MOVIMENT OBRER: DEFINICIÓ

Conjunt de manifestacions i intervencions polítiques i socials dels treballadors, organitzats en pro de la millora de les seves condicions de vida i de treball, i de la transformació revolucionària o reformadora de la societat. Sorgeix amb la civilització industrial i es manifesta mitjançant sindicats i partits polítics.

Entenem per M.O. la conscienciació dels treballadors com a classe, amb unes demandes laborals i socials concretes, i la seua organització en associacions per a la defensa dels seus interessos. Les dures condicions laborals, els salaris baixos i la necessitat de reivindicar drets socials i polítics, negats fins aleshores a les classes més baixes de la societat, són la base per al desenvolupament del moviment obrer.

LES ETAPES DEL MOVIMENT OBRERLES ETAPES DEL MOVIMENT OBRER

MOVIMENT OBRER ASSOCIACIONS

Idèntica filosofia social i política Projecte i marc Lluita social : acció polític : acció Idèntica finalitat sindical política

LA VINCULACIÓ ENTRE ACCIÓ SINDICAL I ACCIÓ POLÍTICA: Model anglès Model alemany Model francès

LES ORGANITZACIONS OBRERES

PARTITS POLÍTICS

SINDICATS

“La vaga”. Koehler

ELS ORIGENS: el punt de partida

La INDUSTRIALITZACIÓ va alterar les formes de vida de la societat tradicional i va afavorir l’aparició de les associacions d’oficis, que reivindiquen millores laborals per als seus integrants.

Dures condicions de vida... Vivendes/habitatges Alimentació Atenció sanitària La “qüestió social”

Descans

moviments de protesta Conseqüències Primeres associacions

Seguretat Social ... i de treball: Primers moviments

Salaris de protesta Llargues jornades de treball Falta de cobertures

Moviment mecanoclasta o antimàquina

L’origen del mot: cartes intimidatòries que s’enviaven als empresaris propietaris de les màquines i signades amb el pseudònim de “capità Ludd”.

El “capità Ludd” era un personatge imaginari, però va prendre el seu nom de NED LUDD, un obrer que al 1776 va destruir un teler mecànic.

Revolta primitiva ?

Moviment de protesta obrera

L’ASSOCIACIONISME

Consideració inicial: PROHIBICIÓ i REPRESSIÓ de l’associacionisme obrer i de les seues actuacions: Liberalisme econòmic Llei de Le Chapelier (1791) Combination Acts (1799)

Les TRADE UNIONS a Gran Bretanya (1830)

Societats de Resistència i Socors Mutu a França (1831)

Associació de Teixidors de Barcelona (1840)

EL CARTISME

London Working Men’s Association (1836)

People’s Charter (1838): objectius polítics: Sufragi universal “Burgos podridos” Reducció de la jornada laboral Renumeració parlamentaris

El socialisme premarxista o socialisme utòpic

Les primeres doctrines socialistes les van desenvolupar pensadors influïts per les idees il·lustrades de progrés i harmonia social, pel romanticisme i per una visió molt igualitària de les idees cristianes.Proposaven una nova societat sense explotació, sense injustícia, on tots foren igual i en la qual el poder estiguera en mans del poble.

KARL MARX

(Treveris, Renania,1818 Londres,1883). ‑

Fundador del socialisme científic, realitzà estudis de lleis, història i filosofia a Bonn i Berlín. A l'any 1842 anà a París on va iniciar els seus estudis econòmics. En 1845 fou expulsat de França i marxà a Brussel·les. Després de moltes residències es va establir definitivament a Londres en 1849, on ajudat econòmicament per Engels, va desenrotllar una important i intensa activitat publicista. Allí va escriure els tres volums de El Capital.

