1. KARPE DIESIES ESCULTOR EN FRANCESC BADIAFOIOS ALBALAT
ALBUIXECH7 CURSDESEMBRE DE 201420 2. KARPE DIES 20 MULTINOTCIES
NDEXMUL T INOT -CIESCLSSIQUESDONES I CIN-CIADIA DE LEM-PRENEDORG E
N E R A C IEUROENGLISH PAGETEMPERATURAA LES AULESEXALUMNESPEL MNLOS
NMEROSPRIMOSINFORMTICAVIUS COMVOLSENTREVISTALECTURESRE COMA N A
-DESRONDALLAU-QUESLA GAULIB-RIEBONESVACANCESDia de patinatgeEl 27
de novembre tots els alumnes de 1r dESO van anar a un llocdoci a
Bonaire en el qual es patinava sobre gel. Va haver-hi
moltescaigudes per lexperincia va ser molt eficient. Els professors
allpresents, que formaven part del centre, ens ensenyaren unes
clas-sesrpides per a mantindre lequilibri i anar prou b pel gel. Al
final,ens van posar msica i ens deixaren anar lliures per la pista,
aix s,sols en un sentit. Vam disfrutar molt.JOAN ALBERT PERALBO 1
ESO DVISITA EXPOSICI L'HORTA DE VALNCIAEN L'ESPAI CULTURAL 'LA NAU'
DE VINALESALA KARPE DIES AGRAEIX LA COLLABORACIECONMICA DE LAMPA EN
LEDICI DAQUESTNMERO 20 DE LA REVISTA.Al llarg de la se-gonasetmana
denovembre hemtingut exposadaa lentrada delnostre IES
lex-posicidedicadaa lescriptor va-lenciJoan Rosde Corella.Alguns
grupsdalumnes lhanvisitada amb unasrie dactivitatsper a fer
referi-desa lobra i vidade lautor medie-val.Els dies 7 i 8 de
novembre els alumnes de 3r d'ESO visitaren l'ex-posicisobre l'Horta
de Valncia installada a Vinalesa i pogueren com-provarl'evoluci
d'este espai al llarg dels diversos segles i el que l'hortaha
representat i representa per a la ciutat de Valncia i per als
pobles ubi-catsen aquesta comarca.FOTOGRAFIA DE PORTADA DE BELN
GARCA , GRUPS DE 3r DESO 3. MULTINOTCIES KARPE DIES 20DIA
INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACI DE LA VIOLNCIA CONTRA LES DONES(
Aquest text es va llegir el passat dia 25 de novembre )Hui s 25 de
novembre, Dia Internacional per a l'Eliminaci de la Violncia contra
les Dones.Tots els dies sn 25 de novembre, perqu tots els dies hem
de tenir present les dones que pateixenviolncia masclista.A l'Estat
espanyol ms de 600.000 dones pateixen maltractaments cada any.
Enguany hem assistitals assassinats de 65 dones i xiquetes, 9 al
Pas Valenci.En dnou anys, 1.316 dones han sigut assassinades per
homes que deien estimar-les. La violnciacontra les dones s la
primera causa de mort prematura entre les dones d'entre 15 i 44
anys a totel mn, per davant de la suma de les morts provocades pel
cncer, la malria, els accidents detrnsit i les guerres.Tots els
dies hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les
vctimes sn ms que un n-mero.Sn vides arrabassades, somnis truncats,
histries perdudes. Hui estan amb nosaltres toteselles. Les que
pateixen violncia, les que ja no poden parlar, aquelles que han
pogut eixir d'eixe in-ferni les que no. Totes. Les nostres veus
seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra
aquestabarbrie que s la violncia cap a les dones.Aquestes morts sn
la conseqncia final d'unes relacions basades en la desigualtat i la
falta derespecte d'una societat que considera diferents xics i
xiques. L'educaci en igualtat s la base.La gelosia i el control no
sn una prova d'amor!Una societat que permet que ens assassinen pel
fet de ser dones s una societat malalta. Les xifresdel terrorisme
masclista sn terribles. s una realitat que ens deixa sense
paraules.Per no podem callar, el silenci ens fa cmplices. Prou de
violncia contra les Dones!!Al centre shan re-alitzatun seguitdactes
a banda dela lectura del mani-fest.Lectura de poemes,exposici de
treballsal voltant daquestproblema social pertal de poder
seguirconscienciant mslalumnat i la pobla-cien general 4. KARPE
DIES 20 ... La llengua grega constitueix un fenomen nic en la
histria de les civilitzacions euro-pees:s lnica llengua que disposa
de documents escrits des del II millenni aC finsals nostres dies.
La seua vitalitat es demostra tant a travs de la seua continutat
coma travs de la presncia dun gran nombre dexpressions dorigen grec
en les llengeseuropees.Hui nhem triat algunes que han tingut una
acollida tan bona que han ultrapassat lesfronteres de la cultura
grega antiga. Esperem que us resulten dinters i les incorporeual
vostre bagatge cultural. Paraules alades... , , ......i li parl,
dirigint-li paraules alades: Hoste,salut! Benvingut a ma casa.
(Homer, OdisseaI, 122-23)Paraules alades s una expressi homrica
quees fa servir quan es vol dir alguna cosa efica.Les paraules
alades sn com fletxes quevolen per encertar lnima del nostre
destina-tari.Molts que no han llegit la Ilada i lOdissea cre-uenque
lexpressi es referia a la fugacitat delque no est escrit, potser
per influncia de lacita llatina Verba volant, scripta manent:
Lesparaules volen, els escrits romanen.Laura Ivars, scar Vera i
Coral Real 5. KARPE DIES 20 Coneix-te a tu mateixSegons Pausnies,
aquesta mxima estava inscrita a lentrada del temple dApollo a
Delfos. Potsercomprendres a un mateix s comprendre els altres tamb.
