falla plaça lepanto2012-2013

El nostre encreuamentFalla Plaça de LepantoRamón y Cajal – El Palleter “Plaça Lepanto” (Benetússer)Sandra Molina i Víctor de LisLaura de Lis i MªVictoria Martín1r premi, Víctor de LisJosep Manuel Martínez El troLa PascualetaXaranga El Retovato

Lema: Edita:

Adreça:

Redacció: Traducció dels textes:

Portada: Artista Faller:

Pirotècnic: Florista:

Banda de Música:

exercici

Saluda del

President de Junta Local Fallera

Saluda de

l’Alcaldessade Benetússer

Benvolgut veïns

Ja arriben les nostre festes, les festes més valencianes, les festes més esperades. Als carrers de tot el poble ja es respira l’olor a llenya, a pólvora, a flors; ja fa olor a FALLES.

I és que, com tots sabeu, les falles són les festes del foc per excel.lència i així es mantenen des de fa segles: espectaculars i desmesurades com la nostra pròpia llengua. Any rere any, a la fi de l’hivern, el nostre poble i tot el poble valencià, ix al carrer lluint les seues gales valencianes amb els teixits més espectaculars, els rams de flors més impressionants, i, és clar, amb el color i la olor de les falles.

Preparem-nos per tal d’escoltar per tot arreu el so de la música fallera i el soroll de les mascletaes, per veure l’emotivitat de l’Ofrena i la vistositat i l’enginy dels monuments fallers, les llums dels castells de focs artificials i l’elegància dels carrers engalanats, i ,sobretot, disposem-nos per endinsar-nos en la màgia del foc.

Des d’ací, vull convidar-vos a tots, fallers i no fallers, veïns de Benetússer i forasters, a viure la festa al carrer, de casal en casal, tal com estableix la nostra tradició. I vull convidar-vos a que tots plegats visquem, amb tot el sentiment i la passió, la nostra festa més valenciana, amb el sentit crític i irónic que impregna tot el món faller, tal com fa la nostra Junta Local Fallera. Una Junta que ens representa a tots i cadascun dels veïns mitjantçant les nostres Falleres Majors.

Un any més arriba el moment que tot faller/a desitja, LES FALLES,...

monuments, pólvora, música, llum, color, desfilades recorrent els nostres barris, impregnant la nostra festa i cultura, a tot valencià ‘ de soca’ o d’adopció, que senten les nostres tradicions i defenen la nostra cultura com la seua pròpia.

Sabem que són moments difícils, amb retalls en tots els aspectes, però com a fallers que som, les dificultats les transformem en reptes, i estos reptes els superem dia a dia amb escreix, rient-nos amb les nostres sàtires en els monuments i les nostres crítiques en la cavalcada del ninot; transformant tristeses per alegries i contagiant la nostra forma de ser a tot el món.

Des de la Regidoria de Festes, vos desitge, de tot cor, que disfruteu de les nostres Festes Josefines 2013.

Vixca Les Falles ...Vixca València ...

Pepe VidalPresident de Junta Local Fallera

Enguany el nostre poble té l’honor de tindre a Mireia Vidal i Copete i Nerea García i Ayuste com les nostres representants. Elles són les Falleres Majors de Benetússer 2013, les nostres reines, i elles seràn les encarregades de fer la crida a tots els veïns per gaudir de les nostres festes, amb tota la seua il.lusió per una festa que han viscut des que eren xicotetes i per la que sempre han demostrat un amor sense límits.

Per tot això, cride a tot el poble de Benetússer, i a València sencera a que, al menys per uns dies, oblidem totes les coses roïnes i ens disposem a gaudir de la festa més meravellosa del món. De segur no ens penedirem.

VIXCA VALÈNCIA, VIXCA BENETÚSSER I VIXQUEN LES FALLES!

Donya. Laura Chulià i SerraAlcaldessa-Presidenta de Benetússer

Parlar de Benetússer és parlar de història i de treball, de festa i de tradició. I quina millor

festa té el nostre poble al mes de març que les Falles? Una mescla de llum, color, música, pólvora i diversió que celebra els seus dies grans en honor a Sant Josep del 15 al 19 de març, cinc dies d’il·lusions, sentiments, germanor, foc, soroll i cercaviles que son coneguts com a Setmana Fallera.

I un exemple de festa i tradició dins del món faller és la nostra comissió. La falla Plaça de Lepanto de Benetússer es va fundar l’any 1978, tenint el seu primer casal faller al Carrer Marqués del Túria, al costat de la tenda dels “vint duros” que fa cantó.

Anys després, es va traslladar d’ubicació i finalment, des de l’any 1982, el casal està ubicat a l’encreuament que formen els carrers de “El Palleter” i “Doctor Ramón i Cajal”, lloc on es trova la Plaça que dóna nom a la nostra comissió.

Enguany, volem retre homenatge des d’estos fulls a eixos dos hòmens que donen nom als nostres carrers, destacant el paper d’un important valencià com es Vicente Doménech, El Palleter, personatge clau a València durant la Guerra de la Independència.

“El Palleter”Vicent Doménech

pròleg

98

Vicent Doménech, conegut pel sobrenom de ‘El Palleter’, va ser un personatge popular i destacat en la Guerra de la Independència Espanyola i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els francesos en València.

Doménech, va ser un hortolà nascut a Paiporta en 1783, que als huit anys es va traslladar al barri de Patraix amb uns familiars. Va ser un palleter -venedor de palla- valencià, de caràcter inconformista. La seua indumentària consistia en un trage d’hortolà o de ‘saragüell’, amb una faixa roja en la cintura. El seu treball consistia en vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom), en aquells temps, el component essencial dels matalafs.

ELS PRECEDENTS

Espanya, invadida per Napoleón: En 1807, Napoleón i Manuel Godoy, ministre del rey Carlos IV d’Espanya, firmen el tractat de Fontainebleau, per mitjà del qual es permetia que les tropes franceses passaren per España per invadir Portugal. Una vegada instal·lat l’exèrcit francés en terres peninsulars,

Godoy va ser conscient que es tractava d’una invasió. El 2 de maig de 1808 es produïx una sublevació popular a Madrid i més tard en altres zones. En València seria el dia 23.

VALÈNCIA I LA GUERRA AMB ELS FRANCESOS

La invasió napoleònica va produir una guerra en sòl valencià, amb totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d’aquest tipus: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i impostos dels exèrcits combatents exigits als pobles.

