LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES

GRUP DAMM:

Manuel Martínez Magdaleno

David Obon Bayod

Àngel Pallarès Pérez

M. del Mar Ribé Ventura

QUÈ ÉS UNA SUBHASTA ELECTRÒNICA

COMERÇ ELECTRÒNIC: conjunt d’activitats financeres d’intercanvi de productesi de serveis realitzat per mitjà d’una xarxa de telecomunicacions, generalmentInternet.

SUBHASTA ELECTRÒNICA: servei en línia de subhasta, en el qual elsInternautes competeixen per l’adquisició d’un mateix producte, el qual finalments’atribueix al qui fa la millor oferta.

VENEDOR

PRODUCTE

ADJUDICACIÓ AL MILLOR POSTOR

OFERTA

OFERTA OFERTA

OFERTA

PAGAMENT ENVIAMENT

FORMES DE PAGAMENT

TARJA DE CRÈDIT/DÈBIT

– Sistema més usat. Ràpid, eficaç icòmode.

TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA

– Directe d’un compte a un altre.

CONTRA REEMBORSAMENT

– No cal facilitar dades bancàries.

GIR POSTAL

– Immediat

– Nacional

– Internacional

PAYPAL

– Enviament de diners mitjançanttarja de crèdit/dèbit o comptecorrent a qualsevol persona quedisposi de correu electrònic permitjà d’un intermediari.

SERVEIS ESCROW

– Servei en línia de dipòsit en garantia. Un tercer de confiança garanteix la seguretat de l’operació.

PRINCIPALS OBSERVACIONS:

NO HI HA CAP NORMA, NI ESTATAL NI COMUNITÀRIA, QUE ESCENTRI EN LA REGULACIÓ DE LES SUBHASTES JUDICIALS.

LA NORMATIVA A TENIR EN COMPTE ÉS AQUELLA RELATIVAAL COMERÇ ELECTRÒNIC.

ESCASA JURISPRUDÈNCIA I DOCTRINA EN RELACIÓ A DELICTESCOMESOS A TRAVÉS DE SUBHASTES CELEBRADES A LA XARXA.COM A EXEMPLES:– Sentència núm. 359/2006, de 21 de desembre, del Jutjat Penal núm.

2 de Badajoz (http://electronicafacil.net/archivo-noticias/telefonia/Article6359.html)

– Sentència de 31/06/2008 dictada pel Tribunal de Comerç de Parísque condemna a Ebay al pagament de 40 milions d’euros per lavenda productes de luxe falsificats(http://www.elpais.com/articulo/internet/eBay/condenado/Francia/falsificacion/elpeputec/20080605elpepunet_6/Tes)

LEGISLACIÓ APLICABLE A LES SUBHASTES ELECTRÒNIQUES

LEGISLACIÓ EUROPEA

Directiva Europea 97/7/CE del Parlament Europeu relativa a la protecció delsconsumidors en matèria de contractes a distància (modifica la Llei 7/96d’ordenació del comerç minorista).

Directiva 93/13/CE, de 5 d’abril de 1993 sobre les clàusules abusives en elscontractes celebrats amb consumidors.

Directiva 2000/31/CE sobre el comerç electrònic, relativa a determinats aspectesjurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular sobre el comerçelectrònic en el comerç interior.

Directiva 85/577/CEE del Consell, de 20 de desembre, en referència a laprotecció dels consumidors en el cas de contractes negociats fora delsestabliments mercantils.

Reglament (CE) 2006/2004 del Parlament europeu i del Consell, de 27 d’octubrede 2004, sobre la cooperació entre les autoritats nacionals encarregades del’aplicació de la legislació sobre la protecció dels consumidors.

Directiva 2005/297 CE, relativa a les pràctiques comercials deslleials de lesempreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior.

LEGISLACIÓ ESPANYOLA I

Llei 7/1996 d’ordenació del comerç minoristamodificada per la Llei 47/2002 a fi d’adaptar-la a laDirectiva europea 97/7/CE:

– L’art. 40 de la Llei 7/1996 regula el contingut de les propostesper dur a terme la venda a través d'Internet i la informació veraçque ha de facilitar el venedor abans d’iniciar la contractació.

