5
Títol de la lliçó 5. Els animals invertebrats Components del grup: Robert Miralles José Moreno Montse Santos Paula Soler Data: Gener 2015 1r ESO Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 Títols dels apartats Els porífers i els celenterats Els cucs Els mol·luscs Els artròpodes Els equinoderms El món dels animals vertebrats

Montse santos 4B

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Montse santos 4B

Títol de la lliçó 5. Els animals invertebrats Components del grup: Robert Miralles José Moreno Montse Santos Paula Soler Data: Gener 2015 1r ESO Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015 Títols dels apartats Els porífers i els celenterats Els cucs Els mol·luscs Els artròpodes Els equinoderms

El món dels animals vertebrats

Page 2: Montse santos 4B

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetria bilateral

Tenen el cos dividit en: cap, massa visceral i peu.

El peu és musculós i el fan servir per nedar.

Tenen el cos cobert per una membrana fina anomenada man-

tell que en la majoria de mol·luscs produeix capa l’exterior una

conquilla.

Com són les funcions dels

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies i els te-

rrestres mitjançant un pulmó.

Tenen una alimentació molt variada. Alguns són carnívors i s’ali-

menten d’animals i n’hi ha que són hervíbors i s’alimenten de

vegetals. Tots tenen un aparell digestiu molt desenvolupat.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i d’altres que tenen sexes sepa-

rats.

La fecundació pot ser interna o externa, tot i que la majoria

Els gasteròpodes: tenen un cap ben desenvolupat amb quatre tentacles, en els dos més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca hi tenen la rádula, una espècie de llengua amb dents petites que utilitzen per alimentar-se.

Gairebé tots tenen una conquilla enrotllada en espiral que protegeix la massa visceral, excepte els llimacs, ja que no tenen conquilla.

Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies i els terrestres mitjançant un pulmó. Tots són hervívors, tot i que n’hi ha

alguns que són carnívors.

Grups de mol·luscs

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs? El peu el fan servir per reptar. 7.Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?

El cap, la massa visceral i el peu. 8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:

Gasteròpode: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces

articulades que encaixen l’una en l’altra, com les cloïsses o les escopinyes. Cefalòpodes: grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.

Cargol: mol·lusc terrestre amb

una conquilla enrotllada en espi-

ral.

Llimac: és un mol·lusc terrestre

que no té conquilla.

Musclo: és un bivalve que viu

fixat en roques per mitjà d’unes

secrecions filamentoses.

Page 3: Montse santos 4B

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesquelet com-

post d’una substància anomenada quitina.

Tenen apèndixs articulats com potes, antenes, ales o peces bu-

cals.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: cap, tórax i abdo-

men. Alguns tenen el cap i el tórax fusionats, formant el cefalo-

tòrax.

Al cap tenen les antenes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels

sentits els tenen molt desenvolupats.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes de diferents tipus: carnívors,

hervívors, carronyaires, etc.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns artròpodes de l’ou neix una larva, que

després d’un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult.

Per crèixer, s’han desprendre de l’esquelet extern i n’han de formar un de nou. Aquest procés, rep el nom de muda.

Les parts d’un artròpode són: Les antenes, el tòrax, el cap, les ales i l’abdomen.

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Del grec, árthon: articulat i podós: peu 11. Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?

Els protegeix dels depredadors i a més a més evita la dessecació del cos.

12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa?

Com s’anomena aquest procés? Han de mudar la coberta externa per poder créixer. Aquest procés s’anomena muda.

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes. Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça.

Page 4: Montse santos 4B

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, garotes; cilíndrica. holotúries; o estella-

da, estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell

i poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del-

cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’animals, aparell ambu-

lacral.

Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els anomenats

peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Respiren a través de la pell, per fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral. N’hi ha que

tenen bràquies.

Són animals carnívors, que s’alimenten de crustacisi de mol·luscs.

Presenten sexes separats, mentre que algunes són hermafrodrites. Tenen fecunda-

ció externa. Dels ous neixen unes larves nedadores, que després de la metarmorfo-

si, es converteixen en adults.

Alguns, com les estrelles de mar, que tenen la capacitat regeneradora que els per-

met tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l’animal a

partir d’un braç que inclogui part del disc central.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus:

Estrelles de mar.

19. Busca en els conceptesclau el significatdel terme equinoderms.

Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i espines. Es

desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen.

20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’ani-

mals, l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,

que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Equinoïdeus:

Garotes o eriços

de mar.

Ofiuroïdeus:

Falses estrelles.

Holoturioïdeus:

Cogombres de

mar.

Crinoïdeus:

Clavellineso lliris

de mar.

Page 5: Montse santos 4B

A fons

Dins del regne animal, els insectes consiteixen el grup amb el nombre d’espècies i d’individus més nombrós. La varietat de mi-des i de formes que presenten és deguda, principalment, a les adaptacions als diversos ambients on viuen. Tota aquesta varietat

Himenòpters: Formigues, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membrano-

ses, tot i que alguns no en tenen.

L’aparell bucal està adaptat per llepar,

mossegar i xuclar líquids. Viuen en

Dípters: Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales membranoses.

Les posteriors estan reduïdes a òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen,

anomenats balancins. L’aparell bucal és

xuclador.

Coleòpters: Escarbats.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

són gruixudes, dures i opaques, i les pos-

teriors, membranoses, i les tenen plega-

des sota les primeres quan estan en

repòs. L’aparell bucal és mossegador i

Dermàpters: Esisores.

Tenen les ales anteriors molt curtes i les

posteriors molt grosses i membranoses,

plegades sota les primeres en estat de

repòs. L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters: Saltamartins i grills.

Tenen dos parells d’ales, les anteriors

enduridesi les posteriors plegades sota

les primeres. L’aparell bucal és mastega-

dor.

Heteròpters: Xinxes.

Tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una part engruixida i les posteriors

són membranoses. La boca està adapta-

da per perforar i per xuclar.

Lepidòpters: Papallones i arnes.

Tenen dos parells d’ales membranoses

amb escates. L’aparell bucal és xucla-

dor, i està enrotllat en estat repòs.

Odonats: Libèl·lules.

Tenen dos parells d’ales estretes, gros-

ses i membranoses. L’aparell bucalés

mastegador.

Sifonàpters: Puces.

No tenen ales. Les potes estan adapta-

des per fer salts. La boca és xucladora i

està adaptada per perforar la pell.