24
Material usat en astronomia - 1 Telescopis i prismàtics

Material usat en astronomia 1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Material usat en astronomia   1

Material usat en astronomia - 1

Telescopis i prismàtics

Page 2: Material usat en astronomia   1

La llum

Només podem estudiar els astres a partir de la llum que ens n’arriba.

La llum és radiació electromagnètica, i les seves característiques (color) depenen de la longitud d’ona λ.

La llum visible correspon a les longituds d’ona d’entre 400 (vermell) i 700 nm (violeta) aproximadament

Page 3: Material usat en astronomia   1

La llum

Page 4: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

Quan un raig de llum incideix sobre matèria es poden produir tres fenòmens:

– Absorció– Reflexió– Refracció: es desvia i es

desaccelera; depèn dels materials i de l’angle; cada material té el seu propi índex de refracció.

Page 5: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

REFRACCIÓ REFLEXIÓ

Lents Miralls

convergents o divergents

Còncaus o convexes

(els miralls a més poden ser plans)

esfèrics, parabòlics, hiperbòlics...

Page 6: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

Les lents i els miralls no són mai perfectes, presenten aberracions

– Aberració cromàtica lents– Aberració esfèrica miralls i lents

Page 7: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica - defectes

Aberració cromàtica (cromatisme). Es produeix per un diferent índex de refracció dels colors, fent que uns apareguin desenfocats en la imatge. Es corregeix posant dues lents unides (lent acromàtica) o tres lents amb diferent índex de refracció (lent apocromàtica).

Page 8: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica - defectes

Aberració esfèrica. Es produeix quan els rajos perifèrics no es concentren al mateix punt que els centrals en la imatge. Es corregeix usant miralls parabòlics que no pas esfèrics (més fàcils de fer)

Page 9: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

Focus: punt on es concentra la llum Distància focal: distància del mirall/lent al focus; a

major focal, més augment però menys camp de visió. Augment: relació entre les focals de l’objectiu (mirall o

lent principal) i l’ocular Abertura: diàmetre de la lent/mirall principal. Determina

la quantitat de llum que rebrem i el poder de resolució (capacitat de separar dos punts)

Relació focal f/: divisió entre la focal i el diàmetre. – f/ < 6: donen poc augment però molt lluminosos– f/ > 9: molt augment però poc lluminosos

Page 10: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

Page 11: Material usat en astronomia   1

Nocions d’òptica

El més important en un telescopi és la capacitat de captar llum, no l’augment

Càlculs– Augment: Fobjectiu/Focular

– Relació focal: Diàmetre/Fobjectiu

– Augment màxim: Diàmetre x 2– Augment mínim: Diàmetre : 2

Page 12: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Refractors– Es composen per una lent

objectiu i un ocular.– Mirem per darrera– El tub té la longitud de la

focal– Tenen cromatisme, major

com menor sigui la f/– Els bons solen ser molt

cars– Donen la imatge invertida

Page 13: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Page 14: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Telescopis terrestres– S’hi afegeix una lent o prisma que

adreça la imatge Prismàtics

– Bàsicament són dos telescopis terrestres en paral·lel

– Donen sensació de tridimensionalitat

– Es caracteritzen per dues xifres, l’augment i el diàmetre de l’objectiu, p.ex. 10x50

– Els ideals per astronomia tenen una relació diàmetre/augment ~ 7

– El principal inconvenient és l’estabilitat, fent necessari en alguns casos un trípode o suport

Page 15: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Page 16: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Reflectors– També anomenats newton.– La llum es concentra amb un

mirall primari i amb un mirall secundari es desvia cap a l’ocular

– No té lents, no té cromatisme, però pot tenir aberració esfèrica si el mirall no és parabòlic

– Solen tenir f/ baixes són lluminosos

– En ser tubs oberts, els afecten les perturbacions d’aire

Page 17: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Reflectors newton– és més fàcil fer miralls

grans que lents grans, per això són molt més barats

– El mirall està inclinat 45º i mirem per un forat al costat del tub

– El mirall fa una obstrucció, i fa que la imatge sigui menys contrastada

Page 18: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Reflectors newton

Page 19: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Reflectors newton

Page 20: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis

Reflectors cassegrain– El mirall no està

inclinat, i el focus va darrera del mirall primari a través d’un forat

– Obtenim un tub molt més compacte

Page 21: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis combinats

Schmidt cassegrain– Com el cassegrain, però amb una làmina correctora molt fina

davant. Els miralls són esfèrics– Podem tenir grans abertures amb un tub compacte a un cost

assequible

Page 22: Material usat en astronomia   1

Tipus de telescopis combinats

Maksutov cassegrain– La làmina és esfèrica, més fàcil de fer,

però més gruixuda i cara– Normalment f/ altes, dóna molt bones

imatges sobretot en planetes– En tenir vidres gruixuts, tarda en

aclimatar-se

Page 23: Material usat en astronomia   1

Altres tipus de telescopis

Ritchey-Chretien Dall Kirkham Coudé ...

Page 24: Material usat en astronomia   1

Resum de tipus de telescopis