En tot cas, els savis grecs ens animen afer un esfor dautocrtica
des de la humilitat.Temet nosce i Gnosce te ipsum sn les formes
llatines de laforisme.Sergio Arvalo i Rubn Gmez La nostra vida suna
lluita rere laltra(Eurpides, Les suplicants, 550)Tamb ho va dir
Sneca al seu amic Lucili: Vi-vere,mi Lucili, militare est. I ms
tard s Voltairequi es va enfrontar a la batalla de la vida:
Cettevie est un combat perptuel. I tu? Qu en pen-ses?Per qu farem
tan complicada la vida?Vicent Gil , La vida s breu, lart s
llargaAquesta expressi dHipcrates de Cos sutilitza per a mostrarque
qualsevol tasca important requereix molt desfor i dedica-ci,per la
vida de qui lemprn s curta.Potser reconeixereu la versi llatina de
Sneca:Ars longa, vita brevis.Maria RosAlumnat de Grec de 1r de
BatxilleratLa varietat en totes les cosess plaent(Eurpides,
Orestes, 234)Caldr posar a treballar la imaginaci per aeixir de
lavorriment i la monotonia. Aixmateix, potser ha arribat lhora de
trencarfronteres i enriquir-nos amb el que ens fadiferents.Cicer de
seguida va prendre la idea i vadir: Variatio delectat.Alicia Torada
6. KARPE DIES 20 Dones i cincia, una combinaci amb futurEl passat
28 doctubre, lalumnat de 1r de batxillerat vam visitarlexposici
Dones i cincia, a lInstitut Lpez Piero de la Uni-versitatde
Valncia. El recorregut estava dividit en quatre parts,a la primera
passvem per un tnel enreixat amb pintades mas-clistes,per tal de
recordar com shan sentit les dones al llargde la histria a causa
del masclisme i la societat patriarcal. Des-prsarribvem a un espai
en el qual tenem algunes de les prin-cipalscientfiques de la
histria .Ms endavant tenem un gran mural amb les fotos de moltes
deles cientfiques i pensadores que han existit al llarg de la
hist-ria,i us podem assegurar que en sn ms de les que us
podeuimaginar . Per ltim, arribvem a un lloc on sexposaven
algunsdels invents ms importants que han estat elaborats per
dones,com el Tipp-ex o el jupet antibales.Desprs de visitar aquesta
exposici us podem ben dir que lesdones som el futur de la cincia i
la societat en general. Proude barreres, prou de limitacions,
apoderem-nos del nostre dest.Feminisme o barbrie!. 7. Dones i
cincia, una combinaci amb futur KARPE DIES 20 8. KARPE DIES 20 DIA
DE LA PERSONA EMPRENEDORAEl Da de la Persona Emprendedora es una
iniciativa para crear, crecer e innovar. La actividad naci en 2001
y desdeentonces fue asumida por la Comisin Europea como una
iniciativa de gran inters econmico y social por su objetivode hacer
visible, reconocer e impulsar la iniciativa emprendedora como motor
de desarrollo econmico, generadorde innovacin y creador de puestos
de trabajo y cohesin social. Se celebra en Feria Valencia, un
espacio en el quedurante 12 horas ms de 7.500 personas realizan
actividades de motivacin y formacin encaminadas a fomentar
elespritu emprendedor, asisten a charlas, ponencias o simplemente
mejoran sus contactos con empresas, posiblesinversores o establecen
futuras alianzas comerciales.Los jvenes tenemos que pensar de
manera positiva para emprender y as mejorar el pas, ya quesomos el
futuro #diadelemprendedor. Sergio Arvalo."Lo mejor de un proyecto
no es finalizarlo, es derribar las barreras y miedos que te impedan
empezarlo"#DiaDelEmprendedor.Sara Escuder.La mejor charla.
#Innovardesdeelcliente #Designthinking No hay que pensar que algo
que no existe, es imposible. #DiadelEm-prendedor.Celia Maeso.Els
xicotets tallers i les conferncies ens donen idees per tal de
plantejar-nos un futur com a emprenedors i ens ajuden a
desen-voluparla creativitat per tenir xit i
prosperar.#DiaDeLaPersonaEmprendedora Alberto TamaritL'economia, un
ensenyament que avui en dia hauria de ser necessari i obligatori,
ja que s base dels coneixements en tots elsaspectes.
#DiaDelEmprendedor #FeliDiaDelEmprendedor. Pascual Martnez.Els
joves de hui en dia shan dadonar que el ms important s el futur i
qu millor, que anar al dia de lemprenedor a aprendre ainnovar.
#emprenemjunts. Aitor Mansilla.Si els joves no canviem de
mentalitat no durem endavant el nostre pas, inclosa Europa. Hem
desforar-nos. #Diadelemprendedor.Ramn Alccer.Gracias a las
conferencias nos damos cuenta de la necesidad de tener estudios y
conocimientos para montar una empresa, sinnecesidad de dinero
#DiadelEmprendedor. Rubn Gmez.Una experincia confortable per als
joves emprenedors, on pots conixer noves tcniques de treball.
#DiadelEmprendedor LuciaGavil.Unes xarrades interessants sobre com
comenar a formar una empresa. #DiadelEmprendedor. Sandra
Hornero.Innovacions de formes de treball per a destacar davant les
diferents empreses. #DiadelEmprendedor. Maria Ros.Emprenedors del
futur, reunits tots a la convenci de lEmprenedor. Gran experincia.
#DiadelEmprendedor. scar Vera.Una convenci perfecta perqu els
joves, que sestan preparant per al mn laboral, aprenguen a innovar
en el mn de les em-presesde cara al seu futur. #DiaDelEmprendedor.
