La construccio de_l_estat_liberal

La construcció de l’Estat Liberal (1833-1874)

Abans de començar recorda que.....

• La Il.lustració posà les bases del liberalisme, una ideologia que advoca per les llibertats individuals i que es va difondre per Espanya paral.lelament a la invasió napolònica.

• Els liberals van intentar implantar l’Estat liberal a Espanya en els Corts de Cadis (1810-1814), però amb el retorn de Ferran VII al tron, això no va ser possible. Causes del fracàs: manca de suport popular als liberals, la divisió d’aquests, l’oposició del monarca i de l’Església, i els suport internacional a la monarquia absoluta.

• Al llarg del XIX va augment la influència de la burgesia a Europa, interessada en aconseguir canvis polítics de signe liberal. Les revolucions liberals del 1830 i 1848 van aconseguir implantar aquests canvis en alguns Estats europeus.

Presentació

• .1833-1874 a Espanya i a tota l’Europa occidental: implantació del liberalisme:o Modificació estructures de l’Estat, pas a una monarquia constitucional i parlamentària.o transformació de la propietat feudal en propietat privada capitalista, llibertat d’indústria i de

comerç.o una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la vella noblesa

terratinent i la burgesia financera, va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari, i va establir un ordre jurídic i econòmic que feu possible el desenvolupament del capitalisme

• Procés llarg:1. Guerres carlines2. enfrontament entre els partits polítics, aixecaments populars i pronunciaments de

l’exèrcit3. revolució que expulsà del tron a la reina Isabel II. La revolució de 1868 obrí un període de

reforma social i política, més enllà d’un canvi de govern. Les forces burgeses, amb el suport dels sectors populars, va iniciar una experiència de govern democràtic que, sota la forma de monarquia o república, donés satisfacció als interessos dels diferents grups socials. Van haver-hi dificultats que dugueren a...

4. cop militar al 1874 que posava fi a l’experiència democràtica i obria el camí cap al retorn dels Borbons.

0.- Cronologia i etapes

1833 1874

Regències

Mª Cristina Espartero

El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari

1843

1840

1868

Monarquia democràtica

Primera República

Amadeu I

1868 1873

Període liberal Període democràtic

Disputes entre Carlins i isabelinsGuerres carlines

Divisió entre els liberals (isabelins)Moderats i progressistes

Procés d’industrialització a Catalunya

Les principals característiques del període liberal

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

En aquesta etapa El poder passa a mans dels liberals

A la mort de Ferran VII (setembre de 1833)....:esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines

Carles Mª Isidrecontra Isabel

Absolutistescontra liberals

Carlins contra Isabelins

Moderats

Progressistes

Tres guerres

1833-1839

1846-1849

1873-1876

Carles V

Dels Matiners (Carles VI)Carles VII

Carles V

Característiques generals d’aquesta etapa:

A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra

A Catalunya

Guerres carlines

Primera guerra (1833-1839)

Bàndols:

Carlistes: tradicionalistes, apostòlics i absolutistes; defensors de l’Antic Règim. Lema: “Déu, Pàtria,Furs i Rei”. Lleis tradicionals.

Isabelins: defensors del sistema liberal.

Suports:

Carlins: propietaris rurals, baix clergat, camperols del País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó. Defensors dels furs (lleis medievals locals). Tb. suport d’una part de l’exèrcit.

Isabelins: aparells de la monarquia borbònica (alta noblesa, funcionaris, jerarquia militar...), liberals (apropament de la regent Maria Cristina per defensar el tron d’ Isabel II davant el carlisme). Suport de la noblesa: mantenir el predomini econòmic i la propietat de les seves terres. Suport de la burgesia: posar en marxa les reformes liberals desitjades des de 1812.

Escenari: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià. Motius:

• defensar els furs (s’oposaven al centralisme lliberal).• propietat de la terra: explotacions familiars i comunals, i es veien perjudicades per les lleis fiscals aprovades pels

liberals.

Guerres carlines


Exèrcit carlí: No tropa unificada, i practicaven la guerra de guerrilles, però.....