– L’art. 43 de la Llei 7/1996 estableix el termini de 30 dies per ferl’entrega de la comanda amb una indemnització del doble de lasuma de la compra si no es produeix l’entrega.

– L’art. 44 estableix el dret de desistiment en un termini de 7 dies.

– L’art. 47 regula la informació que ha d’acompanyar a l’oferta delbé que apareix a la xarxa a més a més de tota la que es regula al’art. 40.

LEGISLACIÓESPANYOLA II

Llei 34/2002 d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació icomerç electrònic, relativa als contractes electrònics.

– Art. 27 regula la diferent informació que el prestador de serveis ha deposar en coneixement abans de la celebració del contracte.

Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades(LOPD).

Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció delsconsumidors i usuaris.

Copi penal. Art. 248. 1. Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre,utilitzin engany suficient per produir error en altri, i l’indueixin arealitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè. 2. També esconsideren reus d’estafa els qui, amb ànim de lucre, i valent-sed’alguna manipulació informàtica o artifici semblant,aconsegueixin latransferència no consentida.

FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA

1.- PROBLEMES I FRAUS MÉS FREQÜENTS:

La característica virtual de les compres i/o subastes electròniques,genera inicialment desconfiança entre ambdues parts al no existircontacte físic com en el comerç tradicional.

La utilizació per part del venedor d’un nom fals, fet que fa moltcomplicada la seva identificació en cas de frau, és una estafa moltcomuna.

Problemes amb l’objecte de la transacció: aquest no existeix , no eslliura, no es lliura en la data indicada, no té les característiquesanunciades, i/o és d’un valor inferior a l’anunciat.

Frau del servidor escrow: el venedor es fa passar per aquest servidor real (escrea un fals servidor), confonent al comprador. S’exposa un mercaderia, elvenedor demana al comprador que faci servir aquell servidor per realitzar laventa, i una vegada que es realitza el pagament, no queda constància alservidor real de l’operació, i els diners arriben directament al venedor.

“Bid siphoning”. S’atreu l’atenció del comprador amb preus més baixos ,convidant-lo a sortir del portal inicial. Al sortir es perden les garanties iprotecció del portal de subhastes .

- Variant de la “oferta de la segona oportunitat”, on s’ofereixal comprador que no ha pogut adquirir el producte, una segona oportunitat,evidentment aconseguint que abandoni el portal de subhastes.

“Shill bilding” Els falsos venedors ofereixen un preu molt elevat per unproducte dins d’una subhasta electrònica. El preu tan elevant fan desistir alcomprador a oferir per aquell producte.

FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA

2.- PAGAR PER PRODUCTES INEXISTENTS El caràcter virtual de les subhastes electròniques, el comprador

no pot comprovar les característiques ni la veritable existència del’objecte de l’operació ( en aquest cas, s’anomena productevirtual)

Acordar entre les dues parts que la forma de pagament per unproducte sigui el contra reemborsament, una vegada rebut elproducte, ajuda a evitar l’estafa.

Pagar amb targeta de crèdit permet disposar d’un comprovant sicalgués reclamar.

FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA

3.- ROBATORI D’INFORMACIÓ CONFIDENCIAL.

A diferència de la compra tradicional, adquirir un producte viainternet comporta facilitar dades (dades personals, números targetacrèdit, entre d’altres).

Moltes dades es roben mitjançant el seu enviament via correuelectrònic, quan no s’apliquen mesures com el sistema de xifrat

Pagament en línia (mesura de protecció d’informació) : es crea uncompte entre el comprador i el venedor, on el comprador envia elsdiners, i aquests queden retinguts fins el moment que el compradorautoritzi el pagament.

Les “cookies” utilitzades com a mètode d’identificació d’usuaris és unaltre mitjà de robatori informació confidencial.

La signatura electrònica a les transaccions electròniques evital’exposició de dades a la vista de tercers no implicat a l’operació.

FRAUS I PROBLEMES MÉS COMUNS EN COMPRES PER SUBHASTA ELECTRÒNICA

PROTECCIÓ DEL CONSUMIDOR

CONTINGUTS

Associacions i entitats de protecció dels drets delsconsumidors.

– Exemples de:

Defensa de consumidors

Defensa especialitzada en comerç electrònic

Entitats afavorides i/o subvencionades per administracionspúbliques.