Clara Iranzo.La millor manera de conixer les empreses per a decidir
quina s la teua millor opci i descobrir innovacions que tajudaran
sivols crear la teua prpia empresa. #DiaDelEmprendedor. Daniel
Cataln.Grans emprenedors joves innovant coses per a les empreses
actuals a la Convenci de lEmprendedor. El futur es comena aformar
des de ja. #DiaDelEmprendedor. Enric BadiaLes diferents formes que
hi ha per a poder crear la teua empresa del futur i aconseguir all
que tu ms vols i que has estat llui-tantdes de sempre.
#DiaDelEmprendedor. Nagore BarahonaLes diferents empreses que es
poden crear al llarg del temps amb lexperincia, la cultura i
innovaci dels grans empresariscara al futur, sn les empreses amb
una bona formaci i unes bones qualitats.#DiaDelEmprendedor. Marta
VecinaEl xito profesional no significa ganar mucho dinero, si no
hacer aquello que te gusta y que te paguen por ello.
#DiaDelEmpren-dedorMarta VicentNo hay nadie que no pueda conseguir
lo que quiere, lo nico imposible es aquello que no se intenta.
#DiaDelEmprendedorLuca ViejoLa gran mayora de las decisiones de las
empresas se toman mediante impulsos irracionales, es decir , llegar
a tocar la fibra delas emociones de cada persona.
#DiaDelEmprendedor Sandra MuozNo pienses que algo es imposible
ahora, piensa que en un futuro puede dejar de serlo, lo imposible
siempre es posible si nodejas de intentarlo. #DesignThinking
#DiaDelEmprendedor Susana BarbaLa clave para conseguir tus metas es
mantener la ilusin y la esperanza. #DiaDelEmprendedor Carolina
SayasLas mejores cosas llevan su tiempo #DiaDelEmprendedor Bianca
BarrosSer emprendedor es salir de la zona de confort para poner en
marcha tus mejores ideas. #DiaDelEmprendedor Mnica PlaA todos los
que nunca se rinden y viven apasionados por lograr sus sueos y
convertirlos en negocios rentables. #DiaDelEm-prendedorCarla
Beltrn. 9. KARPE DIES 20CONCURSO GENERACIN EUROGeneracin uro es un
concurso sobre poltica monetaria destinado a estudiantesde
bachillerato y de grado medio de Formacin Profesional que se
convoca en Es-paapor el Banco de Espaa y en otros pases de la zona
del euro por los bancoscentrales del Eurosistema. Para participar
es necesario formar equipos con cincoalumnos, coordinados,
necesariamente, por un profesor del centro escolar en el
queestudien. En la primera fase, un test sobre poltica monetaria,
nuestro grupo de alum-nasde la optativa de Fundamentos de
Administracin y Gestin de 2 de BAT, acertun 90% de un total de 30
preguntas (100%) de diversa dificultad.Cada una de nosotras nos
preparamos fuera y dentro de clase, una de las partesdel temario
del concurso para poder conseguir la mayor cualificacin
posible.Nuestro objetivo era pasar a la siguiente fase del
concurso. A pesar de no haberloconseguido, hemos aprendido nuevos
conocimientos, disfrutado mucho de la expe-rienciay tambin hemos
perfeccionado nuestro trabajo en equipo. Podemos decirque esta es
una experiencia para repetir. Sandra M, Bianca B, Carla B, Marta V,
Mo-nicaP, Susana B, Lucia V, Carolina S, Celia M y Sara M. 10.
KARPE DIES 20ENGLISH PAGE"Some students of first ESO A and first
ESO B drawed some Ha-lloweenmonsters with parts of different
creatures. Here you havethe funniest and the scariest."These are
some of the best scary stories that students of 4th ESO have
written.Don't read them if you are an easily frightened person!It
was few years ago, I was in a very big camp near themountains, with
all my friends. We did a lot of friends fromothers villages and we
spent a good time those days withthem.In the big camps complex,
there was a big, big swimmingpool where every day we had swimming
before lunch time.So, the third day we were playing next to the
pool with alittle red ball with some friends we made there. The
ball wasthrown to the other end of the pool, closer the pool
engineand one of our friends went to found it. We saw how he
wal-kedaway, but suddenly, he was suck out mysteriously.Teachers
went to look for him, but nobody was there, andthe engine room was
locked.The swimming pool closed. The following year they build anew
one, because they didnt know anything yet.Nobody heard from him
anymore. But some people saythat the third day at night if you are
in this camp again, youcan see him playing with the ball near the
gated pool ormaybe you can hear the ball sticking in your
door.AITANA BERNAOLA PADILLA 4t ESO AThree years ago, two friends
Sam and Tom met inTom's house at Halloween. Tom's parents weren't
inthe house. The friends played a horror game for along time.When
it was 1:00 a.m they heard strange noises be-hindthe door. At
first, they joked buy when they heardmore loud noises they were
frightened. Sam thoughtit was a joke because it was Halloween.
Suddenly,there was silence. Next, they heard a message on
thecomputer and they decided to open it. The mail wasfrom an
unknown person and the message said:You will hear familiar voices
asking for your help toopen the door, buy don't open the door. They
will tryto convice you but you musn't open. They were veryscared
after reading this.Unexpectedly, they heard a voice... Who was it?
