L’Univers i la Terra

En grec etimològicament significa “ La llei de les estrelles”.

L’ASTRONOMIA és la ciència que estudia el cel, el moviment dels cossos celestes i fenòmens relacionats.

Constel·lació: És una agrupació d’estrelles de manera que la seva posició en el cel nocturn és aparentment tan propera que els astrònoms de les civilitzacions antigues van decidir relacionar-les amb línies imaginàries, formant figures.

Qualsevol cos celeste amb forma definida( planetes, estrelles, satèl·lits dels planetes, asteroides,...)

Planeta: Cos celeste que no té llum pròpia amb forma pràcticament esfèrica i que té sense obstacles la zona de la seva òrbita.

Estrella: Tot cos celeste que brilla amb llum pròpia. La definició més tècnica i precisa és “ conjunt de matèria en estat de plasma”( un dels estats de la matèria que existeix a l’Univers)

Una galàxia és un sistema d’estrelles, núvols de gas, pols, planetes, matèria fosca i energia fosca units gravitacionalment.

Les galàxies tenen diferents formes.

Com s’anomena i quina forma té la nostra galàxia?

MODELS GEOCÈNTRICS: Models on es representa la Terra immòbil en el centre de l’Univers i la resta de planetes i el Sol girant al seu voltant.

MODELS HELIOCÈNTRICS: Aquests models consideren el Sol centre de l’Univers i els planetes girant al seu voltant.

Terra: Centre de l’Univers.

Sol, Lluna, Mart giraven al voltant de la Terra en òrbites circulars perquè la Terra era ferma i sòlida.

Considerava les estrelles fixes i diferents esferes.

Arguments: Segons el model de Ptolomeu

les estrelles són fixes, però en realitat hi ha estrelles que canvien i es veuen en determinades estacions de l’any.

No pot explicar de manera senzilla el moviment aleatori dels altres planetes.

Quina prova va trobar Galileu amb el seu telescopi que va evidenciar que la Terra no era el centre de l’Univers, i per tant el model Ptolemaic era fals?

Model heliocèntric de Copèrnic: El Sol és el centre i la Terra i els altres planetes giren en òrbites circulars al voltant del Sol.

La Terra i els altres planetes giren al voltant del seu eix amb un període de rotació, per la Terra d’un dia.

El Sol és el centre del moviment dels planetes.

Els planetes descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol de manera que el Sol es troba en un dels focus de la seva òrbita.

Aquest model permet explicar el moviment dels altres planetes de manera més senzilla.

La Terra és un dels planetes que gira a voltant del Sol, pertany al Sistema Solar.

El sistema solar es troba als afores de la Via Làctea, al braç d’Orió, una galàxia entre els milers de milions de galàxies que hi ha a l’univers.

Sistema planetari de la galàxia Via Làctea, que es troba en un dels braços d’aquesta, anomenat braç d’Orió.

Conjunt d’astres que orbiten al voltant del Sol.

Una única estrel la: El Sol. Les estrelles estan formades majoritàriament per hidrogen i heli. La durada depèn de la seva massa. La vida d’una estrella com el Sol és d’uns deu mil milions d’anys.

Planetes: orbiten al voltant del Sol. Satèl· l i ts: Astres que orbiten al voltant d’un planeta. Planetes nans: Altres astres: Dins d’aquest grup podem

classif icar els asteroïdes, cometes, Espai comprés entre els astres.

Planetes: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Satèl·lits: ( Mercuri i Venus no tenen. Terra- Lluna, Mart- Fobos i Deimos, Júpiter(Ió, Europa, Ganímedes, Calisto,.. Els més grans)

Saturn(Pan, Atlas, Prometeo, Pandora,...)

Urà(Rosalinda, Belinda, Miranda, ...)

Neptú( Galatea, Proteo, Tritó,...)

Plutó( planeta nan)( Caront)

Planetes nans: Ceres, Plutó, Haumea, Makemake, Eris.

Asteroïdes: Són cossos rocosos, que contenen carboni o petites quantitats de metalls, més petits que un planeta i més grans que un meteoroïde. Solen ser arrodonits o allargats els petits. Els més comuns Ceres, Palas, Vesta.

Cometes: Cossos constituïts per gel i roques que orbiten al voltant del Sol en òrbites molt el·líptiques.

Cometa Halley: En apropar-se al Sol es va descomposar.

Borrelly, Coggia.

1. La llum que reflecteix Eris triga tretze h i mitja a arribar als telescopis de la Terra. Si la llum recorre 300000Km en un segon, a quina distància es troba Eris?

