LES XARXES SOCIALS

A L’EDUCACIÓ

PRIMÀRIA

Marina Alcover

Aina Freixas

Aïda Pont

Xavi Benejam

ÍNDEX

1. Introducció………………………………………………....pàgina 1

2. Marc teòric…………………………………………………pàgina 1-5

3. Metodologia……………………………………………..…pàgina 5-7

4. Conclusió…………………………………………………..pàgina 7-8

5. Referències Bibliogràfiques……………………………….pàgina 8-9

INTRODUCCIÓ

Una xarxa social és una plataforma digital de comunicació global que posa en contacte a

una gran nombre d’usuaris. Les xarxes socials tenen la web com un lloc de conversa, un

espai per formar relacions d'una manera similar al món real. Aquestes xarxes permeten

crear un espai virtual propi de cada persona on pots crear-hi un perfil, pujar fotos, vídeos,

contactar amb amics i conèixer altres persones. D'aquesta manera es converteixen en un

lloc ideal per compartir continguts multimèdia.

El món educatiu no pot romandre aliè davant fenòmens socials com aquest que està

canviant la forma de comunicació entre les persones. El sistema educatiu treballa

fonamentalment amb informació, no tindria sentit utilitzar sistemes de transmissió i

publicació de la mateixa, basats en aquells que s'utilitzaven a principis i mitjans del segle

XX sense incorporar allò que la societat ja està utilitzant com a part de la seva vida

quotidiana. L'educació ha de formar les persones per a allò que seran i en el que

treballaran d'aquí a deu anys, no per menysprear la forma en què es treballava fa deu anys.

Sense cap dubte el potencial comunicador de les xarxes socials està encara per descobrir

i ha de ser estudiat en més profunditat (Suárez, 2010). És en aquests moments quan

comencen a crear-se xarxes amb finalitats educatives i, sense cap dubte, durant els propers

mesos hi haurà novetats interessants en aquest sentit.

Aleshores ens plantejam les següents preguntes… Quin ús poden aportar les xarxes

socials a l’educació primària? Quina o quines xarxes serien les més adequades per els

nostres alumnes?

PARAULES CLAUS: educació, xarxes socials, utilitat.

MARC TEÒRIC

A nosaltres ens agradaria que les xarxes socials estiguessin presents a l’educació, ja que

poden aportar moltes parts positives, tant per part dels alumnes com dels professors. A

més, seria una forma en que els alumnes es podrien adaptar a la societat actual.

A continuació farem una comparació d’algunes xarxes socials per saber si seria adient

introduir-les a l’escola i quina seria més aconsellable per utilitzar-la en l'educació dels

alumnes.

En primer lloc, definirem el Google Plus, ja que és una bona eina perquè els alumnes

puguin compartir les tasques fetes a classe o a casa.

Google Plus:

López, B. (20 de Febrer del 2014). És un dels diversos serveis de Google i es pretén que

sigui el centre de tots ells, el que serveix de connexió a l'usuari amb serveis com GMail,

GMAP, Blogger, etc. És una xarxa social, però alhora és molt més que això. Les xarxes

socials tradicionals com Facebook, Twitter o Pinterest, permeten compartir informació

amb amics. En canvi, Google facilita compartir-la amb el món sencer.

Per això, Google es recolza en la integració d'aquesta xarxa amb els altres serveis que

ofereix, tots ells gratuïts.

-1-

Per exemple, podem compartir qualsevol lloc o recerca a Google Maps (el servei de

mapes més popular), qualsevol informació amb els nostres contactes de GMail (el servei

de correu més popular) o una publicació feta a Blogger (el servei de bloc més popular).

Facebook és una xarxa meravellosa, la ideal per trobar antics amics o coneguts, Twitter

la xarxa de la immediatesa de les notícies, els esdeveniments, Instagram on compartir

imatges, però Google Plus és molt més que tot això.

