1
N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES En Martí s'aixecà al dematí amb el cant del quiquiriquí, esperrucat i adormit dins del llit fent-se pipí a la llitera del senyor Magraví, que sorprès amb ulls com taronges li donà unes bones òsties, deixant-li dos ulls de vellut que no se'ls treia ni amb un embut. Mentre endrapava l'esmorzar no hi havia ningú que el pogués parar. Amb tanta torrada i embotit se li feia l'ull petit. Marxà a col·legi ben enfadat per les òsties que li havia clavat. Xino-xano cap a l'escola, es trobà un tall d'escarola que el capsigrany del seu veí, Mohamed Alí, havia llençat aquell matí. En arribar al seu destí, donà la verda fulla d'escarola a la cotorra de la mestra Lola. Quan s'assegué al tamborí es penedí d'haver posat verí a l'hortalissa, perquè la senyoreta Lola se la va amanir i cruspir. La lloca de la Lola va vomitar tant com un dia sense pa. Aleshores la mestra sospità i al pobre Martí expulsà. D'una patada al cul aterrà al terrat del seu veïnat i sense sopar es quedà. En Martí es rentà les perles de la boca amb un raspall suau com el plomall d'una oca, perquè havia menjat un tros de coca feta pel llepafils del forner de Cal Flequer, que és més rata que una vaca flaca que només menja l'herba més barata. Abans d'anar a dormir cantà una serenata al senyor Magraví per disculpar-se del que havia fet al matí. Però el vell xiruc es prengué un got de vi a casa del capgròs del veí que té un bulldock sarraí heretat del seu cosí Mohamed Alí. I ben gat i torrat se'n tornà al seu llit, i amb un pam de nas deixà a un Martí penedit Alumnes de 6è Curs 2012-13 La Vall del Terri

N'hi ha per llogar-hi cadires

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: N'hi ha per llogar-hi cadires

N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES

En Martí s'aixecà al dematíamb el cant del quiquiriquí,esperrucat i adormit dins del llitfent-se pipí a la llitera del senyor Magraví, que sorprès amb ulls com tarongesli donà unes bones òsties,deixant-li dos ulls de vellutque no se'ls treia ni amb un embut.

Mentre endrapava l'esmorzarno hi havia ningú que el pogués parar.Amb tanta torrada i embotitse li feia l'ull petit.

Marxà a col·legi ben enfadatper les òsties que li havia clavat.Xino-xano cap a l'escola,es trobà un tall d'escarolaque el capsigrany del seu veí, Mohamed Alí,havia llençat aquell matí.

En arribar al seu destí,donà la verda fulla d'escarolaa la cotorra de la mestra Lola.Quan s'assegué al tamborí es penedíd'haver posat verí a l'hortalissa,perquè la senyoreta Lolase la va amanir i cruspir.

La lloca de la Lola va vomitar tant com un dia sense pa.Aleshores la mestra sospitài al pobre Martí expulsà.D'una patada al culaterrà al terrat del seu veïnati sense sopar es quedà.

En Martí es rentà les perles de la bocaamb un raspall suau com el plomall d'una oca,perquè havia menjat un tros de cocafeta pel llepafils del forner de Cal Flequer,que és més rata que una vaca flacaque només menja l'herba més barata.

Abans d'anar a dormircantà una serenata al senyor Magravíper disculpar-se del que havia fet al matí.Però el vell xiruc es prengué un got de via casa del capgròs del veíque té un bulldock sarraíheretat del seu cosí Mohamed Alí.I ben gat i torratse'n tornà al seu llit, i amb un pam de nasdeixà a un Martí penedit

Alumnes de 6è Curs 2012-13

La Vall del Terri