V = 300000Km/s

t= 13,5 h X 3600 s = 1h t= 48600 s 300000 Km X 48600 s = s 1,458 X 10 ¹⁰ Km 14580 milions de

quilòmetres de distància de la Terra

Eris és el nom de la deesa grega de la discòrdia que va provocar la guerra de Troia. Busca a Internet per què es va donar al planeta nan aquest nom. Per què Plutó ara no es considera un planeta? Perquè va originar moltes discusions.

Eris és més gran que Plutó, si Plutó es considerava un planeta Eris també hauria de ser-ho, i per tant hi hauria 10 planetes al sistema Solar i no nou.

Si Eris no es considerava planeta Plutó tampoc, hi hauria 8 planetes. Eris, Plutó i Ceres van classificar-se com a planetes nans.

Arguments a favor Podem descobrir,

aprofitar materials d’altres planetes, ja que els nostres recursos no són inesgotables.

Detectar perills de impactes d’asteroïdes.

Buscar planetes on poder viure.

Arguments en contra: Hi ha altres

necessitats més prioritàries que l’exploració de l’espai.

S’inverteixen molts diners...

Procediment molt lent...

Què és la Via Làctia? Digues 2 o 3 característiques. Quantes estrelles conté?

Què és Andròmeda? Per a què van ser útils

les cefeides( estrelles amb una lluminositat fixa)?

Un conjunt de milers de milions d’estrelles que giren lentament. Aquestes estan agrupades formant un disc giratori, unides per la força de la gravetat. Té cent mil anys llum de diàmetre

Andròmeda és una nebulosa espiral, una altre galàxia.

Les Cefeides són estrelles que tenen sempre la mateixa lluminositat. Van ser utilitzades per observar altres nebuloses espirals.

El Sol està situat en un dels braços de la Via Làctia.

Fa uns 13000 o 15000 milions d’anys es va produir una explosió o Big Bang a partir d’una regió de matèria més petita que un punt.

Com es va formar l’Univers?

S’analitza l’espectre que prové de la llum de les galàxies( el conjunt de radiacions que emeten) i aquest dóna un resultat que ens diu que les galàxies s’allunyen unes de les altres, L’UNIVERS S’ESTÀ EXPANDINT.

La radiació còsmica de fons: Existeix una radiació de fons que prové de tot el firmament que es pensa que és l’últim vestigi de calor procedent del Big Bang.

1. El cúmul del Gall Dindi és en aquests moments tal com nosaltres el veiem amb el telescopi? Raona la resposta.

No, perquè es troba a 180 milions d’anys llum de nosaltres, per tant la llum que ens arriba del cúmul del Gall Dindi ens el mostra tal i com era fa 180 milions d’anys.

Per què el cúmul del Gall Dindi s’allunya de la Via Làctia?

Perquè tot l’Univers s’està expandint, com a conseqüència del Big Bang o gran explosió que va originar l’Univers.

3. Sabent que Hο equival a 0,0000215Km per segon i any llum, calcula a quina velocitat s’allunya aquest cúmul de nosaltres.

velocitat= distància X Hο= 180000000anys llumX Hο 180000000anys llum·

0,0000215Km/segon·any llum=

Velocitat= 3870 Km/s

Imagina que disposem d’una nau que pot viatjar a 3000Km/s. Quant de temps tardaria a arribar a pròxima Centauri?( es troba a 40 milions de milions de Km)

40000000000000Km X 1 s = 3000 Km = 13333333333s = 3700000 h = 154321 dies

= 423 anys

1)Quins són els elements que primer reaccionen a les estrelles?

2)Què és el que fa que una estrella comenci a brillar?

3)Totes les estrelles tenen el mateix final? De què depèn aquest final?

4)Quin destí l’espera al Sol?

5)Quin és el destí d’una estrella neutró?

6)Una estrella que no pot parar la seva compressió per les forces electròniques ni nuclears acaba originant un...........

1) Com obté el Sol la seva energia?- L’energia de les estrelles, el Sol és una estrella, s’obté en les reaccions de fusió nuclear. En fusionar - se dos nuclis d’hidrogen es forma un d’Heli i s’obté una energia superior a l’explosió de milions de bombes d’hidrogen

2) Anomena les fases de la vida del Sol.

1) Inicialment és un núvol enorme de pols i gas interestel·lar que es comença a contraure per l’atracció gravitatòria.

2) Estat de protoestrella: S’escalfa fins assolir la temperatura per començar a fusionar hidrogen durant deu mil milions d’anys.Estrella totalment desenvolupada

3)Quan el nucli de l’estrella es queda sense hidrogen, comença a fusionar l’hidrogen de les capes externes( estrella gegant vermella) , s’infla i augmenta la lluminositat i perd part de la seva massa.

4) Quan s’acaba l’hidrogen fusiona heli.

