TEMA 8: LEUROPA DE CARLES V i FELIP II
CARLES V
FELIP II
QU VEUREM EN AQUEST TEMA
LA REFORMA PROTESTANTCauses
Mart Luter
Extensi de la reforma
LES GUERRES DE RELIGI I LA CONTRAREFORMA
LA MONARQUIA HISPNICA AMB ELS USTRIESLes guerres de religi en el
segle XVI
Economia i societat durant el segle XVI
CARLES VPoltica interior: moviment comuner, revolta de les
Germanies
Poltica exterior: guerres contra Frana, limperi otom i els
protestants alemanys
FELIP IIPoltica interior: Antonio Prez, suspensi de pagaments,
revolta de las Alpujarras
Poltica exterior: Guerres contra Frana, limperi otom, els
protestants i Anglaterra
LA CULTURA ESPANYOLA EN EL SEGLE XVILiteratura
Art: arquitectura, escultura i pintura
1. LA REFORMA PROTESTANT
La REFORMA va ser un moviment religis al segle XVI que va
originar la divisi de lesglsia cristiana i la formaci de les
esglsies protestants
CAUSES La falta de formaci del baix clero
El mal exemple de lalt clero
Les riqueses de lesglsia
La compra i venda de crrecs eclesistics
La venda dindulgncies
COMENAMENT REFORMA PROTESTANTEl monjo alemany MART LUTER va
publicar el 1517 Les 95 tesis contra les males prctiques de la
jerarquia eclesistica. Luter va formar la doctrina luterana i
lesglsia PROTESTANT luterana
PRINCIPIS DE LA DOCTRINA LUTERANALliure interpretaci de la
bblia
El perd i la salvaci depenen de la fe i de la voluntat de Du
Rebuig del culte a la Mare de Du, als sants, a les relquies i a
la majoria dels sagraments (sols mant baptisme i eucaristia)
Oposici a que lesglsia tinga propietats.
EXTENSI DE LA REFORMAAltres esglsies protestants que van
sorgir:CALVINISME: Joan Calv predicava que les persones quan naixen
estan predestinades a la salvaci o la condemna. Zona de Frana,
Sussa, Pasos Baixos
ANGLICANISME: Enric VIII, rei dAnglaterra, va trencar amb
lesglsia catlica i es va proclamar cap de lesglsia anglicana
Joan Calvi
Enric VIII
LA DIVISI RELIGIOSA A EUROPA S. XVI
2. LES GUERRES DE RELIGI I LA CONTRAREFORMA
GUERRES DE RELIGILesglsia catlica va excomunicar a Luter i va
intentar jutjar-lo. No ho va aconseguir per qu els nobles alemanys
el van protegir.
Carles I va intentar mitjanar en el conflicte entre catlics i
protestants (Dieta de Worms) per no es va arribar a cap acord
Els protestants van formar la lliga dEsmalcalda i va esclatar la
guerra
A la batalla de Muhlberg els catlics van vncer als
protestants
Finalment es va signar la Pau dAugsburg el 1555 i Carles I va
acceptar la llibertat religiosa per als prnceps protestants.
2. LA CONTRAREFORMA CATLICA
La CONTRAREFORMA va ser un moviment religis al segle XVI de
lesglsia catlica davant de la reforma protestant. Es va convocar el
Concili de Trento i es van prendre les segents mesures:
MESURES Es necessiten les bones obres per a salvar-se
Els set sagraments sn inqestionables
Lautoritat suprema s el Papa
El culte a la Mare de Du i els sants
La bblia la interpreten els sacerdots
Es va millorar la preparaci del clero (seminaris i
universitats)
Control ms exhaustiu sobre els bisbes, prohibici de venda
dindulgncies
Enfortir la Inquisici contra els protestants
CONCILI DE TRENTO
3. LA MONARQUIA HISPNICA. ELS USTRIA
AUSTRIESBORBONS
3. LA MONARQUIA HISPNICA. ELS USTRIA
CARLES V: Va reganar entre 1516 i 1556
FELIP II: Va regnar entre 1556 i 1598
OBJECTIUS POLTICS Conservaci del patrimoni territorial: guerres
amb Frana, imperi otom (turcs) i Anglaterra.
Defensa del catolicisme: guerres contra els protestants i
poltica discriminatria contra els descendents de jueus o
musulmans
4. CARLES I dEspanya i V dAlemanya
4. CARLES I dEspanya i V dAlemanya
4. CARLES I dEspanya i V dAlemanya 1516-1556
POLTICA INTERIORREVOLTA DELS COMUNERS: Revolta de la baixa
noblesa i els burgesos
Causa: Rei estranger que no parla castell, augment dels impostos
per a pagar la seua elecci com a emperador del Sacre Imperi
RomanogermnicFinal: Lexercit reial ven als comuners en la batalla
de Villalar (1521), els dirigents (Padilla, Bravo i Maldonado) sn
executats.REVOLTA DE LES GERMANIES: Revolta de burgesos i
llauradors de Valncia i Mallorca
Causa: Abusos de la noblesa. Volien aconseguir millors
condicions econmiques i drets poltics.Final: Lexercit reial ven als
agermanats i el poder del rei va quedar molt enfortit.
REVOLTES DE LES COMUNITATS I GERMANIES
EXECUCI DELS COMUNERS PADILLA, BRAVO I MALDONADO
REVOLTA DE LES GERMANIES
4. CARLES I dEspanya i V dAlemanya. 1515-1556
POLTICA EXTERIOR: GUERRESCONTRA FRANA: Pel domini en Europa. Van
vncer als francesos en la batalla de Pavia
CONTRA LIMPERI OTOM (turcs): Per controlar la mar Maditerrnia.
Els turcs van derrotar els espanyols.
CONTRA ELS PRNCEPS PROTESTANTS ALEMANYS: Per defensar el
catolicisme. Es va signar la Pau dAugsburg
BATALLA DE PAVIA
5. FELIP II. 1556 i 1598
5. FELIP II 1556 i 1598. POSSESSIONS
5. FELIP II. 1556 i 1598
POLTICA INTERIORANTONIO PREZ:
Causa: Secretari reial de Castella va ser acusat d'assassinat.
Es va refugiar a Arag acollint-se als fursFinal: Lexercit reial va
envair Arag i va limitar els furs.FALLIDA: Les despeses superaven
els ingressos i Felip II va fer suspensi de pagaments
REVOLTA DE LAS ALPUJARRAS
Causa: Prohibici als moriscs de parlar, vestir i practicar la
seua religi.Final: Lexercit reial va derrotar els moriscs.
ANTONIO PREZ
ALPUJARRAS
5. FELIP II. 1556 i 1598
POLTICA EXTERIOR: GUERRESCONTRA FRANA: Va signar el tractat de
Cateau-Cambrsis amb el rei francs Enric II.
CONTRA LIMPERI OTOM (turcs): Per controlar la mar Maditerrnia.
Els turcs van ser derrotar en la batalla naval de Lepant.
CONTRA ELS PROTESTANTS DELS PASOS BAIXOS: Va haver guerres
continues
CONTRA ANGLATERRA: La reina anglesa Isabel II donava suport als
pirates i als protestants dels Pasos Baixos. Felip II va formar
lArmada Invencible per invadir Anglaterra. Va ser derrotada pels
anglesos.
BATALLA DE LEPANT
ARMADA INVENCIBLE