Desenvolpament:

País Basc: Carles V crea una embrió d’administració i exèrcit regular a Navarra i País Basc. Zumalacarregui mor durant el setge a Bilbao (1837).

Catalunya: on s’inicià l’aixecament, però tropa reial sufocà la revolta. 1835 carlins catalans controlaran bona part de la Catalunya interior (Solsonès, Lluçanès i Berguedà) i de la muntanya tortosina

Resta: no van arribar a controlar cap gran ciutat ni extensió del conflicte. Només controlaren l’àmbit rural del nord.

Expedició Reial (1837): després de la mort de Zumalacarregui, Carles V amb l'exèrcit carlí recorre Catalunya i País Valencià, i arriba a les portes de Madrid on tampoc pot entrar.

Amb els líders militars: Zumalacárregui (País Basc), i Ramon Cabrera (Maestrat)

Guerres carlines


Guerres carlines

Derrota carlista

Causes rendició tropes carlines:• mort de Zumalacarregui va deixar sense direcció l’exèrcit carlí al nord, i progressivament les forces liberals (amb el

comandant Espartero) els van acorralar.• fracàs Expedició Reial• impossibilitat d'eixamplar l’àrea d’influència fora de les zones rurals del NE, dificultats de la lluita degut als poc mitjans i

reforçament dels exèrcits liberals, desgasten als carlins que acaben dividint-se

Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)

isabelí

carlí

Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)

Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez)

Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)

conseqüències


Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Època molt moderada (liberalisme incipient)

DirigentsCea Bermúdez (liberalisme conservador), Martínez de la Rosa(liberal moderat)

Primeres reformes econòmiquesDissolució dels gremisLlibertat de comerç

Estatut Reial de 1834

Carta atorgada: no reconeixia ni la sobirania nacional ni la separació de poders

Òrgans consultius Estament de Pròcers: designats per la reina.Estament de procuradors (sufragi restringit)

Poder legislatiu per la Corona

destaca

Però les:• revoltes (bullanges) (1835): contra epidèmia de

còlera ( 1834) acusant a l'església, govern no els defensaven davant atacs dels carlins, no mesures contra la fam,...Accions contra elsque donaven suport als carlins (església, convents)i contra autoritat que no feien reformes autentiques

• Oposició dels liberals progressistes

• Les guerres carlines

Entrada de Mendizábal (liberal progressista) en el poder (1835)

Reformes administratives Divisió territorial en províncies (1833)

Reformes polítiques Amnistiar als exiliat

Limitar el poder de l'església

Les Corts només funcions consultives

Caiguda del govern



Juan Álvarez MENDIZÁBAL

Reformes progressistes

Milícies nacionals, creació diputacions provincials

Desamortitzacions(1836)

Obtenir recursos financers i poder organitzar i armar l’exèrcit contra el carlisme.

Reforma agrària: eliminació dret senyorial, desvinculació (el propietari pot vendre les terres),..

Crear una nova capa social donessin suport a la revolució liberal

Pressió de la noblesa i clergat a MC pq es desfés de Mendizabal

comportà

Revoltes de sectors progressistes

Destitució Mendizàbal estiu1836

Motí de la GranjaObliguen a MC a restablir Constitució 1812

Govern de José Mª Calatrava (liberal progressista)

Constitució 1837

Liberalització de l’economia: abolició privilegis de la Mesta, llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes.



Constitució de 1837 (8 de juny)

S’inspira en la de 1812Caràcter: liberalSobirania: nacionalSufragi: censatari (només el 4% de la població tenia dret a vot)Divisió de poders:executiu: rei i ministreslegislatiu: rei, Congrés de Diputats i creació del Senatjudicial: jurats popularsDrets civils: els mateixos que a les Corts de Cadis però ampliats

Moderats van obtenir la majoria: intentaren desvirtuar els elements mes progressistes i democràtics de la Constitució

Maria Cristina va donar suport a la política moderada

Moviment insurrecionals dels progressistes

Maria Cristina, abans de donar suport a un govern progressista, va dimitir i va marxar a l’exili (1840)

