L'escenari físic de les activitats humanes

L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

JÚLIA LÓPEZ VALERA



JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L

ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE Són grans extensions de terres emergents que separen els oceans.

Hi ha 5 grans masses continentals: Àfrica, Amèrica, Antàrtida, Euràsia (Europa i Àsia) i Oceania. S’ha dividit la Terra en sis continents:

ELS CONTINENTS


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS ÀFRICA:

Continent massís i uniforme. Format per roques antigues i gastades per l’erosió

Predominen molts altiplans i cubetes.

Sistemes muntanyosos: serralada de l’Atles, massís d’Ahaggar , massís de Tibesti. Rius: Nil, Zambesi, Congo. Llacs: Malawi, Tanganyica, Turkana. Illes: Madagascar. Accidents costaners: cap de Bona Esperança, Golf de Guinea


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

AMÈRICA:S’estén des del pol nord

fins a tocar el cercle polar antàrtic. Dividida en tres grans unitats: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i l’istme d’Amèrica

Central. Pel que fa al relleu,

podem parlar de muntanyes joves, altiplans, planes i massissos antics.


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

Sistemes muntanyosos: Muntanyes Rocalloses, la Sierra Madre Occidental,la Serralada de l’Andes, els Apalatxes, el Massís de les Guaines. Rius: Mississipi-Misouri, Amazones, Orinoco, Paranà-Paraguai. Llacs: els Grans Llacs. Accidents costaners: Estret de Magallanes, Cap de Sant Roc, Golf de Panamà, Golf de Mèxic, Badia de Hudson i Golf d’Alaska.


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

ÀSIA:És una gran massa de terra situada a la part oriental d’Euràsia. Es distingeixen quatre sectors: extenses planes i altiplans elevats al centre-sud; extenses

penínsules a l’oceà Índic i arxipèlags a l’oceà Pacífic.

Sistemes muntanyosos: serralada de l’Himàlaia, muntanyes del Taure i el Zagros, serralada de l’Hindukush, i els altiplans del Palmir i del Tibet. . Rius: Obi, Ienissei, Lena, Chang Jiang, Huang He, Mekong i Ganges. Llacs: Baikal i mar Caspi. Accidents costaners: península Aràbiga, Índica, Indoxina, Corea.


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

EUROPA:Situada a la part occidental d’Euràsia. És una gran

península del continent asiàtic. La serralada dels Urals i del Caucas i els mars Caspi i Negre delimiten els dos

continents.

Planes: Gran Plana Europea. Sistemes muntanyosos: Massís Central francès, Meseta Espanyola, els Alps, els Pirineus i el Caucas. Rius: Volga, Don. Llacs: Accidents costaners:


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

OCEANIA:Format per unes deu mil illes: entre elles Austràlia i

Nova Zelanda. Es distingeixen quatre zones: Australàsia, la Melanèsia, la Micronèsia i la Polinèsia.

.

Australàsia: formada per Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. - Austràlia: Gran Serralada Divisòria.- Nova Zelanda: Alps del Sud.

La Melanèsia, la Micronèsia i la Polinèsia: la majoria formada per erupcions volcàniques, i d’altres d’origen coral·lí.


ES G

RAN

S U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU T

ERRE

STRE

ELS CONTINENTS

ANTÀRTIDA:Situada al pol sud, envoltada per l’oceà Glacial Antàrtic, que convergeix amb els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.

Coberta per una gran massa de glaç. .

Sistemes muntanyosos: serralada Transantàrtica.

JÚLIA LÓPEZ VALERA2. E

L RE

LLEU

, ELS

RIU

S I L

ES C

OST

ES D

’EU

ROPA

LES MUNTANYES:

MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, formes arrodonides i poca altitud: Muntanyes Grampianes, la Serralada Escandinava, el Massís Central francès...Separats per valls on passen rius de cabal regular com el Rin, el Sena i el Loira.

MUNTANYES JOVES: són d’una època més recent , amb formes més punxegudes: els Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas.Trobem molts rius com el Roine, el Po i el Danubi.


L RE

LLEU

, ELS

RIU

S I L

ES C

OST

ES D

’EU

ROPA

LES PLANES:

LES COSTES

La Gran Plana Europea: Ocupa més de la meitat de la superfície continental, des de Bèlgica fins als Urals. Hi ha rius importants: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster. Altres planes importants: la Plana d’Hongria, la Plana del Po i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Europa té unes costes de formes molt retallades.En funció dels mars o dels oceans parlem de costes atlàntiques i costes mediterrànies. Quan les muntanyes arriben fins al mar es formen els penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, mar Cantàbric). Quan el relleu és pla i arriba fins al mar es formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). Els rius formen deltes.


