L'IMPERI DELS ÀUSTRIESSegles XVI-XVII

COM ES VA FORMAR I ORGANITZAR L'IMPERI DELS ÀUSTRIES?

• Durant el segle XVI, els monarques de la dinastia Habsburg (els "Àustries") van governar un gran imperi que s'estenia per Europa i Amèrica. Van haver d'enfrontar-se a problemes interns a la península Ibèrica i a guerres a l'exterior per mantenir l'hegemonia davant d'altres nacions.

• Al segle XVII l'imperi va entrar en decadència. Les causes van ser diverses: una sèrie de derrotes militars, que van obligar a cedir territoris a Europa i que van endeutar greument a la Hisenda pública, monarques ineficaços, validos ambiciosos i unes mentalitats que no premiaven l'esforç i el treball, sinó l'origen social.

COM ES VA FORMAR L'IMPERI HISPÀNIC?• Carles I d'Habsburg (1516-1556), fill de Joana de Castella i del

príncep Felip d'Habsburg, va rebre dels seus avis un territori molt extens, que incloïa possessions a Europa i a Amèrica. Aquesta herència el va convertir en rei de la monarquia hispànica i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

• El seu fill Felip II (1556-1598) va heretar i governar aquest extens imperi i el va ampliar amb les noves conquestes a Amèrica i a Àsia. A més, la política matrimonial dels seus avantpassats va fer possible la incorporació de Portugal i els seus territoris americans a la monarquia hispànica.

• Ara, la gestió d'un imperi d'aquestes dimensions no va ser gens fàcil.

Carles I, l'herència d'un imperi universal

• Amb els territoris heretats, i a més el nomenament com a emperador del Sacre Imperi, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va esdevenir el monarca més poderós del seu temps. La defensa dels territoris de l'imperi i el manteniment del catolicisme van marcar la política exterior de Carles I.

• A Europa, els problemes principals i els territoris on es van produir van ser aquests:

– França, que rivalitzava amb els Habsburg pel control de la península Itàlica. Francesc I va ser un dels grans rivals de Carles però va ser derrotat a la batalla de Pavia (1525). Com a conseqüència, el Milanesat va quedar incorporat a l'imperi hispànic.

– Els Estats alemanys, on els prínceps van fer costat al luteranisme. Malgrat els intents de negociació, hi va esclatar la guerra. Després de les victòries inicials, Carles I va signar la pau d'Augsburg (1555), que acceptava l'expansió del protestantisme.

– Els turcs van prendre Constantinoble el 1453 i van continuar la seva expansió territorial per la conca del riu Danubi, així com pel Mediterrani i el nord d'Àfrica. Per impedir-ne l'expansió, Carles V va decidir ocupar Tunis (1535), però no n'hi va haver prou i el problema es va continuar al segle següent.

Felip II, conservar i governar l'imperi

• El 1556, Carles I va abdicar en el seu fill Felip II, que va heretar tots els seus territoris a Europa i a Amèrica, llevat d'Àustria i el títol d'emperador. Felip II es va esforçar a mantenir i ampliar l'imperi i a trobar la manera de gestionar-lo.

• Felip II va governar de manera autoritària: mai no convocava les Corts i recorria, per al govern, als Consells d'Estat. Per dur a terme les tasques de govern va crear una complexa burocràcia, amb la incorporació d'un gran nombre de funcionaris.

• Per això, va centralitzar el govern, va crear noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies, va fer de Madrid la capital el 1561 i es va ocupar personalment de la feina del govern.

• Però, per mantenir l'hegemonia política i imposar els principis de la Contrareforma catòlica, a Europa es va haver d'enfrontar en un gran nombre de guerres:

• Va continuar la guerra contra França i va derrotar els francesos definitivament a la batalla de Saint-Quentin (1557).

• Contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar l'Armada Invencible (1588), una gran flota que va ser destruïda per una tempesta davant la costa anglesa.

• Per tal de frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada (el papat, Venècia i Espanya) que es va enfrontar als turcs i els va derrotar a la batalla de Lepant (1571).

• Als Països Baixos, on s'havia difós el calvinisme i els ciutadans es negaven a pagar impostos a la corona espanyola. Després de forts combats entre els holandesos i els terços hispànics, una part del territori es va independitzar i va crear les Províncies Unides (1579).