Itwas Tom's mother who said: Tom, open the doorplease. Your father
and me had an accident! Tomstayed stone when he heard this. He
wanted to openthe door but Sam stopped him. Tom shouted: It's
mymother! I need to open the door, ok?Before Tom opened the door,
Sam hid in the closet.He heard when Tom opened the door, the scream
ofhis friend because he saw something no one hadseen before. After
this, Sam slept.Next day, Sam came out of the closet. He saw
thedooor open and Tom was not in the room. Sam didn'tfind his
friend.He explained what happened to Tom's parents andthey called
the police. The mail disappeared.Never nobody saw Tom again.Isabela
Kazmierczak 4B 11. KARPE DIES 20TEMPERATURA A LES AULESPRESA DE
DADES I INTERPRETACI DE GRFIQUESPer a aconseguir lobjectiu proposat
hem pres dades de temperatura durant el mes de setembre ioctubre de
les classes del centre per tal de comprovar els possibles efectes
negatius duna tempe-raturamassa elevada.Presa de dades.Per a ser
rigorosos hem fet un mostra mplia i hem mesurat la temperatura i la
humitat de diversesclasses del centre, concretament 8 classes
situades de manera que ens permetien obtindre dadesde totes les
plantes i, en cada planta, de les dues zones en les quals est
dividit linstitut. Situremun termmetre en cada una de les classes
seleccionades i mesurrem tots els dies a totes les horesla
temperatura i la humitat. Finalitzat el mes doctubre hem calculat
les mitjanes per hores, les mit-janesdiries i, la mitjana de totes
les classes.Ac presentem unes grfiques de la mitjana de
temperatures que hem tingut en les classes de lins-titutdurant els
mesos de setembre i octubre.Interpretaci dels resultats.Com a
conclusi podem dir que, exceptuant els dies 24, 25, 26 i 29, tots
els altres dies de setembrehem estat per damunt del lmit de 27C,
temperatura marcada con a lmit a partir del qual no es potseguir
lactivitat docent de manera adient.Durant el mes doctubre sols sha
superat eixa T crtica els dies 3, 8, 14 i 15 i sols, a les hores
delmigdia.Hi han participat tots els alumnes.Mari Carmen Cabo,
Departament de Cincies Naturals 12. KARPE DIES 20 EXALUMNES PEL
MNDEIXAR ENRERE PER A MIRAR ENDAVANTLaltre dia, un vell amic em va
obrir el xat a Facebook demanant-me que fera aquesta reflexi.
Deseguida vaig accedir, ja que fa 4 anys que estava al mateix lloc
on us trobeu vosaltres ara mateix,i sentia dins de mi la mateixa
incertesa que ara mateix us assetja. Tal vegada, alguns dels
lectorsdaquesta reflexi no entendreu del que estic parlant, encara
sou massa joves (no tingueupressa...), uns altres sabreu
perfectament de qu estic parlant-vos.No anir amb embuts ni
eufemismes, la societat en la qual vivim est molt mal. Per a
aconseguirprosperar hi ha dos opcions. La primera s la via fcil,
disposar de suficients diners com per a nohaver de seguir llegint
aquesta carta, ja que tot el que dir, si us trobeu en aquesta
situaci no usser gens til. La segona, i per sort o desgrcia, la via
que em va tocar elegir a mi va ser la depelar-se el colzes. Sembla
que aquest tnel en el qual es troba la nostra economia, el nostre
sis-tema...no s acabar mai, alguns optimistes diuen que veuen la
llum al final, per encara quedamolt de cam. Per aquesta ra tot sha
tornat molt ms dur, hi ha una competitivitat tremenda allon aneu i
sols els millors podran eixir endavant. Per, qui sn els
millors?Tots sou els millors, ja que aix depn nicament i exclusiva
de vosaltres. I s ac, desprs da-questabreu introducci on us contar
la meua histria, ja que com a cientfic no puc afirmar ressense
proves que li donen validesa.Tot comen amb larribada dun xiquet amb
la cara plena de grans i el cap ple de fantasies a lIESEscultor
Francesc Badia. Llargues i interminables hores dhistria, filosofia,
castell, valenci...(itotes les altres, no penseu que us nescapeu)
no feien ms que incrementar les seues ganes des-capardall, destar a
qualsevol lloc que no fra aquella infraestructura mal climatitzada
i que devegades semblava que no hi albergara suficient oxigen com
per a prestar atenci i respirar al ma-teixtemps.Per els anys
passaven, i, a poc a poc, comenava a trobar sentit a tot all, cada
cop el batxilleratestava ms a prop i era el moment de plantejar-se
les coses, de demostrar que no era qualsevol,dins comen a nixer un
sentiment dorgull i unes ganes desorbitades de posar-se a prova.I
ac va ser quan vaig decidir que volia ser Biotecnleg, era una meta
massa optimista per a mi,per aquell pensament no cabia en els meus
plans, de manera que havia doblidar-la de seguida,ja que jo podia
assolir-la. Varen ser dos anys dxits acadmics a quasi totes les
assignatures, fruitdun esfor que sols coneix cada u. I desprs dun
selectiu en el qual vaig donar-ho tot... No va sersuficient...La
meua nota no arribava per 005 centsimes, i vaig haver de fer
equilibris per a poder entrar enla repesca de Biotecnologia en la
UPV. Va ser un toc datenci, havia desforar-me ms a partirdara, ja
que ja no tindria als profes per a ajudar-me, ni als companys de
tota la vida, estava soldavant del mn.Per la cosa millor quan comen
el nou curs, ja estava escarmentat i vaig comenar a sac desdel
primer dia, vaig envoltar-me sempre de bons companys (perqu no cal
estar sol al mn, smassa gran i si no aprenem a cooperar, no podem
progressar). Innombrables assignatures es vansucceir, algunes eren
fascinadores (per fi estava aprenent all per al que mhavia estat
preparant)era linici duna nova era, i aix era alguna cosa que es
notava a cada rac. I, a poc a poc, amb elpas dels cursos, aquell
