Literatura dels segles XVI, XVII i XVIII

Literatura segles XVI-XVII-XVIII

El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici d'un llarg període caracteritzat per:

- l'estancament econòmic, - l'abstencionisme polític, - la inhibició cultural i- la disminució de l'ús del català com a llengua literària

en benefici del castellà. Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la

literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua sent la llengua de la immensa majoria de població.

Literatura segles XVI-XVII-XVIII

El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici d'un llarg període caracteritzat per:

- l'estancament econòmic, - l'abstencionisme polític, - la inhibició cultural i- la disminució de l'ús del català com a llengua literària

en benefici del castellà. Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la

literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua sent la llengua de la immensa majoria de població.

Causes

Segle XIV:

Davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta que assolaran amb especial virulència les comarques litorals de la Corona d'Aragó.

Causes

Segle XV:

1410: mort de Martí I l’humà sense descendència.

1412: se celebra el compromís de Casp. S’elegeix a Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. Entrada del castellà a la cort d’Aragó.

1474: unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó.

1492:descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual queden exclosos els territoris catalans.

Causes

Segle XVI1519-1521: al País Valencià té lloc la revolta de

les Germanies, un moviment popular contra els sectors hegemònics per lluitar contra la reforma de l'estat modern, iniciat amb Ferran el Catòlic. Els gremis pretenien mantenir el seu poder polític, amb representants entre els jurats ciutadans, i defenien els Furs i els Costums del Regne de València.

La guerra finalitzà amb victòria del bàndol aristocràtic, la qual cosa comportarà l'establiment de la cort virregnal de Germana de Foix i amb ella la castellanització de la noblesa autòctona.

1556-1598: el regnat de Felip II encetarà un període de regressió ideològica i tancament d’Espanya.

Causes

Segle XVII

1640-1652: guerra dels Segadors(revolta popular contra els terços del’exèrcit reial)1659: tractat dels Pirineus: el Rosselló,el Conflent i una part de la Cerdanyapassen a dependre de França.

Causes

Segle XVIII

1700-1714: guerra de Successió,adveniment de la dinastia borbònica a lacorona espanyola centralisme reial1716: decret de Nova Planta

– anul·lació de les institucions i les lleis autòctones

– supressió del català com a llengua oficial

Conseqüències

Castellanització de l'aristocràcia

dels territoris de l'antiga

Corona d'Aragó

Pèrdua del poder de la burgesia, afeblida per les

guerres i les crisis

econòmiques

Utilització del castellà

en la literatura culta

Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana

Característiques

Imitació dels grans

autors castellans (Garcilaso, Góngora

i Quevedo)

Presència de castellanismes

i dialectalismes

Influència de lafigura

d'Ausiàs March, que es torna

a posar de moda.

Imitació de formes

mètriques de la poesia castellana

(tercet, lira...)

Literatura culta

Segle XVI: RenaixementSegle XVII: BarrocSegle XVIII: Il·lustració

Renaixement

Característiques

És la generalització a tot Europa de l’esperithumanista dels segles XIV i XV.

Una visió més humanitzada (antropocèntrica)del món es reflecteix en la literatura ambl’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme il’alegria de viure.

Els renaixentistes van valorar la inspiraciópopular i la van elevar a la categoria de literaturaculta: estil senzill, planer, formes mètriques detradició popular, temàtica festiva…

Autors del Renaixement

POESIA-Joan Pujol-Pere Serafí, poeta que compongué poemes a la manera de Petrarca.-Joan Timoneda: Destaca la seva obra Flor d’enamorats,

una compilació de poesies pròpies i alienes en castellà i català. Es tracta de la millor mostra de poesia culta elaborada a partir de cançons populars.

Autors del Renaixement

PROSADestaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de

Cristòfor Despuig, on l’autor fa una defensa a ultrança de l’ús culte de la llengua catalana, a més de tractar diferents temes polítics i socials. A més, l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, i l'esperit crític del seu autor connecten de manera clara amb les idees renaixentistes.

Autors del RenaixementTEATRESeguint la tradició grecollatina, sorgeix una dramatúrgia

inspirada en els clàssics, articulada en dos gèneres dramàtics clàssics: la comèdia i la tragèdia. La primera no té presència en l’àmbit català. La comèdia és el gènere dramàtic que imita la vida i reflecteix veritat, des d’un punt de vista humorístic, amb una mirada deformant. En aquestes, la crítica que es fa als personatges d’estaments elevats és sempre elegant i amable; pot ridiculitzar, però mai és subversiva.Pel que fa al llenguatge, és un exercici de lluïment verbal i s’utilitzen diversos registres lingüístics.

En teatre destaca la peça còmica La vesita (1524-25) de Joan Ferrandis d'Herèdia, representada a les corts valencianes de Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria. És una obra escrita en català, però en la que diversos personatges utilitzen el castellà i un el portuguès. El tema de l’obra és la hipocresia social, més important que no pas la trama en sí

El Barroc

Característiques La severitat, l’exageració, el pessimisme i el

tenebrisme substitueixen la vitalitat,l’harmonia, l’optimisme i lluminositat del’època anterior.

Retorn al teocentrisme medieval. La vidaterrenal no val res, l’important és prepararl’ànima per al moment del judici diví.

No hi ha més realitat que la mort, i la vida ésuna mentida, un somni.

El Barroc

Temes La vida, entesa com a lloc de proves quecal superar. La brevetat de la vida i l’obsessió pel pasdel temps. La vida entesa com una preparació per ala mort. La visió distorsionada de les realitats,com si foren miratges o il·lusions.

Autors

Francesc Vicenç Garcia, rector de Vallfogona. Com a poeta seguí els models dels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal com en la temàtica (satírica, burlesca —pornogràfica i escatològica— i religiosa). Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple d’ironia i de tòpics literaris (sovint se l'ha comparat amb Quevedo). Entre les poesies més conegudes destaquen: « A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil », « Epitafi a la sepultura d'un gran bevedor que morí de gota » i el sonet « Temps » (tots tres de temàtiques ben diferents). Com a autor teatral escriví la Comèdia de Santa Bàrbara.

Autors Francesc Fontanella. La seva producció té clares

influències de Góngora i Garcilaso de la Vega . Les seves tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista: hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions, metàfores, etc. Empra un registre lingüístic forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat. La principal característica de la seva poesia és l'exagerat sentimentalisme, unit a un interès per la temàtica bucòlica, adaptada a la geografia catalana.

Va escriure dues obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral d'amor, firmesa i porfia i la comèdia mitològica, d'inspiració més o menys calderoniana, Lo desengany.

Il·lustració La Il·lustració és un moviment filosòfic i científic que s’estengué per Europa durant el segle XVIII. Els il·lustrats afirmaven que la raó havia d’aplicar-se a tots els fenòmens i a totes les accions humanes, així com a qualsevol estudi científic. El Neoclassicisme és el producte artístic de la Il·lustració: rebutja l’artifici del Barroc i vol recuperar els models clàssics. L’autor neoclàssic es regeix per la raó, no pels sentiments ni per les emocions.

Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador.Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.