Massada 12

1

MASSADA SABADELLARCSI

EDITORIAL

març 2012

CONTACTA’NS

[email protected]

Número: 12

Aquesta editorial hauria d’havercomençat manifestant-vos l’alegriade totes i cadascuna de lespersones que fem possibleMassada-Sabadell per havercomplert el primer any de vida.Volíem compartir amb tosvosaltres l’enorme satisfacció quesignifica per a tots nosaltresl’haver pogut arribar al número 12.Però uns tràgics esdevenimentshan vingut a esborrar aquestail·lusió. Com tots sabeu, unterrorista islàmic, en una escolajueva de Tolosa de Llenguadoc,ha segat la vida de quatrepersones innocents. Tres nens iun adults que, de nou, han estatvíctimes del fanatisme : elprofessor i rabí Jonathan Sandler,els seus dos fill i la nena MiriamMonsonego, sense deixar debanda la vida dels tres militarsassassinats amb traïdoria.

Compartim la opinió del portaveudel Knéset, Reuven Rivlin, el qualha definit aquest assassinat com"un nou exemple del terrorismecontra els jueus en tot el món”,afegint que “el poble jueus’enfronta a animals salvatges quesón insaciables i que es mouenper un odi cec. No permetrem laseva victòria”.

Estem satisfets que l’assassíconfés, el qual en cap moment esva mostrar penedit del que va fer iben al contrari, es va vantard’haver posar França de genolls,no podrà tornar a matar. El quelamentem és que no s’haguésactuat prèviament amb lacontundència necessària ambl’assassi i el seu entorn, als qualse’ls havia de tenir controlats feiatemps, donat que era conegut elseu activisme extrem. Si s’haguésincidit amb la decisió que lescircumstàncies demandaven,aquest crim s’hagués pogut evitar.Potser que els que hi tenenresponsabilitat en comencin aprendre nota...

2


Les dotze tribus d'Israel fa referència, segons lahistoriografia bíblica, a la tradicional divisió delsisraelites, i per tant del poble del poble jueu, a partirdels dotze fills del patriarca hebreu Jacob tinguts ambles seves dues dones, Lia i Raquel, i les seves duesesclaves, Zilpah i Bilhà. Lia va ser mare de Rubén,Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló i Dina (filla); la sevaesclava Zilpah ho va ser de Gad i Aser; Raquel, deJosep i Benjamí; i Bilhà, la seva esclava, va tenir Dan iNeftalí.

L'origen etnogràfic d'aquestes tribus era divers i nomésel seu caràcter d'esclaus i la fugida d'Egipte a la cercad'una terra on establir-se els podia unir en algunprojecte comú, com així va ser. És probable que estractés dels habiru o apiru (noms d'on sembla fàcil quehagi derivat el mot "hebreu"), un grup humà esmentaten diversos textos (egipcis, acadis, sumeris, hitites,ugarítics, etc.), al llarg dels anys que van del 1800 al1200 a.e.c. La confluència de molts factors culturals,

històrics i socials va permetre la unió territorial sota el nom d'Israel al cap dels segles.Probable és, també, que la religió monoteista que coneixem ara com a judaisme acabésaplegant llegendes i tradicions diverses, originàries del Proper Orient, i el culte a un déuúnic, que va ser imposat pel faraó Akhenaton a Egipte.

Seguint el relat bíblic (que és una reconstrucció històrico-literària d'un passat mític), quanels israelites van arribar a la Terra de Canaan, després de sortir d'Egipte, dirigits perMoisès, es van repartir el territori entre les dotze tribusdescendents de Jacob. La divisió va ser organitzada pelsuccessor de Moisès, Josuè, que va ser a més elconqueridor del territori: Moisès no va arribar a trepitjar laTerra Promesa perquè va morir abans com a càstig per haverdubtat de Jahvè. La tribu de Josep es va dividir entre elsseus dos fills, Efraïm i Manassès, mentre que la de Leví vaquedar sense territori perquè estava dedicada almanteniment del culte, raó per la qual es va repartir la sevagent entre les altres tribus.