L RE

LLEU

, ELS

RIU

S I L

ES C

OST

ES D

’EU

ROPA


ES U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU D

’ESP

ANYA

EL RELLEU PENINSULAR

Situada a l’extrem sud-oriental d’Europa. Límits: mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i la Serralada dels Pirineus. La separa d’Àfrica, l’estret de Gibraltar. Té una altitud mitjana elevada, per les serralades i la Meseta. Presenta formes compactes, originen un litoral d’aspecte rectilini (menys en el litoral gallec). Unitats principals:

1. La Meseta castellana, ocupa bona part de l’interior de la península. És una plataforma elevada.2. Les serralades interiors: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.3. Les muntanyes que encerclen la Meseta: Muntanya de Lleó,

Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.4. Unes altres serralades més lluny de la Meseta: Massís Galaic,

Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.5. Dues grans zones de terres planes i fèrtils: Depressió de l’Ebre i

Depressió del Guadalquivir.


ES U

NIT

ATS

DEL

RELL

EU D

’ESP

ANYA

EL RELLEU INSULAR

El formen dos grups d’illes:

ARXIPÈLAG BALEAR Situat al mar Mediterrani. Tres illes principals: Mallorca, Menorca i Eivissa. Dues illes menors: Formentera i Cabrera.

ARXIPÈLAG CANARI Situat a l’oceà Atlàntic, davant costes del Sàhara. Set illes principals: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i la Palma). Alguns illots.


L RE

LLEU

DE

CATA

LUN

YAELS PIRINEUS

Conjunt muntanyós més ampli i extens de Catalunya. Dues unitats: el Pirineu Axial i el Prepirineu. Els rius han excavat valls transversals i han obert camins naturals com el Coll del Pertús.

LES SERRALADES DE LA COSTA

Formades per dues serralades paral·leles a la costa: la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues hi ha la Depressió Litoral.

LA DEPRESSIÓ CENTRAL

Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.

LES PLANES COSTERES

Són terres de poc pendent formades per la terra que arroseguen els rius que hi desemboquen. Plana de l’Empordà (Muga, Ter i Fluvià), i el Delta de l’Ebre (Ebre).



ES C

OST

ES I

ELS

RIU

S D’

ESPA

NYA

LES COSTES

Són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds es troben a les ries gallegues. També hi dominen les costes altes i rocalloses.

ELS RIUS PENINSULARS

Es distribueixen en tres vessants hidrogràfics, segons e mar o l’oceà on desemboquen:

RIUS DEL VESSANT CANTÀBRIC Rius curts, de corrent fort i cabalosos. Pluges abundants tot l’any. Són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia.

RIUS DEL VESSANT ATLÀNTIC Rius llargs amb molts afluents. Rius cabalosos , tot i que pateixen estiatges notables. Són: : el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir

RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI Rius curts, de poc cabal i irregulars (menys l’Ebre). Són: l'Ebre i el Xúquer, el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura


http://repository.vicensvivesdigital.com/local/vvrepository/file.php/s9Hol9018mhccU0TMKpLiagNGY3H7FIA/u01/s04/mov/u01s04spanishcoastriver/spanishcoastriver.html?TB_iframe=1&width=616&height=483


ES C

OST

ES I

ELS

RIU

S DE

CAT

ALU

NYA

EL LITORAL CATALÀ

El litoral català, amb una longitud d’uns 800 km, s’estén des de Portbou, que fa frontera amb França, fins al riu la Sénia, que estableix el límit amb Castelló. És una costa força rectilínia. Els dos accidents costaners més importants són el cap de Creus i el delta de l’Ebre. Tipus de costes:

1. Les costes altes són accidentades pel fet que les serralades arriben fins a la vora del mar, però els rius i els torrents hi han obert cales amb un gran atractiu paisatgístic, com passa, per exemple, a la Costa Brava.2.Les costes baixes són poc accidentades, amb platges llargues de sorra fina i amb aigües poc profundes i més calentes que a les costes altes del nord.