Gràcies a l'autoritat, el poder tècnic de Google (recentment 8 minuts de falla a Google

significa la caiguda del 40% del tràfic a internet) i a la popularitat dels seus serveis,

aquesta xarxa pot convertir-se en alguna cosa com el centre d'internet. Un "M'agrada" a

Facebook o un "Tuit" a Twitter, pots fer arribar una foto o una notícia a milers de

persones, un +1 a Google+, sense menysprear l'abast dels serveis anteriors pot ser un vot

al desenvolupament futur i futur d'una persona, una marca o una idea …

Facebook:

Ricardo, C & Chavarro, A (2010). Facebook és una xarxa social que compta amb certes

característiques que ho fan únic i líder a les xarxes socials. A través de Facebook es pot

mantenir una interacció́ entre els individus, a més, existeix gran varietat d'aplicacions les

quals permeten realitzar una gran quantitat d'activitats en la plataforma.

Degut als avanços tecnològics, hem cercat informació sobre quina eina seria la més

adequada perquè els alumnes utilitzin alhora de fer feina en grup. D’aquesta manera hem

cercat la diferència entre Facebook i Google Plus, ja que són dues xarxes socials molt

semblants i en l’actualitat una té més pes que l’altre, però d’aquí a uns anys serà al revés.

Diferències entre Facebook i Google+:

Mentre que els usuaris més enganxats de Facebook, passen hores a la xarxa, els

usuaris de Google+ estan creixent exponencialment al llarg dels mesos

Entre els usuaris de Google+ trobem més presència masculina, aproximadament

uns 10 anys més jove que a Facebook, on està més repartit el gènere.

Les diferències entre Facebook i Google+ més rellevants, és que mentre el

públic de Facebook és més genèric, és a dir, està menys especialitzat, el perfil

d'usuaris de Google+ són més tècnics.

Les principals marques de Google+ són "Android, Mashable i Chrome", és a dir,

marques corresponents a la indústria tecnològica. A més, al Facebook tenim a

"Coca-cola, Disney i Starbucks", és a dir, està orientat clarament al consum de

diversitat industrial no especialitzada.

Infografia

-2-

Amb aquestes comparacions ens podem fer una idea de quina xarxa social ens convindria

més per a l’educació dels nostres alumnes, però nosaltres trobam interessants altres xarxes

socials i per això, volem trobar la que realment ens vagi millor.

El microblogging o el blog són altres propostes que podrien adaptar-se bé a l’educació.

Per això, analitzarem les seves possibles aplicacions educatives.

Microblogging:

De Haro, J. J (2010). Les xarxes socials basades en el microblogging (també anomenades

nanoblogging) són les que es basen en missatges curts. L’exemple més conegut de

microblogging és el Twitter, encara que n’hi ha moltes més. El problema més important

que tenen de cara a l'educació és la limitació en la creació d'objectes digitals, ja que es

basen principalment en el text amb un límit de paraules.

El microblogging, a més, presenta el problema de la manca d'elements d'interacció social

i de mecanismes per desenvolupar una identitat pròpia a l'interior de la xarxa. Això és

especialment important amb els nens i adolescents als quals els agrada compartir fotos,

vídeos i tot tipus d'esdeveniments i activitats que es comenten uns als altres. També els

agrada poder personalitzar la pàgina del seu perfil per exposar davant dels altres la seva

pròpia forma de ser.

Les aplicacions educatives del microblogging:

En general es poden realitzar activitats on s'utilitzin textos curts:

• Elaboració entre els membres de la classe de microcontes.

• Explicació de les activitats que es fan a classe per fer partícips als pares de les

activitats.

• Debatre sobre temes d'interès.

• Compartir recursos com enllaços relacionats amb les matèries que s'estudien.

• Edmodo i Twiducate amplien les possibilitats a la realització de treballs amb

processadors de text, enviament d'imatges, etc. Així doncs aquests serveis

permeten la realització de tasques que incloguin la presentació de textos

extensos, vídeos, etc.

