L’AUTONOMIA DEL L’AUTONOMIA DEL PACIENT I LES TIC. PACIENT I LES TIC.

CONSENTIMENT CONSENTIMENT INFORMATINFORMAT

Anna Català Batalla, Silvia Mele Sola, Ma del Mar Salvia Garsaball, Ester Sesé Traguany

Grup Emsa Desembre 2009 1

Consentiment informat declaració d’acceptació de tractament médicoquirúrgic o diagnòstic.

Història Clínica - Document o expedient que es crea en la primera relació entre professional mèdic i

pacient on s’hi introdueixen les seves dades clíniques.

Decisió del

pacient

Llei Orgànica 15/1999 de 13 desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal.Llei 21/2000 de 29 de desembre sobre els drets d’informació concernents a la salut i autonomia dels pacients i la informació clínica.Llei 41/2002, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanidad.

Grup Emsa

INTRODUCCIÓ

LEGISLACIÓ

PRINCIPI D’AUTONOMIA (Llibertat i responsabilitat del pacient)

2

EL PRINCIPI D’AUTONOMIA: EL CONSENTIMENT INFORMAT

LA CAPACITAT DE LA PERSONA

Hi ha pacients que tenen la suficient capacitat per poder decidir personalment i lliurement sobre els temes que afecten a la seva salut i poden expressar el seu CONSENTIMENT INFORMAT

Els pacients que no tinguin una capacitat de distinció per decidir sobre algun procediment relacionatamb la seva salut, es demanarà el consentiment informat dels seus familiars, ja que aquests són qui legalment el representen

EL DEURE D’INFORMAR

EL REBUIG AL TRACTAMENT

LA LLEI RECONEIX A L’INDIVIDU EL DRET

D’AUTONOMIA

La llei concedeix a l’individu el dret a l’autonomia. Aquest dret en l’àmbit sanitari té molta importància.El deure d’informar al pacient o l’obtenció del Consentiment Informat és obligatori perquè si no es Compleix seria una infracció d’un dret del pacient, un atac a la seva llibertat i a la seva autonomia i, a Més, s’hauria vulnerat aquesta llei.

LLEI 41/2002 ART. 2 CAPÍTOL I

Estableix que tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament, excepte en els casos determinats per la Llei. La seva negativa al tractament constarà per escrit. Els casos més comuns de rebuig al tractament.Acostumen a ser per causes religioses, de tipus de vida naturista o bé per privilegi terapèutic

Document pel qual un pacient en la fase terminal de la seva malaltia per evitar allargar el seu patiment,renuncia a què la seva vida sigui allargada artificialment. Mitjançant el Document de Voluntats Anticipades (DVA) hi ha persones que en previsió de patir alguna malaltia degenerativa o accident greu que necessiti certs tractaments, de forma anticipada expressen el seu rebuig a rebre’ls-

Grup Emsa

DOCUMENT VOLUNTATS ANTICIPADES

3

EL PRINCIPI D’AUTONOMIA: EL CONSENTIMENT INFORMAT

CARACTERÍSTIQUES DEL CONSENTIMENT INFORMAT

Per tal que el pacient pugui prendre decisions en relació a la seva salut, primer haurà d’haver estat informat pel professional sanitari. El professional sanitari li haurà d’haver donat informació sobre la seva malaltia, elsavantatges de la intervenció o tractament vers altres alternatives, els riscs que està exposat a sofrir, ja que és inherent al procediment, el període de temps que hauria de seguir el tractament, la informació ha de ser vertadera, etc.

Finalment, aquesta relació comunicativa que hi ha entre el professional sanitari i el pacient acaba amb l’elabo-ració del Consentiment Informat. Hi ha pacients que tenen la suficient capacitat per poder decidir personalment i lliurement sobre els temes que afecten a la seva salut i poden expressar el seu

CONSENTIMENT INFORMAT

IMPULSAPRINCIPI D’AUTONOMIA

EL CONSENTIMENT INFORMAT EN DIFERENTS ÀMBITS

ALTRES CONSENTIMENTS INFORMATS

EL CONSENTIMENT INFORMAT EN PACIENTS D’ASSAIGS CLÍNICS

EL CONSENTIMENT INFORMAT EN ANESTESIOLOGIA

EL CONSENTIMENT INFORMAT PER A MENORS D’EDAT

La realització d’assaigs clínics a Espanya està regulada pel Reial Decret223/2004 de 6 de febrer, concretament l’article 7 fa referència al Consentiment Informat en assaigs clínics.

