Neus Sanmartí i Anna Marbà Dp. de Didàctica de la Matemàtica

i de les Ciències Experimentals 13-2-2012

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Què entenem per avaluar?

Un procés que comporta: 1)  Recollir informacions (amb instruments o no). 2)  Analitzar la informació recollida i emetre un judici. 3)  Prendre decisions d’acord amb el judici emès.

De tipus pedagògic: regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIÓ/ ACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA

FORMADORA/REGULADORA

De tipus social: classificar, seleccionar, orientar…

On som? Reformes curriculars i avaluació (1)

•  LOGSE (1990)

•  Accent en l’avaluació diagnòstica i formativa (constructivisme)

•  En relació a l’avaluació sumativa, importància de tenir en compte tot tipus de continguts

•  LOCE (2002) •  Accent en l’augment de proves i controls, i en

la repetició de curs •  Avaluació diagnòstica dels resultats dels

centres

On som? Reformes curriculars i avaluació (2)

•  LOE (2006)

•  Protagonisme de l’avaluació formadora (implícit, per la relació amb les competències d’aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal).

•  Accent en avaluar el grau de competència de l’alumnat (transferència de coneixements i no tant repetició, contextualització...).

•  Diversificació dels instruments d’avaluació, amb importància dels que afavoreixen l’autoavaluació (portafolis o carpeta de treballs...).

•  Establiment de criteris d’(auto)avaluació.

“És possible una avaluació que sigui útil al professorat en la

seva actuació docent, gratifiqui l’alumnat en el seu

aprenentatge i orienti ambdós en el procés d’ensenyar i

aprendre?” M. López, 1991

Comporta aprendre a regular: – La percepció dels objectius

d’aprenentatge (principalment a l’inici).

– Com anticipem i planifiquem l’acció (quan ja s’ha començat a aprendre).

– La percepció dels criteris d’avaluació (quan apliquem els aprenentatges).

L’avaluació vista com a activitat per aprendre, a partir de regular

què i com aprenem

COMPARTIR OBJECTIUS: PER QUÈ i COM

Després de fer una activitat, amb nens i nenes de 6 anys, per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat...

• Hi ha alumnes que diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…-

• D’altres reconeixen l’objectiu.

Què hem après avui?

Què mengen? Com són per dins?

El procés de naixement.

Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial)

A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-

les fluixet

(3r CEIP Bellaterra)

ARRIBA LA NOSTRA CONILLETA A L’ESCOLA.

http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/ CEIP Turó del Cargol

1r Neus Garriga

COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?

http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/ CEIP Turó del Cargol

1r Neus Garriga

COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?

√  A partir de discutir les diferències entre les diferents representacions, l’objectiu que queda acordat és el d’arribar a ser capaços d’explicar quina és la millor representació de l’esquelet i per què li serveix al conill tenir un esquelet.

Promoure que els nens i nenes expressin les seves idees inicials i

reconeguin que hi ha diferents maneres de fer, pensar o valorar pot ser una altra

forma de compartir els objectius

Mercè Mas CEIP La Roureda, 6èP

St. Esteve de Sesrovires

Després posem de manifest que hi ha diferents punts de vista, i ens posem com objectiu arribar a un consens sobre què és, com i els resultats esperats.

•  Què hem après avui?

•  Com ho hem après? •  Què he entès que no entenia?

•  Què no acabo d’entendre?

No sempre cal avaluar si es comparteixen objectius a l’inici. Pot ser després de fer

una activitat. Un bon instrument : Diari de classe.

“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fix.” Frank Kafka (1883-1924)

“No hi ha vent favorable per a la persona que no sap on va.”

Novalis (1772-1801)

ANTICIPAR I PLANIFICAR L’ACCIÓ. PER QUÈ I COM.

En què ens fixem per saber si el nostre dibuix

és idoni?

On és el Sol amb relació a l’ombra?

L’ombra té nas?

L’ombra toca els peus?

A quin costat està l’ombra?

Identifiquem “regles” Com són les ombres del pati?

(2n CEIP Baloo)

En gran grup identifiquem regularitats:

Les ombres que observem al pati… (B.O.) (a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions)

•  Són negres.