Regència d’Espartero

Eleccions setembre 1837

Progressista, militar, autoritari. Perdrà ràpidament el suport popular

Lliurecanvista (obertura de duanes als productes estrangers a canvi del suport financer de l’exterior)

Oposició de la burgesia catalana

1. Aixecaments burgesia i classes populars a Barcelona

1843 Jamància (consignes democràtiques i republicanes)

Bombardeig i repressió a Barcelona

Desprestigi d’Espartero

Pronunciament moderat amb Narváez

Es caracteritza per ser

La crisi provoca

Espartero respon amb

Això provoca el

Que acaba amb un

Crisi a la indústria catalana

Provoca laI per tant


Regència d’Espartero (1840-1843)

Espartero

Narváez

Però continuaren les revoltes a Barcelona:

Els partits liberals Moderats i Progressistes

• Sobirania compartida (entre el rei i les corts)• Una obsessió: l’ordre públic• Sufragi censatari (vot molt limitat)• Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i

noblesa

• Sobirania nacional (Parlament)• Sufragi restringit, però més ampli• Llibertat de premsa• Milícies nacionals• Limitació del poder de la Corona• Petita burgesia, comerciants,

artesans,

Altres partitsPartit Demòcrata (1849)

Unió Liberal (1854)

Sufragi universalPolítica de les desmortitzacionsLlibertat individual i instrucció pública

Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes). Harmonitzar la llibertat i l’ordre, per a renovar el sistema polític

La dècada moderada (1843-1854)

Bienni progressista (1854-1856)

Unió liberal i moderada (1856-1868)

Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar

Es caracteritza

Isabel II

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Característiques: inestabilitat política (més de 50 governs), agitacions socials, escàndols a la cort, afermament liberal i la consolidació d’una nova estructura de l’Estat

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

La dècada moderada (1843-1854)

NarváezOrdre social, control, autoritarisme

Constitució de 1845

representa

Crea la

Guàrdia Civilcrea

Reformes i canvis en l’època dels moderats:

Reorganització administrativa de l’Estat liberal:• Continuar amb la divisió provincial de J. Burgos (1833) i creació dels governadors civils.• Llei de Funcionaris: modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat)• Millores en la recaptació d’impostos (Llei de Reforma fiscal 1845): impostos directes i indirectes• Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria,(accés a tothom). Església perd el control sobre

l’ensenyament• Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848 (vigent fins 1996)• Pla General de Ferrocarrils de 1851 (corregir la desorganització), Llei de Ports (millora de les

comunicacions marítimes) i obres hidràuliques• Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà): suspensió de la venda dels béns eclesiàstics

desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament del culte i del clergat; l’església donarà suport al tron d’Isabel II.

Les eleccions de 1844, realitzades amb sufragi censatari per districtes de petita dimensió afavoriren el control per part dels cacics locals i del govern. Sortí una majoria aclaparadora de moderats. Fou nomenat cap de govern.....

Guerres carlines

Segona Guerra Carlina : Guerra “dels Matiners” (1846-1849)

Fora del sistema liberal, el carlisme continuà essent una força d’oposició. En el període 1846-1849 a Catalunya es van revitalitzar els aixecament carlins

Causes:

• Camp:o Crisi agrària (males collites que van fer augment el preu del pa i van agreujar les condicions de vida de les classes

populars)o pagesos perdien terres comunals per les desamortitzacions,i noves formes d’explotació de les terres que afavorien

la concentració de parcel·les.

• Malestar a la ciutat: crisi de la indústria tèxtil, reclutament de les quintes i els impostos que gravaven el consum de productes de primera necessitat.