La distribució geogràfica es va fer de la manera següent: latribu de Judà es va assentar a la part occidental de la MarMorta; la de Simeó en les terres situades a l'oest de Judà,amb el desert al sud i a la zona occidental el país delsfilisteus; la de Benjamí se situava al nord de la de Judà ilimitava a l'est amb el Jordà i la Mar Morta; la de Dan estrobava al nord de la de Simeó, a l'oest de la de Benjamí i a

Les dotze tribus d’Israel ila seva distribució

geogràfica

3

MASSADA SABADELLARCSIl'est del país dels filisteus; Efraïm limitava al sud amb Dan i Benjamí, a l'est amb el Jordà ia l'oest amb la Mediterrània; la de Manassès estava dividida en dues branques, una a l'estdel Jordà i l'altra al nord de la d'Efraïm, i limitava a l'est amb el Jordà i a l'oest amb laMediterrània; la d'Issacar tenia a l'est el Jordà, al sud la meitat occidental de la deManassès i per l'oest arribava fins la Mediterrània; la de Zabuló limitava al sud amb lad'Issacar i era envoltada per les d'Aser i Neftalí, la serralada del Líban al nord i cap a l'oestFenícia i la Mediterrània; la d'Aser tenia a l'est les tribus de Zabuló i Neftalí, al nord el Líbani a l'oest Fenícia i la Mediterrània; Neftalí es localitzava entre la d'Aser i la meitat oriental deManassès, al nord la serralada del Líban i al sud la tribu de Zabuló; Rubén i Gad sesituaven en la part oriental de la Mar Morta i del Jordà.

A la mort del rei Saül les tribus d'Israel es van dividir. Deu d'elles van romandre fidels al filldel rei, Isboset, mentre que David va ser acceptat com a rei per les tribus de Judà iBenjamí, fins que a la mort de Isboset, a mans dels benjaminites, totes les tribus es vanunificar sota el comandament de David.

En temps de Salomó (fill de David) van tornar a sorgir els problemes amb els dretssuccessoris, però el rei va aconseguir mantenir unides les tribus i va portar les fronteres delpaís a la seva màxima extensió. A la seva mort, però, van tornar les divisions. El seusuccessor, Roboam, va ser criticat per la seva política per les deu tribus del nord (930a.e.c.), que van nomenar rei a Jeroboam i van constituir el Regne del Nord, que va rebre elnom d'Israel i va establir la capital a Samaria. Les dues tribus que van romandre fidels aRoboam, Judà i Benjamí, van constituir el Regne de Judà amb capital a Jerusalem.

En els anys successius, el regne d'Israel, per influència dels seus veïns, adoptà costumsreligiosos que els van allunyar del monoteisme, mentre que la Llei de Jahvè sí que es vamantenir en el Regne de Judà. Les deu tribus del nord són també conegudes com lestribus perdudes d'Israel, ja que l'any 721 a.e.c. el territori va ser conquistat pels assiris i vanser assimilats gradualment. Des d'aleshores s'han multiplicat les llegendes sobre les tribusperdudes, i han estat diverses faccions religioses (nestorians, mormons...) les que hanafirmat ser descendents d'alguna d'elles.

Amb la cortesia d’Enric H. March, del bloc Bereshit: Terres d'Edom.

4


Les primeres referències sobre la comunitat jueva de Santa Coloma daten del 1272.

Aquesta comunitat, formada per unes trenta famílies, tenia lligams comercials i familiarsamb l’aljama de Cervera i disposava de sinagoga, hospital, banys i fossar propis. La sevaactivitat era bàsicament mercantil, i tingué especial importància el comerç del safrà,producte molt apreciat en I’època medieval. Aquest comerç, com el del blat, es feia sobretot en el mercat dels dilluns. El centre de contractació era a la Plaça de l’Om (actual Plaçade l’Església), on hi havia les anomenades “taules del safrà “, que establien els preus.