LA JUNTA SUPREMA DE GOVERN

El 25 de maig de 1808 es va crear la Junta Suprema de Govern, organisme creat per tot el Regne de València amb atribucions omnímodes i independents de tota altra autoritat. Al cap es trobava el Comte de la Conquista i estava integrada per militars i alguns notables de València. Després de diferents esdeveniments, el mateix 25 de maig es trau la Real Senyera segons la costum. A la comitiva es van afegint

“Defensa del Parc d’Artilleria de Monteleón” - Joaquín Sorolla, en 1883,

va aconseguir una medalla en l’Exposició Regional de València i, en 1884, va

aconseguir la glòria amb la Medalla de Segona Classe en l’Exposició Nacional

gràcies a la seua obra ‘Defensa del Parcd’ Artilleria de Monteleón’, obra

melodramàtica i fosca feta expressament per a l’exposició, tal com li va dir a un

col•legaseu: “Açí, per a donar-se a conèixer i guanyarmedalles, cal fermorts”.

1110

“El Crit del Palleter” - Joaquín Sorolla, va tornar a collir un altre gran èxit a València amb la seua obra ‘El Crit del Palleter’ a prop de la Guerra de la Independència. D’aquesta manera, va ser pensionat per la Diputació Provincial de València per a viatjar a Roma.

El dia 23, la multitud es congregava a l’esmentada plaça. A l’arribar la prensa, es va començar a llegir en veu alta, i després de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú deia una paraula. Al poc, algú va cridar “VIVA FERRAN VII”. Al moment, va estendre un gran enrenou i la multitud va començar a recórrer els carrers cridant el nom de Ferran VII. Pels carrers, una enorme cridadissa proclamava, ‘Viva Ferran VII, mort a Napoleón’. La situació va portar al Capità General a cridar a la casa de l’Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acord.

banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s’establixen relacions diplomàtiques amb representants anglesos i s’organitza l’exèrcit.

EL 23 DE MAIG DE 1808

A la Placeta de les Panses, junt a l’església de la Companyía, algunes vegades a la setmana arribava el correu i la premsa des de Madrid, i allí es reunia la gent per a llegir en comú la gaseta. L’ambient ja estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar amb els seus sermons al poble a defendre la seua terra front al francés, com va ser el cas del pare Rico en la pedania de Beniferri.

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat amb el text següent:

La valenciana arroganciasiempre ha tenido por puntono olvidarse de Saguntoy acordarse de Numancia.Franceses idos a Francia,dejadnos en nuestra ley,que en tocando a Dios y al Rey,en nuestras casas y hogarestodos somos militaresy formamos una grey.

1312

¡¡ UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIVA FERRAN VII, I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!

Els seus companys fan miquetes tot el paper segellat, ho tiren al sòl i ho xafen amb menyspreu, esborrant d’esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que deia: ‘Valga per al govern del lloctinent General del Regne’.

Després de l’alçament del poble valencià, simbolitzat en El Pa-lleter, contra l’orde donada pel govern de Madrid de reconèixer pel rei d’Espanya a José Bo-naparte i forçat per la iniciativa popular, després de diversos intents d’emetre un comunicat que no molestara als francesos, l’Acord va declarar de facto la guerra a Napoleó el mateix 23 de maig de 1808 i va procla-mar en bando rei d’España e Indies a Fernando VII, així com l’allistament.

La ciutat de València va ser de les últimes a caure en mans dels francesos, en el tercer asedio, resistint fins quasi el final de la guerra i rebutjant a l’exèrcit francés en les dos prèvies. Tot ho resumix un soldat francés, Pierre Doubon, en carta a un germà: “Hemos

La gent s’acumulava a la porta i, al vorer que les autoritats no pareixien disposades a declarar la guerra, la multitud va enviar un representant. El triat va ser el franciscà pare Ric. A l’Acord se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la Real Señera (declaració de guerra) , cremar el paper segellat per Murat i firmar en nom del legítim rei, Ferran VII. Mentres dins es mostraven indecisos, ‘El Palleter’, fora entre la multitud, es desenrotlla la faixa encarnada que portava cenyida, la trosseja i repartix entre els seus companys, i guardant el tros més gran per a sí mateix, ho posa en la punta d’una canya; a un costat i a l’altre posa una estampa, per un la ‘Mare de Déu dels Desemparats’ que ell mateix tenia i per l’altra, la de Ferran VII que havia agafat en el comerç d’un Beneyto.

Enarbora Vicent Domenech la seua ‘bandera’ entre aclama-cions de qualsevol tipus que no cessaven al seu voltant, es dirigix Vicent cap a la Plaça del Mercat. Arriben a la casa on es ven paper segellat i Vicent de-mana que se li entregue tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d’una multitud i diu a crits ‘

atacado Valencia y cuando nosotros esperábamos mollese nos hemos encontrado una resistencia sin igual. No hay en el mundo villa fuerte, castillo sin fortaleza que haya defensa más activa ni más obstinada. Los valencianos se han defendido con honor y se han batido con una heroicidad sin par”.

LA GUERRILLA CONTRA EL FRANCÉS

En València, com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç capaç de lluitar contra l’exèrcit francés. Consistia en ràpids atacs per sorpresa de partides formades per gent del poble sense formació militar. Van actuar amb contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues rereguardes i en els seus combois d’aprovisionament. La complexa orografia de l’interior

Monument dedicat a ‘El Palleter”. Junt a les Torres de Quarts’alça

el monument a Vicent Doménech, llaurador valencià conegut com El

Palleter, defensor d’estes torres i de València en la lluita contra

els francesos en la Guerra de la Independència.

1514

de les províncies valencianes va servir de suport per a les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven a Xàbia, Vall d’Albaida, Bocairent i Cofrentes.

Després de l’ocupació d’Espanya per les tropes napoleòniques a la crida de l’Alcalde de Mostoles, València va ser de les primeres ciutats d’Espanya que va respon-dre de forma patriòtica. El 23 de Maig de 1808 Vicent Doménech (El Palleter) que era un senzill venedor de palletes, va declarar la guerra als francesos; el poble li va seguir i a tot este alçament patriòtic es van unir els nobles. Es va destacar el franciscà Juan Ric que encapçalava l’alçament. Es va anomenar General en Cap de l’Exèrcit al Comte de Cer-vellón. Frai Juan Ric i Vicente González Moreno, Capità del Regiment Savoia, es van apode-rar de la ciutadella. Units al sen-tir popular es va anomenar una Junta. Va ser decapitat Miguel de Saavedra, baró d’Albalat per considerar-ho traïdor a la cau-sa. Un exèrcit de 8.000 hòmens es va enviar a les cabrilles a les ordes de Pedro Adorn i un altre cos de 15.000 a Almansa a les ordes del Comte de Cervellón. I tot això perquè se sabia que Mu-

rat havia donat orde al mariscal Moncey d’invadir València, i el 4 de juliol de 1808 va eixir de Ma-drid al comandament de 8.000 hòmens; el dia 11 va arribar a Conca i el 18 es va dirigir cap als ponts del Gabriel. Resulta un tant sorprenent que quan es va tindre noticia de tot això a Valèn-cia la Junta continuara reforçant les posicions en Almansa. El dia 21 estaven els francesos en Min-glanilla. “No menys sorprenent va resultar el comportament del General Adorn que es trobaven a Requena i no va tractar de fre-nar la situació pel que més tard va ser condemnat i va perdre el càrrec de Mariscal de camp. Moncey va continuar avançant i tampoc va trobar molta dificultats en el congost dels Serrans. I da-vant d’esta situació el Pare Ric mentres es disposava a anar a València per a informar la Junta del que estava succeint, el ma-riscal francés ja estava a Buñol i en breu temps enfront de les portes de València i davant de la resistència dels valencians va entaular combat en el pont i ermita de Sant Onofre. Mentres-tant València s’apertrechaba, fortificava, col·locant canons i bateries. El dia 28 els francesos van arrancar des de la Creu de Mislata fins a les Portes de Quart i Sant Josep, els que van fracas-

sar en un primer intent igual que en els atacs realizats en la Porta del Carbó i Plaça de Santa Llu-cía. Pot considerar-se heròica la defensa de València que va obligar finalment a abandonar a Moncey.