Tot acte anestèsic pot comportar riscs mèdics o tècnics que en alguns casos poden causar al pacient lesions greus, seqüeles cròniques i fins i tot la mort.

S’estableix en l’article 7 de la Llei21/2000 de 29 de desembre, sobre els drets de la informació relacionats amb la salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica.

Abans d’aplicar l’anestèsia al pacient, el metge haurà d’informar, de forma convenient el pacient i l’haurà d’advertir d’aquests riscs que podria patir.

En el testament Vital una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions al metge responsable a tenir en compte quan es trobi en una situació que no li permeti expressar la seva voluntat personalment.

Grup Emsa 4

.

Dret dels ciutadans a accedir a arxius i registres administratius

Dret dels ciutadans a controlar les seves dades personals. Dret fonamental a la protecció de dades

Constitució Espanyola (art. 18.1)

Constitució Espanyola (art. 105)

DOBLE REGULACIÓ ESTATAL I AUTONÒMICA NORMATIVA PROTECCIÓ DADES CARÀCTER PERSONAL

L. O. Protecció Dades15/1999 Normativa general sobre protecció de dades de caràcter general

Reial Decret 63/1995 de 20 gener

Llei 14/1986 de 25 d’abril, General Sanitat (art. 10.5 i 61)

Llei 41/2002 de 14 nov., autonomia pacient (art. 16 i 18)

Dret d’accés a la historia clínica del pacient

Estableix accés a la historia clínica del pacient

Dret d’accés a la HC com a dret subjectiu únicament al pacient.

Poder o Facultat l’accés a la HC per part del professional sanitari

Grup Emsa

DRETS D’ACCÉS A LA HISTÒRIA CLÍNICA

LLEIS REGULADORES DRET D’ACCÉS A HC

1ª LLEI DRET ACCÉS HISTÒRIA CLÍNICA

5

ACCÉS (dret pacient a conèixer i disposar del contingut de la HC

CESSIÓ (transmissió a tercers de part o HC completa , d’acord llei

Grup Emsa

DRETS D’ACCÉS A LA HISTÒRIA CLÍNICADistinció segons qui hi

accedeix

Extensió i límits dret d’accés

Conveni per a la protecció de les persones en relació amb el tractament automatitzat de dades de caràcter personal, numero 108, de 28 de gener de 1981.

Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’Octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques en relació amb el tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades.

Especifica per a dades mediques: recomanació del Consell d’Europa de 13 de febrer de 1997, de protecció de dades mediques.

Les lleis de protecció de dades nacionals, de transposició de la directiva en cada un dels ordenaments nacionals.

NORMATIVA DE PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

6

Una anàlisi de la jurisprudència revela que en la immensa majoria dels casos es planteja, un suposat defecte de

consentiment informat com a base de la pretensió indemnitzatòria.

Es tracta de garantir que els pacients puguin optar lliurement, i amb tots els elements de judici necessaris, a sotmetre's o no a un

determinat procediment o tractament mèdic.

El tribunal està admetent l'absència de responsabilitat per falta de consentiment informat específic, quan queda acreditat que no hi ha

alternatives terapèutiques.

Grup Emsa

JURISPRUDÈNCIA

7

LES TIC EN LA GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICACONJUNT ESTRUCTURAT D’INFORMACIÓ RELATIVA A LES ASSISTÈNCIES MÈDICOSANITÀRIES D’UN PACIENT EMMAGATZEMADA MITJANÇANT SISTEMES INFORMÀTICS

AVANTATGES HCESOLUCIO EMMAGATZEMATGEINTEROPERATIBILITAT

ACCESSIBILITATINTERACCIÓSEGURETAT

TREBALL ADDICIONAL CLÍNICS CANVIS COMUNICATIUS LLIGAMS VERS SUPORT PAPERNOUS TIPUS D’ERRORSEXCÉS DEPENDÈNCIA NOVES TIC

HISTÒRIA CLÍNICA COMPARTIDA CATALUNYA (HCCC)

MILLORA QUALITAT ASSISTENCIAL

UN ÚNIC MODEL D’ACCÉS ALS REGISTRESCONFIDENCIALITAT I SEGURETATTRAÇABILITAT GARANTIDA1ª FASE PACIENTS XARXA PÚBLICA2ª FASE A PACIENTS PRIVATS3ª FASE DRET I PERMÍS D’ACCÉS AL PACIENT

