Embed Size (px)
DESCRIPTION
Cop d'ulls als debats sobre el futur de la llengua catalana, amb algunes dades. Serrada a l'ACA, abril de 2014
Citation preview
La llengua catalana, La llengua catalana, perpectives de futurperpectives de futur
La Salut de la llengua: de “Malalt Imaginari” a “Metge a garrotades”
LA SALUT DE LA LLENGUALA SALUT DE LA LLENGUA
Metges a garrotadesMetges a garrotades
“Aquí falta una consideración real del papel que desempeña, demográfica i lingüísticamente, la aportación humana de los emigrantes. Es evidente que la laboriosidad y espíritu emprendedor de los catalanes les hacen ir remontado niveles en la escala social, pero el hueco que van dejando lo ocupan los ‘castellanos’ que llegan a la industrial Cataluña en busca de trabajo. Garian [l’autor que estan
comentant] no ha calado en esto: en una castellanización por debajo, progresiva y constante, acompasada al ritmo expansivo de la industria e impulsada por los diferentes índices de natalidad”
BOLETÍN DE ORIENTACIÓN BIBLIOGRÁFICA DEL MINISTERIO DE INFORMACIÓN Y TURISMO.
"¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España [...] Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional [...] Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V , que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y ya estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar"
Malalt imaginari?Malalt imaginari?
Alarmes i contraalarmesAlarmes i contraalarmes
Argenter, Castellanos, Molas et alii (1979). “Manifest de Els Marges”. Una nació sense estat un poble sense llengua?
López del Castillo, Vallverdú, Martí et alii (1980). Manifest de Nous Horitzons. Una resposta a Els marges.
Prats, Modest. Meditació ignasiana sobre la normalització lingüística. Rafanell, August i Rossich, Albert : Quin futur hi ha per a la llengua
catalana? Aquest i l’enterior dins M. PRATS, A. RAFANELL i A. ROSSICH. El futur de la llengua catalana.
Bibiloni, Gabriel. La llengua catalana: un futur esplendorós. Dins G. BIBILONI i B. JOAN. Fer una llengua és fer una nació.
BOIX, Emili. Triar no es trair. WOLARD, Kathryn (1989). Double talk: Bilingualism and the politics of
ethnicity in Catalonia JUNYENT, Carme (2002). El català: mirades al futur. Querol, Ernest. Per una lingüística prospectiva: de la profecia a la
prospectiva.
Manifest de Manifest de Els Marges. Els Marges. Un país sense estat, un poble sense Un país sense estat, un poble sense llengua?llengua?
“La situació de conjunt de la llengua catalana resulta, de molt, força més precària i inquietant avui dia que no pas durant el transcurs dels decennis immediatament anteriors.”
“Aquests han estat els tres factors bàsics (liquidació de les institucions pròpies, modificació de l’estructura demogràfica i uniformització del sistema de vida) que han fet que en menys de vint anys es passés a Catalunya d’una situació de monolingüisme diglòssic a una altra de bilingüisme diglòssic que tendeix a convertir-se en bilingüisme substitutiu.”
. . Manifest de Manifest de Nous HoritzonsNous Horitzons. . Una resposta a Una resposta a Els Els margesmarges
“L’èxit d’aquest text (en referència al manifest de Els marges) ja és una prova concloent que el to pessimista que adopten no respon a la realitat. Si no hi hagués un alt grau de sensibilització dins de la nostra societat envers aquest tema, el manifest hauria caigut en el buit”
(afirmar que la llengua catalana es troba avui dia en una situació més precària que en decennis anteriors) “és una falsedat tan òbvia que la mateixa repercussió que ha tingut el manifest s’ha encarregat de desmentir”
“El marc institucional, polític i cultural que contempla l’Estatut d’Autonomia ofereix moltes possibilitats per a la normalització lingüística si sabem explotar-les amb audàcia i aplicar-les amb fermesa”
Un antecedentUn antecedent
Francesc VALLVERDÚ: Dues llengües, dues funcions
MONOLINGÜISME DIGLÒSSIC
Llengua A Funcions A (altes)Llengua B Funcions B (baixes)
ÉS UNA SITUACIÓ ESTABLE PER A LA LLENGUA B
BILINGÜISME DIGLÒSSIC
Llengua A Funcions A (altes) + Funcions B (baixes)Llengua B Només funcions B (baixes)
ÉS UNA SITUACIÓ PRECÀRIA PER A LA LLENGUA B
La “normalització lingüística” La “normalització lingüística” (Branchadell, 1987)(Branchadell, 1987)
PARLANTS
ÀMBITS D’ÚS
Llei 7/1983 de normalització Llei 7/1983 de normalització lingüística a Catalunya, lingüística a Catalunya,
L’Estatut d’Autonomia de 1979 estableix la distinció entre una llengua pròpia i dues llengües oficials (article 3).