•  Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra.

•  Tenen la mateixa silueta.

•  Poden ser més grans, més petites, o iguals.

•  La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font de llum) i l’ombra.

I com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?

(1r CEIP Barrufet)

Si han estat capaços d’abstreure en què pensar o fer, quan observen nous fets poden identificar si “funciona” i quins

canvis introduir… -i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT-

REGULEM LES REPRESENTACIONS INICIALS A PARTIR DE COMPARAR QUÈ HA DIBUIXAT CADASCÚ I LES JUSTIFICACIONS

SOBRE PER QUÈ HO HA FET D’AQUESTA MANERA, I DE COMPARAR-HO AMB L’ESQUELET HUMÀ I EL D’UN CONILL. Els alumnes discuteixen en què han

de pensar i/o fer per resoldre una tasca (a través d’una base

d’orientació, mapa conceptual, esquema, resum…).

Aquest acord sempre cal

avaluar-lo/regular-lo molt bé, perquè és la base per continuar aprenent.

4rt. de Primària CEIP Heura

A partir dels primers acords del grup, la mestra els ajuda a revisar què han escrit (o comparen amb els d’una altre grup).

En petit grup

També planifiquem com ens organitzem per treballar en grup

(contractes de treball).

4rt. de Primària CEIP Heura

Els mapes conceptuals també són eines per planificar en què pensar,

interrelacionant conceptes i jerarquitzant-los.

Però també s’han d’avaluar-regular

Aquestes planificacions de l’acció serà importants utilitzar-les i completar-les curs a curs

•  Les bases d’orientació, els mapes conceptuals, els esquemes…, resumeixen allò que cal abstreure i recordar. Els alumnes haurien de tenir-los ben arxivats (l’ordinador pot ser una bona eina).

•  Possibiliten “activar-les” quan s’hagin de transferir a noves situacions. Tenen sentit si s’utilitzen freqüentment.

•  Possibiliten identificar on estan les dificultats de l’alumnat i planificar sistemes per ajudar a superar-les.

•  Són provisionals i sempre millorables.

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloo feta per un nen

“superdotat” (traducció de l’original en

català) Com ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols?

-  Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor -  Imagina’t que ets una persona que vens flors:

descriu aquesta flor -  Imagina’t que ets una persona científica:

descriu aquesta flor

Fem activitats per aprendre a descriure (o altres continguts)

I finalment deduïm què hem de fer per redactar una bona descripció

Pensar en:

•  A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

•  Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

•  En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

Què hem de fer per definir (científicament)? (a partir de definir què és una flor)

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.

Anticipació i planificació de

l’acció (text instructiu)

Analitzant bons exemples,

consensuem què hem de pensar i fer

en escriure’l

Pensar en:

•  Aspectes formals • Silueta del text • Títol • Presentació •  Continguts • Organització del text • Comprensió • Ortografia • Gramàtica • Vocabulari • Idees importants

Què hem de fer per escriure un text instructiu? I pensar com sabrem si està ben fet

Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes

amb les seves paraules, s’han de avaluar-regular molt bé, perquè és el que ha de

quedar ben emmagatzemat a la memòria.

Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…

Hem parlat de la importància de l’anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca però...

Per tenir èxit la planificació sola no és suficient. Una persona també ha de saber improvisar.

Issac Asimov

COMPARTIR CRITERIS D’AVALUACIÓ: PER QUÈ i COM

A la darrera part del procés d’aprenentatge cal avaluar si

l’alumnat identifica els CRITERIS D’AVALUACIÓ i si és

capaç d’aplicar-los per autoregular-se.

(Per tant, el professorat també els ha de saber explicitar i

compartir.)

Anticipar i compartir els objectes i criteris d’avaluació

•  Una part important d’alumnes no reconeixen què és el més important del que han aprés i que pot ser objecte d’avaluació.

•  Tampoc preveuen quins són els aspectes en els quals haurien d’aprofundir o que encara no saben prou bé.

•  L’objectiu és possibilitar que els resultats de les activitats d’avaluació per comprovar aprenentatges siguin els millors possibles. És a dir, “prevenir més que curar”.