EL MARXISME

Manifest Comunista (Marx – Engels) 1848 SOCIALISME CIENTÍFIC

Pensador molt sintètic que basa la seva teoria en tres experiències històriques: La Revolució Francesa La Revolució Industrial La filosofia alemanya

I en tres bases filosòfiques: Filosofia alemanya (Hegel) : materialisme dialèctic i lluita de classes (=anàlisi

del passat) Teoria econòmica anglesa: anàlisi del capitalisme i critica del present Pensament social francés: projecte de futur i societat comunista

MIJAIL BAKUNIN(Priamujino, Rússia, 1814-Berna, 1876) Teòric polític i agitador revolucionari anarquista rus. Molt prompte va començar a interessar-se per la filosofia, principalment per l'obra dels alemanys Fichte i Hegel, i va anar a estudiar aquesta matèria a Moscou i Sant Petersburg. En 1840, a Berlín va tenir oportunitat de conèixer les teories dels neohegelians d'esquerra i dels socialistes utòpics francesos. Va recalar a París (1848), coincidint amb Herzen, Proudhon i Marx, i va participar en les revolucions que van esclatar en aquest últim any en la capital francès. Detingut i condemnat a mort, la pena no es va executar i Bakunin va ser lliurat al govern rus, que el va empresonar. Després va anar a Japó, a Estats Units i finalment, en 1861, es va traslladar a Londres. En 1864 va fundar en Ginebra la Germanor Internacional de la Democràcia Social, organització revolucionària que es va dissoldre a l'integrar-se en la I Internacional, en 1867. Posteriorment va formar la Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, el programa de la qual és la base de la doctrina política de Bakunin: supressió dels Estats nacionals; abolició de les classes socials, igualtat de sexes i l'organització dels obrers al marge dels partits polítics. Durant la I Internacional, les diferències entre les seues idees i l'autoritarisme de Marx van dur a l'expulsió dels anarquistes del si de l'organització durant el congrés de L'Haia , celebrat en 1872. Bakunin va passar els seus últims anys a Suïssa, vivint pobrament. Obres importants seues són: “El catecisme revolucionari” i “L'Estat i la anarquia”.

L’ANARQUISME

PROUDHON; BAKUNIN El mot anarquia deriva etimològicament del grec “an arkhós” que significa

“sense autoritat”. El model de societat anarquista s’assenta sobre la llibertat individual en el marc de la solidaritat social.

Idea clau – uniformitzadora: absència i rebuig de qualsevol autoritat (“Ni Dios, ni Estado, ni Amo”)

Característiques: Visió naturalista de la societat Oposició a l’existència de l’Estat i a l’acció política Defensa de la propietat col·lectiva Defensa de l’esponteneitat de les masses, de l’individualisme i de l’acció directa.

A.I.T. : LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864 – 1876)

Exposició Universal de Londres (1864) Internacionalisme: objectius de la classe obrera:

L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors

Conquista del poder polític Congressos:

Ginebra 1866: jornada de 8 hores, supressió treball infantil, millora de les condicions de treball de les dones, supressió dels exèrcits permanents...etc.

L’Haia 1872: expulsió dels bakuninistes

La crisi i desaparició: dos factors: Enfrontament marxistes – anarquistes Les conseqüències de La Comuna de París (1870 – 71)

LA COMUNA DE PARIS

MARX - BAKUNIN

MARX Subjecte històric: CLASSE

SOCIAL LA REVOLUCIÓ:

Dirigida Partit Polític Proletariat País “tipus Anglaterra”

BAKUNIN Subjecte històric: INDIVIDU

LA REVOLUCIÓ:

Espontània De masses Camperolat País en transició

LEGISLACIÓ SOCIAL

1842, A Anglaterra prohibició de treball de xiquets i dones sota terra1847, A Anglaterra, jornada laboral de 10 hores1886, Lluites a Xicago (EUA) per la jornada laboral de 8 hores (1 maig)1887, A Espanya, llei d’associacions que autoritza els sindicats1892, A França, prohibició de treball als menors de 12 anys1900, a Espanya, primeres lleis laborals per a la protecció del treball femení1904, A Espanya, descans dominical.

RECORDEM: El 1874 es va fixar l’edat mínima per treballar en 10 anys; el 1892, es va ampliar als 12 anys.Durant la dècada dels 90, es va prohibir la feina nocturna femenina i es va instaurar l’obligació del descans dominical.

L’ANARQUISME

A. ANARCOSINDICALISME, doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social:

• Apoliticisme• Acció directa• Vaga general• Carta de Amiens de 1906, CGT francesa• CNT (1910), Espanya

B. ANARCOCOMUNISME, o comunisme libertari• Apoliticisme• Propaganda pel fet• Col·lectivisme llibertari• FAI