LA COMPLEXITAT DE L'ESCOLA D'AVUI I ELS PROFESSIONALS COMPETENTS QUE NECESSITA

QUINS PROFESSIONALS PER A QUINA EDUCACIÓ

L'ESCOLA QUE VOLEM, L'ESCOLA QUE NECESSITEM... L'ESCOLA QUE ELS INFANTS NECESSITEN Jaume Funes. Maig 2015Jornada CCOO BARCELONA.

UNIVERSITAT DE PAMPLONAVERANO 2012

UN PETIT RECORDATORI

PER COMENÇAR

1. Descubrir cómo se educa y se aprende en medio de la virtualidad y el saber “on line”

2. Afirmar que para tener infancia y posibilidades educativas hay que comenzar por ser un niño o una niña queridos

3. Reclamar que no hay ni educación ni escuela si no existen oportunidades para ser y para llegar a ser

4. Defender que educar es enseñar a pensar, que la verdad se construye colectivamente, que hoy sobran los catecismos

5. Considerar cómo se educa entre todos, teniendo en cuenta el entorno, haciendo comunidad educativa.

Las respuestas innovadoras y equitativas tendrán que contener al menos cinco componentes:

I. ES TRACTA D'OCUPAR-SE D'INFANTS (I... ADOLESCENTS)

Una escola per fer possible tenir infància, per poder construir-se com a persones, per poder viure i conviure

No cal deixar de ser nen per convertir-se en alumne

La "bronca" eterna de la lògica de la matèria a la del subjecte educatiu

Recuperar el dret professional a poder tenir presentes les seves vides (temps per mirar, temps per observar, avaluació d'observacions i empaties, demandes de diari de camp, ...)

Compartir, de maneres flexibles, amb d'altres adults (famílies i més) les trajectòries escolars (vitals) de cada alumne.

"Cal tenir clar si entre les demandes que fem a l’escola també hi ha la necessitat que tinguin en compte el seu món infantil, l’espontaneïtat, la creativitat poètica, les seves experimentacions i formes de descobrir el món que els envolta. No poden començar l’escola sense trobar sentit al que hi fan. Els canvis de cicle no haurien de com-portar la pèrdua progressiva del sentit d’anara escola fins a arribar a una adolescència en confrontació permanent amb el que els proposa l’institut. A totes les etapes necessiten sentir la curiositat, tenir ganes d’adquirir sabers nous.

A vegades va bé preguntar-se, quan els fills van crei-xent, en quin moment es trenca tota la il·lusió amb la qual ells i nosaltres vam començar l’escola infantil. Canvien l’escola i les nostres demandes. L’estil del mestre ja és di-ferent, a poc a poc l’organització és una altra i les tasques que cal fer, a classe i a casa, són diferents. Cada vegada més sembla que sigui important que els nois i noies abandonin les seves emocions (s’alliberin, diem) i les seves vides estiguin dirigides per la reflexió. És com si l’escola tingués un sentit cada vegada més aliè a les seves vides i a poc apoc apareguessin les dificultats i els conflictes."

Funes,J. (2015): "Cal fer deures?"

II. ÉS UN LLOC EN EL QUE S'EDUCA APRENENT

De la "pedagogia de la plastilina" a les "evidències científiques"

Tot infant vol saber ... fins que l'escola el vacuna

Ni tothom ensenya, ni es pot ensenyar de qualsevol manera, ni tothom serveix per ensenyar

Massa savis que enterren la pedagogia i la didàctica sense haver llegit una pàgina

Un apunt sobre les 7 regles

III. DINS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

La veritable crisi és de docència

Virtualitat educativa i connectivitat

Web què? Webquest!(jordi badiella. El diari de l'educació)

"Aleshores, les tres alumnes de secundària fan un repàs de les webquest que s’han trobat en algun moment de la vida escolar i remarquen quatre coses que hi han après:

1. Que els profes s’adonen que els alumnes aprenen de maneres diverses i a diferents velocitats i que per ensenyar han de connectar amb els alumnes.

2. Que ensenyar només amb llibres no és ensenyar. És millor ajudar els alumnes a aprendre sols…

3. Que els alumnes tenen somnis i la feina del profe ha d’estar-hi relacionada. “De què serveix ensenyar?” –Es pregunten.

“Orientar és millor. Els profes haurien d’orientar els somnis dels alumnes.”

4. Que als nois i les noies els agraden les noves tecnologies, perquè són joves, com ells. I portar-les a l’aula és recomanable per no envellir."

I encara, abans d’acabar, diuen dues coses més a propòsit de passar-ho bé a l’escola:

1. Que bàsicament, hi ha dos tipus de profe: el que ja saps què és el que passarà a la seva classe i el que mai ho pots preveure. –I pregunten al públic: “quin preferiu?”

2. Que quan ja saps llegir, de què et serveix un profe que et fa seguir el llibre?

IV. EN LA COMPLEXITAT DE LES SOCIETATS DEL SEGLE XXI

En un moviment permanent que no permet arrelar però sí ancorar

Que gestiona dubtes i dona respostes ... provisionals

En la pluridiversitat que es barreja contínuament

Que dona resposta a desigualtat construint oportunitats

El mestre i l'escola com a territori de les oportunitats significatives

V. L'ESPAI DELS PROFESSIONALS OBERTS, AMB VOLUNTAT EDUCATIVA, COMPROMÍS PELS AFERS COMUNS I RECONEIXEMENT DE LA SOCIETAT

Com són els obrers de l'educació?

Com es defensa la seva condició de professionals de classe (de la classe i de la pertinença a un col·lectiu que està a favor de qui més necessita l'escola)?

12

a. Espacio, contexto de oportunidades b. Al servicio de la educación (dentro

de propuestas educativas más amplias)

c. Pensada para aprender a aprender, a descubrir, a acceder a la

información, a desear saber

Qué es una buena escuela ?

d. Que no vive del curriculum ni para el curriculum. Que integra áreas de

conocimiento, trabaja por proyectos... e. Que observa, reflexiona, investiga f. Que implica a los padres y madres

en la educación g. Que se abre a otros profesionales y

que sale fuera a trabajar con otros profesionales.

.. MALGRAT EL QUE DIGUIN

WERT I RIGAU