5) Quan s’acaba l’heli, l’estrella es va apagant i contraient , es va refredant fins que només queda el nucli de l’estrella ( estrella nana blanca)

3) El Sol acabarà convertint-se en una estrella gegant vermella i, després, en una nana blanca. Ens hauríem d’angoixar per aquest destí?

No perquè el Sol no arribarà a l’última fase fins d’aquí a 5000 milions d’anys. Si encara viuen els descendents de la nostra espècie, segurament els haurà donat temps per desenvolupar una tecnologia que els permeti colonitzar altres sistemes i podran escapar del final violent del Sistema Solar.

4)És possible que el Sol esdevingui un forat negre? Raona la resposta.

- El Sol, per sí mateix, no pot convertir-se en un forat negre perquè no té suficient massa per fer-ho. Hauria de ser 9 vegades més gran.

5) Els éssers vius estem compostos d’elements com ara l’oxigen,l’ Hidrogen , el carboni, el ferro, etc. Com s’han format aquests elements?

L’ Hidrogen és l’element inicial de l’Univers, format poc després del Big Bang. El Carboni i l’Oxigen es formen quan s’acaba l’ Hidrogen i les estrelles comencen a fusionar Heli. El Ferro es forma en una estrella molt gran. Per tant, el ferro, l’ hidrogen i l’oxigen que formen part dels éssers vius provenen d’estrelles anteriors al Sol, que van expulsar els seus elements en acabar el seu cicle.

6) Podem dir que som pols d’estrelles? Per què?

- Molts dels àtoms que formen el nostre cos( d’oxigen, de carboni, de ferro, etc.) han format part anteriorment d’estrelles. En aquest sentit la frase és certa.

1. Compara les prediccions publicades als dos diaris. Són compatibles? Posa’n exemples.

2. Llegeix amb atenció les prediccions. Són precises o són generals?

3. Quins són els fonaments de les prediccions astrològiques? Com poden actuar sobre les persones?

4. Arguments a favor i en contra de l’astrologia. A quina conclusió arribes?

1. No són compatibles, el cas més clar és la predicció per al signe Àries dels dos diaris. Es contradiuen totalment ja que en el diari Avui diu que la persona ajudi, ofereixi la seva ajuda a qui li demani i, en canvi, en el periódico és tot el contrari, ens diu que algú pot aprofitar-se de la nostra ajuda.

2)A més a més aquestes prediccions són molt generals, poden referir-se a moltes situacions.

3)Els fonaments, per exemple en el cas de cranc, són els efectes que Mart pot ocasionar-nos en el nostre comportament. Sentir-nos més energètics, etc.

Hi ha persones que diuen que els funciona.

Es una disciplina que té molts anys.

L’astrologia no ha canviat en 2000 anys, es basa en l’existència de 7 planetes, la Terra com a centre de l’Univers, en canvi l’astronomia ha incorporat el descobriment de nous planetes, galàxies, forats negres...

Les prediccions astrològiques són imprecises, generals i sovint contradictòries.

Quan es duen a terme assajos ben controlats, els astròlegs són incapaços de predir el caràcter i el futur de persones només amb el lloc i data de naixement.

1.Què era inicialment el Sistema Solar. Com es va formar segons la teoria nebular)

2. En els inicis de formació de la Terra, com era aquesta? Per què no hi havia aigua en estat líquid?

3. Quina informació podem obtenir a partir dels meteorits i de l’estudi de les ones sísmiques?

4. Per què la Lluna està formada per materials similars als que hi ha a la part superficial de la Terra?

1. El sistema solar es va formar a partir d’un núvol de gas i pols que es va contraure per acció de la gravetat mentre girava cada cop més ràpidament. La major part de la matèria va quedar concentrada en el centre, on va formar-se el Sol.

La matèria que girava a l’exterior va anar xocant i van anant reunint-se en fragments cada vegada més grans que van acabar constituint els planetes actuals.

2. Al principi tenia una atmosfera amb pocs gasos i hi arribaven molts meteorits, també patia una activitat volcànica molt gran. L’aigua no es trobava en forma líquida

3. Informació sobre la composició del nostre planeta.

4. Perquè la Lluna està formada per fragments de la Terra que es van desprendre de la Terra al col·lisionar amb un planetoide.

1. Identifica-hi l’atmosfera, l’escorça, el mantell, el nucli extern i el nucli intern.

2. Tenint en compte la composició dels meteorits, fes una hipòtesi sobre la composició del mantell i la del nucli

3. Resumeix les evidències més importants que ens fan suposar que l’interior del planeta és tal com es representa a la imatge.

4. L’aspecte del planeta ha estat sempre aquest?

1. Atmosfera terrestre: L’atmosfera és una mescla de nitrogen (78%), oxigen (21%), i altres gasos (1%) que envolta la terra. Es divideix en cinc capes.