El 15 de Març de 1810 València és assetjada novament per les tropes franceses davall el comandament del Syuchet qui després d’assetjar-la durant dos dies finalment i veient la negativa del Governador Caro a permetre el pas de les tropes, van haver de retirar-se. No

obstant Caro va deixar un trist record a València. A finals d’eixe mateix any els francesos tornen a assetjar València assetjant-la totalment. Les fortificacions exteriors estaven defeses davall el comandament de Blake, Lardizábal, Zayas i Carrera. Més en la nit de l’1 al 2 de Gener de 1812 els valencians han de replegar-se fins al centre de la ciutat havent de patir un fort bombardeig; per fi van capitular el dia 9.

El dia 26 d’Agost visita València José Bonaparte i els francesos van romandre en la ciutat fins a 1813 més la guerra es decantava cap al bàndol espanyol i el 5 de juliol van començar a evacuar la ciutat.

Antiga Plaça de les Panses, en la part posterior de la Llotja de Valencia.

Successos de Valencia, del dia 23 de maigfins al 28 de juny de l’any 1808.

17

Santiago Ramón i Cajal va nài-xer a Petilla d’Aragó en 1852 i va morir a Madrid en 1934. His-tòleg espanyol.

Va nàixer a Petilla d’Aragó (Navarra), fill dels aragonesos Justo Ramón Casasús i Anto-nia Cajal, procedents ambdós del poble de Larrés. Va viure la seua infància entre continus canvis de residència per dis-tintes poblacions aragoneses, acompanyant son pare, que era professor d’Anatomia Aplicada. Quan era menut, Ramón i Cajal i la seua família van abandonar Petilla d’Aragó i es van mudar a la localitat d’on era natural son pare, Larrés (1854), d’on va passar per Luna (1855), Valpal-mas (1856) i Ayerbe (1860). De

naixement navarrés, per tractar-se de l’eventual destí laboral de son pare, ja que Petilla d’Aragó pertany administrativament a Navarra, Santiago Ramón i Ca-jal va ser totalment aragonés. El seu sentiment, la seua estirp, la seua educació, el seu caràcter i, per descomptat, la seua fon-da vinculació afectiva a la terra d’Aragó, són una demostració d’això. De caràcter molt inquiet i amb una gran determinació, Santiago va mostrar, des de xicotet, aptitud per a les arts plàstiques, especialment per al dibuix.

La seua intel•ligència i constàn-cia no es van reflectir, no obstant això, en la seua vida com a es-tudiant, ja que detestava estu-diar de memòria. El seu esperit rebel el feia enemistar-se amb els frares que li impartien classe, que empraven mètodes violents i autoritaris. Va realitzar els es-tudis primaris amb els escolapis de Jaca i els de batxillerat en l’institut d’Osca en una època marcada per l’agitació social, el desterrament d’ Isabel II i la Pri-mera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de batxillerat a Osca.

En 1869 la seua família es va traslladar a Saragossa, on son pare havia guanyat per oposició

SantiagoRamón i Cajal

Santiago amb la seua família a Barcelona

1918

una plaça de metge de la bene-ficència provincial i havia sigut nomenat, a més, professor inte-rí de dissecció. En un ambient familiar dominat per l’interés per la medicina, es va llicenciar en esta disciplina en 1873. Des-prés de guanyar una plaça en la sanitat militar (1874), va ser destinat a Cuba com a capità mèdic de les tropes colonials. Al seu retorn a Espanya, en 1875, va ser nomenat ajudant interí d’Anatomia de l’Escola de Medi-cina de Saragossa.

Dos anys més tard, en 1877, es va doctorar per la Univer-sitat Complutense de Madrid; per eixa època, Maestre de San Juan el va iniciar en les tècni-

ques d’observació microscòpi-ca. Va ser nomenat director de Museus Anatòmics de la Univer-sitat de Saragossa (1879) i més tard catedràtic d’Anatomia de la de València (1883), on va desta-car en la lluita contra l’epidèmia de còlera que va arrasar la ciutat en 1885. Va ocupar les càtedres d’Histologia en la Universitat de Barcelona (1887) i d’Histologia i Anatomia Patològica en la de Madrid (1892).

A partir de 1888 es va dedicar a l’estudi de les connexions de les cèl•lules nervioses, per a la qual cosa va desenvolupar mètodes de tinció propi, exclusius per a neurones i nervis, que millora-ven els creats per Camillo Gol-

gi. Gràcies a això va aconseguir demostrar que la neurona és el constituent fonamental del teixit nerviós. En 1900 va ser nome-nat director de l’Institut Nacional d’Higiene Alfons XII. Va estudiar també l’estructura del cervell i del cerebel, la medul•la espinal, el bulb raquidi i diversos centres sensorials de l’organisme, com la retina.

La seua fama mundial, acrescuda a partir de la seua assistència a un congrés a Berlín i gràcies a l’admiració que professava pels seus treballs el professor Kölliker, es va veure referendada amb la concessió, en 1906, del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina pels seus descobriments sobre l’estructura del sistema nerviós i el paper de la neurona, guardó que va compartir amb C. Golgi.

En 1907 es va fer càrrec de la presidència de la Junta per a Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Un any després de la presentació de la tècnica del formol-urà per Golgi, va desenvolupar la seua tècnica de l’or-sublimat, amb la qual s’obtenien millors resultats.

En 1920 va renunciar a la di-recció de l’Institut Nacional

d’Higiene i el rei Alfons XIII va autoritzar la fundació de l’Institut Cajal d’Investigacions Biològi-ques, que quedaria instituït dos anys més tard i al qual Cajal de-dicaria els seus esforços fins a la seua mort, després d’abandonar la docència universitària. Prova de la intensa activitat que des-plega encara en este període és la publicació, en 1933, del tre-ball titulat «Neuronismo o reti-culismo», en la revista científica Arxius de Neurobiologia, apor-tació que es considera el seu testament científic.