Entre els jueus també hi trobem sastres, drapers, ramblers i argenters, però eren conegutssobre tot en l'exercici de la medicina i de la cirurgia. Alguns arribaren a ocupar càrrecsimportants en el govern de la vila.

El 31 de març del 1492 Ferran II d’Aragó decretà l’expulsió de tots els jueus no conversos.A Santa Coloma uns 150 no acceptaren la conversió forçosa i decidiren abandonar la viladesprés de vendre les seves propietats.

Els jueus de Santa Coloma estaven sota la jurisdicció directa dels barons de Queralt igaudiren d’una sèrie de privilegis, com no ser jutjats sense la presència d’un jueu, no sermolestats per la Inquisició sense la presència d’un acusador, no haver de prendre lesarmes ni fer vigilància.

El barri jueu o call es localitza davant del portal que dóna entrada al Pati del Castell i eradelimitat per les muralles, la Plaça Major i la Plaça de l’Església.

El call jueu de SantaColoma de Queralt

5


Un salvador suec Budapest

Después de l’ocupació d’Hongria el 19 de març de1944, la legació sueca va iniciar una operació de rescatper a salvar als jueus de ser deportats als campsd’extermini. Feia poc s’havia creat el Directori per aRefugiats de Guerra Americà i van decidir treballar ambel govern suec amb l’objectiu d’ajudar als jueusd’Hongria. Molt aviat, la legació sueca a Budapestinformava que es trobava sota una gran pressió dejueus que sol.licitaven protecció en forma depassaports o visats i demanava també l’enviament d’unfuncionari especial la missió principal del qual fora fer-se càrrec dels passaports. Es va decidir nombrar aRaoul Wallenberg com a secretari de l’AmbaixadaSueca a Budapest, amb plens privilegis diplomàtics.Abans de marxar, Wallenberg va demanar que se li

atorgués ma lliure i autorització per a reunir-se amb els líders hongaresos.

Wallenberg havia nascut al 1912 al si d’una família aristocràtica on abundaven elsbanquers. Va estudiar arquitectura als Estats Units abans d’incorporar-se al negoci familiar.A començaments dels anys 40, va realitzar alguns viatges de negocis als països del’ocupació nazi, inclusa Honoria. Aquest fet el va convertir en testimoni de les polítiques del’Alemanya nazi.

Wallenberg va arribar a la capital hongaresa el dia 9 de juliol de 1944, amb una llista dejueus als quals ajudaria i 650 passaports protectors per a jueus que tinguessin algunaconnexió amb Suecia. No obstant això, aviat va ampliar l’àmbit del seu treball i vacomençar a emetre milers de salconduits i a comprar vivendes a les que va posar sota laprotecció de la bandera sueca, convertint-les Aixa en extreterritorials i on va aixoplugar ajueus per a una mejor protecció de les seves vides. El salvonduit autoritzava al seuportador a viajar a Suecia. Prop de 4.500 jueus van obtenir aquests documents, que elsprotegien dels treballs forçats i els eximíen de dur l’estrella groga.

A l’octubre de 1944, la situació de Budapests va sofrir un viratge negatiu. Malgrat quel’Exèrcit Roig ja s’acostava, el moviment feixista “Creu Fletxada” va prendre el poder i vainstaurar un règim de terror. Els jueus eren assassinats pels carrers; altres erenarrossegats fins el riu Danubi on eren tirotejats o s’ofegaven a les seves congeladesaigües. El nombre de jueus amb salconduits va créixer ràpidament. Wallenberg utilitzavamètodes no convencionals, incloent el suborn i l’extorsió, per a finançar i dirigir aquestacolosal operació de rescat. Veient la greu situació, va començar a emetre salconduitssense distinció i la legació sueca va acabar sent propietaria de 32 edificis, amb doshospitals i un menjador popular. Wallenberg, juntament amb altres legacions diplomàtiquesi organitzacions internacionals, van crear el ghetto internacional, protegit per països

El personatge: RaoulWallenberg

6

MASSADA SABADELLARCSIneutrals. Els joves jueus que tenien fesomia “aria” eren utilitzats com a guàrdies; algunsd’ells, per donar més verosimilitud a la seva audacia, vestien uniformes de la “CreuFletxada”.

