Límits educatius

ELS LÍMITS EN LA INFÀNCIAELS LÍMITS EN LA INFÀNCIA

Dir “NO”Dir “NO”

Dificultats i beneficis de posar límits als nostres Dificultats i beneficis de posar límits als nostres fills/esfills/es

CEIP Balansat - EOEP EivissaCEIP Balansat - EOEP Eivissa

CEIP BALANSAT I EOEP EIVISSA

ÍNDEX

• Què significa posar límits educatius?• Els límits méss quotidians.• Beneficis de posar límits als boixos/es.• Algunes conseqüèncias de no dir ¡NO! als

nostres fills/es.• Fixar límits: coherència e incoherència.• Algunes dificultats per (im)posar límits als seus

fills/es.• Estratègies per posar límits: primeres

actuacions.• Estratègias per posar límits: Els premis.• Estratègias per posar límites: Els càstigs.• Cóm deuen aplicar-se los càstigs?• Les rabietes o les pataletes• Cóm enfrontar-se a les rabietes o a les pataletes.


1. Què significa posar límits educatius?

A.- Delimitar un marc de referència per al boix/a, que li ofereixi una orientació per al seu comportament. Però dins d'aquest marc deixar la màxima llibertat que sigui possible i sensata.

B.- I comprometre's responsablement per respectar i fer respectar el seu compliment … .

ABSÈNCIA DE

LÍMITS

LÍMITS

AMPLIS

LÍMITS

ESTRETS

EXCÉS DE

LÍMITS

Desprotecció “Normalidad” Sobreprotecció


1. Què significa posar límits educatius?


2. ELS LÍMITS MÉS QUOTIDIANS

Els perills.

La separació pares-fills

Dormir i l'hàbit del son.

El mejar i els hàbits alimenticis.

La higiene, els hàbits d'higiene i el control d'esfínters.

L' espera y la paciència.

Els bons modals.

Les normes de convivència a casa i al col·legi.

Les relacions entre els germans/es.

El joc.


3. BENEFICIS DE POSAR LÍMITS ALS BOIXOS/ES

1. SEGURETAT

Física.

Afectiva:Permet al boix/a fer-se una idea realista del que pot o no pot fer.

Ofereix tranquilitat afectiva i “calma psicològica” al boix/a.

2.FORTALIMIENT

Els límits els ajuden a desenvolupar els seus propis recursos.

La frustració que comporta la imposició de tot límit ens dóna una oportunitat per buscar recursos en el nostre interior.


4. ALGUNES CONSEQÜÈNCIES DE NO DIR “¡NO!” ALS NOSTRES FILLS/ES

No distingueixen entre el que poden i el que no poden fer.

Domini sobre la mare, el pare la família.

• Tendència al despotisme.

Confonen els seus desitjos amb les seves necessitats.

Dificultats per acceptar la frustració.

No saben esperar.

Dificultats o incapacitat per estar amb altes persones la prioritat dels quals no siguin les seves pròpies necessitats i desitjos.

Augment del sentiment d'omnipotència

Dificultats per enfrontar-se a les facetes de la seva personalitat més complicades.


4. ALGUNAS CONSECUENCIAS DE NO DECIR “¡NO!” A NUESTROS HIJOS/AS


5. FIXAR LÍMITS: COHERÈNCIA I INCOHERÈNCIA

COHERÈNCIA

• Causa principal:L' acord (intrapersonal i interpersonal).

• Conseqüències pel boix/a:Visió clara i sòlida del món.Idees i conductes correctas sobre el permité/prohibit inofensiu/perillós, bé/mal etc.Predictibilitat i certesa.Calma i contindre les ansietats.

• Conseqüències per a l'adult:

Major seguretat.Major autoestimaMenys problemes.

INCOHERÈNCIA

• Causa principal:El desacord (intrapersonal i interpersonal).