Ramón i Cajal va ser el creador, a més, d’una important escola a la qual es deuen contribucions essencials en diversos camps de la histologia i de la patologia del sistema nerviós. Entre els seus deixebles espanyols des-taquen J. F. Tello, D. Sánchez,

2120

F. De Castro i R. Lorente de No. La seua tasca va gaudir d’un ampli reconeixement internacio-nal, que no sols se circumscriu a la seua època.

Premis i reconeixements

Li van seguir tants triomfs i invitacions, des de la Meda-lla Helmholtz (1905) fins al Premi Nacional de Moscou (1900), passant pels nome-naments de Doctor Honoris Causa de les Universitats de Clark, Boston, la Sorbona i Cambridge en 1899, el mateix any en què va publicar el ter-cer fascicle del seu Textura del sistema nerviós de l’home i els vertebrats, que es completaria en 1900 i 1901. A partir d’esta

data, el govern espanyol crea-ria també per a ell el Laboratori d’Investigacions Biològiques, que va donar origen a l’Escola Espanyola de Neurohistologia, un dels centres científics més importants del país. Més tard, va ser nomenat per Francisco Franco, a títol pòstum en 1952, marqués de Ramón y Cajal.

En 2002, la Diputació General d’Aragó va celebrar el 150 aniversari del seu naixement, amb distints actes. El més important de l’anomenat “Any Cajal” és el Gran Congrés Cajal, celebrat l’1, 2 i 3 d’octubre. Congrés internacional sobre la figura de Santiago Ramón i Cajal amb reconeguts científics, nacionals

i internacionals, celebrat a Saragossa.

Així mateix, un centre mèdic de Saragossa porta el nom de l’il•lustre metge: es tracta del Centre Mèdic d’Especialitats Ramón i Cajal.

Entre les principals obres es-cultòriques dedicades a Cajal destaquen El Bust, obra de Eduardo Carretero, localitzat en l’hospital que porta el seu nom a Madrid i el monument a Santiago Ramón i Cajal, de Vic-torio Macho, ubicat en el Pas-seig de Veneçuela del Parc El Retiro de Madrid.

Premi Nobel

El seu treball i la seua aportació a la neurociència es veurien reconeguts, finalment, en 1906,

amb la concessió del Premi Nobel en Fisiología o Medicina, guardó que va compartir amb el metge italià Camillo Golgi, el mètode de tinció del qual va aplicar Cajal durant anys. Després del premi, Ramón i Cajal encara va publicar moltes obres literàries i biogràfiques i els seus Estudis sobre la degeneració del sistema nerviós. Mentrestant, es va consagrar als seus alumnes. Ells van ser els que el van acompanyar, per exprés desig del mateix Ramón i Cajal, en l’últim adéu, ocorregut el 17 d’octubre de 1934, poc després de publicar la seua coneguda obra autobiogràfica El món vist als huitanta anys.

22 23

PUBLICACIONS DE SANTIAGO RAMON Y CAJAL

Llibres científics

1893 Regles i consells sobre la investigació biològica. Discurs llegit en ocasió de la recepció de l’autor en la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, en la sessió del 5 de desembre de 1897; 5a edició, notablement augmentada 1910-1911 Histologie du systéme nerveux de l’homme et des vertébrés. Traducció del doctor L. Azoulay, 2 volums en 4.0 major. París, 1909-1911. Traducció de l’edició espanyola (núm. 3), ampliada en nombrosos punts, en especial pel que fa a histogènesi medul•lar, textura del tàlem òptic cervell mitjà, escorça cerebral, etc. En realitat, és una obra nova amb 925 gravats originals, en negre i en color

1912 La fotografia dels colors: Fonaments científics i regles pràctiques. Madrid, 1912. Per mitjà d’esquemes originals i descripcions senzilles, s’exposen en este llibre les bases científiques de tots els procediments cromofotogràfics.

1913-1914Estudis sobre la degeneració i regeneració del sistema nerviós. Obra costejada per la generositat dels metges espanyols de la República Argentina. Madrid, 1913-1914, 2 volums en 4.0, amb més de 400 pàgines cada un i 300 gravats. 1918Manual tècnic d’anatomia patològica. (En col•laboració del doctorTello) 1918. Amb 40 gravats.

Memòries 1901-1917 Records de la meua vida. Tom I. «La meua infància i joventut». Tom II, «Història de la meua tasca científica», 2 volums en 4.0, amb nombrosos gravats. Madrid, 1901-1917.

1923Xarrades de café (pensaments, anècdotes i confidències). Madrid

CITES I PROVERBIS

• Apártate progresivamente, sin rupturas violentas, del amigo para quien representas un medio en vez de ser un fin.

• Razonar y convencer, ¡qué difícil, largo y trabajoso! ¿Sugestionar? ¡Qué fácil, rápido y barato!

• O se tienen muchas ideas y pocos amigos o muchos amigos y pocas ideas.

• En cuanto el alma pierde la aureola juvenil, los generosos torneos por el aplauso son sustituidos por las egoístas competencias por el dinero.

• Lo peor no es cometer un error, sino tratar de justificarlo, en vez de aprovecharlo como aviso providencial de nuestra ligereza o ignorancia.

• Se conocen infinitas clases de necios; la más deplorable es la de los parlanchines empeñados en demostrar que tienen talento.

• ¿No tienes enemigos? ¿Es que jamás dijiste la verdad o jamás amaste la justicia?

• El hombre es un ser social cuya inteligencia exige para excitarse el rumor de la colmena.

• Hay pocos lazos de amistad tan fuertes que no puedan ser cortados por un pelo de mujer.

• De todas las reacciones posibles ante una injuria, la más hábil y económica es el silencio.

Benvolguts fallers, amics i veïns.

Enguany, tinc l’honor de poder saludar-vos des d’estes línies del nostre llibret com a Presidenta de la meua falla.

Després de 35 anys com a fallera d’aquesta comissió i d’haver passat per diferents càrrecs, aquest any m’abellia vore la festa des d’un altre costat, el costat de la presidència.

He de dir que no haguera sigut possible sense l’ajuda incondicional de Jose “el Cabut” i la meua directiva. I també done les gràcies de tot cor a la meua comissió per depositar en mí tota la confiança possible per a exercir aquest càrrec.

Vull agrair també a eixes personetes que han confiat en mi per a junts, representar a la nostra falla. Carolina, la Fallera Major; Lorena, Fallera Major Infantil e Iván, President Infantil. Amb ells compartiré estes FALLES de 2013 que cap dels quatre oblidarem mai.

I no vull oblidar-me ni dels veïns ni dels comerços que ens han ajudat i ens ajuden en la confecció d’aquest llibret. Gràcies per la vostra ajuda desinteressada.

BONES FALLES!