Blog:

Toral, A. (2005).Un weblog (HISPANET, 2003) és una pàgina web en la qual un usuari

o un grup d'ells van donant compte, amb un ordre cronològic i amb un llenguatge més o

menys informal, de les notícies, reportatges, articles o altre tipus de continguts que troben

en la xarxa i que poden ser d'interès per a la resta dels internautes.

García-Piña, C. A. (2008). Aquest lloc web s'actualitza periòdicament; recopila

informació personal i funciona com un diari en línia. En ell s'escriuen dades sobre la vida

personal de cada usuari i d'aquesta manera els nens i els adolescents poden construir els

seus propis diaris electrònics gratis encara que és un lloc visitat freqüentment per

depredadors en línia.

-3-

Els principals usos dels blocs en el món educatiu incorporen elements propis de les

tradicionals pàgines web de presentació d'un curs i dels Learning Content Management

Systems (LCMS), plataformes de gestió acadèmica de les assignatures, com:

- Elements que tradicionalment formaven part de la pàgina web d'un curs:

Notificació als estudiants de les normes del curs, treballs a realitzar, lectures aconsellades,

gràfics, documentació complementària, exercicis i material pedagògic en general o

Enllaços a llocs web rellevants per al contingut de l'assignatura: dades reals (servidors

estadístics), pàgines d'altres docents i investigadors, principals institucions del ram,

working papers, notícies d'actualitat relacionades amb el curs, etc.

- Elements que formen part d'un LCMS (a més dels anteriors):

Agenda d'organització del curs, amb el repartiment temporal de tasques i

activitats, exàmens parcials, visites, reunions i tutories acadèmiques.

Índex del Fòrum de del curs, integrats amb els enllaços i la informació aportada

pel professor. Convergeixen en aquest punt les aportacions de professor i

estudiants, seguint les indicacions, límits i objectius marcats en un principi per a

l'activitat. La possibilitat de generar una discussió enllaçada, ofereix l'oportunitat

de reflexió madura a l'estudiant, i de preparació acurada de les seves aportacions

i argumentacions, facilitant el desenvolupament d'aquestes habilitats.

Una vegada hem definit i diferenciat les diferents xarxes socials, a partir de la següent

graella explicarem els pros i contres de cada xarxa.

Google Plus Blog Facebook Microblogging

Pros

-Usuaris

interactuar

amb les

marques

-Compta

amb el

suport del

gegant

cercador

-Hi ha

flexibilitat

-Aprens en el dia a

dia de la persona amb

la qual comparteixes

un projecte comú

-A través dels altres

et pots

complementar les

coses que no saps fer

-hi ha diferents punts

de vista

-Permet

centralitzar en un

únic lloc totes les

activitats docents,

professors i

alumnes d'un

centre educatiu.

-Facilita la

coordinació i

treball de diversos

grups

d'aprenentatge

mitjançant la

creació dels grups

apropiats.

-Potenciar la

relació entre

alumne/professor

-Permet emetre

missatges eficaços

i ràpids

-4-

Contres

-No serveix de

res si no hi ha

una comunitat

activa que

permeti que les

mateixes donin

els seus

profits.

-L'objectiu

principal i

irrenunciable

és promoure la

teva marca

personal amb

noms i

cognoms.

-Tots han de

posar de la

seva part, no

un pot fer-ho

tot i l’altre no.

-S’han de

trobar punts en

comú amb una

altre persona.

- No està

enfocat a

l’aprenentatge

-No tens

intimitat

-Aconseguir

molta

informació en

poc temps

combina el

maneig de més

dades però

menys

coneixem.

-S’ha d’anar

alerta amb la

intimitat, ja

que els menors

es poden

registrar

* A part dels diferents conceptes i comparacions de les xarxes socials citades

anteriorment, també hem cercat i llegit documents que ens podien ser útil i d’interès per

el nostre treball i així poder contestar amb més seguretat les preguntes que havíem

formulat.