pringat que havia entrar en la repesca va anar escalant posicions
(no ob-lidemque des del selectiu la vida no deixa de ser una
competici, on molts dels teus contrincantssn amics, per al cap i a
la fi el que importa s en quin lloc quedes tu). 13. EXALUMNES PEL
MN KARPE DIES 20I no va tardar molt loportunitat, s, aquesta que
pensem que mai arribar, per aqui sho curra, acaba venint. Va ser a
lestiu del primer curs quan un dels professorsdun programa de
tutorat va veure en mi les ganes i la motivaci de la qual vos
esticparlant des del principi. S, jo tamb pensava que tant desfor
no valdria per a res( i ms quan no paren de dir-te que no hi ha
treball, que morirem tots debola blabla bla...) per mequivocava. Em
va oferir anar al seu laboratori a apendren, co-menardes de baix
(no men penedir mai dhaver fregat aquelles provetes, ni de-haver-me
passat els estius fent coses similar a aquell lloc). Hui fa quatre
anysdaquell dia i estic a punt dacabar el meu projecte final de
carrera, per no sols aix,sin que lany que ve continuar ac
treballant amb el projecte de mster i el segentpas ser el
doctorat... A es resumeix en feina fins als 26 anys (i en tinc
21).Amb a no vull contar-vos la meua vida, ni presumir dxits
acadmics ni xorradesaix. La meua intenci s fer-vos veure que hi ha
molt ms desprs de linstitut, quenoms s el principi duna llarga i
prspera histria, la de cada un de vosaltres, ique sereu qui
lescriga com jo ara mateix estic fent. Lnic que necessiteu s
creureque podeu fer-ho, que sou capaos daconseguir les vostres
metes, per molt llu-nyanesque semblen, i sobretot treballar cada
dia, treballar, treballar i treballar (nosha ratllat el word, ho
posa tres vegades perqu s fonamental). Veureu que hi hagent
brillant, que no necessiten ms que llegir-se una vegada el temari
per a aprovarlexamenTamb veureu com aquesta gent va desapareixent
del rnquing, doncssense treballar, al final, la pujada es fa massa
empinada com per arribar dalt.Aix que aprofiteu el que teniu ara,
lajuda incondicional dels vostres professors,doncs ara no ho veieu,
per la seua intenci no s ms que ajudar-vos a crixer,confieu en
vosaltres, i aneu a per totes. La vida s dura, per vosaltres, ho
sou ms.EDGAR GARCIA FORTEA 14. KARPE DIES 20 LOS NMEROS PRIMOSHay
un conjunto de nmeros que reciben el nombre de nmeros primos, que
son aquellos que nica-menteson divisibles entre s mismos y el nmero
1. Su distribucin es desordenada y no sigue unalgica clara y
aparentemente comprensible.En el siglo III antes de Cristo, el
matemtico griego llamado Eratstenes ide un mtodo sencillo
quepermite hallar nmeros primos menores que un nmero natural dado.
A este mtodo se le llama lacriba de Eratstenes. El mtodo consiste
en lo siguiente:1-) Partimos de la lista de todos los nmeros
comprendidos entre el nmero 2 y el nmero elegido.2.-) Eliminamos
los mltiplos de 2.3.-) Continuamos con el siguiente nmero no
eliminado y eliminamos todos sus mltiplos.4.-) As sucesivamente. El
proceso termina cuando llegamos a un nmero que no tiene mltiplo
dentrode la lista.5.-) Son nmeros primos todos los que permanecen
en la lista.Hemos utilizado este mtodo en clase para estudiar los
nmeros primos. El resultado se puedeobservar en el mural expuesto
en clase.Y para qu podemos usarlos?Los primos son claves para la
seguridad de Internet: seguridad nacional, transacciones
bancarias,etc. Reducir un nmero al producto de sus factores primos
es un problema muy difcil cuando el n-meroes muy grande como
este135066410865995223349603216278805969938881475605667027524485143851526510604859533833940287150571909441798207282164471551373680419703964191743046496589274256239341020864383202110372958725762358509643110564073501508187510676594629205563685529475213500852879416377328533906109750544334999811150056977236890927563Este
nmero es producto de dos primos pero ni el ms potente ordenador es
capaz de hacerlo en untiempo razonableANA POVEDA 1 D 15. KARPE DIES
20VIUS COM VOLS?Si et pregunte: Et fixes en les teues passes quan
camines? Penses quan parles? Des-cansesquan dorms? Somnies? Alguna
vegada thas parat a reflexionar sobre aquestescoses? Contestat tu
sol, saps fer-ho?Seria interessant que frenares i et plantejares qu
has de fer per arribar al teu objectiu. Siel tens, si vols tindrel.
Estaria b, abans de res, poder decidir lliurement amb un punt
devista propi i obert.Per comenar, cal que hi haja una fora, un
motiu que et faa alar-te del sof i aparcarel whatsapp, cal que la
teua curiositat es desperte i, per inrcia, la teua ment i tu la
per-seguiuamb ganes. s essencial que aquesta inquietud siga tan
forta que et lleve la son,que necessites explicaci, que timpulse a
un bucle de pensaments infinit, illimitat, derespostes obertes
encara que no tinguen soluci.Si no tens ganes, sempre tindrs a m
els curts camins que et donen una soluci rpidai, potser per a tu,
suficient. Que vagen omplint els forats daquelles interrogacions
que tuthas fet amb respostes senzilles com la de Du, la mort, els
llibres fantstics, etc. No sque estiga mal, a la fi has arribat on
volies, ac tens la teua resposta, si et satisf.Per tamb pots seguir
calfant-te un poc ms el cap per tu mateix -sols si tabelleix,
tam-pocvull que et canses- i intentar esbrinar, i traure
innovadores i prpies conclusions.Segurament durant aquest procs
sents por, inestabilitat, et sents sol i perdut i sense
con-trol,per si ets valent, continua. Tot siga per acabar amb les
preguntes que tant romanendins teu, per calmar la inquieta
necessitat que crema el teu cervell, per comprendre unpoc ms el mn.