PUNTS DÈBILS HCE

HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA

IMPULS A L’AUTONOMIA DEL PACIENTMILLORA QUALITAT ASSISTENCIALREDUCCIÓ PRESSUPOSTOS SANITAT

HCE EN ONCOLOGIA

MILLORA GESTIÓ CLÍNICA

MOBILITAT

CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL

UNIVERSALITZACIÓ MEDICINA

PRESCRIPCIÓ FÀRMACS MÉS FIABLE

CALEN RECORDATORIS BASATS EN GUIES DE PRÀCTICA CLÍNIQUES

INTEGRACIÓ HC DISTRIBUÏDA EN DIVERSOS CENTRES

ÚS TECNOLOGIESCOMPARTIMENTADES

I MARQUES D’AIGUA

Grup Emsa

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/ecatsmari1.pdf

8

ACCESSIBILITAT A HCCC

3 TIPUS DE PERFILSPROFESSIONAL AUTORITZATPACIENT AMB CERTIFICACIÓ PERSONAL DIGITAL

AVANTATGES RES

REGISTRES ELECTRÒNICS SANITARIS (RES)APLICACIÓ INFORMATITZADA QUE EMMAGATZEMA INFORMACIÓ SANITÀRIA PERSONAL FÀCILMENT ACCESSIBLE A TRAVÉS D’INTERNET

FÀCILMENT ACCESSIBLE ALS PACIENTS ALHORA QUE ALS SERVEIS SANITARISCONNEXIÓ I INTERACCIÓ AMB PROFESSIONALS MÈDICS ENTRENATS

ACCESSIBILITAT ALS RES

SEGUIMENT PERSONALITZAT MALALTIES CRÒNIQUES

PROMOCIÓ AUTONOMIA PACIENT

PERSONAL GESTIÓ AUTORITZAT

REGISTRES ELECTRÒNICS DE SALUT (RES)

LES TIC EN LA GESTIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

FÀCILMENT ACCESSIBLE ALS PACIENTS ALHORA QUE ALS SERVEIS SANITARIS

COMPETÈNCIA IRESPONSABILITAT PACIENT

Grup Emsa

CLICARHIPERVINCLE

9

CONCLUSIONS

Les tecnologies de la informació i la comunicacions, les TIC, han implicat canvis en gairebé tots els àmbits d’actuació de les persones. Les TIC estan redissenyant el món, amb les relacions personals, socials polítiques i econòmiques. Però també dins l’àmbit sanitari són moltes les novetats tecnològiques així com les innovacions científiques.

En l’àmbit Sanitari cal identificar dos interessos fonamentals que han de ser integrats i que alhora es troben en conflicte en moltes situacions: a) la disposició de la màxima informació per l’assistència Sanitària i per a l’avenç de la ciència i,b) la garantia a la intimitat dels pacients i la confidencialitat de la informació.

Grup Emsa

Les Tic aplicades a l’assistència sanitària i a la seva gestió estan revolucionant el món de la sanitat. Faciliten i milloren, entre d’altres aspectes, un major accés als professionals sanitaris i als pacients a la informació sobre els processos assistencials. Concretament, la història clínica electrònica i els registres personals sanitaris permeten un accés més regulat, àgil i eficaç a la informació dels processos assistencials, permetent que el pacient•es faci partícip del seu procés assistencial i fomentant l’autonomia.En termes generals l’E-salut és un camp amb una gran projecció de futur i que contribueixja a la millora de la qualitat assistencial i que a mig termini tindrà un paper clau en la prevenció i la millora de la salut de les persones.

Des que el Dret entrà en el món de la Medicina és considera un avenç important el fet que determinats protocols i accions estiguin regulats per la llei. Al pacient se li han reconegut uns drets. Dins del conjunt d’aquests hi trobem el Consentiment Informat; aquest dret dóna al pacient una autonomia que li permetrà acceptar o rebutjar determinats tractaments. S’exposen els diferents tipus de Consentiment Informat, els diferents àmbits i aquells requisits que s’ha de tenir com a expressió del dret a l’autonomia.

10

3 QÜESTIONS PER REFLEXIONAR

COM ES VEU IMPULSADA L’AUTONOMIA DEL PACIENT AMB LA HISTÒRIA CLÍNICA ELECTRÒNICA I ELS REGISTRES ELECTRÒNICS DE SALUT ?

LA HISTÒRIA CLÍNICA INFORMATITZADA MILLORARÀ L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA?

QUEDARAN GARANTITS TOTS ELS DRETS DELS MALALTS AMB LA INTRODUCCIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES A LA SANITAT?

Grup Emsa 11