Com s’apropien dels alumnes dels criteris d’avaluació?

•  Un primer pas és discutir col·lectivament possibles criteris analitzant: •  Exemples de produccions no bones •  Bons exemples

•  Després es poden aplicar en activitats d’avaluació mútua.

•  Es pot fer abans de fer la tasca o després. •  És difícil reconèixer els propis errors i, en

canvi, es perceben millor a l’avaluar d’altres.

En aquest poble de muntanya han instal.lat una fàbrica i ara tenen diners per fer arribar aigua corrent a les cases. Dibuixa tot el que s’hauria de fer…

Deduïm criteris per avaluar la qualitat de les produccions a partir d’analitzar-ne algunes

4t

Criteris consensuats amb els i les alumnes per co-avaluar els dibuixos

Aspectes que comprovem

Estarà bé si… (relació amb la base d’orientació)

Com fa el cicle de l’aigua

1.   Es veu que l’aigua s’evapora des de diferents llocs i forma núvols.

2.   Plou i l’aigua va a parar a rius o llacs des d’on s’agafa per al poble.

3.   Passa per una potabilitzadora. 4.   Arriba a les cases. 5.   Surt de les cases i va a una

depuradora. 6.   De la depuradora va al riu o al mar

(tanca el cicle).

Què fa amb la fàbrica …

1.   No la canvia de lloc. 2.   Posa una depuradora a la sortida. 3.   … M. Marimon C.P. Baloo, 2n

Els nens i nenes plantegen les

preguntes

Intueixen criteris

d’avaluació, però no

sempre són els idonis

Activitat d’avaluació

Han après a fer un text instructiu i ara ho apliquem a valorar un de nou que hem escrit

(itinerari a Montserrat)

Rúbrica (els criteris s’han

consensuat amb els alumnes)

Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se

I poden arribar a qualificar-se CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES

Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe

IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña

Saben aplicar bé els criteris per autoavaluar-se?

•  Generalment els i les alumnes tendeixen a fixar-se només en un dels criteris.

•  En canvi, quan s’avaluen entre iguals en reconeixen molts més (i al mateix temps se n’adonen de la diversitat dels seus propis errors i encerts).

•  És important no detectar només possibles errors, sinó les seves causes

•  A poc a poc van aprenent a fixar-se en molts més aspectes i detalls.

AVALUACIÓ D’ASPECTES DEL TREBALL EN GRUP (autoavaluació i avaluació dels companys i companyes)

Auto i co-avaluació: LES RESPONSABILITATS DINS L’EQUIP Càrrec: SECRETARI/A Curs : Nom : ………………………………………………….. Nivell: ...... / Equip nº :........ Tasques a avaluar :

Com ho he fet?

Com ho ha fet?

. Ha anotat tots els acords presos i els resultats obtinguts per l’equip?

. Ha revisat la llista de material que ens calia utilitzar, tant a l’aula com al laboratori?

. Ha anotat de manera acurada la bibliografia dels llibres o revistes que fèiem servir?

. Ha ordenat i revisat molt bé el treball en esborrany, abans de donar-lo al professor/a?

. Ha concertat i recordat a tots el membres de l’equip el dia i hora de correcció de l’esborr.

. Ha recollit els treballs finals dels diferents components i els ha revisat, abans de lliurar- los definitivament.

Comentari personal : . * Quins aspectes m'han costat més ? Per què ? * Què m'hagués ajudat a millorar la meva feina ?

T. Pigrau, C.P. Coves d’en Cimany, 5è primària

autoavaluació

Coavaluació i contrast

Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: El

portafoli

•  Inclou tot el procés d’aprenentatge i “metareflexions” dels i de les alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”).

•  L’alumnat escull, entre les tasques realitzades, les que creu que reflecteixen millor els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/

L’èxit dels aprenentatges es juga més en la

correcció dels errors i en l’(auto)regulació contínua que no pas en la genialitat del “mètode” (i en creure

que tot depèn de “l’esforç” de l’alumnat).

Philippe Perrenoud

Té sentit una activitat d'avaluació “final”?