Els terços eren les tropes formades per soldats professionals que defensaven les possessions de l'imperi. El domini de les piques (llances) era una de les seves característiques.

ELS CONFLICTES ALS REGNES HISPÀNICS (SEGLE XVI)

• Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517 sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs als quals va encarregar les tasques de govern. Les corts li van reclamar que s'ocupés dels afers del regne, però el monarca només les va convocar quan va necessitar diners per ser coronat emperador.

• A més, els afers imperials l'obligaven a passar llargues temporades lluny dels regnes peninsulars. Això va fer créixer la malfiança de la noblesa, en especial la de Castella, que considerava Carles un rei estranger.

• Aquesta situació va acabar provocant revoltes greus, com ara la guerra de les Comunitats a Castella i les Germanies al regne de València i a les illes Balears.

L'oposició a Carles I

• La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc a diferents ciutats de Castella (Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos) com a protesta dels hidalgos, els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne.

• El conflicte es va escampar i al camp s'hi van produir revoltes antisenyorials. L'exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes imperials a Villalar (23 d'abril del 1521) i els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.

Els comuners pensaven que el rei protegia més els interessos de Flandes que els de Castella. S'oposaven a pagar nous impostos per finançar les guerres europees i la coronació de Carles com a emperador.

Els problemes del regnat de Felip II

• Una part dels conflictes del regnat de Felip II estan relacionats amb el desig del monarca d'imposar el catolicisme. Així, per evitar la difusió del protestantisme, va dictar lleis que prohibien importar llibres i anar a estudiar a l'estranger.

• Els jueus i els moriscos van ser perseguits i es va imposar una política de "puresa de sang”. Amb aquesta finalitat, va utilitzar la inquisició, que celebrava freqüentment actes de fe per jutjar els sospitosos de no complir els preceptes de la fe catòlica.

• Els problemes més greus es van produir a partir de la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir utilitzar la llengua, els vestits i els costums propis. Això va desencadenar la insurrecció de Las Alpujarras el 1568, que va ser sufocada al cap de tres anys de lluita i va comportar la dispersió d'uns 80000 moriscos cap a altres zones de la Península.

• L'altre conflicte greu va tenir lloc a la corona d'Aragó, on el rei volia imposar la seva autoritat per damunt dels furs (lleis pròpies). Això es va fer evident en el cas d'Antonio Pérez, secretari de Felip II, que va ser acusat de conspiració i va fugir a Aragó, on va exigir la protecció dels furs. Felip II no va fer cas de les lleis aragoneses i va entrar amb el seu exèrcit a Saragossa.

• Com a càstig per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez, el Justícia d'Aragó Juan de Lanuza va ser executat el 1591 i el rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses.

Què van ser les revoltes de les Germanies?

• Les Germanies van ser revoltes antisenyorials provocades pel descontentament del poble baix amb les autoritats i amb les classes privilegiades (noblesa).

• Es van estendre per zones extenses de la corona d'Aragó, especialment a les zones costaneres de València i de Mallorca. Potser va ser degut al fet que la població tenia dret, des de l'època de Ferran el Catòlic, a tenir armes per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescos, cosa que els hauria permès enfrontar-se a les tropes senyorials.

1. Qui eren els agermanats?– Els diferents sectors de la petita burgesia artesana (menestrals) i comerciant de

les ciutats, agrupats en gremis, que protestaven pels abusos de la noblesa, que acaparava els càrrecs municipals.

– Els pagesos, queixosos pels arrendaments abusius que els imposava la noblesa pel lloguer de les terres i que els condemnaven a la misèria.

2. Quin va ser el desencadenant de la revolta?– A València, l'estiu del 1519, les autoritats abandonen la ciutat per por de la

pesta, i els agermanats es fan amb el control de la ciutat i formen una junta de govern.

– A Mallorca comença com una revolta pagesa, però el 1521 la detenció de set menestrals a Ciutat va originar el suport de la burgesia urbana, que va atacar la noblesa i va fer-se amb el poder de la ciutat.

3. Com va acabar el conflicte?– Carles I va enviar el seu regent a negociar amb els agermanats de València,

però les negociacions no van funcionar.

– El 1521, Carles I es va aliar amb la noblesa valenciana i va derrotar els agermanats. Va passar el mateix a les Balears el 1523.

La pau de les Germanies

Amèrica, un territori per explorar• La formació de l'imperi americà es va produir al llarg del segle XVI

en fases diferents: primerament la conquesta i a continuació l'organització administrativa i econòmica del territori (colonització).

