La literatura del segle XX NORA YAZIGIAHINOAM MONTANE MARTIN

Espíritu de fi de segle

● Es coneix com a fi de segle un momento històric de límits difusos , marcat en el qüestionament dels valors que havien sustentat la societat burgesa

● A fi de segle es desarrollen moviments artístics i literaris . El simbolisme , el decadentisme , modernisme literari i la generació del 98 , tots amb unes característiques comunes que veurem més endavant.

El sentiment antiburgues

● La negació del món burgués característic de la mentalitat de fi de segle, crea dues noves classes socials : el Bohemi i el Dandi

● El Bohemi és un artista inadaptat i marginat; com per exemple Paul Verlaine o Arthur Rimbaud

● El Dandi es distingeix per el refinament extrem en el vestir , en els modals o en la forma de parlar; com pot ser un bon exemple l’escriptor irlandés , Oscar Wilde.

L’esteticisme

● L’ideal de l’art per l’art rebutja els valors burguesos .La cerca de recerca en un fi de si mateixa s’entén com una resposta al mercantilisme i a la mentalitat burguesa Els artistes de fi de segle busquen en lo bonic un refugi .

Irracionalisme i antipositivisme

● El rebuig de la raó y la ciència com a instruments explica tant :● L’IRRACIONALISME: Que emparenta el fi de segle amb el

romanticisme.● L’ANTIPOSITIVISME: Característic d’aquet període Si el positivisme havia sigut el moviment filosòfic de la novel·la realista i naturalista , la literatura de fi de segle, es relaciona amb les doctrines irracionalistes i vitalistes , en són un exemple Arthur Shopenhauer, Friedrich Nietzsche o Henri Bergson.

Els Poetes Simbolistes Francesos

● Es considera que el poeta francés Charles Baudelaire va ser l’iniciador del simbolisme , en el seu poema ‘’Las flores del mal’’ (1857), és el punt de partida de la poesía moderna i es troben els temes i motius del simbolisme.

● Temes i Motius:El tedio La búsqueda de l’ideal La ciutat La donaEl món com a organisme

Altres poetes simbolistes

● En el grup dels simbolistes es situen altres autors europeus que van escriure les seves obres en el segle XX; en són un exemple:William Bultler Yeats (1865-1939)Paul Valery (1871-1926)Konstantin Kavafis

La Narrativa de fi de Segle● A finals del segle XIX i principis del XX , en la literatura occidental van

sorgir dfiverses tendències narratives , totes tenen en comú la reacció en contra de la novel·la realista i l’objectiu d’ensenyar els connflictes de la societat burguesa

● Novel·la Decadentisa: Reuneixen les caracerístiques del decadentisme literari , és a dir el refinament aristocràtic , la fascinació per la belleza i l’art.

● Novel·la d’aventures: El desig d’evasio d’una realitat rutinària i juntament amb l’expansió colonial per Àsia i Àfrica expliques la novel·la d’aventures , en aquets relats el protagnista ha d’enfrontar-se a una sèrie d’obstacles que normalment succeeixen en un viatge .Hi tres tipus de novel·les d’aventures, les d’aventures marines , les ambientades en llocs exòtics i les ambientades el llocs imaginàris.

● Novel·la de ciència ficció: la fascinació per la ciència dóna lloc a una narrativa de ciència ficció amb títols com: “De la Tierra a la Luna.”Són característiques de la novel·la de ciència ficció: la vida extraterrestre, la vida artificial i les distòpies futures

Context Històric de la Lirica del segle XX

● La primera Guera Mundial (1914-1918) va provocar 10 millions de morts i va causar un enorme impacte psicològic en la població europea. Es va produïr la Revolució Russa (1917) i més tard una crisi económica coneguda com la Gran Depressió (1929)

● Aquests fets provoquen una negació al sistema liberal amb una conseqüència que va ser l’avanç del comunisme i l’anarquisme.

● Desprès es va desencadenar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) en la que millions de jueus van ser exterminats per l’Alemania nazi

Les Avantguardes i la crisi d’Occident

● El nom d’Avantguardes Històriques fa referència al conjunt de moviments artístics i literaris que es desenvolupen a Europa i Amèrica en les primeres dècades del segle XX. Les Avantguardes constitueixen una crisi espiritual que es pot concretar en dos punts :

● Un Radical descontent davant el present en tots els ordres: social , economic , ideologic o artistic…

● El rebuig cap al present, però també cap al procès històric que havia conduït la situació acual.