Jesús Reina Estévez, Iris Fernández Castillo, Álvaro Noguer Jiménez a Revista

Internacional de Relaciones Públicas (2012)

Antonio Rodríguez Ruibal, Patricia Santamaría Cristino a Icono14(2012)

Antonio Rodríguez Ruibal, Patricia Santamaría Cristino a Revista ICONO14.

Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes (2012)

Paloma Abejón Mendoza, Ana Sastre, Virginia Linares a Disertaciones: Anuario

electrónico de estudios en Comunicación Social (2012)

Miguel Ezequiel Badillo Mendoza a Entramado (2012)

METODOLOGIA

Per començar el nostre treball, ens hem formulat dues preguntes que són: Quin ús poden

aportar les xarxes socials a l’educació primària? i Quina o quines xarxes serien les més

adequades pels nostres alumnes?

Per a poder contestar aquestes preguntes hem cercat informació de diferents llocs i així,

poder arribar a una conclusió que doni resposta a les dues preguntes citades anteriorment.

La informació que tenim és la definició de les diferents xarxes socials, que són Facebook,

Microblogging, Blog i Google Plus, entre d’altres, que per a nosaltres són les que tindrien

més importància alhora de posar-les en pràctica a l’educació.

-5-

També hem esmentat les aplicacions que tenen aquestes xarxes a l’educació. Per ajudar-

nos hem fet una graella amb els avantatges i desavantatges d’aquestes. Finalment, com

que Facebook i Google Plus podrien tenir bastantes coses en comú, ens ha semblat

interessant posar les diferències entre elles per saber quina és la millor opció alhora

d’utilitzar-ho amb els nens a classe.

Per a trobar la informació que necessitàvem hem utilitzat diferents descriptors, com per

exemple, les característiques del Microblogging, el Facebook (en què consisteix i quines

finalitats té), Blog (per a què s’utilitza) i Google Pus. A més, com hem dit anteriorment,

hem cercat informació sobre les diferents xarxes socials així com, quines utilitzats que

tenen, els seus pros i contres i les diferències que hi ha entre elles.

Per trobar la nostra informació hem utilitzat el cercador més conegut com és el Google.

També hem utilitzat el Google Acadèmic per tal de trobar articles que fessin referència a

les xarxes socials a l’educació primària. I finalment com a metacercador el Dogpile.

Les paraules més utilitzades per a cercar la informació que utilitzem són: “diferències”,

“blog”, “microblogging”, “educació”, “Facebook”, “característiques”.

Amb la informació obtinguda, nosaltres hem llegit diferents articles i documents amb la

finalitat d’organitzar la documentació a fi de que es pugui entendre.

En algunes ocasions, nosaltres anàvem amb la intenció de trobar alguna informació

determinada i com que no ha estat possible, hem canviat la manera de formular la

pregunta a fi d’aconseguir el que desitjàvem.

El nostre grup de classe comparteix diferents articles al Mendeley relacionat amb el seu

tema d’estudi. Nosaltres creiem que a alguns els hi podrà servir els nostres articles si el

seu tema d’estudi també està relacionat amb les xarxes socials a l’educació. És evident

que si tenen un altre tipus de tema diferents, és molt probable que els nostres articles

cercats no els hi serveixin de gaire cosa.

Nosaltres hem organitzat a informació de la següent manera:

En primer lloc, hem fet una petita introducció explicant què són les xarxes socials i hem

formulat les dues preguntes.

A continuació, hem posat una petita definició de cada una de les xarxes que ens hem

centrat, posant les diferències que hi ha entre elles, avantatges i desavantatges i la utilitat

que poden tenir a l’educació primària.

Seguidament, hem explicat de manera redactada les passes que hem seguit per fer el

nostre treball.

Com a conclusió, posarem els que nosaltres pensam sobre els resultats obtinguts

anteriorment i contestarem les preguntes plantejades.

Finalment, hem posat les referències d’on hem trobat les diferents informacions.