• La conquesta va ser obra d'expedicions diverses formades per militars i exploradors, que sovint van utilitzar en favor seu els conflictes entre els diferents pobles indígenes i les rivalitats internes.

La conquesta de Mèxic

• Hernán Cortés va conquerir l'Imperi asteca entre el 1518 i el 1524. Els asteques van resistir a la capital, Tenochtitlán, però Cortés va aconseguir prendre com a ostatge Moctezuma, l'emperador asteca, i va derrotar finalment els asteques a la batalla d'Otumba (1521).

• La conquesta de Mèxic va obrir el camí a noves expedicions. Cap al sud es va arribar a la península del Yucatán, antic territori maia. Pel nord, Alvar Núñez Cabeza de Vaca va explorar la Florida i es va endinsar als territoris dels indis apalatxes, Texas i Califòrnia.

El progrés cap al sud i la ruta asiàtica

• Francisco Pizarro i Diego de Almagro van endegar la conquesta de l'Imperi inca, que comprenia els actuals Perú i Equador i una part de l'actual Bolívia. La conquesta va ser molt violenta, especialment durant la batalla de Cajamarca (1532).

• Entre els anys 1540 i 1558 es va progressar cap al sud del continent, on els fets més remarcables foren el descobriment de les mines d'or de Potosí (Perú), la conquesta de Xile i la fundació de Buenos Aires.

• El 1513, Núñez de Balboa va ser el primer a divisar l'oceà Pacífic des de Panamá, però van passar alguns anys fins que Miguel López de Legazpi i Andrés Urdaneta van obrir una ruta que arribava al sud-est asiàtic. El 1571 van fundar la ciutat de Manila i van batejar l'arxipèlag conquerit com a illes Filipines, en honor del rei Felip II.

La cerca d‘El Dorado

• El 1534, els conqueridors van conèixer la història del cacic dels txibtxes, que va ser coronat a la llacuna de Guatavita cobert d'or. Aquesta història va originar el mite d'El Dorado, un lloc de riqueses incalculables que va esdevenir l'objectiu de la cerca de nombroses expedicions, sobretot al curs de l'Amazones.

La colonització del territori

• Els nous territoris es van incorporar a la corona de Castella. D'aquesta manera, es van introduir a Amèrica i les Filipines la llengua, la cultura, la religió catòlica i les lleis castellanes. Un gran nombre de clergues i funcionaris van participar en aquest procés d'evangelització i en la colonització.

• Per gestionar els afers d'Amèrica, es va crear el Consejo de Indias, que assessorava al rei i dictava lleis noves. En relació a l'organització territorial, es van fundar dos virregnats: Nova Espanya (el Carib, Mèxic i l'Amèrica Central) i el Perú (a l'Amèrica del Sud).

• Cada virregnat, amb un virrei diferent al capdavant, s'organitzava en províncies regides per governadors. Per al govern de les ciutats es van crear els cabildos i els tribunals de justícia, que van ser anomenats audiències. També s'hi va establir una seu del tribunal de la Inquisició.

Com va ser la primera volta al món?

• La corona de Castella va organitzar l'any 1519 una expedició amb l'objectiu d'arribar a les illes de les Espècies navegant cap a l'oest.

• La missió va ser encomanada al portuguès Fernando de Magalhães i la va culminar el navegant guipuscoà Juan Sebastián Elcano.

• Al cap de tres anys de navegació, i després de passar per molts perills, el 1522 es va completar la primera volta al món, gràcies a la qual es va poder demostrar l'esfericitat de la Terra.

• 10 d'agost del 1519. L'expedició salpa del port de Sevilla amb 5 naus i 250 mariners

• 21 d'octubre del 1520. Travessen la Terra del Foc i bategen el pas de l'Atlàntic al Pacífic amb el nom d'estret de Magallanes.

• 27 d'abril del 1521. Magalhães és mort a les Filipines en un atac dels indígenes. El seu capità Juan Sebastián Elcano agafa el comandament de l'expedició.

• 6 de setembre del 1522. L'expedició arriba a la Península després de vorejar Àsia i circumnavegar Àfrica, i desembarquen a Sanlúcar de Barrameda (Cadis).

ORGANITZACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL

• El poder polític i econòmic era a mans dels castellans que arribaven des de la Península per a exercir-hi tot tipus de càrrecs, encara que la majoria de la població estava formada per amerindis, d’ètnies molt diferents: criolls (fills dels colonitzadors, és a dir, blancs de pare i mare peninsular que a finals del segle XVI ja eren molt nombrosos), indis (indígenes americans), mestissos (fills de peninsular i índia), negres (d’Àfrica que els portaren per treballat com a esclaus), mulats (fills de peninsular i negra), zambo (fill de negre i índia).

Societat colonial

El treball a les mines

• A les mines, l'explotació dels indígenes és abusiva durant les primeres dècades del segle XVI. Les seves jornades de treball són esgotadores i inacabables. Els efectes del treball forçat i les malalties causen una gran davallada de la població indígena.

• Aquesta situació explica que la corona promulgués les Lleis d'Índies (1542), que prohibien sotmetre a esclavatge els indígenes i els donaven la condició de súbdits de Castella. Però, malgrat les lleis, l'explotació va continuar.– LA MITA

A Zacatecas (Mèxic) i a Cerro Rico de Potosí (Bolívia) s'hi van trobar mines de plata que van donar grans beneficis a la corona, que es quedava amb el 20% de tot el metall.

Les mines es van explotar per mitjà de la mita, una forma de treball forçat que obligava els indígenes a treballar-hi, en condicions molt dures, uns mesos de l'any determinats.

L'explotació de les terres: les "encomiendas"

• Els colonitzadors es repartien les millors terres de conreu i la corona va establir un sistema per explotar-les: l'encomienda. A un colon (encomendero) se li assignaven unes terres i un grup d'indígenes per treballar-les, amb l'obligació d'evangelitzar-los. Els indígenes havien de treballar i pagar tributs i, a canvi, rebien habitatge i aliment.

• L'encomendero assignava la gestió de la seva propietat a un capatàs.

• Els indígenes sotmesos al règim d'encomienda estaven obligats a treballar la terra en unes condicions molt dures. L'encomendero pagava soldats mercenaris per obligar els indígenes a mantenir el ritme de treball establert pel capatàs.

• Els indígenes vivien amuntegats en habitatges amb una simple estructura de fusta i teulats de branques i palla.

• De l'evangelització dels indígenes se n'ocupaven els doctrineros, missioners d'ordes religiosos diversos. L'indret per a l'evangelització i per als ensenyaments de tipus divers era l'església.

• A les hisendes s'hi practicava l'agricultura de plantació: cacau, sucre i tabac, conreus que es beneficiaven d'un clima adient i de les bones condicions del sòl.

• Les mercaderies s'embarcaven al port. Els vaixells, que formaven un comboi, salpaven cap a Sevilla una vegada l'any, protegits per naus de l'armada (la flota d'Índies).

QUÈ VA SER LA REVOLUCIÓ DELS PREUS?• Durant el segle XVI, el món va passar d'estar centrat al Mediterrani

a obrir-se a l'Atlàntic com a conseqüència de la colonització d'Amèrica.

• El comerç ultramarí es va multiplicar i van arribar a Europa grans quantitats de plata procedents de les Índies.

• Però, l'arribada de metalls preciosos en grans quantitats va provocar l'alça generalitzada dels preus de les mercaderies i això va desestabilitzar l'economia.

• Per què van pujar els preus a la Castella del segle XVI? Quines conseqüències se'n van derivar?

L'augment demogràfic

• Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va passar de 5 a 8 milions d'habitants. Les ciutats més grans de la corona de Castella eren Sevilla, Valladolid i Toledo.

• A la corona d'Aragó hi destacaven les ciutats mediterrànies de Barcelona i València.

• L'emigració a Amèrica va ser cada vegada més important. Al segle XVI sortien uns 2 500 habitants l'any cap al nou continent. La majoria eren hidalgos i pagesos que anaven a "fer les Amèriques”, és a dir, provar de fer fortuna.

L'augment de la demanda

• El creixement de la població va comportar una major demanda de productes. Els pagesos no van poder aconseguir noves terres per al conreu perquè la noblesa i el clero es resistien a dedicar les seves propietats a una altra activitat que no fos la ramaderia.

• El fet que la major part de la llana s'exportés cap al nord d'Europa va perjudicar les indústries de draps locals. Per tant, els teixits castellans no van poder competir amb els que s'importaven de Flandes, que eren de qualitat superior i més barats.