PresidentaDolores Cosín i Gamero

salu da

26 27

FRANCISCO BLANCO MOLINAOSCAR CASTIBLANQUES LEONVTE. JAVIER CHOVER MONTANERJOSE DE LIS DOCEDAVICTOR DE LIS RODRIGUEZENRIQUE ENGUIDANOS LLORUSENRIQUE ENGUIDANOS MARTINEZFELIPE ESPINOSA BETANCORFERNANDO ESTEBAN HERGETAFRANCISCO FERRANDO PEDROSJULIAN HERRERA DIAZPEDRO IBAÑEZ SOLAZJOSE HECTOR JUDEZ RUIZVICTOR LAORDEN GARCIAFCO. JAVIER LERIDA CAMACHOJUAN LERIDA CAMACHOANTONIO LOPEZ MARTINEZ

comissióMASCULINA

directiva

CARLOS MARTINEZ MARTINEZBORJA MATILLA CASESALEJANDRO MOHEDANO CHAQUESCARLOS MORENO LOZANOJOSE ANTONIO MUÑOZ TALENSADRIAN NAVARRO GIMENEZJOSE CARLOS ONTIVERO PORROCHRISTIAN PORRO SANCHEZDAVID RAGA CREHUAFRANCISCO SEGURA LOPEZJAVIER TERUEL MATEOJOSHUA TOMAS BRETONEZFERNANDO TRIVIÑO ROBLEDOSALVADOR VALLE GRANADORAUL VILANOVA MARTIVICTOR ZAMORA GOMEZPEDRO ZAMORA NAVARRO

PRESIDENT DOLORES COSIN GAMEROVICE-PRESIDENT 1r RAUL VILANOVA MARTÍVICE-PRESIDENT 2n VÍCTOR DE LIS RODRÍGUEZVICE-PRESIDENT 3r ENRIQUE ENGUÍDANOS LLORUSVICE-PRESIDENT 4t DOLORES GIMÉNEZ CARRERASECRETARIA Mª PILAR OLMOS SEGUÍVICE-SECRETARI JUAN LÉRIDA CAMACHOTRESORERA Mª VICTORIA MARTÍN TORRESCOMPTADORA PILAR SÁEZ VILLOLDOVICE-COMPTADORA BÁRBARA VENDRELL ASINSDELEGADA LOTERIES ALBA PAYÁ OLMOSVICE-DELEGADA LOTERIAS Mª JOSÉ GÓMEZ ONTIVERODELEGAT FESTEJOS ENRIQUE ENGUÍDANOS MARTÍNEZVICE-DELEGAT FESTEJOS LAURA DE LIS RODRÍGUEZDELEGADA INFANTILS SANDRA MOLINA MANUELVICE-DELEGADA INFANTILS LAURA GÓMEZ GIMÉNEZDEL. ACTIVITATS DIVERSES FRANCISCO FERRANDO PEDRÓSDELEGAT ESPORTS FERNANDO ESTEBAN HERGUETAVICE-DELEGAT ESPORTS FRANCISCO JAVIER LÉRIDA CAMACHODELEGAT BARRA JOSE ANTONIO MUÑOZ TALENSBIBLIOTECARI ARXIVER JOSE CARLOS ONTIVERO PORRODELEGADA JUNTA LOCAL ISABEL GÓMEZ PRIETODELEGAT JUNTA LOCAL JULIÁN HERRERA DÍAZ

Falleres Majors Eixints 2012

Lorena i Patricia, aquella nit de setembre, quan vau ser triades com a Fallera Major Infantil i com a Fallera Major d’esta comissió per a l’any 2012, va començar el vostre regnat.

Un any en què s’han anat succeint una sèrie d’actes: elec-cions, presentacions, processons, Setmana Fallera... als que sem-pre heu acudit acompanyades com a falleres i com a germanes. Juntes heu pogut viure moments únics i inoblidables, però també moments tristos i melancòlics, perquè així és el regnat de les màximes representants d’una comissió.

Lorena, mai oblidarem la teua disposició a vestir-te de fallera, sempre a punt en qualsevol

moment del dia, inclús per a anar en cadira de rodes a l’Ofrena de flors a la nostra Mare. I de tu Patricia, sempre tindrem el record d’una jove riallera i divertida però també amb molt de carácter.

Una mescla de sentiments i il·lusions que el dia 19 de març, en eixe moment que vau veure com els vostres monuments es convertien en cendra, vau començar a donar-vos compte que el vostre son estava arribant al seu fi. Però les dos, vau saber soportar les flames del foc i sobreposar-vos a les adversitats, despedint el vostre any amb il·lusió, recordant tot el que heu viscut juntes i sentint que tant tú Lorena, com tu Patricia, ja formeu part de la història d’aquesta comissió. Doncs sempre sereu les Falleres Majors de la Falla Plaça de Lepanto de l’any 2012.

DespedidaLorena i Patricia Villar i Cuéllar

adéu

No tinc paraules per a expressar tants sentiments, però començaré dient que

ja vaig començar a sentir abans que mai la pólvora, la música i el vertader sentiment faller quan em van donar la notícia que tènia l’oportunitat de ser la Fallera Major de la falla Plaça de Lepanto. Per a mi aquest any és únic ja que tinc la gran oportunitat de representar a la meua comissió, una comissió treballadora, orgullosa de la seua falla i que sent i viu com jo any rere any la festa fallera.

Enguany tinc la sort de compartir el meu regnat junt a Lola, que porta en la sang la festa fallera, i com no, disfrutaré cada minut amb ella en cada acte, i en general tota durant tota la setmana fallera.

I com oblidar-me de Lorena, la Fallera Major Infantil, que millor que ella ningú sap el que

significa representar a la seua comissió i al propi poble, i es que és com una germana per a mi; i Iván, el President Infantil, que també sap bé el que és ser president, doncs enguany repetix i la veritat és que als actes que hem anat m’ho he passat fenomenal, ja que no he vist president més vital que ell, i s’agraïx perquè volent o no, ens trau un somriure a tots.

Aprofite estes línies per a agrair a tota la meua comissió tot l’esforç que estan realitzant enguany perquè el meu son siga possible.

I acabaré dient que ara sí que puc dir que em sent feliç al veure que arriben les Falles, i amb elles disfrutaré com mai de cada traca, cada acte, de la música i tot el que la festa comporta.

Fallera Major 2013Carolina Guillem i Marco

emoció

32 33

JULIA BAIXAULI MARTÍNEVA MARIA CARRIÓN SANTIAGOSAILA CASILLAS JIMÉNEZYOLANDA CHOVER MONTANERARANTXA CIFRE MURILLODOLORES COSIN GAMEROMª CARMEN CUÉLLAR CALMARZALAURA DE LIS RODRIGUEZCAROLINA ENGUÍDANOS MARTÍNEZENCARNA ESCRIBÁ OLMOSMARI CARMEN FÁCILA CANOVASAINHOA GARCÍA MUÑOZDOLORES GIMÉNEZ CARRERAMARINA GINER MARTÍNEZISABEL GÓMEZ PRIETOLAURA GÓMEZ GIMÉNEZMªJOSE GÓMEZ ONTIVEROPAULA GÓMEZ RODRIGUEZDOLORES GONZALEZ MARTÍNEZGLORIA JÚDEZ RUIZINMACULADA LÓPEZ CABANESRAQUEL LÓPEZ SÁEZMARIA TERESA MALDONADO RAGACAROLINA MARCO SANTACREUMª VICTORIA MARTÍN TORRESMª AMPARO MARTÍNEZ MARTINEZ

cort

Artista Faller : Josep Manuel Martínez Izquierdo

d’HONOR

MARGARITA MARTÍNEZ MARTÍSARA MARTÍNEZ GONZALEZGLORIA MARZAL LLÁCERSANDRA MOLINA MANUELNATALIA MONTANER FABRASILVIA MONTANER FABRAMª DEL MAR MUÑOZ MOLINERONOELIA MUÑOZ TRIVIÑONOEMI OLMO GONZALEZMª PILAR OLMOS SEGUÍVANESA ONTIVERO PORROCRISTINA PARDO MOLINAALBA PAYÁ OLMOSALBA PÉREZ SERRASANDRA POMARES FERNÁNDEZGLORIA MARIA RIERA BROCALMª CARMEN ROBLEDO MORENOMª AMPARO RODRÍGUEZ PLÁCEFERINA SÁEZ VILLOLDOPILAR SÁEZ VILLOLDOPATRICIA TÓRTOLA CARRILLOLIDIA TRIVIÑO ROBLEDOBARBARA VENDRELL ASINSANA ISABEL VILLA COSINPATRICIA VILLAR CUÉLLARROSA CUÉLLAR CALMARZA

Falla Gran

34 35

Lema: “ CONTES XINOS”Artista:Josep Manuel Martínez Izquierdo

Remata la falla un fanal xinés del qual sorgeix el geni de la mitologia xinesa, amb la

predisposició de fer-nos creure “per art de màgia” tantes i tantes coses com ens agradarien… Encara que la gent hui no traga tant fàcilment.

Al cos central, el xinés representa a tots els contribuients. Mentre que el gran drac xinés és Hisenda, que estrangula amb tanta crisi als autònoms, i ens diu allò de que “Hisenda som tots”… (Millor s’entén que Hisenda la fem tots per a uns quants).

La forta expansió del mercat oriental fa que ens invadisquen amb tota clase de comerços com restaurants, tendes de “tot a un euro” i demés... La veritat és que a poc a poc van fent-se en tot el mercat i ja queden pocs productes originaris d’Espanya. Per tant, junt amb la senzilla cuina i eixos feliços somriures orientals, els xinos fan el seu “agost” particular.

1a ESCENA:

La invasió de restaurants xinesos i demés establiments culinaris orientals es manifesta en cada ciutat, poble, centre comercial… A voltes es disfressen per atraure al personal, com esta parella de “xinesos”, molt típica que espera a la porta d’un restaurant, per a amb el seu somriure i port distinguit… fer-nos entrar.

2a ESCENA:

El poder de l’economia xinesa és grandíssim al món, per això açí fem la comparació xistosa si voleu entre un gran lluitador de sumo (representant als orientals) i un típic llauro valencià que s’ha quedat amb cara de “fava”, per vore l’allau d’esta gent i ell, continua com sempre, amb les seues tradicionals collites.

explicació

3a ESCENA:

Vindrà un dia i no ha de tardar on els xinesos li canvien el nom a les tendes nacionals i així tindrem “Zala”, “Ibelia”, “Coltefiel”, etc… acaparant el mercat i fent-se els amos de tot.

4a ESCENA:

Sempre hi han espabilats que fan el seu negoci particular. A l’última escena vem a un intermediari i la seua dona que s’han “forrat” fent negocis amb el “país del sol naixent”.

Hola jo sóc Iván, el President Infantil de la Falla Plaça de Lepanto. M’agradaria

que aquestes falles siguen inoblidables per a tots, doncs jo ja se’l que és ser President Infantil.

Ara que sóc més major, sé que aquestes falles seran millors i més divertides, disfrutaré amb la meua comissió, però especialment amb el meu germà, la meua mare, el meu pare, els meus oncles i la meua iaia.

I com jo deia, no hi ha 2 sense 3.

VISQUEN LES FALLES!

SaludaPresident InfantilIván Navarro i Giménez

alegria

38 39

ALEJANDRO AVI FÁCILACARLOS CAMPOS DÍAZALEJANDRO CECILIA PARDOMARIO GARCIA MARTÍNEZJOSE MANUEL GÓMEZ PAREJODANIEL IBÁÑEZ FÁCILASERGIO JÚDEZ ONTIVEROALEJANDRO MARTÍN GARCÍAJAVIER ONTIVERO CARRIÓNDAVID RAGA GINERDAVID VALLE GARCIAOSCAR ZAMORA GÓMEZMARTÍN MÍNGUEZ GÁLVEZ

comissió infantilMASCULINA

PRESIDENT IVÁN NAVARRO GIMÉNEZVICE-PRESIDENT 1r JOSE MANUEL GÓMEZ PAREJOVICE-PRESIDENT 2n ÓSCAR ZAMORA GÓMEZSECRETARIA ALBA GÓMEZ GIMÉNEZDELEGAT DE LOTERIES MARIO GARCÍA MARTÍNEZDELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES NURIA SÁNCHEZ LÓPEZDELEGADA DE FESTEJOS ANDREA ONTIVERO CARRIÓN

directiva

vocals

Hola fallers i falleres!

Hem diuen Lorena i aquest any tinc la sort de ser

Fallera Major Infantil per segona vegada.

Cal dir que l’any passat m’ho vaig passar molt bé amb la meua germana Patricia, el meu President José Manuel i el nostre President José. Aquest any, torne a ser la Fallera Major Infantil amb les mateixes responsabilitats però, amb una molt bona amiga que per a mi és com una altra germaneta major, li diuen Carolina i és la meua Fallera Major d’ aquest any. I tampoc m’oblide de la Presidenta Lola i el meu President Infantil Iván.

Fallera Major Infantil 2013Lorena Villar i Cuéllar

El meu somni, de nou, no podria ser possible sinó fora gràcies a la meua familia, eixes persones que sempre estan junt a mi, ajudant-me i fent el possible per a que puga tindre-ho tot, i sols em queda donar-vos les gràcies per tot.

I ara, des d’ací, vull fer un crit de festa ja que falta molt poc per a les Falles. Vos convide a tots, fallers i veïns a que visqueu esta festa valenciana tan bonica.