-6-

Com que volíem aconseguir un bon resultat i hem cercat molta informació adient, això

ens ha permès tenir al abast molta informació i ens ha ajudat a tenir la capacitat per

contestar les preguntes plantejades.

CONCLUSIÓ

Les xarxes socials més adients en l’àmbit educatiu són el Blog i el Google Plus, ja que

són dues plataformes gratuïtes on no es tenen en compte aspectes comercials com és en

el cas de Facebook on tens molts recursos útils per ser aplicats a l’escola. Si ens centram

amb el Google Plus, cal destacar l’aplicació de ‘’Hangouts’’ que ens permet fer

videotrucades que per a l’educació poden servir per fer seminaris online, resoldre dubtes

amb el professor/a i altres alumnes, i fins i tot, fer un debat o reobrir-ne un ja començat

anteriorment a classe.

També feim menció a l’eina que ens permet fer cercles de contactes o de treballs, amb

això se’ns dóna la possibilitat de classificar els nostres contactes mitjançant cercles

temàtics i d’aquesta manera es pot tenir més ordre dins la xarxa social. A nivell escolar

el més recomanable és crear cercles específics per a cada classe, projecte o fins i tot per

a tot el centre educatiu, per exemple, si un alumne ha perdut una jaqueta al pati, pot posar

al cercle de contactes on estan tots el del centre educatiu que ha perdut una jaqueta i així

podrà obtenir una resposta per part dels seus companys.

Per finalitzar aquest incís amb Google Plus, cal dir que la xarxa social compta amb el

recolzament del gran cercador; Google, i alhora de fer un treball, quan s’ha de cercar

informació a Internet, la major part de la gent acudeix a aquest cercador i per això és un

fet important i útil on tan sols fent un ‘’clic’’ des de la nostra xarxa social podem accedir

a Google.

-7-

Ara parlarem sobre el Blog i perquè l’hem elegit, juntament amb Google Plus, que són

les xarxes socials més adients dins el món educatiu actual.

El Blog, és una eina senzilla i còmoda. És un mitjà excel·lent pel desenvolupament de la

competència digital, ja que ens mostra com aprofitar al màxim la web. Els alumnes,

mitjançant la creació de blogs aprenen a cercar, a processar, a obtenir i a comunicar la

informació que reben, a triar la que els serà útil i a rebutjar la que informació que serà

prescindida, així, d’aquesta manera s’evita el conegut fenòmen de infoxicació.

La participació interactiva és un altre factor decisiu per elegir els Blogs com a xarxes

adients en l’educació, ja que l’alumne pot fer comentaris sobre el que es publica. Un altre

fet important és que facilita l’autoaprenentatge dels alumnes mitjançant el denominat

efecte ‘’feedback’’ proporcionat pels comentaris i les crítiques.

Per una altre banda, hem rebutjar el Facebook perquè és una xarxa social de caire

comercial i personal on els usuaris prefereixen penjar fotos i vídeos enlloc de penjar i

compartir documents relacionats amb l’Educació. També cal dir que a Facebook hi ha

moltes empreses que fan publicitat i això també podria despistar als alumnes, susceptibles

del més mínim detall.

Les xarxes socials que hem rebutjat són el Microblogging, on la més coneguda es Twitter

i el Facebook. A aquestes xarxes les consideram no aptes per al sistema educatiu ja que

només pots compartir amb els teus seguidors un text, amb un límit de paraules i no et

permet compartir documents, ni articles ni treballs, com en el cas de Google Plus o un

Blog.

També igual que el Facebook, el Twitter s’ha associat a un ús personal.

Les xarxes socials que hem seleccionat com a més adients són el Google Plus i el Blog,

on creiem que serà útil per a l’Educació Primària perquè permet seguir la sessió per via

telemàtica en el cas que un alumne no hagi pogut acudir a classe, també per fer més

accessibles els treballs o articles que el professor penja a la xarxa.