• De resultes d'això, l'augment de la demanda no va contribuir a posar més terres en conreu o a la creació de manufactures, i el dèficit es va compensar important més productes de l'estranger, que es pagaven amb els metalls que arribaven d'Amèrica.

• Ni el camp ni les manufactures peninsulars no van poder fer cara a l'augment de la demanda de productes.

L'impacte del comerç americà

• La demanda de productes americans va reactivar el comerç oceànic i va estimular la producció de manufactures a Europa. La corona va atorgar a Sevilla el monopoli de tots els intercanvis amb les Índies, que havien de registrar-se a la Casa de Contratación d'aquella ciutat.

• Desenes de mercaders, tant espanyols com estrangers, s'encarregaven d'embarcar cap a Amèrica productes i manufactures que arribaven d'arreu d'Europa, i alhora en distribuïen els que arribaven d'Amèrica. La corona, amb la recaptació del cinquè reial, era una de les grans beneficiàries d'aquests intercanvis comercials.

L'alça dels preus va empobrir la població

• L'arribada de l'or i la plata americans va provocar un fort augment dels diners en circulació i la moneda va anar perdent valor en relació amb les mercaderies, els preus de les quals, de resultes d'això, es van anar apujant.

• Això va repercutir sobre les classes populars, que van empitjorar les seves condicions de vida. També va perjudicar la noblesa, que, per compensar la disminució de les rendes, va apujar els impostos sobre els pagesos.

• Els més beneficiats van ser els qui comerciaven amb Amèrica, prestaven diners amb interessos o intervenien en els negocis d'importació i exportació.

• Paradoxalment, a l'imperi més poderós de l'època, els seus habitants es van empobrir de manera progressiva, mentre bona part de la plata americana es dedicava a sufragar les guerres a Europa o a pagar productes de luxe que es compraven a l'estranger.

PER QUÈ VA ENTRAR EN DECADÈNCIA L'IMPERI HISPÀNIC?

• Al segle XVII es va iniciar la decadència de l'imperi hispànic. Un seguit de derrotes militars van comportar la pèrdua de territoris, i altres potències, especialment França, Anglaterra i Holanda, van anar llevant protagonisme a la monarquia espanyola.

• Però, les causes d'aquesta decadència no estan només a l'exterior, sinó en la combinació de factors diversos: l'actitud dels reis, l'endeutament de la hisenda i el domini social i econòmic d'unes classes privilegiades incapaces d'impulsar l'economia productiva.

Les guerres a Europa

• Al segle XVII van continuar les guerres a l'exterior començades al segle anterior. Felip III va aconseguir signar la treva dels Dotze Anys (1609), que reconeixia de fet la independència d'Holanda, és a dir, del nord dels Països Baixos.

• El regnat de Felip IV va coincidir amb l'esclat de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va ser alhora un conflicte religiós i una pugna per l'hegemonia europea.

• Aquesta guerra va enfrontar els prínceps alemanys protestants amb l'emperador catòlic d'Àustria i la monarquia hispànica.

• Espanya va fer costat a l'Imperi per mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França.

• Després d'una primera fase (Breda, 1626) en la qual va semblar que s'imposaven els Habsburg hispànics), aviat van arribar les derrotes (Rocroi, 1643).

• La guerra va acabar amb la derrota de les tropes imperials i espanyoles. Els tractats establerts al final de la guerra, en la Pau de Westfàlia (1648), van reconèixer la independència del nord dels Països Baixos respecte d'Espanya i van fer evident la davallada de l'imperi dels Àustries a Europa.

• A més, durant la guerra, per poder disposar de més recursos, la monarquia va augmentar la pressió fiscal i va proposar la Unión de Armas.

• L'objectiu era conseguir que, a més de Castella, tots els altres territoris (Portugal, Aragó, Catalunya i Nàpols) contribuïssin amb tropes i impostos a sufragar les despeses de l'imperi. Aquesta decisió va provocar un conflicte intern molt greu (crisi del 1640).

Monarques poc eficaços i "validos" ambiciosos

• Els monarques del segle XVII no van tenir el carisma i la personalitat que havia caracteritzat Carles I i Felip II. De fet, una de les característiques més remarcables dels seus regnats va ser que no s'ocupaven dels afers de govern.

• Delegaven les seves funcions en favorits o validos, que actuaven com a caps de govern i usurpaven cada vegada més el protagonisme dels monarques. La cort era un cau d'intrigues entre diferents bàndols o partits encapçalats per nobles que volien gaudir del favor reial i convertir-se en favorits.

