Click here to load reader

Montse santos 4B

  • View
    58

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Montse santos 4B

  • Ttol de la lli 5. Els animals invertebrats Components del grup: Robert Miralles Jos Moreno Montse Santos Paula Soler Data: Gener 2015 1r ESO Cincies de la Naturalesa, curs 2014/2015 Ttols dels apartats Els porfers i els celenterats Els cucs Els molluscs Els artrpodes Els equinoderms

    El mn dels animals vertebrats

  • Com sn els molluscs?

    3. ELS MOLLUSCS

    Tenen simetria bilateral

    Tenen el cos dividit en: cap, massa visceral i peu.

    El peu s musculs i el fan servir per nedar.

    Tenen el cos cobert per una membrana fina anomenada man-

    tell que en la majoria de molluscs produeix capa lexterior una conquilla.

    Com sn les funcions dels

    Els molluscs aqutics respiren per mitj de brnquies i els te-

    rrestres mitjanant un pulm.

    Tenen una alimentaci molt variada. Alguns sn carnvors i sali-menten danimals i nhi ha que sn hervbors i salimenten de vegetals. Tots tenen un aparell digestiu molt desenvolupat.

    Hi ha molluscs hermafrodites i daltres que tenen sexes sepa-rats.

    La fecundaci pot ser interna o externa, tot i que la majoria

    Els gasterpodes: tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles, en els dos ms grans hi tenen els ulls. El peu s musculs i el fan servir per reptar. A la boca hi tenen la rdula, una espcie de llengua amb dents petites que utilitzen per alimentar-se.

    Gaireb tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral, excepte els llimacs, ja que no tenen conquilla.

    Els gasterpodes marins respiren a travs de brnquies i els terrestres mitjanant un pulm. Tots sn hervvors, tot i que nhi ha alguns que sn carnvors.

    Grups de molluscs

    6. Quines funcions t el peu dels molluscs? El peu el fan servir per reptar. 7.Quines sn les parts principals del cos dun mollusc? El cap, la massa visceral i el peu. 8. Busca en els conceptes clau el significat daquests termes: Gasterpode: grup de molluscs, la majoria amb conquilla en forma despiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Bivalves: grup de molluscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces

    articulades que encaixen luna en laltra, com les closses o les escopinyes. Cefalpodes: grup de molluscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.

    Cargol: mollusc terrestre amb

    una conquilla enrotllada en espi-

    ral.

    Llimac: s un mollusc terrestre

    que no t conquilla.

    Musclo: s un bivalve que viu

    fixat en roques per mitj dunes secrecions filamentoses.

  • Com s el cos dels artrpodes

    4. ELS ARTRPODES

    Presenten simetria bilateral.

    Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesquelet com-

    post duna substncia anomenada quitina. Tenen apndixs articulats com potes, antenes, ales o peces bu-

    cals.

    La majoria tenen el cos dividit en tres zones: cap, trax i abdo-

    men. Alguns tenen el cap i el trax fusionats, formant el cefalo-

    trax.

    Al cap tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els rgans dels

    sentits els tenen molt desenvolupats.

    Com sn les funcions dels artrpodes

    Tenen una alimentaci molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artrpodes de diferents tipus: carnvors,

    hervvors, carronyaires, etc.

    La majoria tenen sexes separats. Sn ovpars i la fecundaci sol ser interna. En alguns artrpodes de lou neix una larva, que desprs dun procs de metamorfosi es converteix en un individu adult. Per crixer, shan desprendre de lesquelet extern i nhan de formar un de nou. Aquest procs, rep el nom de muda.

    Les parts dun artrpode sn: Les antenes, el trax, el cap, les ales i labdomen.

    10. Busca en els conceptes clau lorigen del terme artrpode. Del grec, rthon: articulat i pods: peu 11. Quina funci t lexoesquelet dels artrpodes? Els protegeix dels depredadors i a ms a ms evita la dessecaci del cos.

    12. Per qu els artrpodes han de mudar la coberta externa?

    Com sanomena aquest procs? Han de mudar la coberta externa per poder crixer. Aquest procs sanomena muda.

