Organitzaci³ pol­tica de l’estat rom 

  • View
    449

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Organitzaci³ pol­tica de l’estat rom 

1. Organitzaci poltica de lEstat rom 2. Lorganitzaci poltica durant la Monarquia (fins al 509 aC) 1.-INTRODUCCI: al principi Roma estava regnada per una monarquia electiva i vitalcia. El rei com a cap poltic de la ciutat: governava, feia justcia, dirigia lexrcit i presidia el senat i lassemblea. Tot i aix, quan calia el rei consultava el senat format pels caps de famlies patrcies que assessoraven al rei quan ell ho sollicitava. Quan va morir Ancus Marqui va ser nomenat rei Tarquini el Vell que va transformar el model poltic que hi havia. Servi Tulli va modificar el sistema de participaci poltica, basat fins aleshores en el llinatge i el va canviar depenent de la riquesa dels ciutadans distribuint-los en 5 nivells econmics. Les relacions entre el Senat i els reis etruscos i Tarquini el Superb van anullar el poder daquesta instituci, que, unit al descontentament social i als abusos de poder del rei va provocar que Tarquini i la seva famlia fossin expulsats i aix va desaparixer la monarquia. 3. Lorganitzaci poltica durant la Republica (509 ac- 27aC) 2.- INTRODUCCI: amb labolici de la monarquia, la poltica va canviar de tal manera que el sistema monrquic vitalici va ser substitut per dos cnsols escollits cada any per lassembles de la ciutat formades per patricis. Per tal devitar el poder personal hi va haver les magistratures, el Senat i els comicis o assemblees. 2.1.-Les magistratures eren ciutadans que ostentaven un crrec poltic de manera gratuta. Com a part comuna, els magistrats eren elegits pel poble reunits en assemblees, normalment al mes de juliol tot i que el magistrat escollit no entrava en funcions fins lany segent i, aquesta funci era com a mxim, dun any al crrec. La carrera poltica anomenada cursus honorum era progressiva i calia passar per les magistratures de qestura,ediliat, pretura i consolat. Cada magistratura era representada per dos o ms magistrats amb igual autoritat. No cobraven res tot i que, disposaven del dret de la inviolabilitat, segons el qual ning podia agredir-los. Hi havia dos tipus de magistratures: 4. 2.1.1.-Les magistratures ordinries: quan la situaci poltica era estable Els cnsols(consules). Eren dos i representaven la mxima autoritat civil i militar, convocaven i presidien el Senat i socupaven de la direcci de l avida poltica. Els pretors(praetores) eren els responsables de ladministraci de la justcia. Els edils(aediles) o alcaldes, socupaven de ladministraci municipal. Els qestors(quaestores), que administraven el tresor pblic, recaptaven impostos, controlaven els comptes pblics i dirigien larxiu oficial. Els censors(censores) elaboraven el cens dels ciutadans que es feia cada cinc anys, tenien cura de la moral pblica i controlaven els costums dels ciutadans. Els tribuns de la plebs(tribuni plebis) eren magistrats de la plebs que sencarregaven de defensar- la contra els abusos de les magistratures patricis. 5. 2.1.2.- Les magistratures extraordinries: quan hi havia una situaci de perill. El dictator, un magistrat amb plens de poders elegit entre els excnsols i que noms podia governar duran sis mesos i el mestre de cavalleria(magister equitum), que era el seu lloctinent.. Aquests dos magistrats tenien decisions inapellables i no podien ser vetades. Tamb tenien el dret imperium per decidir sobre la vida o la mort dels ciutadans. Juli Csar va ser dictator i quan va demanar sser dictator vitalici el van matar 6. 2.2.-El senat: el crrec de senador era vitalici. Al comenament hi havia 300 senadors per en temps de Juli Csar va augmentar amb 900 senadors. Daquests, ms de la meitat eren dorigen plebeu(conscripti) i la resta dorigen patrici(patres). Eren nomenats pels censors entre els antics magistrats que haguessin desenvolupat el seu crrec honradament. El Senat era el mxim rgan de representaci de la constituci republicana i els senadors rectificaven les decisions legislatives i executives. Ledifici on es reunia el Senat era la Curia Hostilia 7. 2.3.-Els comicis: els ciutadans romans es reunien en assemblees i intervenien directament en la poltica de lEstat. Les dues funcions eren elaborar i aprovar les lleis i elegir els magistrats. Hi havia tres tipus dassemblees: Els comicis curiats que era lassemblea per cries formada per patricis, la qual, amb la constituci republicana va quedar reduda a certes formalitats religioses i poltiques. Els comicis centuriats: era lassemblea de tot el poble (patricis i plebeus) que eren distributs segons la seva fortuna en cinc classes i cada classe en centries, rectificava les declaracions de guerra,dictava penes de mort,etc. 8. Lorganitzaci poltica durant lImperi (27aC-476 dC) 3.- INTRODUCCI: durant aquesta poca, el poder poltic va tornar a concentrar-se en mans duna persona, lemperador. El final de la Repblica va arribar desprs denfrontament poltics, cops destat i dues guerres civils: la de Csar contra Pompeu i la que es van enfrontar Octavi i Marc Antoni, aquesta, va acabar amb la proclamaci dOctavi com a emperador. A partir daqu, el poder va quedar en mans duna sola persona(princeps civitatis) don prov el nom del nou rgim: el principat. El prncep possea tres ttols: August, smbol del poder religi; Csar, del civil i Emperador, del militar. Els antics rgans de govern van anar desapareixent menys el Senat. Les funcions consultives van passar a consell imperial( consilium principis) creat per lemperador i format per persones que eren de confiana per a lemperador i que lassessoraven. 9. 3.1.- Els Funcionaris Imperials: lemperador va nomenar els seus propis funcionaris que duien a terme les competncies poltiques quan ell no podia fer-ho. Ells funcionari imperials eren: El prefecte del pretori(prafectus praetorio) cap de la gurdia imperial i bra dret de lemperador. El prefecte de la ciutat(praefectus urbi) supervisava ladministraci municipal i la policia. El prefecte dels queviures(praefectus annonae) que socupava de laprovisionament de la ciutat. El prefecte de vigiles. A banda daquests, nhi havia uns altres que eren responsables duna mena de ministeris(scrinia) que socupaven dafers administratius. 10. FINISSouhaila Bentaleb Nria Donat Ortiz