Una vegada hi havia un nen que tenia una

pilota.

Era bonica i petitona i ell se l’estimava molt.

Es deia Xavier. En Xavier, com dèiem, s’estimava

la pilota tot i que ella anava una mica pel seu

compte.

Quan la feien protagonista dels jocs, sigui que

jugaven a futbol o a bàsquet o a tirar-se-la amb les

mans, ella era feliç.

Passava, però, que quan en Xavier jugava amb altres

nens i nenes a altres coses, i la pilota no

intervenia, a la pilota li agradava de rodar pel barri

i conèixer nous llocs. Era com un pacte entre tots

dos. Anava de pressa i sovint el nen ni se n’adonava.

Un bon dia, va marxar tan ràpida, que va anar

a parar molt lluny...

Va arribar a un poble on tothom era quadrat.

Gent gran i jove, no eren altra cosa que uns

daus que caminaven amb dues cames i dos

braços... però la resta del cos, un cub!

La pilota saltava de nervis i a tothom li

va fer molta gràcia, de seguida va tenir

qui li feia preguntes i la convidaven a

passar per casa seva a prendre un te...

Mai no havien vist res de semblant! Tot

i que eren molt quadrats, eren amables

amb ella. Tenien un país molt ben

organitzat, cada cosa al seu lloc sense

que res es pogués moure.

No massa lluny, va veure un

país diferent, de persones

allargassades en forma de

rectangle molt estret.

S'hi va anar acostant i

tothom sortia a veure-la.

La trobaven raríssima; però tenien

molt sentit de l'acollida i el que

feien era ensenyar-li tots els

monuments fruits d'una història de

vegades més quadrada, de vegades més

divertida, però sempre personal i

estimada.

Lluïen tot el que tenien.

Un cop va veure que era benvinguda, va pensar que

volia continuar el seu camí i va anar a parar al

país de la Màgia. Tot era fantàstic, el sol era de

mel, els núvols de caramel i els arbres de pega dolça.

Què bonic de veure! Ui! Però, què tard que s’ha fet!

... No s’hi va poder entretenir gaire.

Ara havia de córrer molt per ser prop del seu amic

a l’hora de tornar a casa! Sempre tornaven junts!

Estava trasbalsada i molt

contenta i tant excitada que

votava i votava... finalment el

nen va aprendre a treballar amb

ella i ella li va fer entendre que

havia anat a llocs fantàstics i

que ara hi volia anar amb ell...

Van practicar tant que en

Xavier va ser un gran

jugador. Tots dos es van

inventar un joc nou que era

mig joc i mig malabar.

Van arribar a muntar un gran espectacle i

ensenyaven a nenes i nens el control de la

pilota. Tant la feien anar a velocitats molt

grans, com la feien passar suaument entre uns

cons posats cada vegada més junts. La tiraven

enlaire i ella sabia baixar tot caient en

diferents rebots a llocs diferents que podien

envoltar la persona.

Tant les persones grans com les petites

s’ho passaven molt bé i, com que a més

en Xavier no abusava amb els preus,

moltíssima gents els anava

a veure.

Ah! Però amb l'excusa de l’espectacle el

bon amic de la pilota sempre triava

ciutats magnífiques on anar a jugar per

tal de fer-se més culte i apreciar millor

tot el que els homes i les dones han anat

construint.

I sempre voltava amb una bossa amb

la pilota, encara que ella, si se

n’escapava pel seu compte a llocs

màgics i estranys, a països de formes

diferents i misterioses, sempre sabia

com tornar a casa i ser a l’hora

i al lloc quan l’estaven esperant

per a jugar amb el seu company de

viatge.

Conte pensat per llegir-lo conjuntament en petit grups de persones o a l’aula en gran grup. La imatge ens fa pensar en quin serà el contingut del text que ve a continuació. Desenvolupem i compartim estratègies de lectura: intuir, imaginar, suposar, deduir… Allò que no veu l’un, ho veu l’altra. La imatge ens dóna moltes pistes.

Conversem per

aprendre

Les lletres presenten una mica de dificultat que sabrem vèncer. Ens donen l’oportunitat de parlar de com es fan les grafies i de la importància que tenen.

Aprendrem a raonar i tindrem consciència d’uns valors humans com ara l’amistat, la companyonia, però sobre tot el respecte de l’altra persona tal com ella és; no solament tolerem allò que la fa diferent de nosaltres, si no que dialoguem i canviem la nostra manera de fer i ens adaptem. Ens deixem estirar per qui té més interessos i inquietuds, ni que sigui una pilota. Finalment, també podrem escriure a partir d’aquesta lectura: nous títols, noves alegries o noves aventures… Podeu consultar una Guia Didàctica a www.didacticolite.com