), administrar ajudes, subsidis d' atur, pensions...L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

2. L’EXERCICI DEL PODER

SOBIRANIAÉs el poder de decidir dins d’un ESTAT, el que finalment pot exercir el poder. En funció de qui tingui la sobirania parlem de dos tipus d’estats:

ESTAT NO DEMOCRÀTIC

El poder el té una persona o grup de persones

ESTAT DEMOCRÀTIC

L’exercici del poder resideix en el poble

TIPUS DE DEMOCRACIA

DIRECTA

INDIRECTA

Els ciutadans exerceixen directament el poder mitjançant

assamblees

Referèndums: és consulta una qüestió concreta

Democracia representativa: els ciutadans designen per mitjà d’ eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom

DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

ELECCIONS per sufragi universal per triar els representants a un

PARLAMENT

President del Govern

tria

REQUISITS DE LES ELECCIONS

LLIURES. Tots els ciutadans son electors i elegibles sense cap tipus de coacció

PLURALS. Totes les ideologies respectuoses amb els drets humans han de poder presentar-se

SUFRAGI UNIVERSAL. Tots el ciutadans majors d’edat han de poder votar sense distinció de raça, sexe o riquesa

PERIÒDIQUES. Cada cert temps els ciutadans han de poder triar els seus representants

ELS PARTITS POLÍTICS

Es la forma que tenen els ciutadans amb unes idees afins d’organitzar-se en una democràcia (ideologia)

els seus programes electorals, que recullen els objectius que es proposen d'assolir si accedeixen al poder presenten

els seus candidats, que concorren a les eleccions

Els ciutadans han de tenir la llibertat de votar a un partit, no votar o votar en blanc

DIVISIÓ DE PODERS

A una DEMOCRÀCIA es produeix una DIVISIÓ DE PODERS per impedir que una institució o grup de persones acapari tot el poder. Els tres poders són independents i es controlen mutuament

3. ESTATS DEMOCRÀTICS I ESTATS NO DEMOCRÀTICS

EN FUNCIÓ DEL CAP D’ESTAT

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

REPÚBLICAPARLAMENTARIA

Els reis fan la funció de cap d'Estat però no governen. Els seus càrrecs són vitalicis i hereditaris. Gran Bretanya, Espanya...

El Cap de l'Estat és el president de la república, que és elegit per la ciutadania. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre. França, AlemanyaTambé hi ha repúbliques presidencialistes on no hi ha primer ministre com USA o Veneçuela.

TIPOLOGIA D’ESTATS DEMOCRÀTICS

Tots els estats democràtics disposen d’ una Constitució, de drets individuals i col·lectius, i els

seus ciutadans són iguals davant la llei

Constitució

Conjunt de lleis fonamentals que regeixen un país.

-s’ estableix per votació-Determina la forma de govern -Estableix drets i deures dels ciutadans-Defineix les institucions-Defineix el funcionament de l’ estat.

Existeixen també monarquies semiconstitucionals on el rei és el cap d’ estat. El poder no resideix

enterament al poble. El rei ha acceptat la constitució però conserva un gran poder i intervé en la política

MOHAMED VI Del Marroc

Felip VI rei d’ Espanya. Monarca

parlamentari

EN FUNCIÓ DE LA POLÍTICA ECONÒMICA

ESTAT LIBERAL

ESTAT SOCIAL

No interfereix a l’economia, que ha de funcinar amb les seves pròpies regles. Llei de l’ oferta i la demandaEls Estats Units

L’estat ha d’ intervenir a l’economia i en assumptes socials per tal de redistribuir la riquesa (pensions, educació, sanitat, subsidi d’atur, etc). Unió Europea

EN FUNCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL

PODER

ESTAT CENTRALISTA o UNITARI

ESTAT DESCENTRALITZAT

Un Govern Central es el que pren totes les decisions que afecten als territoris que el formen. França, Portugal

El govern central delega part de les seves competències en governs regionals que gestionen els seus territoris

Estat FederalAlemanya, USA

Estat autonòmicEspanya

TIPOLOGIA D’ESTATS NO DEMOCRÀTICS

Els ESTATS NO DEMOCRÀTICS són els que han predominat al llarg de la major part de la història. La democràcia només se ha imposat com a forma de govern als països desenvolupats a partir del segle XIX

MONARQUIA ABSOLUTA/AUTORITÀRIA

Un rei absolut que concentra tots els poders de l’Estat i que governa en nom de Déu. Dicta les lleis, governa i jutja o elegeix les persones que faran aquesta funció. Aràbia Saudita

DICTADURA

Un dictador que amb el recolçament de l’exèrcit, un grup ètnic o una ideologia controla el poder. Han hagut dictadures a tots els continents i encara algunes perduren.