•  Serveix per posar a prova si s’ha après •  Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir

Però només si: •  És coherent amb el procés d’ensenyament •  Hi ha probabilitats de tenir èxit

Per acabar  

Canviar el model d’avaluació implica canviar molts aspectes de l’activitat escolar

La programació La gestió de l’aula . Selecció de contextos . Promoció de la interacció . Definició d’objectius . Combinació de grups . Diversificació d’activitats . Planificació de la composició . Seqüenciació . Detecció de la dificultat . Importància del llenguatge . Prevenció

L’avaluació per qualificar el grau de competència

•  Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència?

•  Com qualificar el grau de competència? •  Com compartir l’avaluació amb les famílies •  Com atendre la diversitat que l’avaluació posa de

manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem-

a) Un primer problema:

Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?

(cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)

PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONS

DÓNA INDICIS EL DESTINATARI NO ÉS LA MESTRA

La mare de la Marta li ha dit que quan vagi al bosc no s’han de tallar les flors però ella no sap perquè no ho ha de fer. Amb tot el que has après sobre perquè li serveix a una planta tenir flors, com li explicaries a la Marta perquè no ens hem d’emportar les flors d’un bosc.

Característiques de les BONES PREGUNTES

CEIP Bellaterra. 3º EP

Un exemple de resposta

Com tenir en compte la diversitat?

•  Les activitats d’avaluació, tot i ser

competencials, poden tenir diferents nivells de dificultat (però no es tracta de plantejar per uns alumnes preguntes “mecàniques o memorístiques” i per d’altres “competencials”).

•  Cal plantejar activitats per identificar el nivell mínim esperat i també per al màxim.

Un segon problema:

b) Com qualificar el nivell de competència:

Necessitat d’explicitar els criteris

d’avaluació

Què  hauríem  de  planificar  per  qualificar  aprenentatges  competencials?    

•  Hi ha força consens que les rúbriques és un bon

instrument per avaluar el nivell de “competència”.

•  Cada centre hauria de tenir unes rúbriques generals en relació a cada competència, consensuades entre el professorat, per compartir els criteris d’avaluació.

•  A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema concret que es treballi es poden elaborar rúbriques específiques.

Dimensions de la competència comunicativa lingüística

•  Comprensió oral •  Comprensió escrita •  Expressió oral •  Expressió escrita •  Interacció en situacions comunicatives •  Plurilingüisme i interculturalitat

Exemple de procés (per a la dimensió “expressió escrita”)

•  Es parteix d’una rúbrica general per a tota

l’etapa

•  Es pot concretar en funció de tipus de textos

•  I encara es pot concretar més per als diferents cicles

- Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-.

Cada competència l’avaluem en diferents cursos i en el marc

d’activitats diferents Competència  i  dimensió:  ……….  

Aspectes  avaluats    

Ac7vitats  on  recollim  dades  i  valoració  segons  la  rúbrica  

Valoració  final  

Valoració  global  de  la  dimensió:  

c) Un tercer problema:

Com compartir amb les famílies els resultats del seus fills?

Nom:

Competència comunicativa lingüística i audiovisual ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

EXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

M’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència artística i cultural M’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA DIBUIXAR. MOLT BASTANT POC GENS

M’AGRADA FER TEATRE. MOLT BASTANT POC GENS

Tractament de la informació i competència digital PORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...)1 DEL QUE ES FA A LA CLASSE.

SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

FAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

Competència matemàtica LES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

RESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI

2n  primària    CEIP  Montserrat  Solà    

Informes  per  a  les  famílies:    .  Cada  nen/a  s’autoavalua    .  Aquesta  autoavaluació  es  dóna  a  les  famílies  junt  amb  un  full  amb  comentaris  fet  per  la  mestra      

Continua amb d’altres competències

Aniria  bé  que  els  aspectes  coincideixin  amb  els  de  la  rúbrica  

Exemple  d’autoavaluació  d’un  nen   Comentari de la mestra

L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.

No em toquis la meva avaluació! Perrenoud, 1993

La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”.

Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar

moltes concepcions i pràctiques. No és estrany que molts pensin:

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació. http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica