1

MI ESCUELA SABE A NARANJA – Estar y ser en la escuela infantil

DÍEZ NAVARRO, M.C. (2009). Mi escuela sabe a naranja: Estar i ser en la

escuela infantil (3ª edició). Barcelona: Editorial GRAÓ.

1. Mari Carmen Díez Navarro

És mestre i psicopedagoga. Especialitzada en educació infantil, és

coordinadora pedagògica de l’escola infantil Aire Libre (d’Alacant) i

membre del consell de redacció de la revista In-fàn-cia. Ha participat en

activitats de formació del professorat i ha publicat nombrosos articles

sobre la seva experiència pedagògica en aquesta etapa en diverses

revistes: Aula de Infantil, Kikiriki, Investigación en la escuela...

Ha publicat llibres de poesia i llibres en l’àmbit de l’educació infantil.

El llibre “Mi escuela sabe a naranja”, ha guanyat el premi Aula al millor

Llibre d’Educació i de Divulgació Educativa de 2008.

2. Contingut del llibre

Aquest llibre ens parla, a partir de certes vivències personals de l’autora,

de la funció de com crear una escola que sigui saborosa i saludable. Un

lloc, on els nens estiguis per damunt de tot i que siguin ells els principals

protagonistes de la seva etapa a la escola.

És tracta de crear un espai on els nens puguin ser ells mateixos i tinguin un

objectiu clar de trobar ells el seu propi camí i la seva identitat personal.

Per això, ha de ser una escola on s’apliqui un procés d’aprenentatge amb

una certa llibertat, on els nens puguin opinar, escollir, escoltar, crear i

gaudir.

També es proposa un model d’autonomia molt important per als infants i

pel qual ells seran els encarregat de voler escollir que és el que els

2

interessa conèixer, de tal manera que els mestres proposin situacions per

a que els nens i nenes resolguin i donin solucions amb una certa

autonomia, amb el fi de poder donar una certa seguretat i confiança a tots

ells.

El paper de les mestres és molt important en aquesta escola saludable, ja

que han d’acceptar que cada nen té un ritme d’aprenentatge diferent, i

que cada nen té les seves emocions. Els mestres i les mestres seran les

peces claus per a que els infants puguin obtenir aquesta seguretat i

confiança de la que he parlat abans.

Per tal de presentar-nos aquesta escola que l’autora vol aconseguir, al

llarg de tot el llibre es basa en reflexions i aportacions que ella mateixa ha

experimentat tant com a alumna, com a mestra, com a mare i, sobretot,

com a persona.

3. Valoració

“Mi escuela sabe a naranja” ha estat un llibre que personalment m’ha

agradat llegir per simple fet de que presenta molts diàlegs i vivències

personals de l’autora que t’endinsen més en el món de l’escola i els

infants. Però, també s’hauria de destacar que en certs moments del llibre

tantes experiències i aportacions, inclús d’altres autors, resulten una mica

pesades, ja que et fa perdre la concentració i oblidar més els temes

principals.

Pel que fa al contingut dels valors aplicables a aquesta escola saludable i

saborosa que l’autora vol posar en pràctica, considero que són uns valors

molt acceptables en la nostre societat. Avui dia, el que més es te en

compte, o millor dit, el que més s’hauria de tenir en compte són els

sentiments i pensaments dels nens. Saber-los escoltar i deixar-nos

convèncer pel que ells pensen és molt important.

També crec que és molt important el fet de incrementar l’autonomia des

de ben petits ja que és la millor manera per a que ells es valguin per si

mateixos i que descobreixin ells mateixos la seva pròpia identitat.

3

Per últim, els valors que hem de transmetre als nens (de respecte, de

sentir-se respectat, d’escoltar als demés, de compartir, etc.) crec que són

el principi per a poder començar a formar una escola a la que tots ens

agradaria que eduquessin als nostres fills. On se’ls escoltés, i on es

poguessin sentir respectats.

Finalment, pel que fa al llenguatge i vocabulari del llibre he de dir que no

ha sigut gaire difícil d’entendre, però remarco, que el fet de relatar tanta

quantitat d’experiències es fa pesat en segons quins moments del llibre.