L’escorça és la part sòlida més externa de la terra. Té un gruix de 3 a 70 Km. Formada per elements més lleugers( oxigen i silici)

L’escorça està formada per unes peces, que en diem plaques, i que de tant en tant aquestes xoquen i formen unes ones sísmiques, d’aquesta manera es formen els terratrèmols.

El mantell: Capa intermèdia entre l’escorça i el nucli, és una capa rica en minerals de ferro i magnesi, més densos( per això les ones sísmiques són desviades en major proporció en travessar el mantell en comparació amb l’escorça) i també silicats.

El nucli: El nucli extern és líquid i el nucli intern sòlid. Ocupa el centre de la Terra i és format per metalls, principalment ferro i níquel, materials encara més densos que els del mantell i alguns elements més lleugers, com el sofre i el silici

El gradient geotèrmic: La temperatura augmenta amb la profunditat.

La composició i la temperatura dels magmes expulsats pels volcans.

El camp magnètic terrestre( indicant el contingut en ferro)

Els meteorits: fragments de roca de l’espai. Si la terra es va formar per la unió de fragments com aquests, la composició serà la mateixa.

Les ones sísmiques: Es desvien en detectar diferents materials.

La terra no ha estat sempre així, al principi el planeta tenia una atmosfera molt feble( amb pocs gasos), hi havia gran activitat volcànica, fet que feia que la Tª fos molt elevada, i no existís aigua líquida.

A més a més la disposició dels continents i oceans ha anat variant degut al moviment de les plaques tectòniques.

Sembla ser que la Terra fa uns 200 milions d’anys era formada per un gran continent ( Pangea) , que després es va dividir en dos continents( Gondwana i Lauràsia) i més tard es van crear els continents actuals

1)Quines evidències tenim de que Àfrica i Amèrica del Sud estiguessin juntes fa 150 milions d’anys?

2)Com va anomenar Wegener la seva teoria per als canvis dels continents?

3) Què són les dorsals oceàniques? I les fosses oceàniques?

4)En quines parts es divideix la superfície de la Terra segons la teoria de la Tectònica de plaques i quines característiques tenen?

5) Què és el que origina el fenomen del terratrèmol?

6) Què és el que ha de complir una hipòtesi per arribar a considerar-la una teoria? La tectònica de plaques pot arribar a ser considerada una teoria? Per què?

1)Les evidències són que les dues encaixaven com les peces d’un trencaclosques i que hi havia formacions geològiques que encaixaven i fòssils anteriors a 150 milions d’anys que també eren iguals.

2)La teoria de la deriva dels continents.

3) Les dorsals oceàniques són un tipus de serralades i les fosses oceàniques són zones més profundes que la resta de l’oceà. A les dues són abundants els terratrèmols

4)En plaques sòlides i rígides de litosfera( l’escorça i part superior del mantell) i astenosfera ( part més fluida que provoca el moviment de les plaques litosfèriques)

5)Els terratrèmols es produeixen en xocar dues plaques. Si aquestes dues plaques estan formades amb escorça continental( de baixa densitat) que fa impossible que cap de les dues s’enfonsi i per això s’origina un terratrèmol i una serralada continental.

Imatge c.

Una teoria ha de poder predir un fenomen.

La tectònica de plaques és una teoria ja que s’ha pogut demostrar que les dorsals oceàniques se separen uns cm cada any.

Completa el planisferi amb les informacions que es demanen a continuació( si cal, busca informació a internet):

1) Identifica les plaques eurasiàtica, africana, nord-americana, pacífica, antàrtica, de Nafca, índica i australiana.

3) Localitza els Andes. Què va causar la seva formació.

La formació dels Andes va ser deguda al xoc de la placa de Nazca amb la placa Sudamericana, de manera que la primera es va enfonsar sota la segona.

4) Localitza les illes del Japó. Què va causar la seva formació?

La formació de les illes del Japó va ser deguda al xoc de la placa Pacífica amb la placa Eurasiàtica, de manera que la primera es va posar sota la segona.

5) Localitza L’ Himalàia. Què va

causar la seva formació?- L’himalàia és una serralada que va ser deguda al xoc de la placa índica i la placa eurasiàtica

6) L’oceà Atlàntic té la mateixa amplada que el 1492, quan Colom el va travessar? Raona la resposta.

La dorsal del centre de l’oceà atlàntic fa que aquest creixi de 5 a 10 centímetres per any. En els aproximadament 520 anys que han passat des que Colom el va travessar, l’oceà ha crescut entre 26 i 52 metres, aproximadament.

En les dorsals es crea escorça oceànica nova, de manera que els dos costats d’una dorsal se separen uns quants centímetres cada any.