TEOCRÀCIAEl cap de govern coincideix amb el

líder religiós

Aràbia SauditaBrunei

Swazilàndia

Monarques absoluts

Ahmadineyad, cap de govern i líder religiós de l’ Iran

Papa Francesc, cap religiós i de govern del Vaticà.

TEOCRÀCIES

BENITO MUSOLINI. Itàlia

ADOLF HITLER. Alemanya

FRANCISCO FRANCO. Espanya

DICTADORS DEL SIGLO XX

Stalin. Unió SoviÈtica

DICTADORS ACTUALS

RAUL i FIDEL

CASTRO DE CUBA

HU JINTAO, PRESIDENT DE

XINA

TEODORO OBIANG, DICTADOR

DE GUINEA ECUATORIAL

Kim Jong. Corea del Nord

Entre els estats s’ estableixen complexes relacions de tipus polític i econòmic

En l’ ÀMBIT POLÍTIC la tendència és el

multilateralisme, basat en acords entre països sobre qüestions determinades

Pes dels Estats Units. Potència

militar que tendeix a dirigir l’ espai

polític internacional

Interès de Rússia per recuperar

espai perdut. Política

expansionista

Forta presencia de l’ islamisme

en alguns estats amb un

trencament violent amb tot

allò que és propi del món

occidental

Protagonisme creixent de la

Xina

observem

3.1 LES RELACIONS ENTRE ESTATS

A nivell econòmic

Països rics i desenvolupats

com Canadà, Estats Units, el Japó i la Unió

Europea.

Països en desenvolupament: actius, atractius per les empreses

estrangeres, amb mà d’ obra barata però també

preparada, amb escasses normatives ambientals i governs estables: Brasil,

Índia, Mèxic, Sud-àfrica...

Països pobres: els

seus recursos són explotats per empreses estrangeres.

Els seus habitants viuen en la pobresa i molts emigren buscant una vida millor.

Àfrica subsahariana

Països oblidats: sense recursos i immersos en conflictes armats.

4. L’ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

L’ESTAT exerceix de forma exclusiva el poder i la sobirania, delegada als països democràtics pel poble.

l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:

actualment

ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

ENTITATS LOCALS I REGIONALS

ONUUnió Europea

etc

AjuntamentsComunitats Autonomes

Estats Federatsetc

L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ

CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ DELS ESTATS

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

GLOBALITZACIÓ POLÍTICA

L’economia funciona a nivell mundial i els estats han de coordinar-se per fer front als nous desafiaments (OPEP, MERCOSUR, etc)

Aparició de problemàtiques mundials que s’han de solucionar de forma coordinada (contaminació, urgències humanitàries, sanitat, fam, etc)

MULTILATERALISME

Cap ESTAT té prou força per imposar el seu poder sobre els altres, per la qual cosa es formen aliances polítiques, econòmiques i militars (OTAN, ONU, etc)

Les organitzacions supranacionals realitzen una tasca molt important de coordinació política, de desenvolupament econòmic i tecnològic o de promoció de la salut, l’ educació i la pau. Poden ser d’ àmbit mundial o regional, on el països han de complir certs requisits.