Una salutació

somn i

42 43

NEREA CASTIBLANQUES ENGUíDANOSSARA CECILIA PARDONURIA ESPINOSA MONTANERESTEFANIA GARCÍA GARCÍAALEJANDRA GARCÍA MORENOALBA GÓMEZ GIMÉNEZCELIA IBÁÑEZ FÁCILAIRENE JÚDEZ ONTIVEROCORAL LAORDEN MALDONADOMARTA LÉRIDA OLMOSMARIA MEDINA LUNANELLE NAVARRO SUEIRAANDREA ONTIVERO CARRIÓNSOFIA SÁNCHEZ CASILLASNURIA SÁNCHEZ LÓPEZMARINA RAGA GINERINÉS TARAZONA ESCARTÍLUCIA TRIVIÑO TORRES

cortArtista Faller : Josep Manuel Martínez Izquierdo

d’HONOR

Falla Infantil

44 45

Lema: “UNA HISTÒRIA DEL TBO”Artista:Josep Manuel Martínez Izquierdo

La nostra falleta d’enguany està dedicada al món dels còmics i més en concret al genial

creador de TBO’s Francisco Ibáñez, de la ment del qual varen sorgir els més famosos herois com ara Mortadelo i Filemón, Pepe Gotera i Otilio i un llarg llistat, això si tots ells genials.

Constituïx el cos central de la falleta una taula de dibuixant en la qual vem afaenat al conegut Ibáñez, dibuixant a tota pressa perquè deu anar creant històries diàriament, com un treballador incansable que és.

A la part de dalt de la taula i al costat d’un “flexo” de llum, vem com han pres vida els mítics Mortadelo i Filemón, que volen entretindre al seu creador.

Des de dalt d’una prestatgeria de l’estudi de Ibáñez vem a un gat que vol fer rabiar a un gos que no pot trepar dalt i no pot fer presa del can.

A les escenes vorem divertides situacions protagonitzades pels célebres personatges de l’immortal Ibáñez.

explicació

1a ESCENA:

A la primera escena tenim una parella formada per Pepe Gotera i Otilio, que com sempre, este últim està fotent-se un bon entrepà super-agust i el seu “ jefe” el renega perquè té la feina sense fer i ja està bé de tant de menjar i de no treballar.

2a ESCENA:

Açí tenim al famós Botones Sacarino que sovint avorrit camina mig perdut i al seu costat vem com apareix la senyoreta Ofelia, que posa el crit en el cel, doncs està buscant el Botones per a manar-li un altre “ recadet” i este s’ha “escaquejat” una altra vegada. També tenim al director de la T.I.A. que no sap on s’ha posat els seus detectius privats: Mortadelo i Filemón…

3a ESCENA:

En esta escena tenim al despistat i miop heroi Rompetechos, que tantes malifetes fa per la seua curta visió. Açí està llançant-se cap a una suposada piscina, que no és altra que la gespa de la falla.

Com podreu comprobar una falleta d’allò més “Còmica”.

Els més peques de la nostra falla

Alejandra GarcíaCarlos Campos

David Valle Lucía Triviño

Marina RagaSara Cecilia Pardo

Sofía Sánchez

Martín MinguezMarta Lérida

Nuria EspinosaNerea Castiblanques

Irene y SergioJúdez

Celia IbáñezDaniel Ibáñez

futu r

4948

un any deRECORDS

5150

53

ABONATSMarcelina Ontivero

Paqui Gómez Ontivero

FALLERS D’HONOREmilio Calatayud i Amparo Miguel

Laura Chulià i Serra

Vicente Aleixandre i Teresa Navarro

Jose Portalés i Dolores Ricart

Eva Sanz i Portero

Vicente Ros i Rolindes Pascual

Mari Giménez i Carrera

Manola Carrera i Carrera

Santiago Navarro i Reyes

L’Excel.lentíssima Diputació de València

col laboradors.

2on Premi Portada Llibret

Joshua Tomás Bretones

Fallera Major Infantil Benetússer 2013 Xiqueta

CORT D’HONOR INFANTILAlejandra Rodriguez i MoncholiPaula Pérez i CoceraLaura Galán i CazaurangMarta Castro i TarinAlba Gómez i GimenezAinhoa Argiles i Cañada

CORT D’HONOR MAJORNuria Muñoz i SenónMª Teresa Bermejo i RuizMª José Diaz i GómezArantxa Morales i MelgarAlba Pérez i SerraDesiree Costoyas i Rubio

Presidenta Nata President Executiu Vice- President 1º Vice- President 2º Vice- President 3º

Secretaria Vice- Secretari

Tresorer Delegat J.C.F Delegat J.C.F

Delegat Festejos Delegat Festejos

Delegat Corts d’Honor Vocal

Laura Chulia i SerraJose Vte Vidal i SelviJordi Cubells i MartinezRafael Morales i AlacreuLuis Miguel Jimenez i BenitoIsabel Perez i GilCarles Muñoz i RayaAntonio Almudever i MuñozIsabel Gomez i PrietoSilvio Lopez i RagaJulian Herrera i DiazJesus Ceacero i BautistaDavid Ayuste i SolerSergio Ataz i Sanchez

Dissabte 23 Febrer

Des de les 10:00 hores a les 12:00 hores. Cada comissió portarà els seus ninots indultats a l’expossició.

Diumenge 24 de febrer

A les 12 hores. En la plaça de l’Ajuntament es celebrarà l’acte de la CRIDÀ, i a continuación l’inaguració de l’exposició del Ninot.

Dissabte 2 de Març

A les 18:00 hores. Cavalcada del Ninot.

Diumenge 10 de Març

Festival de paelles i final del partit de futbol al poliesportiu.

Divendres 15 de Març

Plantà oficial dels monuments i visita de la J.L.F per totes les comissions.

Dissabte 16 de Març

A les 20:00 hores. A la Plaça de l’Ajuntament s’efectuará l’entrega de premis.

Diumenge 17 de Març

A les 8:00 hores. Despertá Fallera Major Infantil.

A les 12:00 hores. Les sis comissions visitaran totes les demarcacions falleres.

Dilluns 18 de Març

A les 8:00 hores. Despertà Fallera Major

A les 14:00 hores.Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Turís en la Plaça de la Xapa. Patrocinada per les sis comisión i la JLF.

A les 18:00 hores. Ofrena de flors a la Mare de Déu.

Dimarts 19 de Març

A les 12:00 hores. Misa en honor a Sant Josep.

A les 14:00 hores. Mascletà a càrrec de la Pirotècnia Turís en la Plaça de la Xapa. Patrocinada per les sis comisión i la JLF.

JUNTA DIRECTIVA

PROGRAMA OFICIAL

Junta Local Fallera

Fallera Major Benetússer 2013 Senyoreta

NEREA GARCIA I AYUSTE

MIREIA VIDAL I COPETE

57

24 febrerdiumenge

2 0 1 3

2 marçdissabte

2 0 1 3

9marçdissabte

2 0 1 3

10marçdiumenge

2 0 1 3

A les 11:00 hores ens concentrarem al casal tota la comissió amb els nostres vestits regionals per acudir tot junts a la Plaça de L’Ajuntament, on tindrà lloc el tradicional acte de la CRIDA. A continuación, es donarà pas a la inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT.