• A més, amb el govern dels validos es va fer habitual que els càrrecs de l'administració de l'Estat i els honors (càrrecs eclesiàstics, encomiendas, etc.) fossin venuts a canvi de beneficis personals molt sucosos.

• El duc de Lerma va ser el valido més important de Felip III (1595-1621). Va influir en el trasllat temporal de la cort a Valladolid, així com en l'expulsió dels moriscos.

• El comte duc d'Olivares va ser el privat de Felip IV (1621-1665). Va preparar un extens programa de reformes orientades a enfortir el poder reial. El seu caràcter autoritari i l'enriquiment personal li van comportar moltes crítiques.

• Joan Josep d'Àustria, germà natural del malaltís rei Carles II (1665-1700), va aprofitar el prestigi militar per convertir-se en valido.

La fallida financera: més despeses que ingressos

• Al segle XVII va continuar l'arribada a la Península de remeses de plata americana. Però, la major part dels metalls preciosos a penes hi feien parada: la seva destinació principal era el finançament dels exèrcits que es mantenien a Europa i el pagament dels productes d'importació, sobretot els objectes de luxe que arribaven d'Europa.

• Quan van començar a exhaurir-se algunes de les mines americanes, els reis no tenien prou diners per mantenir les seves despeses.

• La monarquia va haver de cercar finançament a l'estranger, endeutar-se i augmentar els impostos. Però, així i tot, la Hisenda Reial va haver de declarar la bancarrota (fallida, impossibilitat de pagar els deutes) diverses vegades.

LES CRISIS DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA

• Al segle XVII es va produir una crisi demogràfica molt greu que va ser especialment intensa al regne de Castella. Les causes principals de la davallada de la població van ser aquestes:

– Una sèrie de males collites van provocar fams, que van agreujar els efectes de les epidèmies, especialment de la pesta, que va assolar Castella en la segona meitat del segle.

– Les guerres contínues, que van provocar un nombre molt alt de morts.

– L'emigració cap a Amèrica, que va reduir de manera substancial la població, i l'expulsió dels moriscos, que va afectar greument les àrees rurals.

Pèrdua de població

Els problemes econòmics

• La davallada demogràfica va anar acompanyada d'una crisi econòmica en tots els sectors:

• Al camp, es va intentar compensar el despoblament rural augmentant la pressió fiscal, és a dir, exigint rendes més altes a la pagesia. Això va provocar que una part dels pagesos, ja en situació miserable, s'estimessin més marxar a les ciutats i viure de la mendicitat.

• La indústria i el comerç també van sofrir una crisi profunda. El regne produïa matèries primeres, però no eren transformades en manufactures i aquestes havien de ser importades de l'estranger. A això s'hi ha d'afegir la gran quantitat d'impostos que gravaven els intercanvis comercials, i l'escassa capacitat de compra d'una població que estava cada vegada més empobrida.

• El comerç amb Amèrica també va patir un retrocés. Les colònies van començar a autoproveir-se o bé van anar confiant l'abastiment a companyies comercials angleses i franceses. Tot això va reduir la demanda de productes des d'Amèrica.

• A aquests problemes s'hi va afegir la reducció de les trameses d'or i plata des de les Índies. La corona disposava cada vegada de menys recursos i havia de demanar préstecs molt alts als banquers estrangers.

• Davant la crisi, la Hisenda pública va recórrer a mesures com ara la devaluació de la moneda per provocar la baixada dels preus i l'augment de les exportacions.

• Però, la devolució dels préstecs amb interessos, les despeses de la cort i les partides per pagar l'exèrcit van continuar absorbint la major part del pressupost.

• Només els territoris de la corona d'Aragó, marginats del comerç i de la conquesta americanes, van sentir menys la crisi. Amb una pressió fiscal menor, van reorientar la seva producció i els intercanvis i van crear companyies comercials i manufactureres, principalment de teixits.

Què va significar l'expulsió dels moriscos?

• La qüestió dels moriscos era un problema sense resoldre d'ençà de la revolta de Las Alpujarras al segle XVI. La pressió sobre aquest sector de la població va anar en augment i la inquisició els acusava de practicar la seva religió.