Amb l’establiment del règim de la Creu Fletxada, Eichmann va viatjar a Budapest el 17d’octubre de 1945 i, immediatament, va ordenar la deportació dels jueus de la ciutat. Elssalconduits van ser declarats nuls. Arran de les protestes de Wallenberg i els seuscol.legues aquests salconduits van ser reinstaurats, tot i que, cal dir, el règim dels CreuFletxada tenia un nul respecte per documents i legalitats. El pla de deportar als jueus alscamps, va quedar paralitzat per una altra raó: les línies fèrries estaven massa prop delfront. Però Eichmann, que no estava disposat a cedir, va ordenar una “marxa de la mort”de desenes de milers de persones cap a la frontera amb Austria. Wallenberg i altresrepresentants dels països neutrals, van seguir als deportats amb els seus vehicles i elsrepartien aliments, roba i medicaments. Van aconseguir treure molts jueus de la “marxa dela mort” afirmant que es tractava dels “seus jueus protegits”. Wallenberg va continuarlliurant pases fins i tot sota l’amenaça dels guàrdies de la Creu Fletxada que l’amenaçavenamb les seves armes.

Els seus audaços mètodes el van situar en un greu perill, però mai va voler aturar-se. Varomandre a la ciutat durant el setge soviètic de Budapest amb els seus jueus « protegits » iva advertir al comandant alemany i al líder de la Creu Fletxada que no continuessin amb laseva idea de perjudicar els jueus que encara hi havia a la ciutat. Abans que les tropessoviètiques entressin a Budapest, li va dir a Per Anger, el seu company de la legaciósueca : « He assumit aquesta tasca i mai podria tornar a Estocolm sense saber en el meuinterior que he fet tot el que un home pot fer per salvar a tants jueus com sigui posible”.

Quan els soviètics van entrar a Budapest, un grup de soldats va comminar Wallenberg aseguir-los, suposadament per a reunir-se amb el general que comandava les forces. Aixòpassava el dia 17 de gener de 1945. Segurament el suec devia percebre el perill ja quan elportaven cap el vehicle rus va dir: “No sé si m’estan escortant com ha hoste dels sovièticso bé com el seu pressoner”

En aquell moment Wallenberg tenia 32 anys i mai més se’l va tornar a veure. Durant elsprimers anys de la seva desaparició, els soviètics van asegurar no saber res de cappersona amb aquell cognom. No obstant això, persones que també van ser retingudes ales pressons soviètiques, van manifestar que havíen coincidit amb ell a varies pressons.Finalment, l’any 1956, les autoritats soviètiques van declarar que havia mort en cautiveril’any 1947.

L’anunci fet pels soviètics va ser rebut amb escepticismo. L’any 1989, el passaportdiplomàtic, la pitillera i altres objectes personals de Wallenberg, van ser trobats als sòtansde la caserna del KGB a Moscú i van ser tornats a la seva familia.

El 26 de novembre de 1963, Yad Vashem va reconèixer a Raoul Wallenberg com a Just deles Nacions. La seva mare va demanar no rebre els honors en el seu nom, convençudaencara que el seu fill algun dia tornaria. Només després que la mare morís, l’any 1979, esva plantar un arbre en el seu honor a l’avinguda dels Justos a Yad Vashem. L’any 1987,Wallenberg va ser guardonat amb la ciutadania honorària d’Israel i també amb lanordamericana pel Congrés dels Estats Units. La moció per aquest guardó americà, va serproposta pel congresista Tom Lantos, al qual Wallenberg va salvar la vida. En el discurs de

7

MASSADA SABADELLARCSIconcessió, pronunciat per la seva filla durant els actes de record de l’Holocaust a l’ONU algener del 2008, Lantos va retre tribut a Wallenberg amb aquestes paraules: “Durantl’ocupació nazi, aquest heroic i jove diplomàtic va deixar enrere la comoditat i la seguretatd’Estocolm per a rescatar a uns éssers humans de l’infern que era Budapest durant laguerra. Tenia poc en comú amb ells. Wallenberg era luterà i els altres eren jueus, ell erasuec i els altres eren hongaresos. No obstant això, amb molt de valor i creativitat va salvarles vides de desenes de milers d’homes, dones i nens, posant-los sota la tutela i proteccióde la corona sueca”.