Per fer s de la filosofia.Activat i busca la felicitat, la que vols
viure. Raona. Canvia tot all que no tagrada ambnous plantejaments i
hiptesis. Rejoveneix la teua ment, recicla i reutilitza-la. La
filosofia,a la fi, est per aix. Atreveix-te, llancat, despullat i
afronta all que no veus clar. Que notofegue la conscincia
dignorncia, que el teu cap es moga i quede, per fi, satisfet. La
fi-losofiano et conferir cap premi ni recompensa, ni et dir el que
vols sentir, ni tampoc ta-cotxarquan estigues sol. Per potser s que
et consciencie del que ets capa de fer pertu mateix.Lluita amb la
filosofia a la m contra aquells antifilsofs que volen que calles i
baixes elcap. Demostrals que no ests cec, que la teua fe no s
gratuta, que creus en tu, en elsteus coneixements i la teua
voluntat.I per a acabar amb aquest discurset tan entretingut, has
de saber que la filosofia noconsisteix a posar-se una tnica i
parlar alant els braos amb mfasi. Va ms enll detot aix, molt ms
enll, tant on tu la vulgues dur. Filosofia eres tu, la teua
sensibilitat ivida interior. Filosofant, pots!Pau Noverges (1r
batxiller PEV) 16. KARPE DIES 20 ENTREVISTA A LOLA LLUESMA1-Com ha
sigut la teua experincia en lIES Es-cultorEn Francesc
Badia?Meravellosa. He estat molt a gust amb el pro-fessorati
lalumnat de P.T.2-Tha agradat estar en linstitut molts anys?S. Jo
hi he estat molt a gust.3-Quin any tha agradat ms?Tots els anys
perqu sempre mhe dut bamb els i les alumnes.4-Per qu vas ser
professora? Tagrada ense-nyar?Des de xicoteta volia ser professora
i magrada observar els meus alumnes iveure com van aprenent.5-Ara
que ten vas de linstitut vindrs a fer-nos una visita?S, sempre el
recordar amb molt de carinyo. 17. ENTREVISTA A LOLA LLUESMA KARPE
DIES 206-Than agradat moltes coses de linstitut i dels
alumnes?S.Totes les festes que hem celebrat. Linters que t tot el
professorat perqufuncione b linstitut.Dels alumnes magrada
principalment la seua vitalitat.7-Tagradaria emportar-te algun
record de linstitut?Els records ja estan en la meua ment, sobretot
les celebracions daniversarisi els comentaris sobre les notcies
dactualitat .El ms important, la relaci tanemotiva que he tingut
amb els meus alumnes de P.T.8-Has tingut algun alumne preferit? De
ser aix,qui?No, he intentat que tots estigueren molt a gust en la
meua classe i napren-gueren.9-Estimars molt aquest institut?S,
sempre el recordar amb molta estima.10-Vols afegir-hi una cosa?S,
una frase: El bosc estaria molt trist si solament cantaren els
pardaletsque millor ho fan.Entrevista realitzada per Cristian Sifre
Barres, Esteban Fort Rivera i Jess Vaca.Jubilada o no, sempre sers
mestra per a nosaltres. 18. KARPE DIES 20 TREBALLS
DINFORMTICATreballs realitzats per l'alumnat d'Informtica amb el
programari d'edici d'imat-gesdigitals de mapa de bits GIMP. Les
prctiques responen als usos ms habitu-alscom ara muntatges o
restauraci i sanejament de fotografies.La foto de la
contracobertatamb pertany a aquestesactivitats 19. KARPE DIES
20Lectures recomanadesMARIA DESCO. 2n ESO E-Charlie i la fbrica de
xocolata, de Roald Dahl.Xarli Bucket s un xiquet de nou anys que
viu en el seny duna famlia pobra i moltnombrosa, que consta de set
membres: sa mare, son pare, el seus iaios Joe, Jose-fina,George i
Georgina i ell mateix, Xarli. Una vegada a lany, per laniversari
deXarli, els seus pares li compren una xocolatina Wonka. Ning ha
entrat en la fbricadel senyor Wonka en anys, per enguany, cinc
xiquets afortunats podran entrar i, ams, rebre xocolata per a la
resta de les seues vides. Per Xarli t molt poques pos-sibilitats,ja
que noms rep una rajola a lany. A ms, les coses continuen
compli-cant-se quan el pare de Xarli es despedit de la fbrica on
treballava i el menjarcomena a escassejar cada vegada ms.s un
llibre molt divertit i imaginatiu, perfecte per a llegir en unes
vacances. Lautortracta el tema de la pobresa de forma delicada i
donant a entendre que moltes ve-gadesles persones pobres sn les ms
honestes i amables, ja que han de subsistiramb prcticament res.El
recomanaria per a un nivell de 1er o 2on dE.S.O., encara que no s
molt llarg i talguns dibuixos.-Quan Hitler va robar el conill rosa,
de Judith Kerr.Anna s una xiqueta jueva que viu amb el seu germ
Max, de dotze anys, els seuspares en una casa a Berln. El seu pare
s un escriptor i periodista reconegut encontra de Hitler. Abans de
les eleccions en les que guanya el partit nazi, el paredAnna
decidix que no s bona idea continuar vivint a Alemanya. I, deixant
molts-simescoses arrere, es traslladen a Sussa i comencen una nova
vida a la qual shau-randadaptar. All fan nous amics, per les seues
vides mai tornaran a ser iguals.Aquest s un llibre am i tamb
entretingut. Encara que tracta el tema dels nazis iels jueus, ho fa
duna manera molt suau si la comparem amb les barbaries delscamps de
concentraci en els quals no noms van morir milers de jueus, sin
tambgitanos i qualsevol que no estiguera d acord amb la seua opini.