A més, si estan dins un mateix blog o dins un mateix cercle (en el cas de Google Plus) els

alumnes ho podran trobar més fàcilment, perquè es barregen coneixements informàtics

amb acadèmics i perquè fa més amenes les tasques, ja que els alumnes poden interactuar

entre ells. En definitiva, les xarxes socials s’han d’integrar a l’Educació Primària.

-8-

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Toral, A. (2005). Nuevas tecnologías en la educación: análisis del caso de los

weblogs. V Congreso Internacional Virtual de Educación.

Recuperat de: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/24882

http://comenzandodecero.com/principales-diferencias-entre-facebook-y-google/

Requena, S. R. H. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías,

aplicado en el proceso de aprendizaje. RUSC. Universities and Knowledge

Society Journal, 5(2), 6. Recuperat de:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2799725

Cuadrado, V. A., & Carballo, J. S. (2010). Análisis de las aportaciones de los

blogs educativos al logro de la competencia digital. Revista de investigación en

educación, (7), 83-90. Recuperat de:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3216744

del Moral Pérez, M. E., & Martínez, L. V. (2012). Presencia de los futuros

maestros en las redes sociales y perspectivas de uso educativo. RELATEC: Revista

Latinoamericana de Tecnología Educativa, 11(1), 41-51. Recuperat de:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4162534

Sans, A. G. (2009). Las redes sociales como herramientas para el aprendizaje

colaborativo: una experiencia con Facebook. Re-Presentaciones: Periodismo,

Comunicación y Sociedad, (5), 48-63.

Vidal, C. E., Martínez, J. G., Fortuño, M. L., & Cervera, M. G. (2011). Actitudes

y expectativas del uso educativo de las redes sociales en los alumnos

universitarios. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal,8(1), 171-185.

Recuperat de: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3666719

Adell, J. (1998). Redes y educación. Nuevas tecnologías, comunicación

audiovisual y educación. Barcelona: Cedecs, 177-211. Recuperat de:

http://app1.televisioneducativa.gob.mx/cete/snovo/pdf_investigaciones/redes_y_

educacion.pdf

De Haro, J. J. (2010). Redes sociales para la educación. Ponencia Uso educativo

de las. Recuperat de:

http://www.cepazahar.org/recursos/pluginfile.php/6425/mod_resource/ conte

nt/0/redes_sociales_educacion.pdf

http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2011/05/18/xarxes-socials-i-usos-educatius/comment-page-1/

-9-

Barreto, C. R., & Jimenez, A. C. (2010). El uso de Facebook y Twitter en

educación. Lumen-Instituto de Estudios en Educación-IESE, 11, 1-9.. Recuperat

de:

https://guayacan.uninorte.edu.co/divisiones/iese/lumen/ediciones/11/articulos/el

-uso-de-facebook-y-twitter-en-educacion.pdf

García-Piña, C. A. (2008). Riesgos del uso de internet por niños y adolescentes.

Estrategias de seguridad. Acta pediátrica de México, 29(5), 273-279. Recuperat

de: http://www.imbiomed.com.mx/1/PDF/Ap085-06.pdf

Reina Estevez, J., Castillo, I. F., & Jiménez, Á. N. (2012). El Uso de las Redes

Sociales en las Universidades Andaluzas: El Caso de Facebook y Twitter/The

Use of Social Media in the Andalusian Universities: The Case of Facebook and

Twitter. Revista Internacional de Relaciones Públicas, 2(4 (jul-dic)), 123-144.

Ruibal, A. R., & Cristino, P. S. (2012). Análisis del uso de las redes sociales en

Internet: Facebook y Twitter en las Universidades españolas. Revista ICONO14.

Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes,10(2), 228-246.

Mendoza, P. A., Sastre, A., & Linares, V. (2012). Facebook y Twitter en

campañas electorales en España. Disertaciones: Anuario electrónico de estudios

en Comunicación Social, 5(1), 129-159.

Mendoza, M. E. B. (2012). Propuesta de comunicación y educación ambiental a

través del Facebook y el uso de narrativas digitales. Entramado, 8(1), 128-139.

-10-