Fet diferenciador:

A l’aixecament camperol s’hi van afegir la revolta dels sectors urbans (mobilitzats pel Partit Demòcrata= recollia les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars i urbanes, i les queixes d’aquest sector contra la política moderada)

Fi de la guerra

Millora de les condicions econòmiques i increment d’efectius militars a Catalunya, però no va donar solució allò que l’havia provocada


• Caràcter: Liberal conservadora• Sobirania: Compartida• Sufragi: censatari directe i molt restringit (1% població)• Executiu: Rei i Ministres• Legislatiu: Rei, Congrés de diputats i Senat• Judicial: jutges• Drets civils: els de 1837 però retallats (limitació la llibertat de

premsa i de reunió)• Observacions: es tracta d’una reforma de la de 1837.

Constitució 1845:



El projecte de reformar la Constitució per enfortir encara més els poders del executiu en detriment del Parlament portà...

Aixecament (de progressistes,moderats descontents i unionistes) contra el govern

Pronunciament de Vicálvaro (28/6/1854)

Manifest del Manzanares (6/7/1854)

Aixecaments a d’altres ciutat

Partit Progressista al poder, amb coalició amb la U. Liberal

Constitució de 1837 (comencen a redactar la Constitució de 1856 però no va entrar en vigor (Non nata))

Desamortitzacions civils de Madoz(1855) : venda de béns i propietats comunals (de l’església i civils) per a sanejar la Hisenda

Nova llei municipal: ampliació cens dels electors i acaba amb la intervenció del govern en la designació d’alcaldes

Torna Espartero

Llei General de Ferrocarril (1855): regulava la construcció i oferia incentius a les empreses que intervinguessin



Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el Ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos jurado defender. Dentro de pocos días, la mayor parte de las provincias habrá sacudido el yugo de los tiranos; el Ejército entero habrá venido a ponerse bajo nuestras banderas, que son las leales; la nación disfrutará los beneficios del régimen representativo, por el cual ha derramado hasta ahora tanta sangre inútil y ha soportado tan costosos sacrificios. Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la victoria.Nosotros queremos la conservación del trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales, mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada en una estricta economía; queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos; queremos arrancar los pueblos a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos, bajo sólidas bases, la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente, sin imponerlos por eso a la nación.Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la misma nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas, y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida.Cuartel general de Manzanares, a 6 de julio de 1854. El general en jefe del Ejército constitucional, Leopoldo O'Donnell, conde de Lucena

MANIFIESTO MANZANARES



O’Donnell

Trencament de la coalició d’unionistes i progressistes, i dimissió d’Espartero arran de la conflictivitat social de l’època : classes populars reclamaven reducció d’impostos, millores de salari i reducció de la jornada laboral,.... . Tot i la Llei de Treball els conflictes van seguir arreu d’Espanya: destrucció de collites, crema de fàbriques i aldarull. Aquesta situació va provocar una greu crisi de Govern: Espartero dimiteix i Isabel II va confiar el govern al general O’Donnell, que va reprimir les protestes.

Antecedents:

Govern de la Unió Liberal i moderada: època d’estabilitat i creixement fins el 1866. Alternança en el poder entre Unió Liberal i el Partit Moderat:

Etapa govern unionista (1858-1863)

• Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...

• Política exterior activa i agressiva : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc...Poc èxits (excepció de Marraco), endeutament d’Hisenda

• Restablir els principis del modernatisme: Constitució de 1845, i part de la legislació del Bienni Progressista fou anul.lada : interrumpció de les desamortitzacions, anul.lació de la llibretat de premsa, ...

El desgast de la Unió Liberal, la oposició de progressistes, demòcrates i republicans,així com la crisi econòmica, va fer inclinar a la corona a favor dels moderats.



Etapa del Partit Moderat (1863-1868)

Narváez tornar a tenir el poder.

Característiques:• autoritarisme (al marge de les Corts i marginant a tots els grups polítics, així com una forta

repressió.• incapaç de millorar la situació econòmica , agreujada per la guerra civil als EUA i la crisi de

les finances europees, iniciada al 1866.