Parteix de la consideració que el Català es troba en “situació precària” (preàmbul de la llei)
Llei 1/1998, de política lingüísticaLlei 1/1998, de política lingüística
Dret Dret a intervencióa intervenció
El malalt imaginariEl malalt imaginari
ALGUNES DADESALGUNES DADES
http://www.ethnologue.com/
o 6.700 milions de persones
o 7105 llengüeso Llengües “moribundes”,
906o “amb problemes”, 1481o ------------------------o Català: 7.220.000
parlants.o Basc: 657.000 parlants.o Gallec: 3.100.000
parlants (estatus?)o Bretó: 1.200.000 el
saben parlar; 2225.000 el parlen.
o Occità:2.048.000 parlants
o Cors: 31.000 parlantso Gaèlic escocès: 63.000
parlants.o Gaèlic irlandès: 106.000
parlants.
El malalt imaginari El malalt imaginari El català i les noves tecnologies
Segons un estudi de la UPC i la UPF sobre la presència del català en el món digital...
...”en una primera divisió hi hauria l'anglès, el francès i el castellà com les llengües amb més presència en ordinadors, telèfons i tauletes. En una segona divisió, i al costat d'idiomes com l'alemany o l'holandès, hi ha el català, que s'allunya així de les vint-i-una llengües europees que corren el risc d'extingir-se en l'entorn digital”.
El malalt imaginari El malalt imaginari Altres àmbits que conviden a Altres àmbits que conviden a l’optimismel’optimisme
Consum de mitjans de Consum de mitjans de comunicació segons la llenguacomunicació segons la llengua
El debat no s’aturaEl debat no s’atura
“Sé molt bé que provocaré una irritació incontrolable en més d’un si començo afirmant que mai –mai!- no havíem viscut una situació tan greu o un perill tan imminent d’extinció. (...) Valorem la presència del català a les escoles. Sembla que d’aquí a uns pocs anys haurem superat aquell ignominiós analfabetisme de la pròpia llengua. (...) Gairebé tothom està d’acord a assegurar que no ha correspost a aquests augment de l’aprenentatge escolar del català una difusió proporcionada del seu ús. Considero que no són pas gratuïtament alarmistes les veus que parlen d’un procés de llatinització en el qual hauríem entrat de forma, potser, irreversible”
Modest Prats: Meditació ignasiana sobre la normalització lingüística (1989)
Ernest Querol: Per una sociolingüística prospectiva: de la profecia a la prospectiva (2011)
El debat no s’atura (2) “Els que afirmen que el
català s’extingirà el que estan dient és que la seva il·lusió d’un futur monolingüe en català s’ha d’extingir perquè el context actual no els permet ni somiar-la. No és, doncs, una profecia, sinó la confessió de quin és el seu futur preferit, a la qual afegeixen l’entremaliadura de dir que, com que el català no tindrà el seu futur preferit monolingüe, no en tindrà cap, de futur”
LA MORT DE LES LLENGÜESLA MORT DE LES LLENGÜES. . Wolfgang U. Dressler (Univ. de Wolfgang U. Dressler (Univ. de Viena)Viena)
La mort de les llengües. CondicionsLa mort de les llengües. Condicions
1. Bilingüisme recessiu2. Canvis estructurals deguts a la
imposició del model de la llengua dominant
3. Canvis estructurals deguts a la relaxació del propi sistema
4. Monoestilisme. Reducció de la llengua a un sol registre.
5. Diferències diacròniques en la competència comunicativa.
Condició 1Condició 1
Bilingüització desigual.Bilingüització desigual.
“ Els casos de genocidi en els quals mor tota una comunitat lingüística són rars.”
“L’extinció d’una llengua, tal com s’entén normalment, pressuposa el bilingüisme i la substitució de la llengua recessiva per la llengua dominant”
UNA LLENGUA NO DESAPAREIX PERQUÈ DESAPAREGUIN ELS SEUS PARLANTS; S’EXTINGEIX PERQUÈ ELS PARLANTS L’ABANDONEN
Cas general:◦ Comunitat A parla LA i LB
◦ Comunitat B parla LB
Condició necessària (no suficient) per a la desaparició de LA.