    Un escorp, un cranc, un milpeus i un escarabat sn artrpodes. Actualment es coneixen ms dun mili despcies diferents dartrpodes. Viuen en tots els medis: terrestres, marins i daigua dola.

  • Com s el cos dels equinoderms

    7. Els equinoderms

    Tenen simetria radial, tot i que les larves s bilateral.

    Tenen el cos de forma arrodonida, garotes; cilndrica. holotries; o estella-da, estrelles de mar.

    Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.

    No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del-cos.

    Com sn les funcions dels equinoderms

    Es desplacen per mitj dun aparell exclusiu daquest grup danimals, aparell ambu-lacral.

    Consisteix en un sistema de tubs interns, plens daigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

    Respiren a travs de la pell, per fer-ho utilitzen laparell ambulacral. Nhi ha que tenen brquies.

    Sn animals carnvors, que salimenten de crustacisi de molluscs. Presenten sexes separats, mentre que algunes sn hermafrodrites. Tenen fecunda-

    ci externa. Dels ous neixen unes larves nedadores, que desprs de la metarmorfo-

    si, es converteixen en adults.

    Alguns, com les estrelles de mar, que tenen la capacitat regeneradora que els per-

    met tornar a formar els braos perduts, i fins i tot arribar a originar tot lanimal a partir dun bra que inclogui part del disc central.

    Grups dequinoderms

    Asterodeus:

    Estrelles de mar.

    19. Busca en els conceptesclau el significatdel terme equinoderms.

    Grup danimals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines. Es desplacen pel fons del mar grcies als mltiples peus ambulacrals que tenen.

    20. Qu s laparell ambulacral? Quina funci fa? Els equinoderms es desplacen per mitj dun aparell exclusiu daquest grup dani-mals, laparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens daigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

    Equinodeus:

    Garotes o erios

    de mar.

    Ofiurodeus:

    Falses estrelles.

    Holoturiodeus:

    Cogombres de

    mar.

    Crinodeus:

    Clavellineso lliris

    de mar.

  • A fons

    Dins del regne animal, els insectes consiteixen el grup amb el nombre despcies i dindividus ms nombrs. La varietat de mi-des i de formes que presenten s deguda, principalment, a les adaptacions als diversos ambients on viuen. Tota aquesta varietat

    Himenpters: Formigues, abelles, etc.

    Tenen dos parells dales membrano-ses, tot i que alguns no en tenen.

    Laparell bucal est adaptat per llepar, mossegar i xuclar lquids. Viuen en

    Dpters: Mosques i mosquits.

    Tenen un parell dales membranoses. Les posteriors estan redudes a rgans

    que mantenen lequilibri quan volen, anomenats balancins. Laparell bucal s xuclador.

    Colepters: Escarbats.

    Tenen dos parells dales. Les anteriors sn gruixudes, dures i opaques, i les pos-

    teriors, membranoses, i les tenen plega-

    des sota les primeres quan estan en

    reps. Laparell bucal s mossegador i

    Dermpters: Esisores.

    Tenen les ales anteriors molt curtes i les

    posteriors molt grosses i membranoses,

    plegades sota les primeres en estat de

    reps. Laparell bucal s mastegador.

    Ortpters: Saltamartins i grills.

    Tenen dos parells dales, les anteriors enduridesi les posteriors plegades sota

    les primeres. Laparell bucal s mastega-dor.

    Heterpters: Xinxes.

    Tenen dos parells dales. Les anteriors tenen una part engruixida i les posteriors

    sn membranoses. La boca est adapta-

    da per perforar i per xuclar.

    Lepidpters: Papallones i arnes.

    Tenen dos parells dales membranoses amb escates. Laparell bucal s xucla-dor, i est enrotllat en estat reps.

    Odonats: Libllules.

    Tenen dos parells dales estretes, gros-ses i membranoses. Laparell bucals mastegador.

    Sifonpters: Puces.

    No tenen ales. Les potes estan adapta-

    des per fer salts. La boca s xucladora i

    est adaptada per perforar la pell.