Crisis financera + industrial + crisi de subsistència(males collites 1866)

Motius de la societat espanyola per alçar-se contra el règim isabelí

Des de 1860.... :

oposició (progressistes, demócrates i republicans) va unificar les seves accions per acabar amb el moderantisme: Pacte d’Ostende (agost 1866); a la mort d’O’Donnell (novembre 1867) s’hi sumaran els Unionistes. Pacte antiisabelí, i la qüestió de la forma de govern (monarquia o república) seria decidida per unes Corts constituients elegides per sufragi universal

Narváez

4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

La revolució de 1868: “La gloriosa”

Cop d’Estat(19 set.1868)

Revolució popular i burgesa i democràtica

Es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques: Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos. Direcció de la revolta; consoliden el pronunciament, transformant el cop militar en revolució.

L’exili d’Isabel II(29 setembre 1868)

Govern provisional: Serrano (unionista)-regent, Prim(progressista)-Cap de Govern. Sectors radicals (demòcrates i republicans) marginat.

Eleccions parlament(gener 1869)

Guanyen els monàrquics iel general Prim

Constitució de 1869(juny 1869). La més democràtica.

• Monarquia constitucional• Divisió de poders: legislatiu (Les Corts), executiu

(Rei, però exercit pels ministres) I judicial (tribunals)• Drets dels ciutadans: llibertat de culte però no

separació Església-Estat• Sufragi universal masculí

provoca un

convoca

Serrano, Topete i Primamb

La derrota de les tropes reials a Alcolea, provoca....

Substituïda per un

Les noves cortselaboren la

Es tracta d’una

característiques

Crisi econòmica Crisi política

InestabilitatCrisi financeraCrisi indutrialCrisi subsitstència

Pacte d’Ostende (agost 1866)

Caricatura de la revista La Flaca (1869). Isabel II amb la seva família i el pretendent carlista buscant feina.

«Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla.¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?.Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy.... ¡ Viva España con honra!»

Manifest de la revolució de 1868

Repartiment de diputats al parlament de 1869

Coalició Progressista-Liberal: Partit Progressista, Unió Liberal, i Partit Democràtic

Van donar la victòria a la coalició governamental i també es van crear dues minories dins les Corts: la carlista i la republicana.


La revolució de 1868: “La gloriosa”

Problemàtiques del nou govern:

o buscar un nou rei a l’estranger, degut al contingut monàrquic de la nova Constitució.

o inici de la insurrecció cubana (octubre 1868), inaugurant la guerra dels Deu Anys. Els patriotes cubans, dirigits per la burgesia criolla, es va rebel·lar contra les autoritats espanyoles pel desinterès a la colònia i els forts lligams econòmics que els imposava Espanya.

o Problemes d’ordre públic: revoltes dels republicans (decebuts per la manca de solucions per a la qüestió social) i dels defensor de la monarquia.

El regnat d’Amadeu I (novembre 1870 – febrer 1873)

• Assassinat del general Prim (tres dies abans de l’arribada del nou monarca).

• S’aguditzava al conflicte colonial a Cuba.• Els republicans conspiraven contra el règim i protagonitzaven les

primeres insurreccions (El Ferrol).• Els carlistes iniciaven una sangrenta guerra al nord d’Espanya (abril

1872)• Els anarquistes augmentaven la inquietud i l’agitació al camp.• El partit dels progressistes (clau en l’estabilitat) després de la mort de

Prim es dividiren en: moderats (Sagasta) i radicals (Ruiz Zorrilla).• Successions en el govern: Sagasta, Zorrilla i Serrano (antics

unionistes).• Els aristòcrates rebutjaven al “rei estranger”.• La idea de la restauració borbònica, liderada per Cánovas del Castillo,

tenia més suport.• Es convocaren tres eleccions generals (fraudulentes i amb 50%

d’abstenció), es succeïren sis governs i solucionar vuit crisis de governs.

Una monarquia amb problemes

11 de febrer de 1873Abdicació d’Amadeu I

Tot i la majoria monàrquica, les Corts proclamen, per 285 vots a favor I 32 en contra

Amadeu I


Inestabilitat políticaDivisió dels republicans

Unitarisi federalistes

Es caracteritza

La Primera República (1873 - 1874)

La Primera República espanyola (1873-1874)


Objectiu: consolidar el sistema democràtic nascut de “La Gloriosa”.