• El 1609, Felip III va decidir posar fi a la presència dels moriscos i va decretar que fossin expulsats de tots els regnes hispànics. Va ser l'última de les grans mesures de persecució religiosa que havien començat l'any 1492.

Els efectes de l'expulsió

• Pèrdua demogràfica

Uns 270000 moriscos de diferents indrets de Castella i, sobretot, de la corona d'Aragó van ser expulsats del territori.

Els va ser designat un port d'embarcament al Mediterrani al qual havien de desplaçar-se perquè unes naus els portessin cap a les costes del nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria, etc.).

• Pèrdua econòmica

Els moriscos treballaven en l'agricultura, especialment al regne de València, on el seu coneixement dels sistemes de reg era molt apreciat. Als altres regnes no només treballaven al camp, sinó també en activitats artesanes.

L'expulsió va deixar zones extenses pràcticament despoblades i va augmentar l'empobriment general.

PRIVILEGI SOCIAL I MENTALITAT RENDISTA• A diferència d'altres països europeus, als regnes peninsulars no es

va produir l'ascensió econòmica i social de la burgesia, i la societat estamental va continuar atrapada en un immobilisme que consolidava el predomini de la noblesa.

Viure de les rendes

• En la noblesa espanyola estava molt arrelada la idea que el treball era una activitat aliena a la seva condició. És més, consideraven un deshonor per a la família haver de guanyar-se la vida amb el treball manual. La major part dels nobles vivien de les rendes que els generaven les seves propietats rústiques (latifundis) o urbanes (cases).

• Una bona part de la burgesia comercial intentava emular la forma de vida dels nobles, aconseguir títols, comprar terres o cases per viure també de renda.

• Però no tota la noblesa podia viure de les seves rendes. Prop d'un milió d‘hidalgos, d'origen noble però amb escassa fortuna, atès que no volien treballar, eren al llindar de la pobresa. L'única solució era trobar un càrrec públic, servir a l'exèrcit o emigrar a les Índies.

• L'altre estament privilegiat era el clero. S'estima que hi havia al segle XVII uns 200000 religiosos que pertanyien al clero regular (monestirs i convents) i secular (sacerdots de les parròquies). Tot i que hi havia grans diferències de riquesa entre uns i altres membres d'aquest estament, la majoria vivien de les rendes de les seves propietats i del cobrament d'impostos.

Les classes populars

• Al segle XVII van empitjorar les condicions de vida dels més desfavorits:

• Molts pagesos, davant l'augment de les rendes que havien de pagar als senyors, havien perdut o abandonat les terres que treballaven.

• Molts artesans i comerciants s'havien arruïnat per l'alça dels preus del segle anterior, per la competència estrangera o per la pèrdua de mercats.

• Enmig d'una societat que aspirava a viure de les rendes, hi va anar arrelant la idea que era difícil poder millorar amb el treball i l'esforç. Per això la mendicitat es va estendre tant. Es calcula que prop d'un milió de persones es trobava en aquesta situació.

• L'oportunitat que havia significat la riquesa americana havia estat desaprofitada i, a les acaballes del segle XVII, la majoria de la població vivia en condicions de supervivència o bé es trobava en una situació d'indigència i marginalitat (rodamons, pidolaires, brivalls...).

Com eren les condicions de vida al segle XVII?

• El contrast entre els estaments privilegiats i els no privilegiats es notava en tots els àmbits de la vida quotidiana: l'habitatge, els vestits, el menjar, etc. De tota manera, tant els rics com els pobres mancaven de moltes comoditats que avui són habituals. Les cases de l'època no tenien aigua corrent ni serveis sanitaris i l'enllumenat consistia en llànties o espelmes.

• La dieta era semblant a la dels segles precedents. Però, el descobriment d'Amèrica va incorporar nous productes als costums hispànics. Es van conèixer el cacau i el sucre de canya i, barrejant-los, es va fabricar la xocolata. També es van començar a introduir el tabac, el cafè i fruites i hortalisses com les patates, els tomàquets, els pebrots, etc.

• Llevat dels nobles, que vivien en palaus, els grups benestants vivien en cases de pedra o de maons, amb grans façanes i reixes de forja a les finestres. El mobiliari no era gaire abundant, però les parets solien cobrir-se amb tapissos.

• Les classes populars urbanes vivien en cases més senzilles, amb una sola dependència, que era lloc de reunió, cuina i alhora sala d'estar; de vegades hi havia també una cambra petita per dormir-hi.