Es van erigir nombrosos monuments a tot el món en reconeixement a la llegendària tascade Wallenberg; institucions i carrers duen el seu nom. La seva història fou documentada apelicules, llibres i articles, i s’ha convertit en un dels més famosos representants delssalvadors de jueus durant l’Holocaust.

Si alguna amistat us ha enviat aquest Newsletterperò voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feu-nos-ho saber a [email protected]. Si novoleu rebre-la més també us agrairem que ens hoindiqueu. Moltes gràcies

8


Els gegants són unes figures de grans dimensions que representen reis, nobles,personatges significatius o antics benefactors de la localitat, els quals abillats amb la sevaindumentària tradicional i habitualment al costat dels capgrossos, són un element moltdestacat de les festes majors de molts pobles i vil·les dels Països Catalans.

Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, una de les ciutat de Catalunya amb unahistòria molt rica, no en podia ser una excepció i compta amb 4 parelles de gegants.

Una d’aquestes parelles és l’anomenada “els jueus” i està formada per la Caxixa i elBonjhuà un geganta i un gegant de 3,65 m d’alçada i de 40 kg de pes, construïts l’any1999 amb fibra de vidre i que foren dissenyats pel tortosí Josep Martínez

Ells aporten a la ciutat el record històric i sentimental d'una de les cultures que l'han definiti estructurat la història i costums de la ciutat.

Els gegants de Tortosa

9


“Els ponts de Budapest”

Betty Schimmel i Joyce GabrielEditorial Empúries, any 2001

L’any 1939 Betty Markowitz va conèixer Richie Kovacs a Budapest. Betty i Richie, dosjueus adolescents, es van enamorar i es van prometre amor etern en un moment en què laimminència de la invasió nazi sumia la ciutat en un clima de terror i d’incertesa. Betty vaveure com l’ocupació dels alemanys el març de 1944 l’allunyava del seu amor, però niHitler ni els camps de concentració ni el seu matrimoni agredolç amb Otto Schimmel, unsupervivent d’Auschwitz, van aconseguir que perdés l’esperança de retrobar Richie.

Un llibre

10


Medalla Commemorativa de les QuatreSinagogues Sefardites

El passat dia 29 de febrer, el nostre benvolgutamic F. Andreu Lascorz Arcas, president del’Associació de Relacions Culturals CatalunyaIsrael, va rebre , de mans del Dr. AbrahamHaim en qualitat d’Encarregat d’AssumptesHistòrics del Consell de la Comunitat Sefardíde Jerusalem, i en presència del’Excel·lentíssim Ambaixador d’Israel aEspanya, Sr. Alon Bar, la MedallaCommemorativa de les Quatre SinagoguesSefardites.

Aquesta medalla, que anteriorment ha estatatorgada a importants personalitats de larealitat política i cultural espanyola, volreconèixer el treball desenvolupat pel Sr.Lascorz durant molts any amb l’objectiud’enfortir les relacions culturals entreCatalunya i Espanya amb Israel.

Aquest guardó consisteix en una medallaacunyada per la Societat Estatal Israelí deMedalles i Monedes i commemora les quatreSinagogues sefardites centrals del barri jueude la ciutat vella de Jerusalem

Jonathan , Gabriel, Arieh, i Myriam elvostre record romandrà en els nostrescors.

NOTÍCIES

ENLLAÇOS-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYAhttp://embajada-israel.es-ARCCI (Associació de Relacions CulturalsCatalunya Israel) http://www.arcci.cat-ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel )http://www.aseiweb.net-Tarbut Sefarad, amics de la cultura hebreahttp://www.tarbutsefarat.com-ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel )http://www.acai.cat

Education

Massada 12