ES C

OST

ES I

ELS

RIU

S DE

CAT

ALU

NYA

LA XARXA HIDROGRÀFICA

En general, cap dels rius, menys l’Ebre, té un cabal comparable al dels grans rius peninsulars o europeus. Són bastant curts, per la proximitat entre la capçalera i la desembocadura.•Els rius del vessant mediterrani es divideixen en dos tipus de conques:

•Conca de l’Ebre. Està formada pel riu Ebre i tots els rius que desemboquen al Mediterrani a través d’ell. La majoria d’aquests rius neixen als Pirineus Occidentals, tenen un fort poder erosiu i porten força cabal, sobretot a la primavera a causa de la fosa de la neu. Són rius aprofitats intensament per a la producció d’energia elèctrica. •Conques internes. S’hi inclouen els rius que desemboquen directament al Mediterrani. Segons el lloc on neixen, podem diferenciar dos tipus de xarxes: els rius que neixen als Pirineus Orientals i els rius que neixen a les Serralades Litorals Catalanes.

•Pel que fa al vessant atlàntic, només inclou la conca de la Garona. Aquest és l'únic riu català que desemboca a l’oceà Atlàntic. .

https://geografiant.files.wordpress.com/2014/10/mapa-rius-cat.gif



LS P

AISA

TGES

DE

LA T

ERRA

PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS• Van des de les regions càlides fins a les fredes a tots dos

hemisferis. • Temperatures i precipitacions moderades.• Quatre estacions climàtiques ben diferenciades. • Gran diversitat de matisos: oceànic o atlàntic, mediterrani i

continental.

PAISATGES DE CLIMES EXTREMS• Es localitzen en llocs on la calor, el fred, la humitat i la

sequera tenen un valor molt alts.• En indrets de climes càlids: paisatge de selva, sabana i

desert.• En indrets de climes freds: paisatge polar i d’alta muntanya.


LS P

AISA

TGES

DE

LA T

ERRA

LA SELVA- Temperatures de 25ºC i altes precipitacions. Rius cabalosos. - Vegetació exuberant.-Fauna molt variada.-- Població es dedica a la caça i a la recol·lecció.

LA SABANA-Temperatures elevades tot l’any. Pluges abundants durant l’estiu.- Vegetació formada per herbes altes.- La població es dedica a la ramaderia i a l’agricultura.

EL DESERT-Vegetació pràcticament inexistent. - Calor de dia, fred de nit.- Pastors nòmades.

PAISATGE POLAR I D’ALTA MUNTANYA-Es localitzen a les zones polars i a les serralades més altes.- Temperatures molt baixes durant tot l’any. Precipitacions escasses (en forma de neu).-Arbustos i prats.- Zones poc poblades.


LS P

AISA

TGES

D’E

URO

PAPAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC CLIMA MEDITERRANI CLIMA CONTINENTAL

CARACTERÍSTIQU

ES

Façana atlàntica del continent. La proximitat a l’oceà permet:Temperatures: suaus tot l’any Precipitacions: freqüents i abundants

Costes i illes mediterrànies.Temperatures: estius calorosos i hiverns suaus.Precipitacions: estiu sec. Pluges a la tardor i primavera

Interior del continent, on s’accentua.Temperatures: contrastades; altes a l’estiu i baixes a l’hivernPrecipitacions: concentrades a l’estiu

VEGETACIÓ

Boscos de fulla caduca (roures, faigs i castanyers) i prats.Actualment predominen els conreus de blat de moro, patates, farratge.

Boscos de fulla perenne (alzina) molt degradats (pins i garriga).Actualment predominen els conreus de blat, vinya i olivera.

Taigà al Nord (bosc d’avets i bedolls).Estepa al sud (praderia).

ACTIVITAT

HUMANA

Tradicional: agricultura i ramaderia.Actual: són paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc.

Tradicional: agricultura .Actual: paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries i infraestructures turístiques.

Tradicional: agricultura i ramaderia.Actual: paisatges en part humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc.


LS P

AISA

TGES

D’E

URO

PA



LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YATRETS CLIMÀTICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

LATITUDEntre els 36º i els 43º de latitud Nord.Més a prop del tròpic que del cercle polar.

Temperatures: més altes al Sud i més suaus al Nord.Precipitacions: més importants al nord i menors al Sud.

DISTÀNCIA AL MARLa Península té una forma compacta, el que fa que la distància al mar sigui de fins 500 Km.

Temperatures: més suaus al mar i més contrastades a l’interior .Precipitacions: més importants a la costa i en disminució cap a l’interior.

ALTITUDEspanya és el segon país europeu en altitud mitjana (660m) per la Meseta,

Temperatures: disminució en altitud.Precipitacions: més importants a les àrees de muntanya.


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YAELS PAISATGES D’ESPANYA

ELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.

ELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.

ELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.

ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.

ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.

LOCALITZACIÓ Nord i Nord-oest Península. Costes del Cantàbric i Atlàntic.

CLIMA

Clima Oceànic per la proximitat de l’Oceà Atlàntic.Temperatura: suau a l’estiu i l’hivern (entre els 20ºC i els 10ºC)Precipitacions: Abundants tot l’any, però disminueixen a l’estiu.

VEGETACIÓ

Natural: boscos de fulla caduca (roures, faigs, oms, àlbers).Actualment l’home ha introduït el pi i l' eucaliptus per l’explotació de cel·lulosa.Antròpica: Agricultura i prats pel bestiar vacum.

POBLAMENT

Costa: àrea més antropitzada, amb grans ciutats (Bilbao, San Sebastià, Gijón, La Corunya, Vigo, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme.Interior: població rural i disseminada.Activitat econòmica principal: agricultura i ramaderia


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.

LOCALITZACIÓ Est i Sud de la Península i Illes Balears. Costes Mar Mediterrani.

CLIMA

Clima Mediterrani per la proximitat al Mar Mediterrani.Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i suau a l’hivern (10ºC).Precipitacions: poques i irregulars. Estius secs i pluges torrencials a la tardor i la primavera.

VEGETACIÓ

Natural: boscos de alzina de fulla perenne. La degradació per la activitat humana fa que predomini el pi i la garriga (vegetació arbustiva baixa amb predomini de espècies amb punxes –romaní, farigola, ginesta, etc-)Antròpica: Agricultura de secà (blat, raïm, olivera, etc) i horta.

POBLAMENT

Costa: àrea molt antropitzada, ja que és la més densament poblada de la Península. Amb grans ciutats (Barcelona, València, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Les activitats turístiques han degradat molt el paisatge. Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme. Interior: població rural concentrada en grans pobles.Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.

LOCALITZACIÓ A l’interior de la Península. Meseta, Depressió de l’Ebre i Depressió del Guadalquivir

CLIMA

Clima Mediterrani amb tendència continental.Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i freda a l’hivern (5ºC).Precipitacions: poques per la llunyania del mar i amb un estiu sec.

VEGETACIÓ

Natural: boscos de alzina de fulla perenne. A les àrees de muntanya pi negre (Soria, Terol, Conca) i a les mes seques l’estepa (Depressió de l’Ebre)Antròpica: Agricultura de secà (cereals) i ramaderia ovina

POBLAMENT

Àrea poc poblada i antropitzada. Poques grans ciutats (Madrid, Valladolid, Saragossa, etc). Les activitats agrícoles son les que han modificat el paisatge. Àrees rurals: població rural concentrada en pobles petits i mitjans. Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YA

LOCALITZACIÓ Alta Muntanya. Pirineus, Serralades Bètiques, Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica…

CLIMA

Clima d’alta muntanya.Temperatura: estiu fresc i curt i hiverns llargs i freds (-0ºC).Precipitacions: abundants tot l’any, de neu a les zones altes.

VEGETACIÓ

Natural: disposada en pisos en funció de l’altitud - Bosc Mediterrani. Alzines 0-500 m. - Bosc de fulla caduca. Roure, faig, etc 500-1.000 m. - Bosc de coníferes. Avets, pins 1.000-1.600 m. - Landa. Matoll 1.600-2.000 m. - Prats + 2.000 m.

POBLAMENT

Àrea poc poblada pel relleu accidentat i el clima dur.Població rural dispersa o concentrada en pobles petits. Activitats econòmiques principals: ramaderia, explotació forestal i actualment turisme rural.

ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.


LS P

AISA

TGES

D’E

SPAN

YA

LOCALITZACIÓ Illes Canàries. Illes d'origen volcànic situades enfront de les costes atlàntiques del Nord d’Àfrica

CLIMA

Clima subtropical àrid.Temperatura: temperatures altes tot l’any (17º-25ºC)Precipitacions: escasses tot l’any i amb irregularitats en funció de les illes i el relleu. Absència de rius

VEGETACIÓ

Natural: terreny àrid amb vegetació poc abundant, però amb unes característiques especials: - Gran varietat d’espècies. - Vegetació de tipus subtropical. - Moltes espècies endèmiques: pi canari, drago, etcAntròpica: productes tropicals com el plàtan o la pinya

POBLAMENT

Costa. Àrea molt poblada on es concentra la població pel fenomen turísticInterior. Pobles petits de cases blanques Activitats econòmiques principals: turisme i agricultura

ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.


Education

L'escenari físic de les activitats humanes