Per s un bonllibre, ja que hem de tindre en compte que s un llibre
juvenil.Com lanterior, el recomane per a 2on dE.S.O.-Lltima feina
del senyor Luna, de Csar Mallorqu.Tres persones molt diferents es
trobaran a Madrid i, desprs de conixer-se, maitornaran a ser el
mateixos. Fugint de Bolvia, la senyora Flor Huanaco es traslladaa
Madrid per a ser assistenta a casa dun adolescent superdotat,
Pablo. Mentrestant,lassass a sou, aquesta vegada amb el nom de
senyor Luna, es trasllada tamb aMadrid per a perseguir la senyora
Flor amb lencrrec de matar-la. Quan la xica msguapa de linstitut, i
tamb la xica que li agrada, demana a Pablo ajuda amb les
ma-temtiques,ser la senyora Flor la que li done consells, ja que
els pares de Pablovan a un seminari en Barcelona.Personalment,
aquesta histria mha agradat molt. T una trama molt intricada,
aixcom situacions i personatges extrems. Tamb mostra les jerarquies
dels diferentsgrups socials: els caps narcotraficants, els
estudiants normals de linstitut, el jovesrebels del carrer...El
recomane per a 2on o 3er dE.S.O. 20. KARPE DIES 20 RONDALLAUQUES
DENRIC VALOR 21. KARPE DIES 20Els alumnes dels grups de 1r dESO A i
B han treballat les Rondalles Valencianes duna maneradiferent.
Aprofitant els textos llegits a classe han hagut de transformar les
histries en auquesmitjanant lAPP STORYBOARD dins de la plataforma
dEDMODO ( www.edmodo.com.). Amb eldisseny en vinyetes de la
rondalla hi han hagut de crear els redolins que explicaven al 100%
larondalla del mestre Enric Valor. Aix, ajudats per les TIC, han
aconseguit treballs dun gran valor. 22. KARPE DIES 20 LA
GAULIBRIElves de Franais de 2BACH Deux pays, la France et
l'Espagne, une histo-ireen commun, une crivaine, Lydia
Salvayre:Prix Goncourt 1 2014 pour Pas pleurer Lydie Salvayre, est
ne Lydie Arjona en 1948 Autanville. Elle est la fille d'un couple
de rpublicains espagnols qui ha-bitaientdans le sud de la France
depuis la fin de la Guerre Civile Espagnole. Son pre est andalou et
sa mre catalane.Elle a pass toute son enfance Autarive prs de
Toulouse. Aprs son bac, elle a continu tudier luniversit deToulouse
o elle a obtenu une licence de Lettres modernes. Peu de temps aprs,
elle a obtenu un diplme de Mdecine,et elle sest spcialise en
psychiatrie ; elle a exerc plusieurs annes comme psychiatre la
clinique de Bouc-Bel-Air. la fin des annes 1970 elle a commenc
publier dans des revues littraires d'Aix-en-Provence et elle a dbut
Mar-seilleau dbut des annes 1980.Elle a publi plus dune quinzaine
douvrages qui ont la critique comme principal sujet .En 1997 elle a
publie un livrequi a t le meilleur de cette anne.Il y a quelques
semaines, elle a obtenu le prix Goncourt pour son roman Pas pleurer
o apparat la figure de GeorgesBernanos2 et la voix de sa propre
mre. Ce livre parle de la Guerre Civile Espagnole en 1936 Majorque
et en Catalogne.Elle parle des diffrentes luttes de classes et de
la lutte politique entre le socialisme du ban rpublicain et le
fascisme duban nationaliste et elle parle des difficults conomiques
et des difficults au travail.Son oeuvre est traduite dans une
vingtaine de langues et on peut citer les titres suivants :1990 :
La Dclaration, Paris, Julliard.1993 : La Mdaille, Paris, Le
Seuil.1995 : La Puissance des mouches, Paris, Le Seuil, adapt au
thtre2000 : Les Belles mes, Paris, Le Seuil, adapt au thtre
aussi2002 : Et que les vers mangent le boeuf mort, Verticales.2003
: Passage l'ennemie, Paris, Le Seuil.2005 : La mthode Mila, Paris,
Le Seuil.2007 : Portrait de l'crivain en animal domestique, Paris,
Le Seuil.2008 : Petit trait d'ducation lubrique, Cadex.2009 :
Matricule des Anges crit pour le thtre et pour le groupe de rock
Noir Dsir2011 : Hymne, Paris, Le Seuil.2013 : 7 femmes. Emily
Bront, Marina Tsvetaeva, Virginia Woolf, Colette, Sylvia Plath,
Ingeborg Bachmann, Djuna Bar-nes,Paris, Librairie Acadmique
Perrin2014 : Pas pleurer, Paris, Le Seuil. Prix Goncourt 2014.Notes
:1 : le plus important des prix littraires franais2 : grand crivain
catholique qui a tenu, contre son camp, dnoncer les exactions
franquistes dans son livre Les grandscimetires sous la lune.Lydia
Salvayre parle de son livre avec ces mots :Je navais jamais eu,
jusquici, le dsir de me rouler (littrairement) dans les
ressouvenirs maternels de la guerre civileni dans les ouvrages qui
lui taient consacrs. Mais jai le sentiment que lheure est venue
pour moi de tirer de lombreces vnements dEspagne que javais relgus
dans un coin de ma tte pour mieux me drober sans doute aux
ques-tionnementsquils risquaient de lever. Lheure est venue pour
moi de les regarder. Simplement de les regarder. Jamais,depuis que
jcris, je navais ressenti une telle intimation. Regarder cette