A les 17:30 hores tots junts ens disfressarem per a disfrutar i participar en companyia de totes les comissions falleres del poble en la CAVALCADA DEL NINOT.

A les 21:30 hores sopar al Casal i des d’aquest dia endavant, i el que puga, hi haurà sopar tots els díes per ambientar la Setmana Fallera, sense passar-se ni parar-se. I el que vullga podrà ajudar a fer el carrer engalanat o posar banderes.

A les 11:00 hores ens concentrarem al nostre casal per a participar en la tradicional REPLEGÀ.

A les 21:30 hores SOPAR D’ABONATS I FALLERS D’HONOR al nostre casal.

A les 11:00 hores començarà el moviment, enguany al poliesportiu del poble el “GRAN FESTIVAL DE PAELLES 2013”, organitzat per JLF i amb la participació de les sis comissions. Durant tot el matí es jugaran les finals del CAMPIONAT DE FÚTBOL.

programa

d’actes

58 59

18 marçdilluns

2 0 1 3

19 marçdimarts

2 0 1 3

A les 8:00 hores PENÚLTIMA DESPERTÀ amb aquells fallers que encara resistisquen en peu.

A les 10:00 hores i després de llançar cohets, hi haurà esmorçar. Tambè durant tot el matí s’entregaran els Rams de Flors per a L’OFRENA.

A les 14:00 hores MASCLETÀ, a la Plaça de la Xapa.

A les 17:45 hores, de nou ens concentrarem al casal per pendre part, junt a les restants comissions, de L’OFRENA a nostra VERGE DELS DESAMPARATS.

A les 21:30 hores sopar al Casal. També aquesta nit tindrem una apoteòsica i monumental DISCO-MOVIL.

A les 8:00 hores procedirem a realitzar l’última i més sonora DESPERTÀ. Per a disfrutar tots de l’últim dia de festa, tinguen la seguretat que ningú es quedarà dormint al llit.

A les 10:00 hores farem l’últim esmorçar de la setmana fallera.

A les 11:30 hores concentració al casal per assistir a la Misa en Honor a Sant Josep, i així honrar al Patró de les Festes Falleres.

A les 14:00 hores espectacular MASCLETÀ, a la Plaça de la Xapa.

A les 21:00 hores últim sopar de Falles al casal.

A les 22:00 hores tindrà lloc la CREMÀ de la nostra Falla Infantil per la Fallera Major infantil, LORENA VILLAR I CUÉLLAR i el President Infantil, IVÁN NAVARRO I GIMÉNEZ.

A Les 24:00 hores arriba la fi de les falles, la Fallera Major, CAROLINA GUILLEM I MARCO i la nostra Presidenta DOLORES COSÍN I GAMERO encendran la traca que donarà pas a la CREMÀ del monument finalitzant així les Falles 2013.

17 marçdiumenge

2 0 1 3

A les 8:00 hores SEGONA DESPERTÀ amb els que puguen aguantar en peu i s’atrevisquen amb els cohets.

En acabar la DESPERTÀ els que tinguen fam es podrán quedar a esmorçar.

A les 11:00 hores tots els que estiguem desperts anirem a la Plaça de l’Ajuntament a reunir-nos amb les altres falles del poble per a anar a visitar els monuments fallers i carrers engalanats.

A les 17:00 hores gran BERENAR INFANTIL oferit per la Fallera Major Infantil xiqueta Lorena Villar i Cuéllar i el nostre President Infantil Iván Navarro i Giménez. Per a divertir els asistents, estarà instal.lat el ja tradicional Parc d’Atraccions a la nostra Plaça de Lepanto.

A les 21:30 hores sopar al Casal.

A les 23:00 hores NIT D’ALBAES al Casal.

A les 24:00 hores tindrem una altra NIT DE FESTA, amb una grandiosa DISCO-MOVIL.

16 marçdissabte

2 0 1 3

A les 8:00 hores la tan esperada PRIMERA DESPERTÀ amb la qual intentarem, anem els que anem, fer el màxim soroll possible i no deixar tranquil el veïnat per que disfruten la festa. En acabar la DESPERTÀ els que tinguen fam es podran quedar a esmorçar.

A les 18:00 hores demanarem la presència de tots els fallers i falleres mudats amb el vestit regional per acudir a la Plaça de l’Ajuntament a arreplegar els premis que hagen volgut otorgar-nos.

A les 21:30 hores habitual sopar al Casal.

A les 23:00 hores DISCO-MOVIL.

15 marçdivendres

2 0 1 3

A les 21:30 hores tradicional sopar de la PLANTÀ a càrrec de la falla. Una vegada carregades les forces ajudarem al nostre artista faller a plantar els monuments i tots junts ajudarem a ficar el carrer engalanat

notaINFORMATIVA

Les mascletaes estan patrocinades per la JLF i les sis comissions.

Preguem la màxima participació en tots els actes, i que estiguen atents a les pissarres per si es produeix algun canvi d’horari.

La Falla del primer premi Infantil, es cremarà a les 23:00 hores i la cremà de la Falla del primer premi de les falles Grans a la 1:00 hores de la matinada.

També preguem a grans i menuts que no s’han de tirar cohets fora de temps.

La FALLA no es fa responsable de la calitat de les imatges d’aquest llibret i preguem disculpes si hi ha alguna errada.

La Falla NO es farà responsable en cas d’algun accident. Donem les GRÀCIES anticipades per la col.laboració de tota la Comissió i el veïnat.

Amb molt d’orgull i alegría, esta pàgina la volem dedicar a tots els nostres anunciants, doncs gràcies a la seua ajuda desinteressada any rere any el nostre llibret seguix viu i aporta gran il·lusió a tota la comissió.

Gràcies a tots i cada un d’ells!

ALS NOSTRES PATROCINADORS…

La falla Plaça de Lepanto

vos desitjabones

HIMNE DE LA CORONACIÓ

La pàtria valenciana s’ampara baix ton mant.

¡Oh, Verge Subirana de terres de LLevant!

La terra llevantina revíu en ta Capella

al fer-vos homenaje de pur i ver amor. Puix sou la nostra Reyna, i vostra Image bella

pareix qu’està voltada de màgic resplandor.

La rosa perfumada, la mística açutcena, lo seu verger formaren als peus de ton altar,

i fervorós en elles lo valencià t’ofrena la devoció més santa que puga profesar.

En terres valencianes la fe per vos no mor, i vostra Image Santa

portem sempre en lo cor.

Salve, Reyna del cèl i la terra; Salve, Verge dels Desamparats; Salve, sempre adorada Patrona;

Salve, Mare dels bons valencians.

“AQUESTA FALLA TÉ COM A DESTACAT FALLER D’HONOR,

L’EXCEL.LENTÍSSIMA DIPUTACIÓ DE

VALÈNCIA”

HIMNE REGIONAL

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

¡Flamege en l’aire nostra Senyera!¡Glòria a la Pàtria! ¡Vixca Valencia! ¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!