Organitzacions de les Nacions Unides

Organització Mundial del Comerç

Unió Europea

TRACTATS I CONVENISINTERNACIONALS

Restringits a determinats països

Oberts a tots els països

Poden ser

Tipus de tractats

ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears

PAU : Pau de Versalles

MEDI AMBIENT: Tractat de Kioto

POLÍTIC: Tractat de l’Antàrtida

ECONÒMIC: Tractat de lliure comerç

ETC

Un exemple d’ organització d’

abast mundial: L’ ORGANITZACIÓ DE

LES NACIONS UNIDES

Creada al 1945 en acabar la Segona Guerra Mundial i formada per gairebé tots els ESTATS reconeguts del món

Mantenir la Pau

OBJECTIUS Defensar els Drets HumansFomentar el desenvolupament econòmic

ORGANITZACIÓ

L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ

L’Estat cedeix poder als governs locals i regionals pel principi de SUBSIDIARIETAT –es l’administració més propera al ciutadà la que millor pot respondre a les seves necessitats-.

S’ està construint un món global però alhora creix la importància dels espais locals i regionals. Com a conseqüència de la globalització, les regions i les grans ciutats reivindiquen la seva importància econòmica, històrica i cultural i reclamen més poder a l’ Estat.

TIPUS DE REGIONS

NACIONS SENSE ESTAT (QUEBEC, al Canadà)

REGIONS CONSOLIDADES (BAVIERA, a Alemanya)

GRANS ÀREES URBANES (LONDRES, NOVA YORK,TOKIO)

6. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ONG

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS

ONG

Entitats públiques amb finalitats humanitàries i socials que no depenen dels governs i que són independents dels Estats i dels Partits Polítics

QUÍ LES FORMA?

CIUTADANS PARTICULARS

EMPRESES

ASSOCIACIONS

CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC

CÓM ES FINANCIEN?

DONATIUS DELS SEUS MEMBRES

TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES

APORTACIONS DEL GOVERN

Les ONG, partir de la reunió d'Estocolm l'any 1990, es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos de cada Estat per ajudar els països pobres

FINALITATS DE LES ONG

DEFENSA DELS DRETS HUMANS

PROTECCIÓ DE LA NATURA

Per defensar els drets generals o específics –llibertat, drets dels nens, pena de mort, etc-(Amnistia Internacional, Save the Children, etc)

Denúncia de la destrucció del medi ambient i defensa dels drets dels animals (Greenpeace, WWF, etc)

ACCIONS HUMANITÀRIES

Actuacions preventives o directes en cas d’emergències humanitàries per guerres, fams, catàstrofes naturals, etc (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, etc)

MOVIMENTS SOCIALS INTERNACIONALS

Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents socials per defensar a nivell internacional les agressions als drets socials i econòmics de les persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)

7. L’ organització territorial d’ Espanya i Catalunya

L’ estat de les autonomies

Model descentralitzat recollit a la Constitució espanyola i ratificat al desembre del 1978. Al 1995 els municipis de Ceuta i Melilla es van

constituir en ciutats autònomes.

Cada comunitat disposa del seu estatut d’ autonomia on es recullen les institucions, les normes i les competències per les quals es

regeix cada comunitat autònoma.

Les atribucions que assumeixen poden ser

plenes/exclusives com les institucions d’ autogovern, la

llegua, la cultura, el patrimoni artístic, l’

administració local, l’ urbanisme... o compartides amb el govern central com les carreteres, la legislació

laboral...

Assemblea o parlament on es debaten i aproven les lleis, es controla

el govern, s’ escull el president i s’ aproven els pressupostos

President que representa la comunitat, forma i dirigeix el governGovern o Consell executa i fa

complir les lleis aprovades al parlament

Tres han estat els estatus d’ autonomia catalans

aprovats: el de 1932 en època de la Segona

República i derogat per Franco, el de 1979 en el

marc de la transició democràtica i l’ actual del

2006.

El territori de Catalunya està organitzat en

municipis, comarques i províncies

Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals. L’ alcalde i els regidors són els responsables de l’ ajuntament. Per mitjà dels impostos i els diners que reben de l’ Estat i la Generalitat fan les seves funcions.

Les comarques són agrupacions de municipis. Poden fer política pròpia per mitjà dels Consell Comarcals.

Són les unitats que organitzen el territori català i espanyol. Són l’ agrupació de molts municipis. Les seves funcions bàsiques són: àmbit electoral, divisió territorial, cooperar amb els municipis i coordinar les seves actuacions. Es governen per les diputacions provincials.

Amb la incorporació del

Moianès, actualment el

nombre de comarques a

Catalunya és de 42.