• Conseqüèncias per al boix/a:Visió confosa del món.Idees i conductes incorrectes sobre el permés/prohibit, inofensiu/perillós o bé/mal etc.Impredictibilitat i incertesa.Augmenta i desborda les ansietats.

• Conseqüències per a l' adult:Menor seguretat.Menor autoestima.Més problemes.


6. ALGUNES DIFICULTATS PER (IM)POSAR LÍMITS A ELS FILLS/ES

• Por a ser o parèixer autoritaris.

• Desitjos d'actuar de forma diferent a com ho feren els nostres pares.

• Sobreprotecció.

• Inhibició en l'educació dels fills/es.

• Falses idees i creences sobre la llibertat.

• El plor.

• Confusió dels sentiments.

• Fantasmes en l'habitació dels boixos.

• L'aflicció i el dol.


7. ESTRATÈGIES PER POSAR LÍMITS: PRIMERES ACTUACIONS

• Presència i actitud de l' adult.

• Fer una senyal o un gest.

• Cridad d'atenció amb serietat fermesa.

• El mandat immediat i tallant.


8. ESTRATÈGIES PER POSAR LÍMITS: ELS PREMIS

• Tipus de premis: materials (comestibles, tangibles, intercanviables), socials i activitats.

• Estar relacionats amb la conducta.

• Ser desitjats pel boix.

• Quan més petit és el boix/a més immediat ha de ser el premi.

• Un premi aconseguit per una bona conducta, no pot ser retirat com a càstig per una altra conducta inadequada distinta de la primera.


8. ESTRATEGIAS PER POSAR LÍMITS: ELS PREMIS

• Podem utilitzar programa de punts canjeables per premis.

• Al principi, els premis es deuen aconseguir amb poc esforç i anar augmentant la dificultat o el temps per aconseguir-lo.

• És preferible utilitzar un reforç social o d'actividad que un reforç material.

• Utilitzar a altres persones com a reforçadors resulta molt eficaç.

• Millor premiar la iniciativa que la simple obediència.

• L'atenció és el millor reforçador.


9. ESTRATÈGIES PER POSAR LÍMITS: ELS CÀSTIGS.

• La reprimenda, el “sermó” i “tirar la bronca”.

• L' aïllament: “temps-fora” de reforç positiu.

• Suprimir una activitat agradable o un objeto desitjat: el “cost de resposta”.

• El càstig social.

• El càstig físic.


10. COM S'HAN D'APLICAR ELS CÀSTIGS?

• Aplicar-lo l'abans possible.• Mantenir-lo i fer-lo cumplir.• Ha de tenir relació amb la

infracció.• Amb coherència i

sistemàticament.• Combinat (sempre que sigui

possible) amb el reforç o premi de la conducta contraria desitjable.

• La seva eficàcia és limitada. És més efectiu premiar la bona conducta que castigar la mala.

• Si s'aplica sistemàticament, la seva intensitat ha de seguir una progressió geomètrica creixent.

• És útil per a mantenir conductes ja adquirides, no per instaurar noves.

¡ NO !


11. LES RABIETES O PATALETES

Són una forma més de lluitar contra els límits i les normes.

Són típiques dels 2 i 3 anys.

Són signe de l'augment de la seva independència i individualitat.

Els pares es converteixen en “monstres malvats”.


12. COM ENFRONTAR-SE A LES RABIETES O PATALETES

1.- Front a les primeres senyals: advertir les possibles

alternatives adequades i/o les conseqüències.

2.- Ignorar la pataleta (si és possible).

3.- Aïllar: apartar-se del boix/a o posar al boix/a en un racó.

4.- Reforçar la cooperació i les conductes alternatives

adequades.

5.- No deixar que utilitzi les pataletes per eludir

responsabilitats.

6.- No canviar un No per un Sí.

7.- Actuar contra les pataletes allà on passin.

8.- Si tot falla, sol·liciti ajuda professional.


PARAULES PER REFLEXIONAR.....

Carta d'un fill a tots els pares

Education

Límits educatius