Museu Guggenheim de Bilbao

Fitxa tècnica

Edifici: Museu Guggenheim de Bilbao.

Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929).

Cronologia : 1991-1997.Tipologia: museu.Materials: pedra

calcària, vidre i titani.Estil: desconstructivista.Localització: Bilbao.

Obres del mateix autor:

Dancing Building (1995). Praga

Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles (2003)

Biografia de l’autor

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i Urbanisme a Harvard. L’any 1962 va fundar la seva pròpia empresa, i molt aviat els seus projectes van mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic i el rebuig dels postulats funcionalistes.

Al final de la dècada de 1980, la seva arquitectura es vincula a les teories desconstructivistes i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt personal en el qual l’edifici mateix és considerat una obra d’art, com si fos una escultura colossal.

Descripció formal

El Museu Guggenheim de Bilbao ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats, recoberts de làmines de titani. Tots aquests elements es combinen i s’uneixen a través dels murs a manera de cortina de vidre que dóna transparència al museu i relaciona l’exterior i l’interior.

És remarcable especialment la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa i que descansa en una columna de pedra colossal.

L’entrada principal del museu s’amaga darrere d’una escalinata descendent que salva el desnivell existent en relació amb la plaça. Amb això, l’arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt en lloc de prioritzar un punt focal dominant.

L’interior es vertebra a partir de l’enorme vestíbul de 50 m. d’alçada, al voltant del qual s’articulen els tres nivells de sales expositives, connectades per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d’escales.

La superfície d’exposicions, amb un total d’11.000 m², es distribueix en dinou galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior.

La més espectacular és la sala gran, o sala del peix, de 30 m d’ample i 130 de llarg, l’espai de la qual, lliure de columnes, la fa apta per a l’exposició de peces de grans dimensions. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies.

Richard Serra: La materia del tiempo

Entorn i integració urbanística

El museu s’aixeca en una de les ribes de la ria del Nerbion, 16 m per sota de la cota de l’eixample de la ciutat. Aquesta diferencia permet que, malgrat el 50 m d’alçada, l’edifici no sobrepassi l’alçada de les construccions circumdants.

La seva construcció no solament ha servit com a eix vertebrador de la urbanització de la zona on es troba, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en l’entorn. Això s’ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels seus murs, que combinen perfectament amb la tonalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao. Actualment, el Museu Guggenheim ha esdevingut una imatge característica de la ciutat.

Funció, contingut i significat

El Museu Guggenheim de Bilbao és un dels museus que la fundació Solomon R. Guggenheim té al món. La seva funció principal és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística de qualsevol format, a partir d’un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació.

Christian Boltanski:Humans

Vistes des del riu, les seves formes orgàniques ha estant identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Seguint el símil marítim, els panells lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.

Models i influències

L’obra de Frank Gerhy es vincula a les teories desconstructivistes del filòsof Jacques Derrida al final dels anys vuitanta. En arquitectura, aquest moviment se centra principalment en la fragmentació de la forma, que explora els desequilibris de la geometria.

Models i influències

Aquesta voluntat d’experimentació formal té també com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjan dècada de 1910, i que té com a construcció més representativa el Monument a la Tercera Internacional de Vladimir Tatlin.

Frank Gehry va utilitzar un programa de simulació per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici, i així, a partir dels avenços tecnològics, va obrir noves portes a l’arquitectura.