Títol: Nit estrelladaAutor: Vincent van Gogh ( Groot Zunder 1853- Anvers - sur - Oise 1890)

Cronologia: 1889Estil: PostimpressionistaTècnica: Oli sobre tela: 73,7 x 91,1 cmTema: PaisatgeLocalització: MoMA, Nova York

El post-impressionismeA principis de 1900, Europa es troba guanyada per la concepció impressionista de la pintura i dels seus principis teòrics. Però, la personalitat d'alguns dels seguidors inicials, que acceptaren l'impressionisme com a manifestació d'un antiacademicisme alliberador, adoptaren canvis divergents degut precisament a la multiplicitat de possibilitats que la ruptura de l'impressionisme amb les imposicions anteriors havia facilitat.Postimpressionisme és un terme històric-artístic que s'aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX posteriors a l'impressionisme.Va ser encunyat pel crític britànic Roger Fry amb motiu d'una exposició de pintures de Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh que es va celebrar a Londres l'any 1910.

Aquest terme engloba en realitat diversos estils personals plantejant-los com una extensió de l'impressionisme i alhora com un rebuig de les limitacions d'aquest. Els postimpressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar portar més emoció i expressió a la seva pintura.Encara que els postimpressionistes van basar la seva obra en l'ús del color experimentat pels impressionistes, van reaccionar contra el desig de reflectir fidelment la naturalesa i van presentar una visió més subjectiva del món.Tots els artistes englobats sota el terme postimpressionismevan conèixer i van practicar en algun moment els postulats impressionistes.

L'obra de Cézanne, Gauguin i Van Gogh es va caracteritzar per un ús expressiu del color i una major llibertat formal. Van Gogh, per la seva part, es va aproximar a la naturalesa amb vigoroses pinzellades coloristes, evocadores de les emocions internes de l'artista. La seva experimentació subjectiva, va preludiar l'expressionisme.

Gauguin, Cafè a Arles, 1888 Gauguin, Visió després del sermó, 1888

Biografia de Van GoghVincent van Gogh és el fill gran del pastor protestant Theodorus van Gogh. Els altres dos fills són Anna i Theo. Són família de Goupil, important marxant d’art. La seva vida va ser un continu fracàs: no va formar una família, no es va mantenir de forma autònoma, no va acabar els estudis, no va tenir èxit com a pintor, no va establir relacions duradores amb altres persones (amb excepció de Theo, el seu germà petit), els desenganys amorosos són continus... L’art és la seva passió, la seva vocació, la seva connexió amb el món que el rebutja i que ell no compren. No tolerava la crítica, trencava la relació amb aquells que el criticaven. Les seves relacions amb altres artistes tampoc van fructificar a nivell personal. Patia d’epilepsia, esquizofrenia i alcoholisme.

Va voler ser mestre, predicador... Finalment va descobrir la seva gran passió: la pintura, a la que va dedicar la seva vida amb la passió d’una conversió religiosa.

Va suicidar-se quan tenia 37 anys; va morir tan jove com Rafael. Només feia 10 anys que es dedicava a la pintura. Tots els quadres sobre els que descansa la seva fama es van pintar durant tres anys de crisis mentals i espirituals.

Avui tothom coneix algun dels seus quadres. Exactament és això el que ell ambcionava: que el seu art proporcionés plaer i consol a qualsevol ésser humà, no només als coleccionistes i els experts en art (Gombrich, pg 545.546).

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/28/vincent-van-gogh/

Menjant patates(1885) pintura a l'oli, 82 x 114 cm. Museu van Gogh,Amsterdam

Natura morta amb Bíblia, 1885, oli sobre llenç

Dona al cafè TambourinParís, 1887

El Sena amb el pont “Grande Jatte”, París, 1887

Fantasies japoneses, París, 1887

Retrat de Père TanguyParís, 1887

Oli sobre llenç

Pont de Langlois, Arles 1888

Presseguer en florArles 1888

Oli sobre llenç

La casa grogaArles 1888

Oli sobre llenç

GirasolsArles 1888

Oli sobre llenç

Cadira de van Gogh/ cadira de GauguinArles 1888

Oli sobre llenç

Autorretrat amb orella embenadaArles 1889

Oli sobre llenç

Pati de l’hospital d’Arles, Arles 1889 , Oli sobre llenç

Lliris, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

AutorretratSaint-Rémy 1889

Oli sobre llenç

Branques d’ametller en flor, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

Camp de blat verd amb xiprer, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

Camp de blat amb xiprers, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

Habitació a Arles, Saint-Rémy 1889 , Oli sobre llenç

Retrat del Dr GachetAuvers 1890

Oli sobre llenç

Camp de blat amb corbsAuvers 1890

Oli sobre llenç

ANÀLISI FORMALElements plàsticsLa pinzellada és ràpida i sinuosa. Els estels i el xiprer estan formats per pinzellades sinuoses, mentre que les cases del poble són línies rectes delimitades per línies negres gruixudes. El conjunt despren dinamisme.

Domina el color blau, groc, blanc i verd. El blau envaeix tot el quadre, els estels són grocs i blancs, el xiprer és verd.

ComposicióTrobem dos xiprers en primer pla. Un d’ells ocupa l’alçada del quadre, l’altre és més reduïts. Tots dos estan dibuixats amb pinzellades ondulants i formes flamejants.Els dos xiprers verticals, juntament amb l’agulla de l’església contrasten amb els remolins horitzontals dels estels.

Dues enormes espirals transmeten la seva agitació en un cel intensament blau.Onze estels il·luminen el firmament. Una enigmàtica lluna taronja es confon amb un astre més gran. El cel transmet una llum groga brillant.

Els dos xiprers capten immediatament l’atenció, però l’element principal són els espirals del cel.

El poble està en primer pla, dibuixat amb línies rectes i formes geomètriques elementals: quadrats, rectangles i triangles.Destaca el contrast de les línies rectes del poble amb les línies ondulants del cel. La línia de l’horitzó és baixa.

EstilVan Gogh utilitzava el color com a recurs expressiu, no per mostrar la realitat. Aquest ús del color el converteix en precursor de l’Expressionisme. A París va descobrir l’Impressionisme. Poc a poc es va allunyar de l’Impressionisme, buscant el seu propi camí: l’expressió dels sentiments amb el color. Allà va conéixer a Seurat, Gauguin, Bernard i Toulouse-Lautrec. Cansat de París, va marxar a Arles, buscant nous paisatges, llum i color.

Per a Van Gogh, l’expressió individual és més important que l’execució perfecte, el gest expressiu està per sobre de la bellesa academicista.

L’Impressionisme es va centrar en la llum del dia i el seu efecte sobre els paisatges i els objectes. Van Gogh va introduir la pintura de nit, sense llum natural, una innovació personal de Van Gogh.

Terrassa del cafè a la nitArles 1880

Oli sobre llenç

Nit estelada sobre el riu,1880,Oli sobre llenç

http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-estrellada?related=2http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-

estrellada?related=2

http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-estrellada?related=2

El color de Delacroix és una influència cabdal en l’obra de Van Gogh. En els seus viatges i visites a museus (Brusel·les, París, Londres) va conéixer els mestres de la pintura. Hals i Rembrandt el van impressionar. A París va conéixer l’obra dels impressionistes, als quals va imitar durant una temporada. Considerava a Gauguin un poeta de la pintura, un geni incomprés. La moda del japonesisme també el va colpejar , amb el color i la línia. El seu ús del color el situa a l’origen de l’expressionisme i el fauvisme (Vlaminck i Matisse) que itilitzaran violents contrastos cromàtics buscant l’emotivitat i l’expressió.

INTERPRETACIÓContingut i significació“La nit estelada”és l’obra mestra de la pintura de nit de Van Gogh i una de les seves obres més conegudes. Contràriament al seu costum, no és una imatge real, pintada observant del natural, sinó un producte de la seva imaginació. És l’expressió de la seva angoixa vital, quan s’estava recuperant d’un atac epilèptic i esquizofrènic. Un esdeveniment d’enorme dramatisme succeeix al firmament, transmetent la seva angoixa vital. La resplendor dels estels pot ser la seva última esperança de salvació. En els últims temps Van Gogh havia pintat xiprers en diversos quadres (1889).

El xiprer és una flama ardent, mogut pel vent, i s’aixeca cap el cel, immens i llunyà. El poble està lluny, perquè ell està sol; així dona forma al calor humà, present a les experiències que es produeixen rere els vidres il·luminats i de les que l’artista no hi pot participar. L’església, amb la seva agulla, és el ressò del xiprer, llunyana i inútil. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per expressar l’anhel religiós de forma innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una de les seves cartes, diu cercar una pintura que pugui donar consol. En aquest quadre l’artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima.

Fonts consultades

http://www.slideshare.net/mbigorra/nit-estrellada-6687991http://www.slideshare.net/ramonpujola/12-la-nit-estrelladahttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/28/vincent-van-gogh/http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/vangogh.htmhttp://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/33-LA-NIT-ESTELADA-an%C3%A0lisi-de-lobra.pdfVVAA Visual Art Ed Vicens VivesGombrich Historia del ArteHonour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed Akal. Walther, Ingo Van Gogh Ed TaschenVVAA Història de l’Art Ed Vicens Vives