Montserrat Roig

  • View
    483

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

Diapositiva 1

Montserrat Roig

Vaig nixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrere. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa daquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de lany de la picor, que sesbotzen cada dos per tres

Els primers anysMontserrat Roig s la sisena de set germans

Pertany a una famlia de la petita burgesia del barri de lEixample de Barcelona.

Famlia relacionada intensament amb la vida cultural catalana dabans de la guerra. 3Vaig comenar a escriure perqu el meu pare em fes cas, lhavia de seduir i li deixava els primers contes que eren esgarrifosos- damunt la taula del seu despatx... I ell mels tornava corregits

4Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opini prpia i amb personalitat, i amb una via tamb amb opini prpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones. 5

FormaciLany 1961 es va matricular a lEscola dArt Dramtic Adri Gual.

El 1963 inicia els estudis universitaris. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicenci lany 1968.

El 1966 participa en la constituci del Sindicat Democrtic dEstudiants a Barcelona. La Caputxinada.

El 1968 ingressa al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

A finals dels anys seixanta, guanya els primers premis literaris. - Jocs Florals de Caracas, -Jocs Florals de Sant Adri -Reportatges de Serra dOr per a Escriptors Joves. El 1970, guanya amb el premi de narraci Recull de Blanes.7 Escriure s, doncs, plaer i privilegi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perqu sempre hi haur un altre sser, escindit i perplex, que ens llegir i, en llegir-nos, ens far una obra ms gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comena el plaer del lector i sacaba la nostra feina.

8Els setantaEscriure, doncs, per escapar de la mort, per tamb per alliberar les paraules de la pres. De totes les presons.

No escrivim sobre les coses, sin sobre els seus noms, i aix les coses, nosaltres, no ens morim.

Els escriptors sn fills del que queda, de lesplendor i de la derrota..., s, per quan ja ha estat oblidat. Encara que els objectes, les imatges, sentestin a tornar una i altra vegada com fantasmes errants que no troben reps enlloc. Hem de ser cautelosos amb els mots, perqu noms el nom de les coses s innocent.9Participa en una tancada al Monestir de Montserrat per protestar pel Procs de Burgos contra setze militants dETA en qu sis van ser condemnats a mort, Durant la tancada, sassabenta que ha guanyat el premi Vctor Catal amb el recull de narracions Molta roba i poc sab...i tan neta que la volen (1971)1972 apareix la 1a novella: Ramona, adu1976, El temps de les cireres, que guanya el premi Sant Jordi.M.Roig combina la idea de viure de la literatura amb la docncia a diferents universitats estrangeres com la de Bristol, Phoenix...10A lescriptura, hi pots dir all que no diries mai en veu alta. Desprs, intentes, sense gaire sort, de posar ordre al caos, i s que thas fet adulta. Has esdevingut larquitecte que construeix els plnols dels teus desigs i les teves obsessions.11Els vuitanta Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenci: lun dells s Catalunya [] ; laltre, lalliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, mha interessat lligar la qesti nacional amb la qesti social. [] Durant fora temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

12 Narrativa de ficci: 1980, Lhora violeta (llibre que tanca la trilogia iniciada amb Ramona,adu) - 1982, Lpera quotidiana - 1987, La veu melodiosa1989, El cant de la joventut (recull de contes marcats per un to malenconis)

Narrativa de no-ficci: 1985, Lagulla daurada, extraordinari document periodstic del setge de Leningrad a la Segona Guerra Mundial.1980, Tiempo de mujer?1987, Barcelona a vol docell1988, 100 pgines triades per mi

131991, Digues que mestimes encara que sigui mentida, llibre de proses literries.

1992 (de publicaci pstuma), Un pensament de sal, un pessic de pebre, recull els articles publicats al diari Avui fins als darrers dies de la seva vida.

Al llarg de la seva carrera, va collaborar tamb, entre daltres, a Serra dOr, Oriflama, Presncia, LAven, Els Marges, Cavall Fort, Avui, Destino, Mundo, Cuadernos para el Dilogo, La Calle, Mundo Diario, Arreu, Triunfo, Vindicacin Feminista.

La seva obra ha estat traduda, a part de les principals llenges europees, al blgar, lhongars, el neerlands, lhebreu, el rus i el suec.

El 10 de novembre de 1991, diumenge, un cncer molt agressiu estronca la vida duna escriptora que encara tenia molt a dir.

14Obra15Una de les seves virtuts ms clares va ser la de saber comunicar-se amb els seus lectors. Poques vegades he vist autors que poden despertar tant entusiasme entre els lectors com ella Josep Maria Castellet, antic director literari dEdicions 62.

16Es va publicar al 1971.Va guanyar el premi Vctor Catal al 1970.

17Es va publicar a lany 1972.Va ser la seva primera novella.

18Es va publicar al 1977.Va guanyar el premi de la Crtica Serra d'Or.

19Es va publicar en el 1977.Va rebre el premi de Sant Jordi en el 1978.

20El temps de les cireres s una crnica de l'poca franquista, d'una poca sense esperana i sense futur, que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressi i la manca d'un pensament poltic i ideolgic.

Natlia Miralpeix, la protagonista, retorna a la seva ciutat, a la Barcelona dels anys setanta, desprs de dotze anys d'haver viscut a Frana i Anglaterra. El retorn es produeix pocs dies desprs de l'execuci de Puig AntichDes de l'inici fins al final de la histria noms transcorre una setmana, durant la qual Natlia retroba el passat i el present de la seva famlia: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides.Una novella tan sucosa com el seu ttol, que com tots ja sabem est tret del poema de Jean Baptiste Clment, que s tot un simbolisme de l'innocent parads de la infantesa, la primavera de la felicitat, el desig de tothom de que hi arribi el seu temps de les cireres:

Quand nous chanterons le temps des cerisesEt gai rossignol et merle moqueurSeront tous en fteLes belles auront la folie en tteEt les amoureux du soleil au coeurQuand nous chanterons le temps des cerisesSifflera bien mieux le merle moqueur.

Es va publicar al 1982.

23Es va publicar al 1985.Va guanyar el premi Nacional de la Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya.

24Es va publicar lany 1980.

25

Es va publicar lany 1989.