La Inquisició

Tema 6. Apogeu i crisi a Tema 6. Apogeu i crisi a ll’’EuropaEuropa cristianacristiana

(s. XIII al (s. XIII al XVXV))

La inquisiciLa inquisicióó

medievalmedieval

4 ESO

1. Origen

La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval

1. Origen1. Origen

- Europa cristiana: unitat de la doctrina i dels regnes.

-1184, el Papa Luci III estableix la Inquisició (episcopal) per fer front l’heretgia albigesa (càtara) mitjançant la bula Ad abolendam:

demanava als bisbes que jutgessin els heretges i els entreguessin a l’autoritat secular.

- Els dominics intentaren que els valdesos i albigesos corregissin pacíficament els seus errors; després, amb una violenta croada.

- 1r tribunal inquisitorial: fundat per Honori III el 1220 a petició de l’emperador Frederic II de Hohenstaufen, del sud d’Itàlia i Sicília.

- Per millorar la imatge amb el Papa (era amic dels musulmans; no va ajudar a la croada de Terra Santa).

- Papa: tribunal a Sicília format per ordes mendicants.

- Emperador aprofità el tribunal per atacar els seus enemics.

- 1232 davant el fracàs de la Inquisició episcopal, Gregori IX, (bula Exommunicamus) crea: Inquisició pontifícia, dirigida per ell.

1. Origen

2. L’heretge


2. L2. L’’heretgeheretge

- La repressió violenta de l’heretgia fou un greu error teològic de grans conseqüències.

- L’heretgia passar a ser un delicte comparable a qui atenta la vidacontra el rei. Com passava ja al s. IV (Constantí i Teodosi): mort a la foguera.

- L’heretge era percebut com un perill per a la convivència social.

1. Origen

2. L’heretge

3. Procés penal (1 i 2)


3. Proc3. Procéés penal (1)s penal (1)

- “Període de gràcia”. Al 1500 obligació de delatar (excomunió).

a) Autoinculpacions/ Delacions anònimes.

b) No sabien de què se’ls acusava. Llistat dels possibles perjudicadors.

- Interrogatori. Jurat local: laics i clergues. Finalitat: rebre la confessió. Coacció: presó, privació d’aliments o tortura.

- Condemna:

a) Lleu: multa, reprensió.

b) Greu: enviat al poder civil.

1. Origen

2. L’heretge



3. Proc3. Procéés penal (2)s penal (2)

- Tortura:

- Papa Nicolau I: “no és admès ni per les lleis humanes ni per les lleis divines, doncs la confessió ha de ser espontània”.

- 1252, Inocenci IV autoritza el seu us pels tribunals eclesiàstics ho autoritzà, amb unes condicions que ni existien en els tribunals civils: la víctima no ha de córrer cap risc ni de mutilació ni de mort. El bisbe ho ha de consentir i la confessió ha de ser reiterada lliurement.

- Un cop era declarat culpable, se li demanava que renunciés a l’heretgia i, si persistia, se l’imposava una pena: empresonament, confiscació de béns i, en alguns casos, la foguera.

1. Origen

2. L’heretge


4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)


4. Inquisici4. Inquisicióó i bruixeria (1)i bruixeria (1)

- L’Església creia que les bruixes no existien.

- 1400, acte: bruixes com gent que renuncia al cristianisme i adoren al dimoni. Degut al pànic social. Barreja de teologia i bruixeria (on es creia en elles): els tribunals civil feia temps que les torturaven i executaven.

- 125.000 processos: la Inquisició espanyola condemnà a mort a 59 bruixes. Itàlia: 36 i Portugal: 4. Res comparable als 50.000 morts a foc pels tribunals civils, d’uns 100.000 processos (civils i eclesiàstics) celebrats a Europa (Edat Moderna).

- Estimació de xifres d’execucions per tribunals civils i inquisitorials en proporció execució/població:

1. Origen

2. L’heretge




4. Inquisici4. Inquisicióó i bruixeria (2)i bruixeria (2)

- ESTIMACIÓ DE XIFRES:

- Document de la Congregació del Sant Ofici del 1620: es recomanen una sèrie de mesures prudencials a l’hora de tractar a les bruixes, doncs a vegades són persones desequilibrades i creuen coses que no han fet.

Portugal: 4Alemanya: 25.000/ 16.000.000

Itàlia: 36Regne Unit: mil·lers.

“Punzadores”

Espanya: 59/125.000 processos

Suïssa: 4.000/ 1.000.000

EUROPA CATÒLICAEUROPA PROTESTANT

1. Origen

2. L’heretge



5. Inquisició espanyola (1 i 2)


5. Inquisici5. Inquisicióó espanyola (1)espanyola (1)

- 1242, primer tribunal fruit d’un Concili provincial a Tarragona.

- Reis Catòlics (Elisabet i Ferran): la unitat religiosa era clau per la unitat del seu regne. Objectiu: aconseguir la conversió dels jueus i dels musulmans; alguns es batejaven amb poc convenciment (els marrans). Aquests foren perseguits.

- 1478: aconsegueixen de Sixte IV el poder anomenar l’Inquisidor General.

- Els jueus vivien en barris especials (aljamas) i entregaven tributs directament al rei a canvi de protecció. Per evitar disturbis i aconseguir la unitat al març de 1492 es va decretar la expulsió dels jueus (110.000)

- Alternativa: rebre el baptisme (10.000) o marxar. Conseqüències econòmiques negatives. Inquisició: contra els falsos conversos.

1. Origen

2. L’heretge





5. Inquisici5. Inquisicióó espanyola (2)espanyola (2)

- Poc conegut el fet que la Inquisició no tenia jurisdicció sobre els no batejats. És a dir, ni jueus ni musulmans podien ser jutjats, detinguts o acusats.

- Importància al segle XVII de la puresa de sang.

- “La Inquisició espanyola va celebrar, entre el 1540 i el 1700, 44.674 judicis. Els acusats condemnats a mort foren l’1,8% (1.346 persones), i d’ells, l’1,7% foren condemnats en

contumacia, és a dir, no van poder ser jutjats per estar en lloc desconegut; en el seu lloc es cremava o es penjaven ninots”.

- Els tribunals foren suprimits el 1834.

1. Origen

2. L’heretge




6. Conclusions


6. Conclusions6. Conclusions

- És innegable que amb la Inquisició es van cometre abusos objectivament rebutjables; però també és un fet admès que sovint ha sofert calumnioses interpretacions històriques, llegendes negres que el gran públic accepta, però que els historiadors ja no.

- Joan Pau II va demanar perdó pels abusos comesos per l’Església durant el Jubileu del 2000, la famosa jornada de “purificació de la memòria” celebrada a la Basílica de Sant Pere el 12 de març d’aquell any.

Education

La Inquisició