Situació normal en les segones generacions d’immigrants: p.e. Italoamericans a EUA:
◦ 1a generació italòfona◦ 2a generació bilingüe
italià/anglès◦ 3a generació anglòfona
es perd l’italià.
Cas català diferències?
Algunes dades (fonts)Algunes dades (fonts)
Amenaces. Bilingüització desigualAmenaces. Bilingüització desigual
Coneixement de les llengües (a Coneixement de les llengües (a Catalunya)Catalunya)
Amenaces. Bilingüització desigual Amenaces. Bilingüització desigual
Habilitats lingüístiques en català en els Habilitats lingüístiques en català en els diferents territorisdiferents territoris
Amenaces. Bilingüització desigual.Amenaces. Bilingüització desigual.
Nombre total de parlants Nombre total de parlants inicialsinicials
.
Llengua inicial (a Catalunya)Llengua inicial (a Catalunya)
Quina és la primera llengua apresa?
Llengua inicial segons edat Llengua inicial segons edat (percentatges)(percentatges)
Amenaces. Bilingüització desigual.Amenaces. Bilingüització desigual.
Llengua d’identificació (a Catalunya)Llengua d’identificació (a Catalunya)
Quina és la seva llengua ?
Amenaces. Bilingüització desigual.Amenaces. Bilingüització desigual.
Llengua d’identificació segons edat Llengua d’identificació segons edat (percentatges)(percentatges)
Amenaces. Bilingüització desigual.Amenaces. Bilingüització desigual.
Llengua de’ús habitual (a Catalunya)Llengua de’ús habitual (a Catalunya)
En quina llengua s’expressa normalment?
Amenaces. Bilingüització desigual Amenaces. Bilingüització desigual
Llengua habitual segons edat Llengua habitual segons edat (percentatges)(percentatges)
ComparativaComparativa
Català Castellà
Llengua inicial: 31,6%
Llengua d’identificació: 37,2%
Llengua habitual: 35,6%
Llengua inicial: 55,0% (+13,4%)
Llengua d’identificació: 46,5% (+11,3%)
Llengua habitual: 45,9% (+10,3%)
Actituds en la interaccióActituds en la interacció
Actituds en la interacció (2)Actituds en la interacció (2)
Els Els símptomes: símptomes: recessió recessió territorial?territorial?
Tria de centres segons model Tria de centres segons model lingüístic (País Valencià; públics)lingüístic (País Valencià; públics)
Tria de centres segons model Tria de centres segons model lingüístic (País Valencià; privats)lingüístic (País Valencià; privats)
Amenaces (2).Amenaces (2).
Canvis estructurals deguts a la Canvis estructurals deguts a la imposició del model de la llengua imposició del model de la llengua dominantdominant. .
◦Interferència massiva i unidireccional d’una altra llengua Barbarismes lèxics, morfològics, sintàctics...
◦Préstec de sufixos ◦Manca de reaccions puristes◦Retrocés dels noms de pila en la llengua
recessiva◦No encunyació de neologismes. Adopció dels
procediments de formació de mots de la llengua dominant.
Amenaces (3).Amenaces (3).
Canvis estructurals deguts a la Canvis estructurals deguts a la relaxació del propi sistemarelaxació del propi sistema
◦Reducció del sistema fonològic. “La Eva”; “Aixó pessa molt”...
◦Pèrdua de la morfologia flectiva◦Simplificació de la sintaxi
La Maria anira a classe, però jo no aniré◦Substitució de construccions sintètiques
per construccions analítiques El professor que li vam presentar la queixa...
◦No compensació de les simplificacions
Amenaces (i 4)Amenaces (i 4)
Monostilisme. Reducció de la llengua a un sol registre.
Diferències diacròniques en la competència comunicativa.
La llengua recessiva conserva només l’ús familiar o col·loquial.
La llengua dominant fa de llengua interposada (en el contacte amb altres llengües)
Pèrdua de la funció “internacional” de la llengua
¿Registre vulgar en català?
Les noves generacions són més competents comunicativament i lingüísticament que els seus avis.
Els avis són comunicativament i lingüísticament més comptetents en la llengua recessiva que les noves generacions
Vocabulari català, sintaxi Vocabulari català, sintaxi castellanacastellana