Consells per evitar ser estafats en les compres persubhasta electrònica

Què fer en cas de ser víctima d’una estafa.

ASSOCIACIONS I ENTITATS DE PROTECCIÓ

DELS DRETS DELS CONSUMIDORS.

FACUA: Associació no governamental deconsumidors d’abast nacional dedicada a la

defensa dels drets dels consumidors

AUSO: Es centra en les subhastes a internet on lespàgines s’ubiquin a l’estat espanyol.

CENTRE EUROPEU DEL CONSUMIDOR:Assessorament dels usuaris comunitaris quecomerciïn a l’estat espanyol (en el cas de ladelegació espanyola) o de ciutadans espanyols querealitzin alguna transacció comercial fora d’Espanya

CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN LES COMPRES PER SUBHASTA

ELECTRÒNIQUES

Desconfiar de venedors que no informen de dades bàsiques com:– Raó social

– Nom comercial

– Preu del producte

– Dades d’enviament

Evitar les compres a venedors amb la raó social a paradisos fiscals on la legislació comercial sigui laxa.

– Els països no comunitaris no tenen la obligació de respectar la legislació europea.

No hem d’optar a més d’un producte, ja que haurem de pagar tots aquells que guanyem.

Definir de bon principi quin és el preu màxim que estem disposats a pagar.

Abans de fer qualsevol compra, hem de conèixer les dades bàsiques de la transacció:

– Dades del venedor.

– Dades complertes del producte.

– Format, preu i temps de lliurament.

CONSELLS PER EVITAR SER ESTAFAT EN LES COMPRES PER SUBHASTA

ELECTRÒNIQUES

Conservar la documentació que es generi en la transacció:– Rebuts de pagament

– Comprovants de càrrec a compte.

– Pagines web visitades per fer la transacció.

– Correus intercanviats amb el venedor.

Fer el pagament del producte contra reembossament– Ens permet retornar el producte abans d’haver-lo pagat, si aquest no s’ajusta al que hem

comprat.

– En cas de no ser possible, és preferible el pagament amb targeta de crèdit.

Desconfiar de les pàgines que només donen la opció de pagar amb targeta de crèdit.

Informar de les dades estrictament necessàries per a completar la transacció.

Desconfiar d’aquelles pàgines que ofereixen regals a canvi de dades personals.

Comprovar tant aviat com es pugui que el producte rebut és exactament el que hem demanat.

Fer servir pàgines segures que encriptin les dades per tal d’evitar un ús fraudulent (tipus https)

QUÈ FER EN CAS DE SER VÍCTIMA D’UNA ESTAFA

Si es tracta d’un engany:– Denuncia penal per delicte o falta d’estafa.

Si es tracta d’un desacord o incompliment en els termes de

la transacció:

1. Denúncia davant dels departaments de comerç i consum de les diferents administracions.

2. Sol·licitud d’arbitratge en aquelles empreses adherides a aquesta pràctica.

3. Procediment civil als jutjats.

CONCLUSIONS

Les subhastes electròniques son un mitjà d'adquisició de béns decaràcter virtual basat en la confiança.

La falta de contacte físic entre comprador i venedor generadesconfiança.

Les subhastes i comerç electrònic tenen un alt nivell de seguretat. Caldria crear una normativa de caràcter global dins d’un Ordenament

Jurídic Internacional, ja que no existeix legislació específica. Es necessari la creació d’un òrgan legislador, sancionador i controlador

del comerç i les subhastes electròniques per evitar “paradisos virtuals”. Els portals de subhastes han d’instaurar mitjans de seguretat que

inspirin confiança entre les parts. En pro de la seguretat, el comprador i venedor haurien de prendre

totes les mesures possibles des del seu terminal i servidor. Creació d’un base de dades de malfactors. Cal inspirar confiança entre les parts de l’operació, potenciant els

mitjans de seguretat.

PREGUNTES

Com valores la manca de legislació específica sobre lessubhastes electròniques?

Creus que els pagaments per mitjans electrònics ofereixen unaseguretat real a l'usuari de subhastes online?

Creus que la informació que ofereixen les associacions deconsumidors són útils per als usuaris de subhastes online?

ENS TROBAREU A SLIDESHARE