Eugène Delacroix: La llibertat guiant el poble.

Fitxa tècnica

Títol: La llibertat guiant al poble.

Autor: Eugène Delacroix (París, 1798–1863).

Cronologia : 1830.Tècnica: oli sobre tela.Dimensions: 2,60 x 3,25

m.Estil: romàntic.Tema: al·legòric i històric.Localització: Musée du

Louvre (París).

Obres del mateix autor:

La matança de Quios (1824).

La mort de Sardanàpal (1827-1828)

Biografia de l’autor

Eugène Delacroix fou el pintor francès més destacat del moviment romàntic. Deixeble de Géricault, Delacroix va centrar la seva formació en la còpia dels vells mestres del Louvre especialment de Rubens i de l’escola veneciana. El descobriment de l’obra de Constable, la tècnica d’aquest pintor i la manera que emprava els colors per crear un ambient, el va fer viatjar a Anglaterra l’any 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough.

T. Gèricault: El Rai de la Medusa (1819)

P. P. Rubens: Les tres Gràcies (1639).

J. Constable: Catedral de Salisbury vista des del palau de l’arquebisbe (1823).

T. Gainsborough: Vista de Suffolk (c. 1750).

Atret per tot l’exòtic, com era la moda de l’època, l’any 1832, Delacroix va visitar el Marroc, on va descobrir la lluïssor de la llum i del color dels paisatges, a més d’adquirir una rica i variada imatgeria visual que apareix posteriorment en la seva pintura.Quan va tornar a França, va rebre encàrrecs oficials per pintar i decorar edificis públics, i va arribar a ser, al final de la seva carrera, el pintor de murals més conegut del país.

Dones d’Alger (1834)Salon du Roi, Palais Bourbon (1833-37)

Descripció formal

Delacroix estructura la composició a partir d’un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts, al primer terme de l’escena, ocupen la base. La figura femenina esdevé l’eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. Un aspecte molt remarcable d’aquesta pintura és la gran mobilitat que Delacroix imprimeix a l’escena, donant més importància a la línia corba i elevant lleugerament la figura principal, de manera que cap obstacle visible no pot deturar-ne en progrés.

D’aquesta manera, Delacroix aconsegueix que l’acció s’adreci directament vers l’espectador i el fa participar de l’escena. Al fons s’intueix la silueta d’alguns edificis de París, així com les dues torres de Notre-Dame, un detall que permet situar l’escenari dels fets.

Cromàticament, l’obra està denominada per les tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió, a zones determinades de la tela, dels colors de la bandera francesa: blanc, vermell i blau. Aquests colors són il·luminats per un focus irreal que l’artista disposa expressament per destacar aquestes zones. Tot això ens indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.

Temàtica

Aquest quadre transforma en al·legoria els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d’aquesta tela era remarcar l’esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès. Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories social diferents: la burgesia, personificada en la figura que porta barret de copa alta i que agafa un fusell, la classe menestral, amb camisa blanca, un barret amb l'escarapel·la i un sabre a la mà dreta; els joves, que simbolitzen el canvi futur, armats amb pistoles, i la gran massa popular que ocupa el segons terme i el fons de l’obra.

Guiant tots aquests personatges hi ha una figura femenina mig nua i armada amb un fusell, que fa onejar la bandera tricolor. És Marianne, la personificació de la llibertat i, per assimilació, de la nova França per la qual lluïten.

El gran impacte de l’obra va fer que, amb el temps, se n’oblidés la funció propagandística inicial i que se li anés atribuint un caràcter més commemoratiu.

Models i influències

L’obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors: la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana, sobretot de Ticià. Tampoc no va ser aliè a pintors més propers com Goya o el seu mestre Géricault, de qui sembla haver tret alguna de les figures mortes o agonitzants de la part inferior de la tela, que recorden les del Rai de la Medusa.Considerat l’exponent màxim de l’art romàntic francès, Delacroix va ser un dels pintors principals de la temàtica exòtica, que vesteix amb una gran riquesa cromàtica. Això va tenir molta repercussió posterior i va inspirar l’obra d’un gran nombre d’artistes com Renoir, Seurat i Van Gogh, entre d’altres.

T. Gèricault: El Rai de la Medusa (1819)

P. A. Renoir: El ball al Moulin de la Galette (1876)

Georges Seurat : Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte (1886).

Vincent Van Gogh: La nit estelada (1889).