Característiques de les Avantguardes

● PRIMITIVISME: Rebutja la evolució històrica, busca la inspiració en l’art pre-helènic, Africà o de Oceania. Aquest impuls primitiu està present en les arts plàstiques (Joan Miró), la música (Manuel de Falla) i en la literatura (El neoopularisme de Lorca)

● ANTIRREALISME: Trenquen la tradició artística occidental. La literatura i l’art intentaràn crear una realitat plàstica o verbal autònoma no pas imitativa , diferent de la realitat. És un exemple la pintura abstracte de Kandinski.

● IRRACIONALISME: Les avantguardes van heretar del Romanticisme i el fi de segle de l’Irracionalisme, van sorgir com una nova reacció davant el fracàs de la raó i la ciència.

● VOCACIÓ MINORITARIA: La inexistència de vincles reconeguts dóna lloc a un hermetisme. L’art i la literatura es dirigeixen a un destinatari, capaç de descubrir un sentit ocult.

Moviments d’Avantguardes● FUTURISME: El movimient va iniciar-se amb Filippo Tomaso Marinetti.

Es caracteritza per l’exaltació de la velocitat , la tècnica o la força i l’esport. Els textos futuristes presenten un caràcter dinàmic i agresiu, que s’aconsegueix utilitzant onomatopeies, signes no verbals e innovacions tipogràfiques

● DADAISME: Dada imita la veu d’un nadó i suggereix el retorn a un estat primitiu i d’inocència..Els dadaistes van crear el “collage”, la poesia fonètica i el “ready-made”.

● L’EXPRESIONISME: Es desenvolupa principalment al centre d’Europa. Les seves característiques són el rebuig de la guerra i la tirania.

● SURREALISME: S’origina l’any 1924 Quan André Breton fa una proposta de liiberació integral de l’espíritu humà.

Franz Kafka

Aspectes més importas de la seva biografia:● Identitat complexa. La seva condició jueva, en un entorn

d'antisemitisme, s'evidència en la "Metamorfosis"● Figura autoritària del seu pare● Dissociació entre la seva passió per escriure i la seva vida grisa● Personalitat turmentada i la seva baixa auto-estima

Generalment, els escrits de Kafka, són de caràcter simbòlic o al·legòric. Presenten un univers angoixós i opressiu en el qual el personatge es mostra sol i impotent davant la burocràcia, la família o la justícia.

La generació perduda

Després de l'Edat d'Or, anomenada "generació perduda" es constitueix un següent esglaó de la literatura nord-americana.

Aquesta està integrada per una sèrie d’autors, que comparteixen les següents característiques:

● Presenten circumstàncies biogràfiques comunes: Van participar en la Primera Guerra Mundial i algunes d'ells van viure en Europa.

● Comparteixen un assetjat antimilitarisme● Mantenen una actitud crítica cap a la societat nord-americana

El teatre del segle XX

En el teatre podem senyalar dues línies de desenvolupament fonamentals: el teatre compromès i el teatre al·lusiu o simbòlic. Nombroses obres difícils d'enquadrar poden considerar-se una forma de realisme poètic.

A finals del segle XX, el centre de gravetat de la creació teatral es desplaça progressivament del text a l'espectacle.

Tipus de teatre● Teatre compromès: ofereix una reflexió sobre la realitat del

present amb el fi de denunciar les injustícies socials o la opressió política. S'inclou el teatre polític, l'èpic, el social, el neorealista itàlia, el realisme nord-americà o el teatre de John Osborne. S'associa amb una estètica realista.

● Teatre al·lusiu o simbòlic: inclou formes teatrals innovadores, no realistes, que serveixen com a camí d'expressió de conflictes existencials. S'inclouen el teatre simbolista, l'expressionista, el mata teatre, les obres avantguardistes, el teatre absurd o el teatre experimental.

● Teatre simbolista: es caracteritza per l'ambientació onírica o llegendària i la profundització en el món interior dels personatges, que dominats per l'angoixa i la desesperança, es veuen empenyats cap a un desenllaç tràgic.

● Teatre absurd: és el corrent teatre dominant en l'escena europea durant els anys cinquanta i seixanta. Els drames de l'absurd hi han d'entendres com al·legories o metàfores de la condició humana. La seva visió del món, pessimista i escèptica, correspon amb una Europa devastada per la Segona Guerra Mundial.

Conclusions

En aquest treball hem pogut treure conclusions sobre la literatura del segle

XX i altres aspectes de la societat.També hem vist els diferents artistes i les diferents temàtiques.Apart, hem conegut artistes destacats d’aquesta època i dels

diferentsmoviments artístics característics del SXX, como ara Frank Kafka,

entrealtres.Hem après sobre les diferents narratives del segle i un breu

context històricque ens parlava sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial.Per últim, ens hem pogut fer una idea dels diferents tipus de teatred’aquesta época.Un punt a d’estacar d’aquest grup, ha sigut el treball en grup i el

debatd’idees.