parenthse libertaire qui fut pour ma mre unpur enchantement, cette
parenthse libertaire qui neut je crois dautres quivalents en
Europe, et que je suis dautantplus heureuse de ranimer quelle fut
longtemps mconnue, plus que mconnue, occulte, occulte par les
communistesespagnols, occulte par les intellectuels franais qui
taient presque tous cette poque proches du PC, occulte par
leprsident Azaa, qui esprait en la niant trouver un appui dans les
dmocraties occidentales, et occulte par Franco quirduisit la guerre
civile un affrontement entre lEspagne catholique et le communisme
athe. Et regarder dans le mmetemps cette saloperie qui se manifesta
du ct des nationaux franquistes et que Bernanos implacablement
observa, cettesaloperie des hommes lorsque le fanatisme les tient
et les enrage jusqu les amener aux pires abjections. 23. LA
GAULIBRIE KARPE DIES 20lves de Franais de 3ESO la faon de Jacques
Prvert(1900-1977)Djeuner du matinIl a mis le cafDans la tasseIl a
mis le laitDans la tasse de cafIl a mis le sucreDans le caf au
laitAvec la petite cuillerIl a tournIl a bu le caf au laitEt il a
repos la tasseSans me parlerIl a allumUne cigaretteIl a fait des
rondsAvec la fumeIl a mis les cendresDans le cendrierSans me
parlerSans me regarderIl s'est levIl a misSon chapeau sur sa tteIl
a mis son manteau depluieParce qu'il pleuvaitEt il est partiSous la
pluieSans une paroleSans me regarderEt moi j'ai prisMa tte dans ma
mainEt j'ai pleur.PomeAmlie est alle Paris,La belle ville de
l'amourElle a connu Franois,Le beau garon de France.Amlie tait
tristeSon amour n'tait pas lIl est all la guerrePour dfendre sa
patrieFranois tait dsolIl voulait tre avec elle nou-veauElle l'a
attendu tous les matins ct de la fentre, dsorien-te.Amlie a reu une
lettreFranois est mortElle tait tristeElle est morte.Vernica
FERNNDEZMONTALT et ngelaBUENO CASTILLOUn dimanche aprs-midiUn
dimanche, j'ai fini mon djeunerJe suis rest sur le canap,J'tais trs
fatigu,J'ai ferm les yeuxEt je me suis endormi profondment.Dans mon
rveJe ne pensais pasJ'ai oubli les contrles,J'ai perdu le sens de
la ralit,J'tais trs tranquille.Quand j'ai ouvert les yeux,J'tais
trs dsorient,J'ai vu mon tlphone portable,Il tait sept
heures,C'tait trs tard !J'ai voulu sortir avec mes amisMais c'tait
trop tardEt j'ai d travailler beaucoup,Je dteste faire les
devoirsEt j'ai pris ma tte dans mes mainsEt j'ai pleur.Vicent
ALCAYDE GRAU et JaimeRUIX MUOZLA PARTIEIls sont rests la maisonIls
ont pris l'chiquierIls ont jou aux checsElle a mis le chevalMais
son adversaire a mis latouret il a perduAprs ils ont pris un caf au
laitIls sont alls en FranceIls taient timidesElle est tombe
amoureuse deluiMais il n'tais pas amoureuxd'elleElle a pleur.Noelia
BADIA COLS et ClaraTOLEDO DEVISVOYAGENous sommes alles VeniseNous
sommes arrive l'htelNous sommes sorties dans laville.Le soir nous
avons marchdans la villeet nous avons visit les canauxde VeniseNous
sommes alles au res-taurantPour goter des plats typiquesNous avons
mang des macar-roniset nous avons mang des ca-nellonisNous nous
sommes prome-nessur les canauxet nous sommes retournes
l'htel.Patricia TORMO CELDA etAdela ALSINA DOLZSA ROUTINE DU
MATINIl s'est habill avec des vtements du placardIl s'est lav le
visageIl s'est lav les mainsIl a fait son litIl est all la
cuisineIl a fait chauffer le laitIl a mis le lait dans la grande
tassell a mis le banania dans la tasse de laitIl a fait tremper les
biscuits dans le chocolatIl a mang les biscuitsIl a lav la tasseIl
est retourn dans sa chambreIl a pris son sac dosIl a dit au revoir
ses parentsIl est parti de la maisonIl a attendu son ami sur la
placeIls sont alls lentementIls sont arrivs l'coleIls ont salu le
conciergeIls ont mont les escaliersIls sont entrs dans la classe.Il
a fait l'examen de franaisIl a fait l'examen du pass compos etIl a
fait l'examen parfaitement.Vctor RODRIGO RAMN et Ral PABLO PAS-TOR
24. KARPE DIES 20Larribada de lsser hum a la lluna encara
pro-vocadubtes per a molta gent. Entre altres motiuspotser siga
perqu, en plena Guerra Freda, dar-reredaquell viatge hi havia ms
interessos pol-ticsque cientfics. Aprofitant aquest fet, en 2002es
va enregistrar un fals documental anomenatOpration Lune o Dark Side
of the Moon que de-fensavaque tot havia sigut enregistrat a un
estudipel mestre Stanley Kubrick, que a la vegada ro-dava2001, Una
odissea de lespai. Aquest mun-tatgetamb s una broma i perqu semble
queaquesta arribada va ser precedida per la dels pi-ratesha calgut
modificar la famosa bandera itamb esborrar les petjades de
lastronauta.BONESVACANCES!!!!Tornem a tindre el nom
complet!!!!!!!!!!!!!!!!!El dia 22 de desembre hi haur activitats
especials la informaci de les quals ( fotos )apareixer al blog de
la Karpe: www.karpediesblog.blogspot.com
