CONTE: “LA ARDILLA HACENDOSA”

Hi havia una

vegada una

esquiroleta molt de

casa; diligent,

neta, ordenada i

senzilla. La seva

llar una meravella

al seu lloc cada

cosa ... En fi, que

eren, amb el seu

marit, un

matrimoni feliç.

Previsora en la seva

cuina tampoc res

faltava, per això mai

negava un favor a una

veïna: "que si deixeu-

me vostè un all" "que

si de llimona un grill"

"que ara sal o un

llumí" ... a totes

donava l’esquirol; per

això en el veïnatge

l'estimaven, per la

seva bondat.

Un accident va

passar a un colom.

Va caure de cap a

una llamborda.

Doncs bé;

l'esquirol el va

veure, va baixar

amb la seva

farmaciola i el

colom va guarir.

I és que la senyora

Esquirol era també

experta infermera.

I mai va ser vanitosa

no oblidant, com a

esposa, d'atendre al

seu marit abans de

res ben servit; la roba

neta i planxada, el

sopar molt ben guisat.

En ordre, sense una

relliscada, en pau, era

una llar feliç.

En canvi la

senyora Conilla

vivia tot a l'inrevés:

desordenada troca

del cap als peus.

Pols en els mobles

i el terra tres

setmanes sense

escombrar i els llits

sense fer; tota la

roba d’enrenou.

Passava les hores

mortes tafanejant

rera les portes.

I pel que fa de bona;

veieu quan va caure

aquell dia la colometa

Sabeu donya Conilla

què feia? darrera un

arbre s'amagava.

Veient l'au dessagnar-

se va témer de sang

tacar-se. Per no

rentar el seu vestit va

abandonar així a un

ferit¡

Davant el

desordre, el seu

marit, li retreia

furiós: -El raspall

de la roba al

calaix, amb el pa¡

Plena de mosques

la sopa i sense

sucre el flam¡ Llar

sense pau, sense

amor i sempre de

mal humor, es

tiraven, amb

feresa, els plats al

cap.

Al bosc d'aquest

conte, amb el general

content, escoltaven la

seva emissora "E. Ju,

Ju, Ràdio Pineda" en

la qual radiaven ara

l'emissió per a la llar

crida a bombo i

platerets" Busca i

corre que t’atrapo¡"

-La Senyoreta o

senyora que a

casa trobi un

plomall i el porti a

l'emissora primer,

serà feliç

guanyadora, en la

seva carrera

triomfal, d'una

vespa colossal¡

És clar, per donya

Esquirol la cosa va

ser molt senzilla: com

era tan ordenada

trobar-lo no va costar

res i va sortir amb el

llautó cames ajudeu-

me¡ cap al bosc

disparada.

Donya Conilla el

busca i el seu

marit s'ofusca: -No

saps ni on està

L'esquirol et

guanyarà; a sortir

ja amb el seu

plomall.

-Doncs Jo trobar-lo

encara espero i

com ella ha d'anar

a peu molt aviat hi

arribaré.

Quan el va trobar era

de nit i després, en

treure el cotxe, treball

va costar arrencar

doncs de pols estava

ple; més aviat va

guanyar terreny, va

aconseguir a

l'Esquirol assolir, i en

burla, des del volant,

va riure i li va passar

davant.

Sortia el sol 3 la

lloma quan, en

aquestes, el colom

que l'esquirolet va

guarir des de casa

la va veure:

-Vas A "tocar i

parar"?

-Si; mes no sóc

ocellet i em temo

no arribar ...

-Doncs Jo et vaig

a ajudar.

-Puja a la meva

esquena, estimada.

Tu em vas guarir la

ferida just és que

t'ajudi ara. Jo et

portaré d'un vol.

I veloç va ser, pel cel,

volant cap a

l'emissora.

L'Esquirol va arribar

primera i li va dir el

locutor:

-Ha Guanyat la

carrera i no corrent,

senyora, sinó en vol

sense motor¡

I ara, amb

l'emissora, "Cerca i

tocar que t’atrapo" li

ofereix, nova i amb

brillantor aquesta

moto superior!

En el seu retorn

triomfal una banda

musical a l’esquirolet

festeja; i a la carretera,

a un costat, amb el

cotxe espatllat, la va

veure passar la

Conilla, preguntant

perplexa, davant

aquella meravella,

sense poder

comprendre:

-Com Va poder a peu,

l'Esquirol, tan

veloçment córrer.

La ardilla

hacendosa amb

il·lustracions del

Juan Ferrándiz,

publicat per Edigraf

el 1977

TEXTO Y DIBUJOS

DE JUAN FERRÁNDIZ