Dificultats:• divisió interna dins els republicans:

o Federalistes: pactes entre els pobles de l’Estat espanyol.o Unitaris: model republicà d’Estat centralitzat, posicions més conservadores des del punt de vista polític i social.o Ambdós: forma republicana de govern, supressió quintes, abolició esclavitud i laïcisme de l’Estat.

• la guerra carlina i de Cuba. • el cantonalisme.• manca d’autèntics republicans dins la classe política (els únics el Partit Demòcrata Republicà Federal amb 80 diputats) i

en la societat. República per trobar sortida a la crisi de la renúncia d’Amadeu, que no pel sentiment republicà majoritari. • Organització de Juntes Revolucionaries: sortida de les classes populars per solucionar els seus problemes socials i

desplaçar l’Administració local monàrquica. • Revindicacions del moviment obrer: reducció de la jornada laboral, augment dels salaris o proclamació de l’Estat Català

dintre la República Espanyola.• Mobilitzacions populars a les ciutats: abolició dels consums (impostos sobre productes bàsics) i les quintes.


1a etapa: República federal

E. Figueras Pi i Margall

La primera república (1873 - 1874)

Domini dels federalistes:• Estanislau Figures (primer president): dissolució de les Juntes i cessament de les revoltes

populars. Convocà eleccions (10 maig) a Corts constituents; amb 70% d’abstenció, guanyen els republicans federals i…

• Pi i Maragall nou president. Redacció de la Constitució de 1873: organització federal de la República (Espanya en 17 Estats federats, un per Cuba (i poder resoldre el problema colonial)).

Però continuen les dificultats;• conflicte carlí (1872-1876): Catalunya, País Basc, Navarra i Maestrat, i incursions a Conca i Terol.

Carles VII crea un embrió d’Estat a Estella (nomena ministres i encunya moneda). Èxits militars governamentals van impedir l’extensió per no per acabar amb el conflicte.

• cantons independents (estiu 1873): resultat de l'espontaneïtat dels sectors federals més radicals, que sense esperar la resolució de les Corts constituents van crear cantons independents: Cartagena, zones d’Andalusia, Múrcia i País Valencià. Federalistes + internacionalistes: caràcter polític autonomista i revolució social.

Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873

“Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.

Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “

Principals escenaris de l‘aixecament cantonalista i la Tercera Guerra Carlista


2a etapa: República unitària

Cop d’Estat del general Pavía (3 gener 1874)

SalmerónE. Castelar

Fi de la República. Dóna el poder al general Serrano

Reformes republicanes

Jurats mixtesReducció jornada laboralControl treball infantilAbolició esclavitudAbolició impostos sobre el consum

La primera república (1873 - 1874)

1874 obertura de les Corts. Castelar derrotat. Exèrcit i moderats volen evitar govern de centre-esquerra

Pi i Maragall davant la disjuntiva d’haver de sufocar per les armes la revolta, fou substituït per Nicolàs Salmerón (18 juliol 1873).

• Nicolás Salmerón: acció militar contra el cantonalisme. Dimissió setembre 1873: incapaç de signar les penes de mort imposades per l’autoritat militar contra els activistes del cantonalisme.

• Emilio Castelar: representant de la línia més conservadora del republicanisme. Es destaca per:

• eliminació del federalisme• suspèn les Corts (no tenia majoria suficient i tenia por de ser destituït pels federals).• imposició d’un fort autoritarisme: suport als més conservadors i amplies atribucions als militars

(mantenir l’ordre públic)


La República de Serrano: un pas cap a la Restauració

L’escassa resistència amb què Pavía va acabar amb la República Federal evidencia la fragilitat del règim.

Poder en mans dels antics unionistes i progressistes, que en la persona de Serrano intentarien estabilitza un règim republicà de caràcter conservador.

Objectius del govern de Serrano: • restablir l’ordre públic• controlar els carlins • continuar la guerra de Cuba.

Alfons XII nou rei d’Espanya

Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt(29 desembre 1874)

Alfons XII

Alfons XII signà Manifest de Sandhurst (1/12/1874): règim monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa de l’ordre social però garantint el funcionament del sistema polític liberal.

Cánovas del Castillo, president del Ministeri de Regència mentre arribava el nou rei.

prèviament

Cánovas del Castillo (conservador) preparava des de feia temps el retorn de la monarquia borbònica.

5.- Economia i societat en l’època isabelina

Mesures dels governs liberals per canviar les estructures econòmiques:

afavorien

Transformació estructures

econòmiques

socials

però

Lentitud pas a economia industrial

• unificació de la moneda: la pesseta com a base.• creació del Banc d’Espanya• impuls a la construcció de xarxa de FFCC i infraestructures• promogueren l’aparició de la Borsa de Madrid i de Barcelona


Abolició règim senyorial.

Desamortitzacions.

• especialització• arades• nous adobs• Ampliació àrees de

regadiu

Augment producció agrària

Pas a una agricultura de mercat

Objectiu: dissolució del conjunt de relacions productives de l’agricultura tradicional.

Conversió antiga jurisdicció en propietat individual i privada.

• Concentració i individualització de la propietat.

• Expulsió dels pagesos que conreaven aquestes terres.

• Proletarització d’aquesta massa de població.

efectes

Beneficiosa

Potenciar concentració propietat i reduir mà d’obra ,afavoreix mecanització camp i conreu més intensiu

Si aquest desenvolupament no va acompanyat d’un procés parl.lel d’industrialització, aquestes conseqüències són un obstacle al creix.ec.


• Augment demogràfic, mà d’obra abundant

• transformacions agràries: excedent agrari, demanda productes industrials.

• fàbriques d’indianes + indústria rural = mà d’obra especialitzada

• indústria tèxtil: cotonera, vapors, colònies.

• Indústria catalana estimulà: mineria i metal·lúrgia

Ciutat concentració fàbriques + mà d’orbra = canvis urbans (enderrocar muralles i barris nous)

• mercat espanyol poc articulat i poca demanda.

• inestabilitat política.

• adopció mesures lliurecanvistes.

• dificultats financeres


Les transformacions estructures econòmiques Canvis en l’organització social (de la societat estamental a la societat de classes

Nobles

Burgesia

Industrial

Comercial

Financera

Dret a votar i ser escollit. Sufragi censatari

Defensen el liberalisme moderat i mesures proteccionistes

Important a Catalunya

PROLETARIAT INDUSTRIAL

CLASSE DIRIGENT

1/2 XIX només a Catalunya Antics menestrals o pagesos

Dures condicions de vida1. hores/dia

Baixos salarisCases i fàbriques poca higiene

S’organitzaren

• 1833 i 1843 revoltes i bullanges, per augment de sou i el dret d’associació.

• creació de cooperatives

PAGESOS

Grup més nombrós del XIX

Patiren les transformacions econòmiques del període liberal

5.- Conceptes bàsics.

Desamortització: conjunt de mesures legals per les quals es van vendre algunes terres pertanyents a comunitats rurals, a l’Església, a latifundistes o a institucions públiques.

Pronunciament: aixecament militar contra el govern, amb l’objectiu d’enderrocar-lo. Durant el segle XIX, a Espanya va haver-hi nombrosos pronunciaments de les diverses faccions liberals.

Estat liberal: Estat que es regeix sota els principis polítics i econòmics del liberalisme: sobirania nacional, dret de vot, llibertat de premsa i expressió, liberalització dels mercats.

Sobirania nacional: un dels conceptes bàsics de la ideologia liberal, heretat de la Il·lustració, segons el qual el poder no emana del monarca, sinó del poble mateix.

Cantonalisme: moviment polític que defensava que la sobirania nacional rau en cada comunitat local. Els cantonalistes advocaven per la independència total de cada municipi, al·legant que la democràcia és més pura quan el poder és més a prop del ciutadà.

Education

La construccio de_l_estat_liberal